Amb molt de gust hem llegida la que v. m. ha escrita a n'Isabel per via d'Alacant sota plec de Sanxo de 5 del corrent, en què doní avís del tercer decret en què sa majestat, que Déu guardi, és estat servit manar se despatxi l'ordre perquè v. s. puguin anar a Madrid a demanar la justícia i que el Sr. governador de [?] ja la tenia, en virtut de la qual estaven ja v. m. resolts de partir-se als 9 del corrent. Diu v. m. també haver-me escrit a mi per la mateixa mà, baix de plec del canonge Aurelio. Fins ara no ha arribat aqueixa carta, i no puc saber la causa d'haver-se passat molt de temps sense rebre carta del dit canonge, mentre que v. m. avisa haver remesa per Alacant, i per aqueixa raó me som valgut d'Esteve Conrado, perquè el seu factor remeti en Madrid dues cartes últimes que tinc escrit a v. m., baix de plec del Sr. Veny, a qui tinc també remès els dos processos que s'han compulsat a instància de v. m. i del regent Rafel Pons, curador de l'heretat de Thomas Torrella. Quant al negoci de v. m., estic amb molta confiança que se'ls ha de donar complida satisfacció dels {ESP. agravis} que han rebut dels ministres, i entenc que sa majestat i els ministres que han intervingut en les consultes de les rèpliques i contradiccions que el Consell d'Aragó ha fet perquè no se'ls donés lloc a v. s. d'anar a Madrid. Hauran vist que tal era impedir-los la demostració dels seus sentiments tan justs. Sobre d'aqueixa matèria hem parlat llargs discursos vegades i fets molts apuntaments, però sempre seran restats curts en la ponderació d'ells, perquè ningun vasall de sa majestat haurà rebut semblants {ESP. agravis}, no sols en detriment de sa persona i {ESP. haciendas} com encara en s'honra i reputació, que no deixen de participar les famílies. Ben entès està i repetit discurses vegades que la persecució que v. m. ha tinguda és estat perquè els jurats (esent v. m. un d'ells) escrigueren a sa majestat, suplicant-li fos servit manar {ESP. remediar} alguns excessos que es toleraven en son deservei i notable dany del regne. Aquestes cartes comprenien faltes (Sr. don Pedro de Veri) [1§] de molts ministres, particularment del comte de Plasència i del Dr. Armella, del comte pels excessos que feien en la seva secretaria contra expresses ordres de sa majestat, i els que permitia en les cases de joc i opressions que feia Gaspar Domenech. Ha fetes les rutes de la part forana, xupant la sang als pobres vilans en què la Sra. virreina, segons intel·ligència comuna, tenia son útil. No hagueren complit els jurats amb s'obligació si haguessin dissimulat una cosa tan perniciosa com aqueixa i manco si haguessin deixat de procurar remei amb els excessos del Dr. Armella, particularment el que cometé en voler encobrir un delicte tan desastrós i escandalós com fou els que cometeren els miquelets en la casa de la pietat. Del referit, prova la persecució que v. m. ha tinguda d'uns i altres i perquè aqueixa li fos més danyosa s'han valgut del de justícia essent per malícia ponsonyosos; segons se pot conjecturar, informa el virrei que v. m. volia matar a Jaume Valls per haver reconegut la casa de sa tia i per carregar-lo més podrà esser que amb l'informe hagi dit el que ací publicava que dit Valls. {ESP. Antes} d'entrar en dita casa avisà el que l'habitava perquè si en ella hi havia cosa que el pogués carregar amb la justícia la tregués. La ceguera amb què obraven els ministres no els deixà conèixer que no és d'home racional per un bon fi donar per retorn un greuge tal com procurar la mort de la persona de qui l'ha rebut, què podia fer més Jaume Valls pel major amic que advertir-lo del que ell no podia excusar, perquè estigués previngut i no fos trobat en falta. La justícia és qui el podia carregar a ell perquè faltava a l'obligació de son ofici. Aquesta presumpció en gent de judici i de la qualitat de v. m. es pot dir infalible, però amb tot hi ha prova manifesta. No necessitam de presumpcions. Quan jo parlí al regent després d'haver-li-ho donat a v. m. la carta de sa majestat no era mort Jaume Valls i li diguí que sabent la causa que havia mogut al virrei a rebelar-se que v. m. no tingués son {ESP. ánimo} quiet (que d'haver manat sa majestat el despatx de sa reial carta seria amb aqueix informe) li assegurava que, sabent la causa, havia tingut per això qualsevol fos donaria v. m. [2§] a nostre rei i senyor natural, deleitant-se en pensar que d'aqueixa manera restaven venjats dels seus sentiments per mai assaciats son {ESP. ánimos} en procurar renovar-los les noves afronts amb què els havien infamats, i és de ponderar que mesos després d'haver-los difamats amb pregons tant públics com infamiosos, i amb temps que sa majestat havia posada la mà sobre d'aqueixa matèria, manant se donés absolució al regent, que estava declarat excomunicat; i les jurisdiccions {ESP. parasen} amb els procediments, havent-se ja donada l'absolució al dit regent, de nou se publicaren pels llocs de la part forana els referits pregons i bandiment del regne de l'inquisidor. Prova de tot el qual entenc que resulta de la informació rebuda pel tribunal de la Inquisició que no haurà deixat l'inquisidor de remetre-la al {ESP. supremo}, i encara que podem entendre que d'ella estava informat sa majestat per les consultes que el tribunal li han fetes sobre d'aqueixa matèria, me pareix que v. m. ha de suplicar a l'inquisidor general els m'han donar inspecció d'ella per a la defensa, i pugui un lletrat fer un memorial del que resulta i fundar en dret la satisfacció que se'ls deu donar i la demostració que es deu fer amb els ministres, que han procurat llevar-los l'honra, que és més estimable que la vida, no excitant don Martin de Lanuza amb la informació que rebé, volent culpar a innocents, perquè d'ella no resulta la infàmia que v. m. està patint, i amb tot això és públic que ningú a un vol llevar-li la vida afrontosament, però no li faltin càstig rigorós com fou privació d'ofici i presó perpètua. L'informe que ha donat el virrei i les informacions rebudes pel Dr. Armella bé es veu que són malicioses per les raons referides, que serà bé fer-les constar de la millor manera que es pugui, les que per ara se m'ofereixen són que els ministres a qui sa majestat remetrà el coneixement d'aquesta causa vegin ocularment les cartes que els jurats escrigueren; particularment, la qui tractava del delicte de la pietat que ens deixarà de trobar en la Cancelleria, en els papers remesos de Mallorca, i entenc que sa majestat per a sa defensa manarà se'ls en doni còpia, i com no se podran valer de la que tenen encara que no sia autentica ni firmada, una en aqueixa forma podrà esser en tinga el senyor

Transcripción literal

Se habla sobre las ofensas graves a don Pedro de Verí y la necesidad de ir a Madrid para enmendarlas. También se habla de los excesos del doctor Armella, entre otras cosas.

Legajo 4: Carta de Persona desconocida a Pedro de Verí (113-50a)

Fecha: Sin especificar
Lugar: Sin especificar
Remitente: Persona desconocida
Destinatario: Pedro de Verí
Temas: Sin especificar
Idioma: catalán

Primera « 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 »Última

1. An molt de gust avem llegida la que V.M. ha escrita a na 2. Isabel per via de Alicant sotapluh de sanxo de 5 del corrent 3. en que done avis del tercer decret en que sa Magd (que Deu 4. gde es estar servit manar se despache la ordre pera que V.S. 5. puguen anar a Madrid a demanar la justicia y que lo Sr. 6. governador de Va ja la tenia; en virtut de la qual estaven 7. ja Vsm. resolts se partirsse als 9 del corrent. Diu V.M. tambe 8. averme escrit a mi per la mateixa ma baix de plech del 9. Canonge Aurelio fins ara no ha arribat aquexa carta, y 10. no puch saber la cause de aversse passat moilts de temps sens 11. rabut carta del dit Canonge, mantres que V.M. avisa 12. aver ramessa per Alicant, y per aquexa rauho me somuel 13. gut de esteve conrrado perque lo seu factor remeta en ma 14. dret dos cartes ultimes que tinch escrit a V.M.baix de plech 15. del Sr. Veny a qui tinch tambe rames los dos processos que 16. se han compulssat a instancia de V.M. y del Rnt. Rafel Pons 17. curador de la heretat de Thomas Torrella. 18. Quant al negoci de V.M. estich ab molte confiança que 19. sels ha de donar complida satisfactio dels agravis que han 20. rebuat dels ministres, y antench que sa Magd y los ministres que 21. han entrevingut en les consultes de les repliques y contradiccion 22. que lo concell de Arago ha feta pera que no sels donas lloch 23. a V.Sª de anar a Madrid auran vist que tal era impe 24. dirlos la demostracio de sos sentiments tant justs, sobre de 25. aquexa materia avem parlat llarchs discursses negades y fets 26. molts apuntaments pero sempre seran restats curts en la 27. ponderacio de ells perque nigun vassall de sa Magd aura 28. rabuts semblants agravis no sols en detriment de sa pers 29. sones y haziendas com encara en sa honrra y reputacio de 30. que no dexan de participar ses families. 31. Ben antes esta y repetir discursses vegades que la persecutio 32. que V.M. ha tinguda es estat por lo que los jurats (essent V.M. 33. un de ells) escrigueren a sa Magd suplicantlo fos servit ma 34. nar remediar alguns excessos ques tollaraven en son desservey 35. y notable dañy del regne, aquestes cartes comprenien faltes 36. [en un lateral] 37. [^Sr. Don Pedro de Veri] [☞]
38. de molts ministres particularment del Compte de Plasencia 39. y del Dr. Armella del compte per los excessos que feyan en 40. la sue secretaria contra expresses ordres de sa Magd. Y los que 41. permitia en les cases de joch y opresions que feya Gaspar 42. Domenech a tetes les rutes de la part forana xupant la sanch 43. als pobres vilans en que la Sra. Virreyna segons intelligen 44. cia comune tenia son util no agueren cumplit los ju 45. rats ab sa obligacio si aguessen disimultat una cose tant 46. pernisiosa com aquexa y manco si aguessen dexat de procurar 47. remey ab los excessos del Dr. Armella, particularment el que 48. comate en voler encubrir un delicte tan desastros y escandalos 49. com fon los que cometeren los Miquelets en la casa de la 50. pietat. 51. De lo referit prove la persecutio que V.M. ha tingude de 52. uns y altres y peraqaquexa lo fos dañyosa se han volgut 53. de el de justicia essent per malicia ponsoñyosos; segons 54. se pot conjeturar informa lo Virrey que V.M. volia matar 55. a Jaume Valls per aver regonegut la casa de sa tia y per 56. carragarlo mes podra esser que ab lo informe haje dit lo 57. que assi publicave: que dit Valls antes de entrar en dita 58. casa avisa el que la abitava perque si en ella hi avia cose 59. quil pogues carragar ab la justicia la tregues; la seguera 60. ab que obraven los ministres nols dexa conexer que no es de 61. home racional per un bonifi, donar per retorn un agravi tal 62. com procurar la mort de la persona de qui lo ha rabut, que podia 63. fer mes Jaume Valls, per el major amich que advertirlo de 64. lo que ell no porie escusar pera que estigues previngut y no fos 65. troobat en falta. la justicia es quil porie carragar a ell perque 66. faltava a la obligacio de son ofici, aquesta presuncio en gent 67. de judici y de la calitat de V.M. es pot dir infalible pero ab tot 68. hi ha prove manifesta no necessitam de presuncions 69. . 70. Quant jo parli al regent despres de acusarli donat a V.M. 71. la carta de sa Magd no era mort Jaume Valls y li digui 72. que sabent la causa que avia mogut al Virrey al rebelarsse 73. que V.M. no tingues son animo quiet ( que de aver ma 74. nat sa Magd el desptx de sa Real carta 75. serie ab aqueix informe) li assegurave que sabent la 76. causa avia tingut per axo, qualssevol fos donarie V.M. [☞]
77. a nostron Rey y Señor natual deleytantsse en penssos que 78. de aquexa manera restaven venjats de sos sentiments per 79. may assiassats son animos en procurar renovarlos les nones 80. afronts ab que los avien infamats, y es de ponderar que 81. mesos depres de averlos difamats ab pregons tant publics com 82. infamiosos, y ab temps que sa Magd avia posade la ma sobre 83. de aquexa materia, manant se donas absolutio al Regent qui 84. estave declarat escomunicat; y les jurisdiccions parassen ab los 85. proceyments aventsse ja donada la absolutio al dit Regent de 86. nou se publicaren per los llochs de la part forana, los re 87. ferits pregons y bandiment del Regne del Inqor; prove de tot 88. lo qual antench que resulta de la informacio rabuda per lo 89. tribunal de la Inqo que no avra dexar lo Inqor de rametrela 90. , al supremo. Y encaraque podem entendre que de ella estava in 91. format sa Magd per les consultes que lo tribunal li han fetes 92. sobre de auquexa meteria, me parex que V.M. han de suplicar 93. al Sr. inqorgeneral los man donar inspectio de ella oera la 94. defença, y pugue un letrat fer un memorial de lo que resulta 95. y fundar en dret la satisfactio que sels dau donar, y la demos 96. tracio ques dau fer ab los ministres, que han procurat llevarlos 97. la honre que es mes estimable que la vida, no excitant 98. Don Martin de la Nuse ab la informacion que rabe volent cul 99. par a ignocents perque de ella no resulta la infamia que V.M. 100. estant patint, y ab tot axo es publich que vingu ab un vot 101. llevarli la vida afrontosament pero noi li faltan castich rigu 102. ros com fonch privacio de offici y preso perpetua. 103. Lo informe que ha donat lo Virrey, y les informacions rabudes 104. per lo Dr. armella be es veu que son malicioses per les rauhons 105. referides, que sera be frelles constar de la millor manera ques 106. pugue, les que per are se me ofereixen son que los ministres aqui 107. sa Magd rametra lo conexement de aquesta causa, vejen ocular 108. met las cartes que los jurats escrigueren partuicularment la 109. qui tractava del delicte de la pietat que nos dexara de trobar 110. en la Cansselleria, en los papers remessos de Mallca, y antench 111. que sa Magd pera sa defença manara sels en done copia y com 112. no se podran valer de la que tenen encaraque no sia autentica 113. ni firmada, una en aquexa forme podra esser en tinga lo Sr. [☞]

Versión modernizada:

Nombres alternativos de Gaspar Domènech que aparecen en las cartas:

Gaspar Domènech, Gaspar Doménech, Gaspar Doménec, Gaspar Domènec

Nombres alternativos de Esteve Conrado que aparecen en las cartas:

Esteve Conrado, Esteban Conrado

Nombres alternativos de Pedro de Verí que aparecen en las cartas:

Pedro de Verí, Pedro Verí

Nombres alternativos de Dr. Armella que aparecen en las cartas:

Bartolomé de Armella, doctor Armella, Dr. Armella, dr. Armella

Amb molt de gust hem llegida la que v. m. ha escrita a n'Isabel per via d' sota plec de Sanxo de 5 del corrent, en què doní avís del tercer decret en què sa majestat, que Déu guardi, és estat servit manar se despatxi l'ordre perquè v. s. puguin anar a a demanar la justícia i que el Sr. governador de [?] ja la tenia, en virtut de la qual estaven ja v. m. resolts de partir-se als 9 del corrent.

Diu v. m. també haver-me escrit a mi per la mateixa mà, baix de plec del canonge Aurelio. Fins ara no ha arribat aqueixa carta, i no puc saber la causa d'haver-se passat molt de temps sense rebre carta del dit canonge, mentre que v. m. avisa haver remesa per , i per aqueixa raó me som valgut d' Esteve Conrado, perquè el seu factor remeti en dues cartes últimes que tinc escrit a v. m., baix de plec del Sr. Veny, a qui tinc també remès els dos processos que s'han compulsat a instància de v. m. i del regent Rafel Pons, curador de l'heretat de Thomas Torrella.

Quant al negoci de v. m., estic amb molta confiança que se'ls ha de donar complida satisfacció dels {esp.} agravis} que han rebut dels ministres, i entenc que sa majestat i els ministres que han intervingut en les consultes de les rèpliques i contradiccions que el Consell d'Aragó ha fet perquè no se'ls donés lloc a v. s. d'anar a . Hauran vist que tal era impedir-los la demostració dels seus sentiments tan justs. Sobre d'aqueixa matèria hem parlat llargs discursos vegades i fets molts apuntaments, però sempre seran restats curts en la ponderació d'ells, perquè ningun vasall de sa majestat haurà rebut semblants {esp.} agravis}, no sols en detriment de sa persona i {esp.} haciendas} com encara en s'honra i reputació, que no deixen de participar les famílies.

Ben entès està i repetit discurses vegades que la persecució que v. m. ha tinguda és estat perquè els jurats (esent v. m. un d'ells) escrigueren a sa majestat, suplicant-li fos servit manar {esp.} remediar} alguns excessos que es toleraven en son deservei i notable dany del regne. Aquestes cartes comprenien faltes

(Sr. don Pedro de Verí)

[2§] de molts ministres, particularment del comte de Plasència i del Dr. Armella, del comte pels excessos que feien en la seva secretaria contra expresses ordres de sa majestat, i els que permitia en les cases de joc i opressions que feia Gaspar Domènech. Ha fetes les rutes de la part forana, xupant la sang als pobres vilans en què la Sra. virreina, segons intel·ligència comuna, tenia son útil. No hagueren complit els jurats amb s'obligació si haguessin dissimulat una cosa tan perniciosa com aqueixa i manco si haguessin deixat de procurar remei amb els excessos del Dr. Armella, particularment el que cometé en voler encobrir un delicte tan desastrós i escandalós com fou els que cometeren els miquelets en la casa de la pietat. Del referit, prova la persecució que v. m. ha tinguda d'uns i altres i perquè aqueixa li fos més danyosa s'han valgut del de justícia essent per malícia ponsonyosos; segons se pot conjecturar, informa el virrei que v. m. volia matar a Jaume Valls per haver reconegut la casa de sa tia i per carregar-lo més podrà esser que amb l'informe hagi dit el que ací publicava que dit Valls. {esp.} Antes} d'entrar en dita casa avisà el que l'habitava perquè si en ella hi havia cosa que el pogués carregar amb la justícia la tregués. La ceguera amb què obraven els ministres no els deixà conèixer que no és d'home racional per un bon fi donar per retorn un greuge tal com procurar la mort de la persona de qui l'ha rebut, què podia fer més Jaume Valls pel major amic que advertir-lo del que ell no podia excusar, perquè estigués previngut i no fos trobat en falta. La justícia és qui el podia carregar a ell perquè faltava a l'obligació de son ofici. Aquesta presumpció en gent de judici i de la qualitat de v. m. es pot dir infalible, però amb tot hi ha prova manifesta. No necessitam de presumpcions. Quan jo parlí al regent després d'haver-li-ho donat a v. m. la carta de sa majestat no era mort Jaume Valls i li diguí que sabent la causa que havia mogut al virrei a rebelar-se que v. m. no tingués son {esp.} ánimo} quiet (que d'haver manat sa majestat el despatx de sa reial carta seria amb aqueix informe) li assegurava que, sabent la causa, havia tingut per això qualsevol fos donaria v. m. [3§] a nostre rei i senyor natural, deleitant-se en pensar que d'aqueixa manera restaven venjats dels seus sentiments per mai assaciats son {esp.} ánimos} en procurar renovar-los les noves afronts amb què els havien infamats, i és de ponderar que mesos després d'haver-los difamats amb pregons tant públics com infamiosos, i amb temps que sa majestat havia posada la mà sobre d'aqueixa matèria, manant se donés absolució al regent, que estava declarat excomunicat; i les jurisdiccions {esp.} parasen} amb els procediments, havent-se ja donada l'absolució al dit regent, de nou se publicaren pels llocs de la part forana els referits pregons i bandiment del regne de l'inquisidor. Prova de tot el qual entenc que resulta de la informació rebuda pel tribunal de la Inquisició que no haurà deixat l'inquisidor de remetre-la al {esp.} supremo}, i encara que podem entendre que d'ella estava informat sa majestat per les consultes que el tribunal li han fetes sobre d'aqueixa matèria, me pareix que v. m. ha de suplicar a l'inquisidor general els m'han donar inspecció d'ella per a la defensa, i pugui un lletrat fer un memorial del que resulta i fundar en dret la satisfacció que se'ls deu donar i la demostració que es deu fer amb els ministres, que han procurat llevar-los l'honra, que és més estimable que la vida, no excitant don Martin de Lanuza amb la informació que rebé, volent culpar a innocents, perquè d'ella no resulta la infàmia que v. m. està patint, i amb tot això és públic que ningú a un vol llevar-li la vida afrontosament, però no li faltin càstig rigorós com fou privació d'ofici i presó perpètua.

L'informe que ha donat el virrei i les informacions rebudes pel Dr. Armella bé es veu que són malicioses per les raons referides, que serà bé fer-les constar de la millor manera que es pugui, les que per ara se m'ofereixen són que els ministres a qui sa majestat remetrà el coneixement d'aquesta causa vegin ocularment les cartes que els jurats escrigueren; particularment, la qui tractava del delicte de la pietat que ens deixarà de trobar en la Cancelleria, en els papers remesos de , i entenc que sa majestat per a sa defensa manarà se'ls en doni còpia, i com no se podran valer de la que tenen encara que no sia autentica ni firmada, una en aqueixa forma podrà esser en tinga el senyor

Criterios de transcripción

Todas las cartas del epistolario se editan en una doble transcripción –literal y modernizada– consultable siempre simultáneamente con el facsímil de la carta original.

Transcripción literal

Generalidades

Se trata, para cualquiera de las lenguas presentes en el epistolario, de una transcripción paleográfica estrecha que reproduce con fidelidad total el uso gráfico del autor del texto aunque no se corresponda con la normas ortográficas actuales y aunque ello suponga transcribir errores evidentes. Hay dos motivos para este criterio: 1) una transcripción paleográfica de este tipo es un punto de partida más eficaz, ya que puede ser luego adaptado a múltiples usos, modernizando la ortografía, añadiendo acentos y puntuación, regularizando el uso de mayúsculas, etc. según el uso que se quiera dar a los textos o los destinatarios a los que vaya dirigido. Por el contrario, un texto modernizado supone haber suprimido ciertas características del uso lingüístico de su autor original que no son fácilmente recuperables. 2) una transcripción paleográfica preserva información lingüística relevante: por ejemplo, la separación de palabras arroja luz sobre unidades fonológicas como la sílaba, o gramaticales como morfemas. Asimismo las grafías originales pueden denotar procesos dialectales o de transferencia de otras lenguas.

Ortografía

Se respeta el uso gráfico del original, incluso aquellas grafías que parezcan superfluas o sin valor fonológico: x, ss, ç, h, b, v, u, i/y, ph, th, etc. En los casos en que en el texto aparece «r» donde hoy usaríamos «rr» o «c» donde esperaríamos «ç» lo dejaremos como tal. Se conserva la acentuación o falta de la misma del original.

Igualmente se reflejan en todo pormenor paleográfico el uso de la mayúscula y la minúscula, y la puntuación, muchas veces arbitraria.

Se respetan los cultismos gráficos: columpna, comptar y también las simplificaciones fonéticas de los cultismos: dino, lición.

Separación de palabras

Se respetan todos los procesos morfofonémicos reflejados en la escritura, por ejemplo te visto que refleja ‘te he visto’ se transcribe como está en el original. Igualmente transcribimos: menbarque, lazotea, parenbiar, etc. (los casos en los que dos palabras se hayan escrito con el mismo trazo sin levantar la pluma no implica necesariamente que estén escritas juntas).

También se respetan las amalgamas o cualquier otra grafía que represente una pronunciación particular: decille (por ‘decirle’), escuro, colesio, vijitar, esamen.

Abreviaturas

Las abreviaturas se desarrollan empleando paréntesis angulares: sto se transcribe s<an>to, dho d<ic>ho, q. q<ue>, nros n<uest>ros. Si en una palabra falta texto que suele ir en abreviatura pero el escriba no ha puesto el diacrítico o la indicación que normalmente indica la abreviatura (por ejemplo propto sin indicación de abreviatura) lo transcribimos pro[<m>]pto donde se indica que la abreviatura no figura en el original y es añadido nuestro.

En el caso de abreviaturas usuales que indiquen tratamiento (D. Dr. V. M. Vd. etc.) se pueden dejar como vienen en el original.

Añadidos y enmiendas del editor

Si es evidente que falta algo en el texto –y no estamos ante una abreviatura– se suele restituir, pero sólo cuando estamos absolutamente seguros. Lo restituido se pone entre corchetes: pdre transcrito p[a]dre.

Si en el texto sobra algo por error (una sílaba o palabra repetida) utilizamos paréntesis con barra invertida para indicarlo (\...), pero sólo cuando estamos muy seguros, porque material aparentemente superfluo puede ser una particularidad morfológica o gráfica de la época. Así pues vinieron a la la casa se transcribe «vinieron a la (\la) casa». Se ha de tener en cuenta que el signo «\» en «(\...)» sirve para discriminar los paréntesis genuinos empleados como signo de puntuación.

Añadidos y enmiendas en el original

En el caso de que encontremos letras, o palabras entre líneas o en el margen que han sido añadidas por el mismo escribano o un corrector posterior transcribiremos estas palabras entre corchetes «[ ]» con un circunflejo «^» en su interior (para diferenciar de los añadidos que incluimos nosotros mismos, que van simplemente entre corchetes «[ ]»), con una nota explicativa si fuera necesario. Ha de entenderse que empleamos este sistema para material añadido. Cuando el escribano ha continuado en un margen simplemente porque se le ha acabado el espacio al final del folio no consideramos que se trate de un añadido, sino que continuamos copiando el texto numerando las líneas de manera consecutiva.

Señalamos la presencia de varias caligrafías con la indicación al principio de la carta: «(dos manos)», «(tres manos)», etc.

Para reflejar texto tachado en el original lo reproduciremos entre «( )» con «^» en el interior para diferenciarlo del texto superfluo que suprimimos nosotros mismos al transcribir que se marca con «(\)». Retomando el ejemplo anterior vinieron a la la casa, se transcribe «vinieron a la (\la) casa» para suprimir el texto erróneo, pero si el segundo la ya aparecía tachado en el original transcribimos «vinieron a la (^la) casa».

Alternancia de lenguas

Cuando aparece texto en una lengua diferente de aquella en la cual está redactado el cuerpo principal del documento, el texto en cuestión se marcará con llaves «{}» que contengan al inicio las tres primeras letras del nombre castellano de la lengua en cuestión (LAT latín, CAT catalán, ITA, italiano, FRA francés, POR portugués, etc.). Por ejemplo: «entonces dijo {LAT ave maria gratia plena} mientras se santiguaba.» En html marcamos las distintas lenguas: <span id=”latin>capbqekbkb”</span> tanto en transcripción original como en la modernizada.

Foliación y número de línea

La transcripción literal se dispone a la izquierda del facsímil del documento correspondiente. Las líneas del documento original se reflejan con una numeración correlativa de principio a fin del texto, antepuesta a cada línea y en color gris. No reiniciamos, por tanto, la numeración en cada página del mismo documento.

Nota importante:

Siempre que tenemos dudas preferimos insertar una doble interrogación entre corchetes [??] junto a la lectura dudosa. Así podemos localizar los problemas fácilmente y corregirlos cuando tengamos la solución (empleamos corchetes porque se trata de un añadido nuestro, las interrogaciones no estaban en el texto). En caso de abreviaturas dudosas se puede transcribir mto m<[??]>to. Muchas de estas dudas se acaban disipando. Consideramos preferible actuar con prudencia y poner interrogantes en vez de ofrecer una lectura que pueda ser errónea.

Transcripción modernizada

Abreviaturas

a) Las abreviaturas se escriben en minúscula y se desarrollan siempre que se pueda. Por tanto, escribimos completas las palabras y tratamientos protocolarios como los siguientes (ponemos ejemplos en español y catalán):

señor o senyor, senyora o señora, mossèn, santo, número, reals reales, libras lliures, escuts, etcétera; il·lustre (il·lustríssim), honorable, magnífico, excel·lentíssim, etc.

Y también los números ordinales, los meses del año, los nombres de países, etc.:

Ej.: 1º (primer o primero), 2º (segon o segundo), 7bre (setiembre setembre), Alemanª (Alemania o Alemanya).

En cambio, no desarrollamos las abreviaturas de respeto:

dr. (doctor), d. (don), da. (doña/dona/donya), v. m. (vuestra merced / vossa mercè), v. s. (vuestra señoría / vossa senyoria), v. e. (vuestra excelencia / vossa excel·lència).

b) Los tratamientos o expresiones protocolarias en la firma o cabecera de las cartas los desarrollamos completamente:

Ex: Su mor. sdor. > su mayor servidor

q.s.m.b. > que sus manos besa

etc.

c) En el caso en que aparezca en una carta en español o catalán texto en latín que contenga abreviaturas, se conservan:

Ej.: et al.

d) Siempre que sea posible se escriben los nombres propios completos con la ortografía actual. Si la carta está en español las abreviaturas se desarrollan en español y si está en catalán se desarrollan en catalán.

Ej: Jº > Jerónimo, Gerº > Jerónimo, Pº > Pedro, Antº > Antonio

Asimismo, Los nombres propios se regularizan según el uso actual: Safortesa > Zaforteza, Çavella > Zavellá, Marqués de los Veles > marqués de los Vélez.

Se informa de la variabilidad ortográfica y en el orden de los apellidos de los remitentes y destinatarios de las cartas por medio de una ventana flotante que aparece al pulsar sobre el nombre modernizado y regularizado en el cuerpo de la carta.

Mayúsculas y minúsculas

a) Todos los cargos y tratamientos protocolarios se transcriben en minúscula dentro del texto, en la firma, en la cabecera de las cartas y en las notas o fichas informativas.

Ej.: rey, rei, virrey, batle, procurador reial, governador, capità, inquisidor general, bisbe, arquebisbe, prevere, mossèn, doctor, su majestad, vicecanciller, capellán secretario

Ej.: magnífic i excelentíssim senyor governador, il·lustríssim senyor procurador reial, su majestad, capitán general, d. Pedro Santacilia, da. Cecilia Zaforteza, etc.

b) Todos los nombres propios (de persona, de lugar, nombres de embarcaciones, apodos, etc.), se escriben con mayúscula inicial.

Ej.: Nostre Senyor/ Nuestro Señor (cuando se refiere a Dios o a Cristo), el Cielo, etc.

c) Algún nombre de documento oficial concreto –cuando no es genérico– se transcribe en minúscula.

Ej.: El memorial (o real orden, informe, etc.) que recibí ayer…

d) En toponimia, el elemento genérico (golfo, cala, calle, plaza) se transcribe en minúscula y en mayúscula si pasa a nombre propio:

Ej.: la sierra de Tramuntana (pero: la Sierra)

plaza Mayor (pero calle de la Plaza Mayor)

e) El nombre de determinadas zonas se transcribe en minúscula:

Ej.: capilla, cámara de los pajes, secretaría del Consejo de Aragón, palacio de los Duques, castillo de San Carlos

En cambio, escribimos en mayúscula:

Casa de Campo, Consejo de Aragón, Real Audiencia, Universitat, Reial Patrimoni

f) Todos los cargos, nombres de oficios o de profesión se transcriben en minúscula:

Ej.: capità, procurador, governador, pagès, criat, capellà, prevere, escribano, notario, secretari, jurats o jurados (de la Universitat o Universidad), oïdors u oidores (de la Audiencia), etc.

g) San/Sant/Santo, Santa, se transcriben en mayúscula cuando va precedido de genérico + de:

Ej.: illa/isla, calle/carrer, plaza/plaça, montaña/muntanya, posesión/possessió, riera, torrente/torrent, convento/convent, iglesia/esglèsia, abadía/abadia, ermita, monasterio/monestir, santuario/santuari, capilla/capella, altar, portal, torre, castillo/castell, palacio/palau, puerto/port, etc.

castillo de SanCarlos, capella de Santa Anna, etc.

Puntuación

Igualmente, puntuamos el texto según las normas actuales de la RAE, intentando respetar el sentido correcto de la frase. No es necesario enfatizar que se trata de una tarea compleja por ser textos que en muchas ocasiones siguen pautas orales, pueden estar escritos descuidada o muy apresuradamente y, por tanto, aparecer plagados de anacolutos, elipsis, errores de coordinación, etc. Aunque siempre actuamos siguiendo un principio de mínima intervención y con la mayor cautela posible, se hace necesario en muchas ocasiones interpretar el texto según el contexto u otras informaciones complementarias de que podamos disponer. Hemos intentado que nuestras intervenciones sean en todo caso visibles utilizando corchetes para nuestros añadidos, enmiendas o comentarios.

La transcripción modernizada presenta el texto dividido en párrafos, sin señalar ni numerar las líneas del manuscrito original. Sí se señala la página correspondiente del manuscrito original mediante numeración consecutiva en gris.

Es importante subrayar que cualquier añadido por nuestra parte va siempre entre corchetes «[]». Si, por la causa que sea, hay una laguna en el texto original o un problema de lectura que no podemos resolver, lo marcamos en el mismo lugar del texto así: «[?]» Ocasionalmente, en el botón de «observaciones» presente en cada carta se comentan las dificultades que a nuestro juicio exigen una nota complementaria.

De aplicación específica a las distintas lenguas

Cada carta está definida en una lengua principal aunque presente varias en el texto (que van convenientemente marcadas, según hemos explicado).

Textos en español

Para los textos en español, como principio ortográfico general, nos atenemos a las normas de la última edición de la Ortografía de la lengua española (Madrid, 2010) de la Real Academia Española, combinadas con las indicaciones del Diccionario de la lengua española (DRAE) en la versión web permanentemente actualizada (http://www.rae.es/recursos/diccionarios/drae). Al no tratarse de textos literarios y entender que debemos facilitar la lectura a un público mayoritario, no especializado en las peculiaridades de la lengua de los siglos XVI, XVII y XVIII, llevamos a cabo una modernización y adaptación lo más completa posible al estado actual de la lengua española que permita al lector y al investigador hacer búsquedas cómodamente en el corpus sin necesidad de conocer las posibles variantes ortográficas.

Textos en catalán

Seguimos las normas ortográficas del Institut d’Estudis Catalans.

Por lo que respecta a los nombres de fincas o posesiones, escribimos Ca, Can (y Ca na), Cal y Son mayúscula y el/es, la/sa minúscula: Can Berga, Son Sant Joan.

Se suprime el punto volado en los textos en catalán en casos como:

no·s > no és, qu·està > que està, etc.

Epistolario de Don Pedro de Santacilia y Pax

Santacilia

Criterios de transcripción

Transcripción literal

Transcripción modernizada

Santacilia

Lista de legajos