Inquisidor general que jo li remetí. La mala voluntat del comte de Plasència se confirma amb les diligències que féu don Ramon d'Homs, son gendre, procurant i persuadint a alguns que deposassin contra de v. m. el que no era, oferint-los {ESP. galardó} per aqueix afecte, amb què se verifica que la persecució contra de v. m. era per sentiment particular de sa persona, que d'altra manera ens posen els fills ni família amb coses que pertanyen a la justícia i govern que aqueixes corren per mà de ministres. A més d'allò dit, està molt assentat que informació rebuda per jutge incompetent per falta de jurisdicció és de ningun efecte, encara que no militassin les raons de maliciós i enemic, i així el que ha fet escriure el Dr. Armella, amb les que volgué carregar a v. m., és de ningun valor, i així aqueixa causa s'haurà de judicar pel que constarà de la informació rebuda pel tribunal, a qui estan v. m. subjectes. El que importa és valer-se d'un bon lletrat que sàpiga bé ponderar els {ESP. agravis} que ha rebut i demanar complida satisfacció d'ofenses que en persones vils no són tolerables quant i més amb persones de qualitat. Bé tindrà v. m. a la memòria els oprobis que els han fet i la forma amb què s'han executat sense deixar racó en aquest regne, a on no hagi arribat la veu de les trompetes i rumor dels tambors que prevenien els {ESP. oídos} dels més adornats i descuidats a oir la infàmia i afronta de què els ministres reials volgueren infamar. Per sanar tan escanserada no és possible pugui esser sense aplicar molts de remeis, que sa majestat, usant de sa justícia acostumada i reial clemència ha de mirar l'honra dels seus vasalls, no podem tenir ningun dubte, i així convé saber demanar-li el que importa convé per restar v. m. i ses famílies amb l'estimació que sempre han estat; {ESP. alcançar} que restitueixin ses {ESP. haciendas}, es borren els inics i infames pregons que s'han publicat i les sentències amb què s'han manat executar, és poc per quant no és possible que arribi notícia de tots els que han vist tan vil disforma declarar amb altra sentència, que les primeres foren nul·les i dits pregons mal fets i amb altres amb la mateixa forma publicar-ho pels mateixos llocs pareix que seria satisfacció per [1§] aquest regne, però no deixen v. m. d'estar contaminats pels circuncinis, majorment essent ses famílies de [?] noblesa, i així podem aguardar que sa majestat la donarà més complida, manant castigar a ministres que maliciosament han volgut que ses persones i famílies restassin {ESP. manchades} amb màcula tan infame i, a més de tot això, els honrarà amb un hàbit a cada un perquè resta en tot llevada l'opinió, que el poble haurà concebuda que fan falta el més preciós, que és la fidelitat que tots devem a sa majestat, que d'altra manera ara i d'un centenars d'anys restaria en ses famílies aqueix mal renom. Hem vist en altre temps que per haver els ministres reials procés contra la persona de don Pedro Forteza, qui era famíliar del St. Ofici, amb sa {ESP. hacienda} tan solament derrocant-li ses cases, sense tocar-li s'honra, fou sa majestat servit de manar se li donàs complida satisfacció, reedificant-li les cases o refer-li de sa reial {ESP. hacienda} el dany que en elles se li havia fet, i a més d'això li féu mercè de dos hàbits, l'un per a ell i l'altre per a don Mateu, son fill. Les ofenses que toquen a l'honra són més ponderables amb uns subjectes que amb altres, no obstant que amb tots sia gran, per l'estimació que cada un ha de fer d'ella, però amb persones d'obligació seria major la falta i nota si deixava de conservar-la; i per conseqüent v. m. resten més ofesos i necessiten de majors satisfaccions; pels seus ascendents de qui ens té memòria per haver-se passats centenars d'anys ha adquirida v. m. la noblesa que és notòria en aquest regne. I a molts altres aqueixa s'ha conservada i il·lustrada a moltes persones de sa casa que jo he conegut. Don Ramon de Veri Balliu, que fou de Mallorca essent de l'hàbit de Sant Joan, se troba en l'armada naval en servei de sa majestat, quan el Sr. D. Juan d'Àustria tingué victòria de la [?] turc en aquest cavaller germà de son besavi de v. m., que després en servei de Déu féu obres generoses i de gran cristiandat, fundant el col·legi de Montesion, deixant moltes obres pies perpètues per a repartir amb pobres, dotar donzelles i rescatar catius, que resta particular memòria. Altre don Ramon de Veri, germà de son avi de v. m. i nebot del dit Balliu, que fou també de l'hàbit de Sant Joan i morí prior de Catalunya, imita els pasos de son oncle, servint a la religió i a sa majestat, i així mateix fundà moltes [2§] obres pies. Don Nicolas Veri, oncle de v. m. de l'hàbit de St. Joan, morí després d'haver fets molts serveis a la religió i a sa majestat. Sr. don Thomas de Veri de l'hàbit de Calatrava, cosí de v. m. deu molts serveis a sa majestat, així en Flandes com en Llombardia, ocupant {ESP. puestos} molt honrosos, particularment el de capità de cavalls. En recompensa dels seus serveis {ESP. añadir} nous esmalts a la seva noblesa, i no es trobarà ningú d'aqueixa família que hagi degenerat d'ella ni servit a altre príncep en guerra ni en pau que al rei nostre Senyor i a son predecessor de gloriosa memòria, i el mateix ha observat tots sos descendents materns; i havent obviat el passat i els qui són de manera que se'ls pot tenir enveja, no permetrà sa majestat que les malícies dels ministres obrin, de manera que als súbdits i als qui vendran se'ls hagi de tenir llàstima i pietat. No he deixat d'advertir a v. m. amb altres que procur un bon lletrat que faci un memorial de tot, representant amb viu sentiment l'aflicció amb què v. m. estan, i aqueix el facin veure a les persones que poden entrevenir o ajudar a la disposició d'aqueixa matèria, que no és possible deixin de llastimar-se, veient els vexats per odi de molts ministres, no dexin d'aplicar els {ESP. medis} que podran, perquè la reputació no depengui de llengües de malintencionats; i serà bé que els superiors entenguin que v.m. se entretenen amb ninguns divertiments, sinó en sol·licitar contínuament la recuperació de s'honra, i estant v. m. satisfet d'això, no és bé que s'entretengui aquí pels plets, que solen esser llargs, perquè no li faltaran persones a qui comanar-los. Ja sap que la Sra. dona Isabel, sa tia, és molt vella i no té altre que li pugui assitir sinó v. m. No deixi d'{ESP. aliviar} la seva vinguda tot el que sia possible, que tots el desitjam veure prompte en sa casa. Per l'{ESP. hermano} Massanet tinc entès que v. m. partí de València a 9, que és el mateix dia que ens havia escrit feia compte de partir i que se n'havia portat el serà per entendre que a Castella se vendria millor. Jo també ho crec, així no seria mal preu de 4000 reials de la plata digué el comte li donaven d'un seu, amb tot que me digué [3§]

Transcripción literal

Pedro Verí informa de la mala voluntad del compte de Placencia y las malas acciones del doctor Armella y de los ministros, que actuaron maliciosamente para manchar el honor de las familias.

Legajo 4: Carta de Pedro de Verí

a Pedro Santacilia y Pax (116-50d)

Fecha: Sin especificar
Lugar: Sin especificar
Remitente: Pedro de Verí
Destinatario: Pedro Santacilia y Pax
Temas: Sin especificar
Idioma: catalán

Primera « 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 »Última

1. Inqor General que jo li mameti; la mala voluntat del 2. compte de Placencia sa confirme ab les dilligencies que feu 3. don Ramon de Homs son gendre procurant, y perssuadint a 4. alguns que depossassen contra de V.M, lo que no era, oferintlos ga 5. lardo per aquex affecte ab que se verifica que la persecutio 6. contra de V:m. ere per sentiment particular de sa perssona que 7. de altre manera nos possen los fills ni familia ab coses qui per 8. tanyen a la justicia y govern que aquexen corren per ma de 9. ministres. 10. A mes de lo dit, esta molt assentat que informacio rabude 11. per jutje incompetent per falte de juristictio es de ningun effecte 12. ancare que no militassen les rrauhons de malicios y inimich 13. y axi lo que ha fet escriure lo Dr. Armella, ab les que volgue 14. carragar a V.M., es de ningum valor; y axi aquexa causa se aura 15. de judicar per lo que constara de la informacio rabude per lo tribu 16. nal aquí estan V.M. subjectes, lo que importa es valersse de un 17. bon lletrat qui sapia be ponderar los agravis que ha rabut y 18. demanar cumplida satisfacio de ofenças qui en perssones vils no 19. son tollerables quant y mes ab perssones de calitat 20. . 21. Be tindra V.M. a la memoria los oiprobis quels han fet y la 22. forme ab que se han executat sens dexar raco en aquest Regne 23. ahont no haje arribat la veu de les trompetes y rumor dels 24. atambors qui prevenien los oydos dels mes adornats y descudats 25. a oir la infamia y afronte de que los ministres Realos vol 26. gueren infamar; per sanar tan escanserada nos possible 27. pugue esser sens aplicar molts de remeis, de que sa majestat 28. usant de sa justicia acostumade y Real clamencia ha de mirar 29. la honrre de sos vassalls, no podem tenir ningum dupte y axi 30. conve saber demanarli lo que importe (conve) per restar V.M. y ses 31. families ab la estimacio que sempre han estat; alcanssar quels restituescan sas aziendes y ques 32. borren inichs y infames pregons que se han publicat, y las sen 33. tencies ab que se han manat executar es poch per quant no 34. es possible que arrip noticia de tots los que han vist tan vil 35. disforme. declarar ab altre sentencia, que les primeres 36. foren nulles y dits pregons mal fets y ab altres ab la matexa forma 37. publicaro per los matexos llochs parex que seria satisfactio per [☞]
38. aquest Regne, pero no dexen V.M. de estar conteminats per 39. los sircuncisins, majorment essent ses families de cont[?]scide 40. noblesa y axi podem aguardar que se Magd la donara mes 41. cumplida manant castigar a ministres qui maliciosament han 42. volgut que ses persones y families restassen, manchades ab 43. macula tan infame y a mes de tot axo los honrrara ab un abit a cada hu pera 44. que resta en tot llevada la opinio, que lo poble aura consebude 45. de que han falta a los mes precios que es la fidelitat que 46. tots devem a sa Magd que de altre manera are y de y un cente 47. nars de anñys resteria en ses families aquex mal renom. 48. Avem vist en altre temps que per aver los ministres reals proces 49. contra la perssona de don pedro Forteça qui era familiar del St. Offici 50. ab sa azienda tansolament derrocantli ses cases, sens tocarli 51. se honrre fonch sa Magd servit de manar se li dopneas complida 52. satisfactio reedificantli les cases, o, raferli de sa Real azienda lo 53. danñy que en elles se li avia fet, y ames de axo li feu md de dos 54. habits lo un pera ell y lo altre pera don matheu son fill 55. 56. Las ofenças qui tocan a la honrra son mes ponderables ab uns subjectes que ab altres 57. no obstant que ab tots sie gra; per la estimacio que cada hu de 58. fer de ella, pero ab perssones de obligacio seria major 59. la falta y note si dexave de conservarle; y per consequent V.M. resten mes ofesos 60. y nessessiten de majors satisfactios; per sos ascendents de qui 61. nos te memorie per aversse passats centenars de anñy ha adqui 62. ride V.M. la noblesa qui es notoria en aquest Regne; y A molts 63. altres aquexa se ha conservade y illustrade al moltes pers 64. sones de sa casa que jo he conegut: Don Ramon de Veri Bel 65. liu que fonch de Mallca essent del habit de San Juan se 66. troba en la armada naval en servey de sa Magd quant lo 67. Sr. D. Juan de Austtria tingue victoria de la [?] turch en aquest 68. cavaller germa de son besavi de V.M. qui despres en servey de 69. Deu feu obres generosas y de gran cristiandat fundant lo colle 70. gi de Montession dexant moltes obres pies perpetues pera 71. repartir ab pobres dotar donselles, y rescatar catius de que resta 72. particular memoria. 73. Altre Don Ramon de Veri germa de son avi de V.M. y nabot 74. del dit Balliu que fonch tambe del habit de San Juan 75. y mori prior de Cataluñya, imita los passos de son onclo ser 76. vint a la religio, y a sa Magd y axi mateix funda moltes [☞]
77. obres pies; don Nicolas Veri onclo de V.M. del habit 78. de St. Juan mori despres de aver fets molts serveys a la reli 79. gio y a sa Magd. 80. Don Thomas de Veri del habit de Calatrava cusi de V.M. deu 81. molts serveys a sa Magd, axi en Flandes com en Llombardia 82. ocupant puestos molt honrrossos particularment el de capita 83. de cavalls. En recompenssa de sos serveys anyadir nous 84. esmalts a la sua noblesa, y nos trobara ningu de aquexa fa 85. milia que haja degenerat de ella ni seruit a altre princep en guerra ni en pau que al Rey nostre Señor y a son predecessor de gloriose memorie y lo matex ha observat tots sos descendens maternos; y avent obviat lo passaats 86. y los qui son de manera que sels pot tenir enveja no per 87. metra sa Magd que les malicies dels ministres obrin 88. de manera que als susdits y als qui vendran sels haje de 89. tenir llastima y pietat. 90. No he dexat de advertir a V.M. ab altres que procur un bon 91. lletrat qui fasse un memorial de tot representant ab viu sen 92. timent la aflictio ab que V.M. estan, y aquex lo fassen 93. veure a las perssones qui poden entrevenir, o, ajudar 94. a la despossitio de aquexa materia que no es possible 95. dexen de llastimarssde vejent los vexats per odi de molts 96. ministres, no dexin de aplicar los medis que podran pera que 97. la reputacio no dependesca de llengues de mal intencionats 98. y sera be que los superiors entengan que vm se entretenen ab ninguns diver 99. timents sino en solicitar continuament la recuperatio 100. de sa honrra, y estant V.M. satisfet de axo no es be que 101. se entretenga aquí per los plets qui solen esser 102. llarchs perq no lio faltaran perssonas aquí Acomanarlos, ja 103. sap que la Sra. Dª. Isabel sa tia, es molt vella y no te 104. altre que li pugui assitir sino V.M. no dex de aleviar 105. la sue vingude tot lo que sie possible que tots lo desit 106. jam veure prompte en sa casa. 107. Per lo hermano Massanet tinch antes que V.M parti de 108. Valencia a 9 que es lo mateix dia que nos avia escrit feja 109. compte de partir y que son avia aportat lo sera per 110. antendra que en Castilla se vendria millor. Jo tambe ho 111. crech axi no seria mal preu de 4000 Rs de la plata digue 112. lo compte li donaven de un seu, ab tot que me digue [☞]

Versión modernizada:

Nombres alternativos de Dr. Armella que aparecen en las cartas:

Bartolomé de Armella, doctor Armella, Dr. Armella, dr. Armella

A més d'allò dit, està molt assentat que informació rebuda per jutge incompetent per falta de jurisdicció és de ningun efecte, encara que no militassin les raons de maliciós i enemic, i així el que ha fet escriure el Dr. Armella, amb les que volgué carregar a v. m., és de ningun valor, i així aqueixa causa s'haurà de judicar pel que constarà de la informació rebuda pel tribunal, a qui estan v. m. subjectes. El que importa és valer-se d'un bon lletrat que sàpiga bé ponderar els {esp.} agravis} que ha rebut i demanar complida satisfacció d'ofenses que en persones vils no són tolerables quant i més amb persones de qualitat.

Bé tindrà v. m. a la memòria els oprobis que els han fet i la forma amb què s'han executat sense deixar racó en aquest regne, a on no hagi arribat la veu de les trompetes i rumor dels tambors que prevenien els {esp.} oídos} dels més adornats i descuidats a oir la infàmia i afronta de què els ministres reials volgueren infamar. Per sanar tan escanserada no és possible pugui esser sense aplicar molts de remeis, que sa majestat, usant de sa justícia acostumada i reial clemència ha de mirar l'honra dels seus vasalls, no podem tenir ningun dubte, i així convé saber demanar-li el que importa convé per restar v. m. i ses famílies amb l'estimació que sempre han estat; {esp.} alcançar} que restitueixin ses {esp.} haciendas}, es borren els inics i infames pregons que s'han publicat i les sentències amb què s'han manat executar, és poc per quant no és possible que arribi notícia de tots els que han vist tan vil disforma declarar amb altra sentència, que les primeres foren nul·les i dits pregons mal fets i amb altres amb la mateixa forma publicar-ho pels mateixos llocs pareix que seria satisfacció per [2§] aquest regne, però no deixen v. m. d'estar contaminats pels circuncinis, majorment essent ses famílies de [?] noblesa, i així podem aguardar que sa majestat la donarà més complida, manant castigar a ministres que maliciosament han volgut que ses persones i famílies restassin {esp.} manchades} amb màcula tan infame i, a més de tot això, els honrarà amb un hàbit a cada un perquè resta en tot llevada l'opinió, que el poble haurà concebuda que fan falta el més preciós, que és la fidelitat que tots devem a sa majestat, que d'altra manera ara i d'un centenars d'anys restaria en ses famílies aqueix mal renom.

Hem vist en altre temps que per haver els ministres reials procés contra la persona de don Pedro Forteza, qui era famíliar del St. Ofici, amb sa {esp.} hacienda} tan solament derrocant-li ses cases, sense tocar-li s'honra, fou sa majestat servit de manar se li donàs complida satisfacció, reedificant-li les cases o refer-li de sa reial {esp.} hacienda} el dany que en elles se li havia fet, i a més d'això li féu mercè de dos hàbits, l'un per a ell i l'altre per a don Mateu, son fill.

Les ofenses que toquen a l'honra són més ponderables amb uns subjectes que amb altres, no obstant que amb tots sia gran, per l'estimació que cada un ha de fer d'ella, però amb persones d'obligació seria major la falta i nota si deixava de conservar-la; i per conseqüent v. m. resten més ofesos i necessiten de majors satisfaccions; pels seus ascendents de qui ens té memòria per haver-se passats centenars d'anys ha adquirida v. m. la noblesa que és notòria en aquest regne. I a molts altres aqueixa s'ha conservada i il·lustrada a moltes persones de sa casa que jo he conegut. Don Ramon de Veri Balliu, que fou de essent de l'hàbit de , se troba en l'armada naval en servei de sa majestat, quan el Sr. D. Juan d'Àustria tingué victòria de la [?] turc en aquest cavaller germà de son besavi de v. m., que després en servei de Déu féu obres generoses i de gran cristiandat, fundant el col·legi de Montesion, deixant moltes obres pies perpètues per a repartir amb pobres, dotar donzelles i rescatar catius, que resta particular memòria.

Altre don Ramon de Veri, germà de son avi de v. m. i nebot del dit Balliu, que fou també de l'hàbit de i morí prior de , imita els pasos de son oncle, servint a la religió i a sa majestat, i així mateix fundà moltes [3§] obres pies. Don Nicolas Veri, oncle de v. m. de l'hàbit de St. Joan, morí després d'haver fets molts serveis a la religió i a sa majestat. Sr. don Thomas de Veri de l'hàbit de Calatrava, cosí de v. m. deu molts serveis a sa majestat, així en com en Llombardia, ocupant {esp.} puestos} molt honrosos, particularment el de capità de cavalls. En recompensa dels seus serveis {esp.} añadir} nous esmalts a la seva noblesa, i no es trobarà ningú d'aqueixa família que hagi degenerat d'ella ni servit a altre príncep en guerra ni en pau que al rei nostre Senyor i a son predecessor de gloriosa memòria, i el mateix ha observat tots sos descendents materns; i havent obviat el passat i els qui són de manera que se'ls pot tenir enveja, no permetrà sa majestat que les malícies dels ministres obrin, de manera que als súbdits i als qui vendran se'ls hagi de tenir llàstima i pietat.

No he deixat d'advertir a v. m. amb altres que procur un bon lletrat que faci un memorial de tot, representant amb viu sentiment l'aflicció amb què v. m. estan, i aqueix el facin veure a les persones que poden entrevenir o ajudar a la disposició d'aqueixa matèria, que no és possible deixin de llastimar-se, veient els vexats per odi de molts ministres, no dexin d'aplicar els {esp.} medis} que podran, perquè la reputació no depengui de llengües de malintencionats; i serà bé que els superiors entenguin que v.m. se entretenen amb ninguns divertiments, sinó en sol·licitar contínuament la recuperació de s'honra, i estant v. m. satisfet d'això, no és bé que s'entretengui aquí pels plets, que solen esser llargs, perquè no li faltaran persones a qui comanar-los. Ja sap que la Sra. dona Isabel, sa tia, és molt vella i no té altre que li pugui assitir sinó v. m. No deixi d'{esp.} aliviar} la seva vinguda tot el que sia possible, que tots el desitjam veure prompte en sa casa. Per l'{esp.} hermano} Massanet tinc entès que v. m. partí de València a 9, que és el mateix dia que ens havia escrit feia compte de partir i que se n'havia portat el serà per entendre que a Castella se vendria millor. Jo també ho crec, així no seria mal preu de 4000 reials de la plata digué el comte li donaven d'un seu, amb tot que me digué

Criterios de transcripción

Todas las cartas del epistolario se editan en una doble transcripción –literal y modernizada– consultable siempre simultáneamente con el facsímil de la carta original.

Transcripción literal

Generalidades

Se trata, para cualquiera de las lenguas presentes en el epistolario, de una transcripción paleográfica estrecha que reproduce con fidelidad total el uso gráfico del autor del texto aunque no se corresponda con la normas ortográficas actuales y aunque ello suponga transcribir errores evidentes. Hay dos motivos para este criterio: 1) una transcripción paleográfica de este tipo es un punto de partida más eficaz, ya que puede ser luego adaptado a múltiples usos, modernizando la ortografía, añadiendo acentos y puntuación, regularizando el uso de mayúsculas, etc. según el uso que se quiera dar a los textos o los destinatarios a los que vaya dirigido. Por el contrario, un texto modernizado supone haber suprimido ciertas características del uso lingüístico de su autor original que no son fácilmente recuperables. 2) una transcripción paleográfica preserva información lingüística relevante: por ejemplo, la separación de palabras arroja luz sobre unidades fonológicas como la sílaba, o gramaticales como morfemas. Asimismo las grafías originales pueden denotar procesos dialectales o de transferencia de otras lenguas.

Ortografía

Se respeta el uso gráfico del original, incluso aquellas grafías que parezcan superfluas o sin valor fonológico: x, ss, ç, h, b, v, u, i/y, ph, th, etc. En los casos en que en el texto aparece «r» donde hoy usaríamos «rr» o «c» donde esperaríamos «ç» lo dejaremos como tal. Se conserva la acentuación o falta de la misma del original.

Igualmente se reflejan en todo pormenor paleográfico el uso de la mayúscula y la minúscula, y la puntuación, muchas veces arbitraria.

Se respetan los cultismos gráficos: columpna, comptar y también las simplificaciones fonéticas de los cultismos: dino, lición.

Separación de palabras

Se respetan todos los procesos morfofonémicos reflejados en la escritura, por ejemplo te visto que refleja ‘te he visto’ se transcribe como está en el original. Igualmente transcribimos: menbarque, lazotea, parenbiar, etc. (los casos en los que dos palabras se hayan escrito con el mismo trazo sin levantar la pluma no implica necesariamente que estén escritas juntas).

También se respetan las amalgamas o cualquier otra grafía que represente una pronunciación particular: decille (por ‘decirle’), escuro, colesio, vijitar, esamen.

Abreviaturas

Las abreviaturas se desarrollan empleando paréntesis angulares: sto se transcribe s<an>to, dho d<ic>ho, q. q<ue>, nros n<uest>ros. Si en una palabra falta texto que suele ir en abreviatura pero el escriba no ha puesto el diacrítico o la indicación que normalmente indica la abreviatura (por ejemplo propto sin indicación de abreviatura) lo transcribimos pro[<m>]pto donde se indica que la abreviatura no figura en el original y es añadido nuestro.

En el caso de abreviaturas usuales que indiquen tratamiento (D. Dr. V. M. Vd. etc.) se pueden dejar como vienen en el original.

Añadidos y enmiendas del editor

Si es evidente que falta algo en el texto –y no estamos ante una abreviatura– se suele restituir, pero sólo cuando estamos absolutamente seguros. Lo restituido se pone entre corchetes: pdre transcrito p[a]dre.

Si en el texto sobra algo por error (una sílaba o palabra repetida) utilizamos paréntesis con barra invertida para indicarlo (\...), pero sólo cuando estamos muy seguros, porque material aparentemente superfluo puede ser una particularidad morfológica o gráfica de la época. Así pues vinieron a la la casa se transcribe «vinieron a la (\la) casa». Se ha de tener en cuenta que el signo «\» en «(\...)» sirve para discriminar los paréntesis genuinos empleados como signo de puntuación.

Añadidos y enmiendas en el original

En el caso de que encontremos letras, o palabras entre líneas o en el margen que han sido añadidas por el mismo escribano o un corrector posterior transcribiremos estas palabras entre corchetes «[ ]» con un circunflejo «^» en su interior (para diferenciar de los añadidos que incluimos nosotros mismos, que van simplemente entre corchetes «[ ]»), con una nota explicativa si fuera necesario. Ha de entenderse que empleamos este sistema para material añadido. Cuando el escribano ha continuado en un margen simplemente porque se le ha acabado el espacio al final del folio no consideramos que se trate de un añadido, sino que continuamos copiando el texto numerando las líneas de manera consecutiva.

Señalamos la presencia de varias caligrafías con la indicación al principio de la carta: «(dos manos)», «(tres manos)», etc.

Para reflejar texto tachado en el original lo reproduciremos entre «( )» con «^» en el interior para diferenciarlo del texto superfluo que suprimimos nosotros mismos al transcribir que se marca con «(\)». Retomando el ejemplo anterior vinieron a la la casa, se transcribe «vinieron a la (\la) casa» para suprimir el texto erróneo, pero si el segundo la ya aparecía tachado en el original transcribimos «vinieron a la (^la) casa».

Alternancia de lenguas

Cuando aparece texto en una lengua diferente de aquella en la cual está redactado el cuerpo principal del documento, el texto en cuestión se marcará con llaves «{}» que contengan al inicio las tres primeras letras del nombre castellano de la lengua en cuestión (LAT latín, CAT catalán, ITA, italiano, FRA francés, POR portugués, etc.). Por ejemplo: «entonces dijo {LAT ave maria gratia plena} mientras se santiguaba.» En html marcamos las distintas lenguas: <span id=”latin>capbqekbkb”</span> tanto en transcripción original como en la modernizada.

Foliación y número de línea

La transcripción literal se dispone a la izquierda del facsímil del documento correspondiente. Las líneas del documento original se reflejan con una numeración correlativa de principio a fin del texto, antepuesta a cada línea y en color gris. No reiniciamos, por tanto, la numeración en cada página del mismo documento.

Nota importante:

Siempre que tenemos dudas preferimos insertar una doble interrogación entre corchetes [??] junto a la lectura dudosa. Así podemos localizar los problemas fácilmente y corregirlos cuando tengamos la solución (empleamos corchetes porque se trata de un añadido nuestro, las interrogaciones no estaban en el texto). En caso de abreviaturas dudosas se puede transcribir mto m<[??]>to. Muchas de estas dudas se acaban disipando. Consideramos preferible actuar con prudencia y poner interrogantes en vez de ofrecer una lectura que pueda ser errónea.

Transcripción modernizada

Abreviaturas

a) Las abreviaturas se escriben en minúscula y se desarrollan siempre que se pueda. Por tanto, escribimos completas las palabras y tratamientos protocolarios como los siguientes (ponemos ejemplos en español y catalán):

señor o senyor, senyora o señora, mossèn, santo, número, reals reales, libras lliures, escuts, etcétera; il·lustre (il·lustríssim), honorable, magnífico, excel·lentíssim, etc.

Y también los números ordinales, los meses del año, los nombres de países, etc.:

Ej.: 1º (primer o primero), 2º (segon o segundo), 7bre (setiembre setembre), Alemanª (Alemania o Alemanya).

En cambio, no desarrollamos las abreviaturas de respeto:

dr. (doctor), d. (don), da. (doña/dona/donya), v. m. (vuestra merced / vossa mercè), v. s. (vuestra señoría / vossa senyoria), v. e. (vuestra excelencia / vossa excel·lència).

b) Los tratamientos o expresiones protocolarias en la firma o cabecera de las cartas los desarrollamos completamente:

Ex: Su mor. sdor. > su mayor servidor

q.s.m.b. > que sus manos besa

etc.

c) En el caso en que aparezca en una carta en español o catalán texto en latín que contenga abreviaturas, se conservan:

Ej.: et al.

d) Siempre que sea posible se escriben los nombres propios completos con la ortografía actual. Si la carta está en español las abreviaturas se desarrollan en español y si está en catalán se desarrollan en catalán.

Ej: Jº > Jerónimo, Gerº > Jerónimo, Pº > Pedro, Antº > Antonio

Asimismo, Los nombres propios se regularizan según el uso actual: Safortesa > Zaforteza, Çavella > Zavellá, Marqués de los Veles > marqués de los Vélez.

Se informa de la variabilidad ortográfica y en el orden de los apellidos de los remitentes y destinatarios de las cartas por medio de una ventana flotante que aparece al pulsar sobre el nombre modernizado y regularizado en el cuerpo de la carta.

Mayúsculas y minúsculas

a) Todos los cargos y tratamientos protocolarios se transcriben en minúscula dentro del texto, en la firma, en la cabecera de las cartas y en las notas o fichas informativas.

Ej.: rey, rei, virrey, batle, procurador reial, governador, capità, inquisidor general, bisbe, arquebisbe, prevere, mossèn, doctor, su majestad, vicecanciller, capellán secretario

Ej.: magnífic i excelentíssim senyor governador, il·lustríssim senyor procurador reial, su majestad, capitán general, d. Pedro Santacilia, da. Cecilia Zaforteza, etc.

b) Todos los nombres propios (de persona, de lugar, nombres de embarcaciones, apodos, etc.), se escriben con mayúscula inicial.

Ej.: Nostre Senyor/ Nuestro Señor (cuando se refiere a Dios o a Cristo), el Cielo, etc.

c) Algún nombre de documento oficial concreto –cuando no es genérico– se transcribe en minúscula.

Ej.: El memorial (o real orden, informe, etc.) que recibí ayer…

d) En toponimia, el elemento genérico (golfo, cala, calle, plaza) se transcribe en minúscula y en mayúscula si pasa a nombre propio:

Ej.: la sierra de Tramuntana (pero: la Sierra)

plaza Mayor (pero calle de la Plaza Mayor)

e) El nombre de determinadas zonas se transcribe en minúscula:

Ej.: capilla, cámara de los pajes, secretaría del Consejo de Aragón, palacio de los Duques, castillo de San Carlos

En cambio, escribimos en mayúscula:

Casa de Campo, Consejo de Aragón, Real Audiencia, Universitat, Reial Patrimoni

f) Todos los cargos, nombres de oficios o de profesión se transcriben en minúscula:

Ej.: capità, procurador, governador, pagès, criat, capellà, prevere, escribano, notario, secretari, jurats o jurados (de la Universitat o Universidad), oïdors u oidores (de la Audiencia), etc.

g) San/Sant/Santo, Santa, se transcriben en mayúscula cuando va precedido de genérico + de:

Ej.: illa/isla, calle/carrer, plaza/plaça, montaña/muntanya, posesión/possessió, riera, torrente/torrent, convento/convent, iglesia/esglèsia, abadía/abadia, ermita, monasterio/monestir, santuario/santuari, capilla/capella, altar, portal, torre, castillo/castell, palacio/palau, puerto/port, etc.

castillo de SanCarlos, capella de Santa Anna, etc.

Puntuación

Igualmente, puntuamos el texto según las normas actuales de la RAE, intentando respetar el sentido correcto de la frase. No es necesario enfatizar que se trata de una tarea compleja por ser textos que en muchas ocasiones siguen pautas orales, pueden estar escritos descuidada o muy apresuradamente y, por tanto, aparecer plagados de anacolutos, elipsis, errores de coordinación, etc. Aunque siempre actuamos siguiendo un principio de mínima intervención y con la mayor cautela posible, se hace necesario en muchas ocasiones interpretar el texto según el contexto u otras informaciones complementarias de que podamos disponer. Hemos intentado que nuestras intervenciones sean en todo caso visibles utilizando corchetes para nuestros añadidos, enmiendas o comentarios.

La transcripción modernizada presenta el texto dividido en párrafos, sin señalar ni numerar las líneas del manuscrito original. Sí se señala la página correspondiente del manuscrito original mediante numeración consecutiva en gris.

Es importante subrayar que cualquier añadido por nuestra parte va siempre entre corchetes «[]». Si, por la causa que sea, hay una laguna en el texto original o un problema de lectura que no podemos resolver, lo marcamos en el mismo lugar del texto así: «[?]» Ocasionalmente, en el botón de «observaciones» presente en cada carta se comentan las dificultades que a nuestro juicio exigen una nota complementaria.

De aplicación específica a las distintas lenguas

Cada carta está definida en una lengua principal aunque presente varias en el texto (que van convenientemente marcadas, según hemos explicado).

Textos en español

Para los textos en español, como principio ortográfico general, nos atenemos a las normas de la última edición de la Ortografía de la lengua española (Madrid, 2010) de la Real Academia Española, combinadas con las indicaciones del Diccionario de la lengua española (DRAE) en la versión web permanentemente actualizada (http://www.rae.es/recursos/diccionarios/drae). Al no tratarse de textos literarios y entender que debemos facilitar la lectura a un público mayoritario, no especializado en las peculiaridades de la lengua de los siglos XVI, XVII y XVIII, llevamos a cabo una modernización y adaptación lo más completa posible al estado actual de la lengua española que permita al lector y al investigador hacer búsquedas cómodamente en el corpus sin necesidad de conocer las posibles variantes ortográficas.

Textos en catalán

Seguimos las normas ortográficas del Institut d’Estudis Catalans.

Por lo que respecta a los nombres de fincas o posesiones, escribimos Ca, Can (y Ca na), Cal y Son mayúscula y el/es, la/sa minúscula: Can Berga, Son Sant Joan.

Se suprime el punto volado en los textos en catalán en casos como:

no·s > no és, qu·està > que està, etc.

Epistolario de Don Pedro de Santacilia y Pax

Santacilia

Criterios de transcripción

Transcripción literal

Transcripción modernizada

Santacilia

Lista de legajos