

Lorem ipsum ad his scripta blandit partiendo, eum fastidii accumsan euripidis in, eum liber hendrerit an. Qui ut wisi vocibus suscipiantur, quo dicit ridens inciderint id. Quo mundi lobortis reformidans eu, legimus senserit definiebas an eos. Eu sit tincidunt incorrupte definitionem, vis mutat affert percipit cu, eirmod consectetuer signiferumque eu per. In usu latine equidem dolores.
Legajo 40: Carta de Persona desconocida a Persona desconocida (018:10a)Josep Ramon Tomàs, Vicari
[2§] Muy ilustre procurador real. Habiendo el señor gobernador hecho una condenación de diez mil ducados de plata, contra el señor Dr. i canónigo Pedro Rosello presbitero oficial i vicario general d'esta isla, en tres d'este corrietne més de setembre se me remitió remisoria i còpia del sacuesto [?] dels bienes del dicho senyor vicario perquè cobrase els dichos dies mil ducados de plata i allàndome en la cama, respondí de palabra que jo no me podia entregar dels dichos bienes per estar malo, i consistir dichos bienes, en ropas trigos sevadas i otras coses, ni tenia jo cases ni almase nes del patrimonio, ni míos, donde meter dichas ropas i granos, a màs del peligro que corres en [?] tar algunes coses, o gastar-se els granos, que doncs estaven entregadas als soldados i embargados els granos als arrendadores, se estuviesa ací {esp.} hasta} que jo pudiesa levantar-me de la cama, que en tonses jo acudiria a todo el que tocare a mi obligacion en ocho del dicho més de setembre dia de {esp.} nuestra} Senyora, me {esp.} despatxo} {esp.} mandato} el dicho senyor governador, perquè me entregase de dicho sacresto i distribuiesa aquel, llame luego al procurador fiscal patrimonial i la dije que s'entregase de dicho sacresto {esp.} hasta} que jo estuviesa bueno, fueses li no la visto màs [3§] ni al notario, que com el Senyor governador l'ha hecho su tiniente, la assiste de continuo, està con denacion no se sobre que es, que en la remisoria no lo dice, remito les otras [?] incluses de les escritu ras referidas, i digo senyor, que ni recuso faltar a mi obligacion ni deseo tener danyo, per cosa que no tengo provecho que uno dels intentos que tienen els ministros reals en esto, es, que el vicario me descomulgue perquè sienten mucho que tots dies lo estén i jo no i ací representare a v. s., les rasones que se me ofrecen en la matèria perquè se vean en Junta con les demàs que se iceren al caso, i con el patron Miquel riquer que va con una fragata a esa ciudad, al retorno me mande enviar resolusion del que tengo d'obrar, que en esta ocasion no hay que esperar con sejo ni pareser del notario coatjutor patri monial porque también esta descomulgado i mal deseoso [?], i jo me quedo ministro patrimonial solo, sin tener con quien consultar els negocios que convienen i ací endo a la fuer te La primera razon que se me ofrece es, que el patrimon jo en esta isla no tiene cases ni almasenes donde meter dicha ropa, i granos, ni s'hallan a alquilar porque els que hay dentro la vila son de la uni [4§] versidad que necessita d'ellos per sus trigos El segundo que si els diesmos del patrimonio no se pueden colectar i beneficiar, com tengo jo de colectar i beneficiar els agenos El tercero que si en el discurso de poder ven derse se gastasen els granos urtasen [?] algunos dellos, quien ha de pagar este danyo El cuarto que habiéndose de vender en pla ta es impossible no solamente per la falta que de dicha moneda hay en esta isla; sinó tambi en per la de compradores i el principal porque no allàndose en esta isla quien co mpre trigos ni sevadas en esta moneda usual per haver sido abundante la cosecha com la compraran en plata El quinto, que todo l'{esp.} hacienda} sacristada del dicho vicari General, no llegara de mucho a pagar els mil siete, cientos i cincuenta du cados de caps sous que sean tasado el Gober nador asesor i fiscal, conforme resa la remi soria El sexto si sia de dar todo el que posehiere del secresto als dichos governador asesor i fiscal per cuenta dels caps sous aunque de dichos bienes no quede nada pel patrimonio [5§] Estas són les razones que se me ofrecen v. s. mandara ver el que conviene i con resolucion de Junta mandar-me el que debo esser que ahir habrà vido algunos exemplares no qui ero cansar a v. s. en otra consulta serà Guardi Dios a v. s. muchos anys com deseo i setembre a 10 de 1660 Servidor de v. s. m. l. que w. M. B. Francisco Rosellon de Francesc [6§] de part i manament del Molt Ille, i nobla Senyor don Jacinto Ferran del con sell de Sa real Magd. i per aquell veus portant de general governador. i Ca pita general en la present Illa de Al forma i thenor de les presents en execusio i compliment de la provisió feta per Sa senyoria molt Ille. amb consell i a cert de són molt Magnifich ordinari Asesor al peu de suplicasio posada per part del discret Pdor. fiscal de la regia Cort en el dia d'ahir que comptàvem set dels presents se notifica i mana al magnifich Francesc Rosello de Francesc lloc tinent de Pdor. real en la present Illa d' hagi i dega excontinent entregarsa dels bens sagrestrats al molt Rt, Dor, i canonge Pere Rosello pre. oficial i vi cari general en la present Illa d' conforme lo sa questra que se li es remès amb la remisoria que se li ha manat remetre i destribuesca aquells en la forma acostuma da amb cominació que deixanto de fer pagara no sols lo {esp.} gasto} de les guardas que s'han manat posar per a ro encara pagara a tot el que faltara de dit saquestra de sos bens pròpia i açò degar fer i complir sens replica ni contradicsio alguna ex virtut del present ma nadato sens altra {esp.} recaudo} algun sols la dita pena de pagar de bens propis per convenir així per la bona ad minstració de la real {esp.} hacienda} i se estarà a la [7§] relació del Aguacil o maser portador de la present. Dat. en a 8 de septiembre. 1660 Sr. don Jacinto Ferran Vt Mas Asesor de manament de Sa senyoria m'ho lt Ille. Lluis Serra Scriva de la Gobernació còpia simple del {esp.} mandato} fet al lloc tinent de Pro curador real perquè se en tregue dels bens sacrestats del Senyor vicari general i distribuasca aquell [8§] de part i manament del molt Ille. i noble Senyor don Jacinto Ferran del consell de Sa real Magd. i per aquell veus portant de general governador, i cappa. general en la present Illa d' Amb forma i thenor de les presents se notifica i mana al Magnifich Francesc Rosello de Francesc lloctinent de Pdor. real en la present Illa d' dega cobrar i cobre del molt Rt. Dr. i canonge Pere Rosello pre. oficial i vicari general en la present Illa d' deu mil ducats moneda de plata en què dit Rd. Oficial i vicari general és estat condemnat conforme provi sio nostra de 16 del proppassat més de gost 1660 dels quals deduhist mil set sents i sinqu anta ducats de dita moneda per els caps sous de dit molt Ille. Senyor governador Magnífic Ase sor i Pdor. fiscal lo {esp.} demés} se aplica als cofras reals de sa real Magd. i juntament se li envia còpia del saquestra fet en bens del dit Rt. vicari general i oficial i per mes fàcil exacció de dita cobranza se li descriguen i asenyalen An toni Roca i Pere Montero Alguacils Reals i açò dega fer i complir sens raplica ni contradicsio alguna en virtut del present sens [9§] altra {esp.} recaudo} algun per convenir així per la bona administració de la real {esp.} hacienda}, de el qual i sent els despatjat certificatoria per lo escrivà de dit Reial Patrimoni perquè li'n dega fer i faci carrec de dits deu mil ducats dedu hits dits caps sous en els llibres de dit Reial Patrimoni Dat en a 3 de setembre 1660 Sr. don Jacinto Ferran Vt. Mas Asesor de manament de sa Ssa. Molt Ille. Lluís Serra Scriva de la Gobernació còpia simple de la remisora de deu mil ducats de plata contra lo Senyor Vicari [20§] {lat.} Die XVI mensis Agustí Anno a nativitate Domini MDCLX} Saquestra dels bens del molt Rt. Dr. i canonge Pere Rossello pre. oficial i vicari general el qual se rep a instància del discret Pdor. fiscal de la regia Cort i d'orda i manament de la senyoria molt Ille. i es en la forma i thenor següent {lat.} Primo} un llit de pilars amb dos matalafos dos llenco ls un llit de camp de cotó vert i troch [?] amb son davant de llit del mateix {lat.} Item} un bufet vell {lat.} Item} una arquimaseta amb una tauleta buida {lat.} Item} altra arquimesa gran buida i vella {lat.} Item} una escopeta de cinc palms de pedra {lat.} Item} cinc cadiras de repos vellas {lat.} Item} un cofra buit {lat.} Item} un matalaf vell {lat.} Item} dotze quartera d'ordi i dotze de forment {lat.} Item} dos sanadas {lat.} Item} un matxo i un burro {lat.} Item} altra bufet vell i una arquimesa vella {lat.} Item} tres quarteres de froment i tres oreus nous tot el qual queda entregat als soldats que lo molt Ille. governador. Mana posar de Guarda i essent present per testi monis Francesc Cortes i Marcos Gomes soldats habils [21§] d' Rt. Serra Sba. {lat.} Ita est Serra Sba} a 20 d'agost 1660 féu relació Antoni Pere {esp.} alguacil} re al e la d'orda i manament que a instància del discret Pdor. fiscal de la regia cort haver emparat lo blat que toni Serra Armat Andreu Torras Ancala [?] cotella que tinguesa per emparadas vuit sentas quara nta i sich quarteres ço es, la meitat d'orid i la meitat de forment i el lleugm que havien d'entregar al molt Rt. Dr. i canonge Pere Rosello pre. oficial i vicari general per lo delma que havia assegurat del cuarto de Balançat an [?] arrendador de les vendas del Il·lustríssim. i Rm. Arcabisba de i que no en tregasen res a ningú fins altra ordre de sa senyoria m'ho lt Ille. sots pena d'haver mal pagat i tornar a pagar de bens propis de el qual fou testimonis aixó és d'Antoni Serra Armat, Francesc Serra Cappelat i Juº Serra de Lluqui [?] i d'Andreu Torras els mateixos i de Llucià [?] Juº Escandell de Juº Carabaço sich referents Rt. Serra Sba. {lat.} Dicto die} Feu relació dit Antoni Roca Alguacil Reall ell d'orda i manament i a instància del Pdor. fiscal de la regia Cort haver feta empo ra a Pere dit de Pere i Bernat Tur rafal que tinguesa per emparat lo delma de grans que tenia assegurat del cuarto de les Salinas al molt Rt Sr. D. or. i canonge Pere Rosello pre. oficial i vicari general [22§] com arrendador de les fendas del Arcabisba de Ta ragona i que no entregase res a ningú sens altra ordre de Sa senyoria molt Ille. sots pena d'haver mal pagat i tornar a pagar de bens propis: de el qual fore testimonis ó es de Pere Vich Miquel Tur [?] i son fill i Bernat Tur Rafal Pere Vich i Francesc Juan de Honorat {lat.} sies referentem Rt. Serra Sba. Ita est Serra Sba} {lat.} Die III mensis Septembris anno a nativitate Domini MDCLX} Continuant en el saquestra del molt Rt. Sr. don i canonge Pere Rosello se troba recauren en dits bens lo seuent ademes del que en 16 d'Ag ost 1660 se saquestra i així se prosegui d'orda i manament de sa senyoria molt il·lustre ybr a instància del discret Pdor. fiscal de la regia Cort i se troba lo següent {lat.} Primo} cinquanta i set llibres entre grans i pati ts {lat.} Item} quinza peces de vidra entra grans i patitas {lat.} Item} un poalet d'Aram i sis plats de malica {lat.} Item} un breviari i un dicerno [?] [22§] {lat.} Item} una llumanera i un canelobra de llauto {lat.} Item} una olla mitjancera de courer {lat.} Item} una paella i uns ferros i un ast i mitja dotzena de plats de malica {lat.} Item} dos sellas de la mula i un albardo {lat.} Item} una romaneta i un llumaner {lat.} Item} un reliquiari {lat.} Item} dos ventalls i dos candelas {lat.} Item} set parells d'estreps compr esos els de la sellas i cinc patits de porta i trosos de vergas de ferra {lat.} Item} una caldera d'aram {lat.} Item} un llibrell gran de pastar i un petit {lat.} Item} tres basinas de llauto i un plat d'estam {lat.} Item} unes maneges vellas {lat.} Item} una caixa gran de py i una petita totes dos tancadas en clau {lat.} Item} una borratxa i una flascera tancada en clau {lat.} Item} un faldelli vermell {lat.} Item} una catifa bona {lat.} Item} un escalfador d'aram {lat.} Item} un refradador d'aram [23§] {lat.} Item} una maleta petita vella {lat.} Item} un flasquet d'aram {lat.} Item} un sobra pallis de cambray bo guarnit de randa {lat.} Item} altra sobra pallis del mateix també gu arnit i un barret de capella {lat.} Item} tres frens i una singla nova de sellar {lat.} Item} una flasquereta amb quatre flaxquets d'estany {lat.} Item} una xaringa d'estany {lat.} Item} dos barrets de capella i un espeto {lat.} Item} dos copetas de ferro i dos cubellets d'aram de fer pastiscs {lat.} Item} unes estisoras de sastre i unes sabastas noves de dona {lat.} Item} quatre llibras {lat.} Item} una maleta de panyo vert forrada {lat.} Item} dos canas d'estopa {lat.} Item} una campaneta de lleuto {lat.} Item} tres o quatre balonatas {lat.} Item} un molinet de ma {lat.} hec autem Tester Miquel Livanyes i Antonio. [24§] [?] soldats habils d' Serra sba Ita est Serra Sba} [25§] còpia del secrest dels bens del Senyor Vicari [26§]
Todas las cartas del epistolario se editan en una doble transcripción –literal y modernizada– consultable siempre simultáneamente con el facsímil de la carta original.
Generalidades
Se trata, para cualquiera de las lenguas presentes en el epistolario, de una transcripción paleográfica estrecha que reproduce con fidelidad total el uso gráfico del autor del texto aunque no se corresponda con la normas ortográficas actuales y aunque ello suponga transcribir errores evidentes. Hay dos motivos para este criterio: 1) una transcripción paleográfica de este tipo es un punto de partida más eficaz, ya que puede ser luego adaptado a múltiples usos, modernizando la ortografía, añadiendo acentos y puntuación, regularizando el uso de mayúsculas, etc. según el uso que se quiera dar a los textos o los destinatarios a los que vaya dirigido. Por el contrario, un texto modernizado supone haber suprimido ciertas características del uso lingüístico de su autor original que no son fácilmente recuperables. 2) una transcripción paleográfica preserva información lingüística relevante: por ejemplo, la separación de palabras arroja luz sobre unidades fonológicas como la sílaba, o gramaticales como morfemas. Asimismo las grafías originales pueden denotar procesos dialectales o de transferencia de otras lenguas.
Ortografía
Se respeta el uso gráfico del original, incluso aquellas grafías que parezcan superfluas o sin valor fonológico: x, ss, ç, h, b, v, u, i/y, ph, th, etc. En los casos en que en el texto aparece «r» donde hoy usaríamos «rr» o «c» donde esperaríamos «ç» lo dejaremos como tal. Se conserva la acentuación o falta de la misma del original.
Igualmente se reflejan en todo pormenor paleográfico el uso de la mayúscula y la minúscula, y la puntuación, muchas veces arbitraria.
Se respetan los cultismos gráficos: columpna, comptar y también las simplificaciones fonéticas de los cultismos: dino, lición.
Separación de palabras
Se respetan todos los procesos morfofonémicos reflejados en la escritura, por ejemplo te visto que refleja ‘te he visto’ se transcribe como está en el original. Igualmente transcribimos: menbarque, lazotea, parenbiar, etc. (los casos en los que dos palabras se hayan escrito con el mismo trazo sin levantar la pluma no implica necesariamente que estén escritas juntas).
También se respetan las amalgamas o cualquier otra grafía que represente una pronunciación particular: decille (por ‘decirle’), escuro, colesio, vijitar, esamen.
Abreviaturas
Las abreviaturas se desarrollan empleando paréntesis angulares: sto se transcribe s<an>to, dho d<ic>ho, q. q<ue>, nros n<uest>ros. Si en una palabra falta texto que suele ir en abreviatura pero el escriba no ha puesto el diacrítico o la indicación que normalmente indica la abreviatura (por ejemplo propto sin indicación de abreviatura) lo transcribimos pro[<m>]pto donde se indica que la abreviatura no figura en el original y es añadido nuestro.
En el caso de abreviaturas usuales que indiquen tratamiento (D. Dr. V. M. Vd. etc.) se pueden dejar como vienen en el original.
Añadidos y enmiendas del editor
Si es evidente que falta algo en el texto –y no estamos ante una abreviatura– se suele restituir, pero sólo cuando estamos absolutamente seguros. Lo restituido se pone entre corchetes: pdre transcrito p[a]dre.
Si en el texto sobra algo por error (una sílaba o palabra repetida) utilizamos paréntesis con barra invertida para indicarlo (\...), pero sólo cuando estamos muy seguros, porque material aparentemente superfluo puede ser una particularidad morfológica o gráfica de la época. Así pues vinieron a la la casa se transcribe «vinieron a la (\la) casa». Se ha de tener en cuenta que el signo «\» en «(\...)» sirve para discriminar los paréntesis genuinos empleados como signo de puntuación.
Añadidos y enmiendas en el original
En el caso de que encontremos letras, o palabras entre líneas o en el margen que han sido añadidas por el mismo escribano o un corrector posterior transcribiremos estas palabras entre corchetes «[ ]» con un circunflejo «^» en su interior (para diferenciar de los añadidos que incluimos nosotros mismos, que van simplemente entre corchetes «[ ]»), con una nota explicativa si fuera necesario. Ha de entenderse que empleamos este sistema para material añadido. Cuando el escribano ha continuado en un margen simplemente porque se le ha acabado el espacio al final del folio no consideramos que se trate de un añadido, sino que continuamos copiando el texto numerando las líneas de manera consecutiva.
Señalamos la presencia de varias caligrafías con la indicación al principio de la carta: «(dos manos)», «(tres manos)», etc.
Para reflejar texto tachado en el original lo reproduciremos entre «( )» con «^» en el interior para diferenciarlo del texto superfluo que suprimimos nosotros mismos al transcribir que se marca con «(\)». Retomando el ejemplo anterior vinieron a la la casa, se transcribe «vinieron a la (\la) casa» para suprimir el texto erróneo, pero si el segundo la ya aparecía tachado en el original transcribimos «vinieron a la (^la) casa».
Alternancia de lenguas
Cuando aparece texto en una lengua diferente de aquella en la cual está redactado el cuerpo principal del documento, el texto en cuestión se marcará con llaves «{}» que contengan al inicio las tres primeras letras del nombre castellano de la lengua en cuestión (LAT latín, CAT catalán, ITA, italiano, FRA francés, POR portugués, etc.). Por ejemplo: «entonces dijo {LAT ave maria gratia plena} mientras se santiguaba.» En html marcamos las distintas lenguas: <span id=”latin>capbqekbkb”</span> tanto en transcripción original como en la modernizada.
Foliación y número de línea
La transcripción literal se dispone a la izquierda del facsímil del documento correspondiente. Las líneas del documento original se reflejan con una numeración correlativa de principio a fin del texto, antepuesta a cada línea y en color gris. No reiniciamos, por tanto, la numeración en cada página del mismo documento.
Nota importante:
Siempre que tenemos dudas preferimos insertar una doble interrogación entre corchetes [??] junto a la lectura dudosa. Así podemos localizar los problemas fácilmente y corregirlos cuando tengamos la solución (empleamos corchetes porque se trata de un añadido nuestro, las interrogaciones no estaban en el texto). En caso de abreviaturas dudosas se puede transcribir mto m<[??]>to. Muchas de estas dudas se acaban disipando. Consideramos preferible actuar con prudencia y poner interrogantes en vez de ofrecer una lectura que pueda ser errónea.
Abreviaturas
a) Las abreviaturas se escriben en minúscula y se desarrollan siempre que se pueda. Por tanto, escribimos completas las palabras y tratamientos protocolarios como los siguientes (ponemos ejemplos en español y catalán):
señor o senyor, senyora o señora, mossèn, santo, número, reals reales, libras lliures, escuts, etcétera; il·lustre (il·lustríssim), honorable, magnífico, excel·lentíssim, etc.
Y también los números ordinales, los meses del año, los nombres de países, etc.:
Ej.: 1º (primer o primero), 2º (segon o segundo), 7bre (setiembre setembre), Alemanª (Alemania o Alemanya).
En cambio, no desarrollamos las abreviaturas de respeto:
dr. (doctor), d. (don), da. (doña/dona/donya), v. m. (vuestra merced / vossa mercè), v. s. (vuestra señoría / vossa senyoria), v. e. (vuestra excelencia / vossa excel·lència).
b) Los tratamientos o expresiones protocolarias en la firma o cabecera de las cartas los desarrollamos completamente:
Ex: Su mor. sdor. > su mayor servidor
q.s.m.b. > que sus manos besa
etc.
c) En el caso en que aparezca en una carta en español o catalán texto en latín que contenga abreviaturas, se conservan:
Ej.: et al.
d) Siempre que sea posible se escriben los nombres propios completos con la ortografía actual. Si la carta está en español las abreviaturas se desarrollan en español y si está en catalán se desarrollan en catalán.
Ej: Jº > Jerónimo, Gerº > Jerónimo, Pº > Pedro, Antº > Antonio
Asimismo, Los nombres propios se regularizan según el uso actual: Safortesa > Zaforteza, Çavella > Zavellá, Marqués de los Veles > marqués de los Vélez.
Se informa de la variabilidad ortográfica y en el orden de los apellidos de los remitentes y destinatarios de las cartas por medio de una ventana flotante que aparece al pulsar sobre el nombre modernizado y regularizado en el cuerpo de la carta.
Mayúsculas y minúsculas
a) Todos los cargos y tratamientos protocolarios se transcriben en minúscula dentro del texto, en la firma, en la cabecera de las cartas y en las notas o fichas informativas.
Ej.: rey, rei, virrey, batle, procurador reial, governador, capità, inquisidor general, bisbe, arquebisbe, prevere, mossèn, doctor, su majestad, vicecanciller, capellán secretario
Ej.: magnífic i excelentíssim senyor governador, il·lustríssim senyor procurador reial, su majestad, capitán general, d. Pedro Santacilia, da. Cecilia Zaforteza, etc.
b) Todos los nombres propios (de persona, de lugar, nombres de embarcaciones, apodos, etc.), se escriben con mayúscula inicial.
Ej.: Nostre Senyor/ Nuestro Señor (cuando se refiere a Dios o a Cristo), el Cielo, etc.
c) Algún nombre de documento oficial concreto –cuando no es genérico– se transcribe en minúscula.
Ej.: El memorial (o real orden, informe, etc.) que recibí ayer…
d) En toponimia, el elemento genérico (golfo, cala, calle, plaza) se transcribe en minúscula y en mayúscula si pasa a nombre propio:
Ej.: la sierra de Tramuntana (pero: la Sierra)
plaza Mayor (pero calle de la Plaza Mayor)
e) El nombre de determinadas zonas se transcribe en minúscula:
Ej.: capilla, cámara de los pajes, secretaría del Consejo de Aragón, palacio de los Duques, castillo de San Carlos
En cambio, escribimos en mayúscula:
Casa de Campo, Consejo de Aragón, Real Audiencia, Universitat, Reial Patrimoni
f) Todos los cargos, nombres de oficios o de profesión se transcriben en minúscula:
Ej.: capità, procurador, governador, pagès, criat, capellà, prevere, escribano, notario, secretari, jurats o jurados (de la Universitat o Universidad), oïdors u oidores (de la Audiencia), etc.
g) San/Sant/Santo, Santa, se transcriben en mayúscula cuando va precedido de genérico + de:
Ej.: illa/isla, calle/carrer, plaza/plaça, montaña/muntanya, posesión/possessió, riera, torrente/torrent, convento/convent, iglesia/esglèsia, abadía/abadia, ermita, monasterio/monestir, santuario/santuari, capilla/capella, altar, portal, torre, castillo/castell, palacio/palau, puerto/port, etc.
castillo de SanCarlos, capella de Santa Anna, etc.
Puntuación
Igualmente, puntuamos el texto según las normas actuales de la RAE, intentando respetar el sentido correcto de la frase. No es necesario enfatizar que se trata de una tarea compleja por ser textos que en muchas ocasiones siguen pautas orales, pueden estar escritos descuidada o muy apresuradamente y, por tanto, aparecer plagados de anacolutos, elipsis, errores de coordinación, etc. Aunque siempre actuamos siguiendo un principio de mínima intervención y con la mayor cautela posible, se hace necesario en muchas ocasiones interpretar el texto según el contexto u otras informaciones complementarias de que podamos disponer. Hemos intentado que nuestras intervenciones sean en todo caso visibles utilizando corchetes para nuestros añadidos, enmiendas o comentarios.
La transcripción modernizada presenta el texto dividido en párrafos, sin señalar ni numerar las líneas del manuscrito original. Sí se señala la página correspondiente del manuscrito original mediante numeración consecutiva en gris.
Es importante subrayar que cualquier añadido por nuestra parte va siempre entre corchetes «[]». Si, por la causa que sea, hay una laguna en el texto original o un problema de lectura que no podemos resolver, lo marcamos en el mismo lugar del texto así: «[?]» Ocasionalmente, en el botón de «observaciones» presente en cada carta se comentan las dificultades que a nuestro juicio exigen una nota complementaria.
De aplicación específica a las distintas lenguas
Cada carta está definida en una lengua principal aunque presente varias en el texto (que van convenientemente marcadas, según hemos explicado).
Textos en español
Para los textos en español, como principio ortográfico general, nos atenemos a las normas de la última edición de la Ortografía de la lengua española (Madrid, 2010) de la Real Academia Española, combinadas con las indicaciones del Diccionario de la lengua española (DRAE) en la versión web permanentemente actualizada (http://www.rae.es/recursos/diccionarios/drae). Al no tratarse de textos literarios y entender que debemos facilitar la lectura a un público mayoritario, no especializado en las peculiaridades de la lengua de los siglos XVI, XVII y XVIII, llevamos a cabo una modernización y adaptación lo más completa posible al estado actual de la lengua española que permita al lector y al investigador hacer búsquedas cómodamente en el corpus sin necesidad de conocer las posibles variantes ortográficas.
Textos en catalán
Seguimos las normas ortográficas del Institut d’Estudis Catalans.
Por lo que respecta a los nombres de fincas o posesiones, escribimos Ca, Can (y Ca na), Cal y Son mayúscula y el/es, la/sa minúscula: Can Berga, Son Sant Joan.
Se suprime el punto volado en los textos en catalán en casos como:
no·s > no és, qu·està > que està, etc.