No existe una descripción de la carta.

La noche pasada 15 de octubre llegó un correo de Perpiñan dando aviso estando sobre mesa el barón de Btavilla Aleman teniente general de la caballería en España llego Sr. don Cetor Piñatello general de la caballería napolitana y retoçando le ación por las quaderas, y el baron le dijo que aquello era cosa de borachos y desmintiéndole el italiano el baron le dio una bofetada el otro puso mano, y el baron que no tenía espada se levanto y fue a un aposento y tomándola se volvió al italiano y diole una estocada de la cual murió luego, y retirándose a la iglesia de S. Agustin le ivan en siguimiento los amigos del muerto y estando ser ca de la iglesia el embajador de Francia le llamo por su nombre y el baron se volvio, y el embajador, y los demás le seguian serraron con el a tiempo que llegaban en su defensa Sr. D. Carlos boil y otro caballero español y travaron riña en la cual dieron por (por) detras tres estocadas al baron con una espada ancha de acaballo pasándole de parte a parte tienese por cierto habrá muerto porque el correo lo dejo agonisando, y el que le dio huió a Francia muy mal herido como también lo han quedado casi todos los que se ha llaron a la riña [1§]

No existe una descripción de la carta.

Mujer

Jesús mª Jospeh Sian perpetua guarda del anima de v. m. a qui no sabria dir lo {ESP. consuelo} m'ha causad el tenir sos negocis tan bon ací ento nom so poguda estar de donar a v. m. mil {ESP. parabens} ja Nre. Sr. infinites gràcies que les i devem de que nos aiga feta tan singular mercè al qual resta v. m. en particular molt obligad a servi r amb moltes veres com confio que nos pod esperar {ESP. menos} de son bon entenimen par ma part li pro med de no fatarli amb màs pobres oracions com tinc obligació sent mala ocasió en ma ns no deixaré de suplicar-li amb la {ESP. llanesa} de naboda se record del mocados qn tinc molta necessitad per no averlos aquí i per ventura no tin dre tan bona ocasió en Madrid com ara jo confi me farà mercè lo a v. m. me guardi com pot i jo des ix de les carmelitas descalsas de Barcelona i nova mbre 13 Catalina de la consepº [1§] Al Sr. don Pedro de Santacilia i Pax guardi N. Madrid [2§] ÉS UN NOTA BREU EN MAL ESTAT [3§] Serenmo. Senir. El comte de Perelada suplica a V.A. sia sercido interseder con Su Magd. que mandando proveer a don Francisco de moncada sacristan i canónigo de Tarragona la Abadia de St. Culgad. ho Ripoll que pretende s'haga mercè de sa resulta per a Martin uno de sus hijos que està dispensado de Su Sanctidad per a benefisios eclesiasticos. Por el qual representa a V.A. que és su casa el {ESP. cuerpo} de guardia i primer socorro de les plasas tan importantes tiene Su Magd. en Ruisellon i empurdan a que a acudido siemprebr con felicisíssimos fuerzas i en les cortes del anyo 26 salió d'ella per a Lerida distante d'aquell lugar 50 leguas con muchos caballeros sustentando estra i {ESP. hasta} siete mesos Por orden de Su Magd. a dos anys hizo a su costa una Companya de trescientos cuarenita i cinco soldados dàndoles pazas, armas lucidas i bastimentos i sin esto esperando embarcacion pusiendo la companyia dentro del castillo de Roses màs de dos meses, siendo la primera que en aquella ocasion enarboro bandera, asilo aquí siempre a la Sora Reina d'Ungria ermana de V.A. a presidido en estes cortes en el brazo militar, sin fal tar infinito al rela servicio de Su Magd. i de V.A. Serenmo. Senyor El comte de Perelada [4§]

No existe una descripción de la carta.

Els dies passats escrigi a v. m. i no he tinguda resposta el cas és que estic sens un diner i d'aquí les per conas a qui toca no volen fer umor ningú i així si v. m. me vol fer mercè d'han prestar-me alguna cosa la Sra. tia Francina [?] Te procura mia amb què v. m. ho podrà assegurar per la mort o per la vida o vegi v. m. que vol que jo faci el cert és que és extrema na secitat i que serà fer-me particular mercè més que dit deu ja que v. m. me mani Perelada [?] a 28 de 1628 Sr. don Pedro Santacilia i Pax Sr. don Juan Gual [1§]

No existe una descripción de la carta.

LA LLETRA NO ES VEU BÉ [1§]

No existe una descripción de la carta.

Totes les coses tenen fi, sinó es l'Amor de Deu, i per ser així a permes que els bàndols d'aquesta terra, se siguin acabats, i així ho confiam en se divina bondad, ens conservera en quietud i Pau doncs la hem feta i firma da a 11 del corrent com llargament per altres v. m. haurà vist, i confia veure prest per sos ullsm doncs tinc per cert voldrà v. m. donar gust a tots sos parents, qui l'esperem en gran desig, no tan solament per veure'l i {ESP. gosar} de sa presentia, que això es més bé de dones, que dels homes, qui es ravo, desitjam més al bé de nostres parents, més per ells que per Nostre gust, i complacència. i a v. m. haurà entès la indisposisió de don Joan Miquel, i amb quant fonement se pot témer ens faci etich, i de la seva condicio, i dels qui entorn li van, no faci algun desberat si no és ja fet, la presència de v. m. entenem seria de gran profit, jon so ofert que si volen jo li diré el que entenc te ell obligació de fer encara que sa muller i sogra suplica davant, i que de mi disponguin el que volen que faci que en res tinc dificultat en fer Sr. don Pedro Santacilia [1§] profit per v. m. el que li se dir és que crec conven en extrem se'n vingué amb la brevetat possble que ja serà temps si tant convé tornar aquí acabar de negociar si bé conforme de si se escriu tinc per ser v. m. no tindrà res que fer en res pecta de tornar tots eixos homes en ses cases l'en magraner te més dificultat, per haver tirat al veguer, {ESP. remediar} sia com millor se podra, Vinguesen prest i Nre. Sr. el deix arribar en salut i alegria com jo desitja en Mallorca. i 8be a 1 de 1632 Sr. don Arnau Moix [2§]

No existe una descripción de la carta.

La lletra es veu malament [1§]

No existe una descripción de la carta.

Es estat servit Déu Nostre Senyor portar-se'n d'esta vida a la millor la anima del Sr. Antoni car bonell pre. mon germà ahir que contavam a 18 d'octubre a les ho he oras del dia em deixat tant apesarat i amb una soledat tan gran com v. m. pot pensar la t4rsitura és molt gran i crec no tindrà consolació sinó es amb la vinguda de v. m. Déu Nostre Senyor m'ho deix veure per podré r servir a v. m. en tot el que sia de son sar vey puix Nostre Senyor ma llevat per a i mara tot en un any que en est punt tinc pre sent la mort de mi senyora Francina fuster i Pax i la de mon yerma. El negoci que s'havia ra servat mon germà la tinc en molt gran custòdia i aguardare la vinguda de v. m. amb el favor de Nostre Senyor o seguire l'ordre que ma donarà v. m. d'enviar-les Jo mastic en companyia de mi Sra. la comtessa son tots en casa papes actas i altres escripturas pot estar descansada su Sra. que estan molt guardats Sr. don Pedro farà serimo nies a mi m'importa la raparasio que mi senyora la comtessa farà pdor. general a v. m. si acàs ve i com no me faci mercè de ferlam a mi de la manera que su Sra. gustara la causa perquè suplico a v. m. d'aso ja li escriurà el Doctor Ribelles i no més guarda Déu a v. m. com pot jo desiya i octubre a 19 de 1632 de v. m. Joan Baptista Carbonell pre. [1§]

No existe una descripción de la carta.

LLETRA COMPLICADA [1§]

No existe una descripción de la carta.

Dies ha rebí la carta de v. m. que era resposta d'altre mie, folguim molt saber per ella restas v. m. amb salut i amb pensament de proucrar els {ESP. despatxos} de l'alliberació que Sa Magd. li havia feta mercè fins avui no se siguin vinguts; Nostre Amb la pau ge neral que ací se es conclusa, ha enviat altre despaix més facil, i breu a v. m. perquè els forteces han perdonat a v. m. i han feta pau, i se són abraçats amb v. m. per {ESP. medi} de don Arnau Moix, per estar Sr. don Joan Miquel en el llit i així com s'ha resolt que tots siguin alliberats de qualsevols delictes ho es, o, ha d'esser també v. m. i tots sos ad herents, que per causa de v. m. estan bandejats i fora de ses cases. El Inqusidor ve bé també amb aix&oagrave;, i així ha escrit al inquisidor general i consell de la Sta. general Inqusició alliberen a v. m. i a sos de pendents; i perquè pugui v. m. i sos adharents ve nir lliberament a Mallorca avui ens ha cridats a consulta, i ha proposat, si donaria lliberament guiaje a v. m. i a sos dependents i els consultos en qui ni havia cinc de l'audiència hem resolt ningú discrepant, que dones guiatge a v. m. i a sos dependents, i així li enviaran amb aquest vaixell. v. m. vinga segurament, i sens temor de cosa, que trobara Mallorca don Pedro Santacilia [1§] tota unida, i allanats tots els bandos diferen cies, i fora tots els bandejats i amb esta indulgència plenària desempagair s'ha amb tothom i assentara la cobrança de la seva hasienda, ara quant sens dificultats se rompen i aplanen quantes se'n poden imaginar i també cobrera i assentara el de l'{ESP. hacienda} o renda de la Sra. Francina ara que Nre. Sr. és estat servit aportar-se'n a mossèn Antº Carbonell, a qui en terraren el dillns [?] de St. Lluis 19 del present per esser mort precipitat no ha feta resti tució a v. m. dels cens deixa la Sra. Francina pens ho ha deixat clar, jo tinc l'escripture que embii còpia a v. m. i mossèn batista no hi fa dificultat; Amb tot si té v. m. cartes sues amb lque l'avisas de la disposició de la Sra. Francina nod ex d'aportar les El Sr. don Joan Miquel està en el llit malalt, i no sens perill, particularment per la seva condi cio, i melancolia, v. m. l'alegrera molt i quan fos servit Nre. Sr. d'altra cosa serà v. m. ací Avui en el St. Ofici he vist un capella que m'ha dit mossèn batista Carbonell que és diu el Dr. Llibreles, qui és vingut de part de mi Sra. La Compteça de çavalla, ham dit te ordre de parlarme, no sé el què sera, jo tinc salut, i rest pregant a Nre. Sr. lado complida a v. m. i l'aport, i guardi de paril com jo desig. de Mallorca a 21 octubre 1632 Sdor. Mateu Marimon [2§]

No existe una descripción de la carta.

La vostra carta de 27 del passat he rebuda i vist teniu salut, gràcies a Déu. No tinc paraules en què dirvos lo {ESP. contento} i alegria he tinguda de la pau general sia feta, en el punt que estava més lluny de fer-se. Són coses que Déu les ha ordenades, ell sap per què. Lo que em resta ara és que així com m'ha deixat veure el més me concedirà lo de manco, que és veure-us en vostra casa quiet, a on féu tanta falta, estant d. Joan Miquel [Santacilia] de la manera que està, de mala gana, si bé està millor, però jo estic en prou {ESP. cuidado} per aquella gran destilació que té. El sr. d. Pau ja us escriu més llargament. Tots estos senyors vos donen el gràcies a Déu, i que viscau molts anys amb la quietud d'anima i cos.

Mallorca, 25 octubre 1632.

[Margen izquierdo] Dies ha havia escrita esta, ara me som informada amb los metges qui visitan d. Joan Miquel [Santacilia] i han me dit que té malaltia de consideració i convé molt que vos síau ací per moltes raons, i deixar los negocis, teniu a qui encomanats a algú, que més vos convé esser ací, que tot el que vós podeu fer aquí que la cosa de d. Joan Miquel esta sens concert ningú ni concert qui mir per ella, i així teniu obligació de mirar-hi perquè n'hi ha prou molts qui procuran contra ella. No dic més.

[Margen superior] Esta nit han carregat a don Joan Miquel unes cambres i [ha] estat amb prou confusió. Lo més prest que sia possible convé deixau tot lo d'aqui i vos ne vingau perquè s'està amb prou {ESP. cuidado} de la salut de don Joan Miquel, i les coses de dispondre van prou contra de vós, que tot s'ha d'adobar amb vostra presència, i no siau en això fleuma perquè convé i no puc més encarir-vos. [1§]

Dona Isabel Santacilia i Sureda.

A d. Pedro Santacilia

No existe una descripción de la carta.

El senyor Caldes arriba anit passada en aquest lloc al qual avui dematí em sóc vist amb ell i m'ha donada una carta de v. m. de 18 del present amb la qual tinc entès de com sa mercè se parteix per a Madrid que Nostre Senyor deixi ben anr i tornar a sa mercè com desitja aquest seu criat En el que v. m. m'escriu avise de les noves d'esta frontera diré que ja sabrà v. m. de l'escaramussa de la gent del rei de franca amb el príncep son germà i com els del rei tingueren la victoria i com morí el Compte de Rius i el germà basta rt. del rei de França i molts altres musur [?] del Llengadoch i pres musur de mon moransi [?] i ferit i tot o perde segons se diu ell després de passat això el príncep de Franca amb son germà s'han feta la pau ara me digué un amic meu diumenge passat que mosua de mon moransi es perdonat de perdre la vida asepto que el Rey l'a condemnat a presó perpetua els {ESP. demés} musurs eren de la part del príncep fugen qui més pot per ací com és illa ppª se'n retira algun en prada n'hi ha 20 o depassa. El Rey de França és arribat en narbona ací pensavem no ens vingués a veure Sr. don Pedro Santacilia i Pax mi Sr. [1§] emperò diu se retira a enviat a cercar a musur de sornia germà de musur de palmas que el dit de palmas portava els avisos de França al Sr. prinsipe de montenegro sornia i és anat emperò ja diu va mig segur El bisbe d'alet anava en narbona per a demanar perdó al rei les guardes el remeteren al cardenal Rixari i quan fou denant d'ell li demana qui era digué que era el bisbe d'alet el cardenal li digué vos sou el traïdor exiu me davant se n'ana i l'endema a la que fou fora de la ciutat que se n'anava quatre companyies d'a cavall el prengueren i el tornaren dins El compte Xambert te el càrrec que tenia mosur de mon moranri al príncep diu que el Rey l'a enviat en alguna terra amb 500 homes de guarda que l'anaren acompanyent jo no se l'intent que tenien aquests francesos ells son vella cos pel que jo me penso ells no tiraven sinó haver diner i monisió d'Espanya i amb Nostre diner fer-nos la guerra ara si jo era del rei Nostre Senyor als musurs que se són retirats en Espanya els faria fer {ESP. mandato} que se n'anasen en França per evitar alguna traïdoria que ne tenen més que Judes i amb ells no li te fieri El {ESP. tercio} del marques de campolaterra era arribat del Ampurda quant se digué el Rey de franca venia ara se retira en ampurda no sé si ens al·lotjaran de les companyies de cavall allemanyes per ací que de franca ne arribaren [2§] 1500 que venien molt mal tractats i molts que en restaren a l'escaramussa per ara no puc avisar a v. m. altra cosa jo faré camí i diligència per saber el que hi haurà de nou i de tot donare llarg avís a sa mercè La mort del senyor Baro Bata Vila e sentida i sento que no és en dir per ser tant gran Sr. que estava jo confiat que si visques m'hauria feta mercè després ensa no puc veure ning un napolita Déu el tinga en sa Santa gloria. Jo tenia escrit per a sa mercè en Bª i amb la carta li escrivia el suplicava me fes mercè amb la altesa del senyor príncep me fes mercè de la plaça de pagador de la compª. d'a cavall de la frontera de la qual es Capª Sr. don Francº. d'ardena que Pedro Brail i Ribera que la tenia morí dissabte passat si aquí amb sa magestat sa mercè me podia fer mercè o rebia en molt que jo pagaré a sa mercè tot el que se guastara bé hauria molt importat per a [?] efecte els papers dels serveis ha fet mon pare a sa magestat emperò no és possible poder-los enviar tot o dejo a gust de v. m. i en coses de son servei v. m. mane en aquest seu criat i guardi el senyor sa noble persona de sant Feliu de Vall i octubre Als 26 de 1632 Tots els d'esta sa casa de v. m. mare moller germans Li Besa la mà per mil vegades Criat de sa mercè Miquel Coll [3§]

No existe una descripción de la carta.

[1§]

No existe una descripción de la carta.

dies fa escrigu a v. m. breument donant-li avís de la pau que s'havia celebrada als 11 del present com llargament per cartes d'altres haurà entès també escrivia la indisposició de don Joan Miquel qui se encaminava per mal camí hem tingut diligen tia amb sa salut i gràcies al senyor ha ja dos dies esta sens {ESP. calentura} menya bé i cada dia es vest entenc en el favor de Déu si va continuant com fins ací d'aquí a quinze dies se pasetyara i tindrem a v. m. amb {ESP. contento} complit com ho esperem Aquí tindrà v. m. a Miquel Lluis Togores qui ses en barcat per un plet li ha guanyat cosa de set mil lliures que és un sensal de la hereta de la muda és la més voluntària porfia que s'ha vista mai tot ho te d'agrair a ell i sos consellers el cert és que ses embarcat amb axaque del plet i segons se diu per cert és la poca o ninguna quietud tenia en sa casa diuen ha presa esta ocasió sia d'una manera ho d'altre el senyor inquisidor Cotoner haurà de fer revocar la sentència el que no crec per ara diuen se'n te d'anar amb ell a la cort ja i tinc procurador qui respondrà per mi i com importa s i aniré si bé ho excusaré sempre que és pugui perquè ací procuraré a dispondré el plet de Luchama i ferle tornar més que depas El senyor Jaume Masquida he servit en quant m'ha ma nat si bé no ma hagut menester en cosa de consideració per dues coses la una per haver-me manat v. m. l'altre per córrer m'aqueixa obligació que tots els mesquides els he servits en quant s'ha ofert i aparallat Sr. don Pedro Santacilia i Pax [1§] a servir-los fins a la mort i cert el bon terme del Jaume mereix que tot el món el servesca per ara no tinc que escriure amb confiant-se que prest ens veurem (y axi) guardi Déu a v. m. com pot Mallorca. a 28 d'octubre 1632 Nicolau de Montanyans i Togores [2§]

No existe una descripción de la carta.

Sirque de dos hores ha que se arribat de rosallo i he trobat a Miquel lois togoras ací en Ba. i amb tantes coses noves de Mallorca de les damostrasios de la pau general han feta i així li dóna el {ESP. parabe} que no és poca sort tornar en sa casa tant honrosa ment v. m. es pot dir marra de la vanturra que les cos sa sempre li ixan així com vol jo he tingut per molt asartat que v. m. es sia tro bat aquí amb esta ocasió que de qui podrà prendran millor rasulació dels negocis tots diuen tenim libartat de don Joan Miquel me donen molt mallas noves de sa salut i que convindria molt que v. m. fos allí per m'ho don Pedro Santacilia [1§] coses Sr. don Juan Sureda i don Ar nau Mox m'ho escriuen i jo que co nach que convindrà molt jo estic amb gran tamor que si don Joan Miquel mor que no li fasan fer algun ambaras v. m. ho dispondrà de la manera que millor li apareixera de Mallorca no li escric noves perquè el Sr. Miquel lois sa per tax demà per a Madrid que de paraula la i dirà Jo sóc estat aparpia i trobi el pri or de (de) Copliura i diguem que el Sr. Joan Sanoguera era arribat amb una faluca en sa casa i que era allí havia tres o quatre dies i així i el passat i esvingut en mi ací en Barna. perquè li apa raxia que no finayavan [?] que allí i ha un fraragut molt bali tra i el prior qui no sabia molt luir va molt ben a comodat tant de roba com de diners també mateix he vist el mick el [?] com un anjel v. m. no faci com fiança del prior que és un palabre ro Ja en dies passats li enviï unes cartes la una del Erill i l'altra de Pere Ramon jo pens [2§] que ja les haurà rebudes de totes les noves de França i aquí mateix el coil i envia un hocre [?] qui es abat a Sorniach [?] qui sabrà tot el qui passa encara no era arribat de dia en dia aguarda la resposta i aquí mateix l'enviare a v. m. i tots molt desigosos que v. m. vagi per aque lles parts Sr. don Galsaran cartalla ja ha aportada la compauia a parpiia tant dollenta que nou pot [?] més no ha passada mostra sinó de tranta i set homes i molt dollents són en el castell de parpiia i ha demanada llicència al merques de montenegro per a dos mesos per anar acomodar sos negocis en Girona i així i es esta sobra casarsa amb una filla de don Martin agullana jo per a ns sa farà conforme he vist escrigam els negocis com estan i en gragori que li besa les mans que no tinc temps per podar-li escriurà guardi Déu a v. m. Barna. novembre Als 6 de 1632 Bart. Domenech pre. aquí va una altra carta de Pere Ramon si per cas aquella se es parduda [3§]

No existe una descripción de la carta.

El dia present he rebuda la seva per resposta diu que l'inquisidor Cotoner m'ha dit que els diners que tenia de 7te. del Dr. Antoni Gual els a gastats per ordre de dit i que ja hascrigue així a v. m. l'estafeta passada. Junt amb esta rebrà pra. de canvi de 1500 real en Plata doblla li remet del Romeva i [?] de Joan Martini els quals treure a pagar a Mallorca a don Ju. Sureda Jo he tingut notícia de l'enfermedad de don Joan mi. son nebot que nro. li torna la salut com sap que convé i essent d'altra manera dar esta ha fet i farà falta la seva presència mossèn Caldes m'ha dit sembarca parla et. diu no pert punt per acabar sos negocis i que {CAST madruga mucho}, si sempre o hagués fet així no li sebri mal com fa ara Pasiència que aix, o han fet altres tota la vida aqueixa tingué v. m. molts anys per servei de Déu el qual a v. m. guard de Barcelona a 20 de novembre 1632 Francesc Molines Dº Pº sTA Cilia i Pax [1§]

No existe una descripción de la carta.

En aquest punt és vingut ací el patró Alamany a dir-me que per pisats [?] els reis inmediadament tindré embarcació beníssima amb el millor vaixell de Mallorca que és del patró Gia, i açò seria sens falta que jo li dono mig càrrec a v. m. te que enllestir aquí algunes coses no té que dar-se presa de venir amb el patró Segui, perquè podia venir amb el vaixell que em portara que anirà molt ben armat amb confiança que ha de portar v. m. d'aso per vida de v. m. no en sàpiga res Segui guardi Déu a v. m. Mallorca a 22 de desembre 1632 El Dr. Rafel Ribelles El patró Alamany es asi, i besa a v. m. les mans, que servir-lo procura està en barcació No escric a v. m. per estar tan de presa i tenir la confiança que v. m. vindrà amb el patró Gia guar de Déu a v. m. Carbonell pre [1§]

No existe una descripción de la carta.

Juan Lopes me digué que Sr. D. Pedro Pacheco havia ja fet el negoci avui jo solissitare que l'enviï a Barcelona el rei se parteix avui pel pardo so estat a {ESP. palacio} i tots aquells cavallers m'han demanat de v. m. que des que v. m. ses partit no els havia vists no deix v. m. de manar-me moltes coses de son servei que acudiré al grandíssim gust i sinó li es fastidi escriurem de son camí sols al altra carta en què escric llarg a v. m. confio tindré resposta de demà a 8 dies de Bercelona enviades dues cartes l'inquisidor Cotoner i m'ha dit les i tornàs envi ar crec que haurà judicat que per Bercelone seran primer a Mallorca ge. Déu a v. m. molts anys de Madrid a 22 de gener 1633

Miquel Luis Ballester Togores

Sr. D. Pedro Santacilia [1§]

No existe una descripción de la carta.

Abri el pliego que envió a v. m. porque con todo el primer nombre juzgue que venía para mi, reconozco luego y asil e cobro a v. m. sin haber visto una letra de la carta abierta, no sé que debe pedir perdón de lo que hice [?] pero holgara de haberlo advertido mejor y holgara de que v. m. tengo que mandarme. Guarde Dios a v. m. de su casa a 31 de enero 1633 Sr. don Pedro de Castellvi [1§]

No existe una descripción de la carta.

Por esta si llega a tiempo sabrá v. m. como la que el despacho del conseº de Inqon. para que el tribunal de Barcelona informe de los su cesos de Bernardo Ferrer criado de mi Sra. la condesa de Savalla, y con la respuesta ve remos lo que hay que con mucho gusto recibo a servir a v. m. como lo haré en todo se le ofrezca y de Dios a Cm buen viaje y le guarde Madrid y febrero 2 de 1633 Joan Lopez Sr. D. Pedro Santacilia y Pax. [1§]

No existe una descripción de la carta.

En este punto ha llegado el patrón Petro Balaster de la ciudad de Cartagena con una fragata de nueve barquas y por ver la buena ocasión para pasar v. m. y los demás señores que están en esa ciudad en mallorqua me ha parecido despedir este propia que es hombre de bien: avisando a v. m. se gusta de venir en deniza se hará el concierta y el patrón acabara de armar su navío que le faltarán seis o siete hombres y aquaso v. m. gustara los tiene ya apercibidos Es muy buen navío y el patrón valiente v. m. mandará avisar de su voluntad porque la fragata no se moverá sin la respuesta y aquaso v. m. gustara por algunos negocios detenerse tres o cuatro días en Valencia mandará avisarme con el portador que seguire la orden que v. m. me mandará, y guardamelo N. Señor muchos años su slaut de Deniza y febrero a 20 de 1633 Guimon Rosellón Sr. don Pedro Sta. Siliza [1§] cartas de diferens de poca sustancia [2§]

No existe una descripción de la carta.

[1§]

No existe una descripción de la carta.

[1§]

No existe una descripción de la carta.

Los señores inquisidores de Barcelona han informado al [?] de [?] de Bernardo Ferrer y aquí sean juntado otros autos y esta todo en poder del relator y todo se verá a muy presto y haxiéndose la gracia cuídose del despacho importara escribir vindos letras al Sr. don Pedro Pacheco suplicándole este ne gocio. Guarde Dios a v. m. y le dé buen viaje Madrid y marzo 7 de 1633 Joan Lopes Sr. don Pedro St cilia y Pax. [1§]

No existe una descripción de la carta.

La de v. m. de 4 del present rebí i totes les cartes que fins avui son vengudes per les estefetes he replegades les quals aporta el Gregori que pel que ell dirà a v. m. a convingut anàs aquí que per no can sar a v. m. amb esta doncs ell va aquí no li escric cosa ninguna jo tingui ocasió d'escriure a Mallorca amb una sagetia de blat molt bona qui es partí de molvedre el diumenge apres que v. m. se fou pertit d'ací i arriba allí el dilluns que si v. m. fos estat ací no aguerem perduda tan bona ocasió avui ha arribada una sagetia de Mallorca que a tres dies falta d'allí el que conte de nou ja va aquí el Gregori qui dirà a v. m. tot el que hi ha i també del capità Gia que per estar ja carregat per a bercelona no és pogut venir em enviat a dir de paraula pel patró de la segeita que si a v. m. li aperexia avisar-lo que ell vindrà a on v. m. li donarà ordre a llevar-lo per açò va el Gregori i també perquè fins a pasqua no hi ha esperança de vaixell per a passar si dons ja no hi havia algun de pas al qual per esser ací playa ens detene i així convé que v. m. prengué desliberació del quemane que és faci i convé molt que v. m. estigué ací pel que es pot oferir i també si aperes a v. m. avisar-lo capità Esteva qui podrà venir en paniscola que és la més poca trevesia que segons diuen avensem mig camí de la mar perquè d'ací hia 180 milles i de [1§] Paniscola no hi ha de trevesia més de 90 milles d'aquí en paniscola no hi ha més de 16 lleguas que serà molt fàcil anar allí embarcar ens convindrà molt que v. m. sia ací {CAST. antes} de l'estefeta de bercelona per poder avisar allí i donar ordre al capità Gia perquè vingué en paniscola que a ell li serà molt fàcil venir allí i nop ert ningun camí v. m. determinara el que millor convinga i sia de son gust que en tot me tindrà sempre molt prompte en tot el que voldrà manar que jo diré com veure v. m. per l'obra guardi Nre. Sr. els anys que pot i jo desitj de València als 11 de febr. 1633 Criat de v. m.

Gabriel Domenech [2§]

No existe una descripción de la carta.

Amb altre tinc escrit a v. m. esta sols serà perquèm faci me. donar al Pº Juan Riera dosentes peces de vuit dic 200 Pas. de 8 per tants ne tinc rebuts de contans i posharo ha a mon comte fent bon pagament a letra vista guardi Déu a V, com desig Ciutadella. Sr. don Pedro Santacilia i Pax el patró Joan Riera tinc rebuda la demut canditat del senyor don Mateu Gual dues-centes peces deuit amb moneda d'or i per sar la veritat fas la present de ma ma pròpia a 21 d'agost 1642 el patró Joan Riera don Mateu Gual a don Mateu Gual que Déu guardi Mallorca

No existe una descripción de la carta.

El D. Pere Onofre Tauler rector d'Alcúdia amb dos partides m'ha fet mercè remetrem vinagre qui [?] costa nou lliures i dos sous dic 9 Ll 2 S [?] v. m. els dona en virtut d'esta a la persona qui el serà servit i posar-ho a mon comte Déu guardi a v. m. com desig Ciutadella agost 1642 Sr. don Pedro Santacilia i Pax jo don Pere Onofre Tauler Rector d'Alcúdia he rebut del Sr. don Mateu Gual per mans de Jaume Famania, la sobredita quantitad per dita raó fen en Ciutat a 8 agost 1642 Tauler Ror. Sr. D. Mateu Gual [1§]

No existe una descripción de la carta.

Amb altre tinc escrit a v. m. esta sols serà perquè em faci me. donar al Pº Hiº Castany dosentes peces de vuit dic 200 pas. de 8 per tants ne tinc rebuts de contans i posar els a mon comte fent bon pagament a letre vista de Ciutadella 7 agost 1642 Sr. don Pedro Santacilia i Pax Jo Andreu Corro pre. fas testimoni co el patró Jeroni Castany ha rebuda li subdita quantitat del noble Sr. don Mateu Zanglada fet als 18 agost 1642 S. Sr. don Mateu Gual [1§]

No existe una descripción de la carta.

Señor mío sábado pasado 14 del presente se partió de esta corte para Nápoles el Sr. don Antonio Gual a ejercer su oficio de secretario de justicia de aquel reino, dejome ordenado que despachara la dispensación matrimonial en 3º grado de consanguinidad entre v. s. y mi Sra. Doña Madalena Togores, que luego procure poner en ejecución Va despachada sin causa alguna por no haber querido el Papa dar por bastante la que v. s. apunta en sus cartas de ser las familias antiguas y tener fundados los mayorazgos en sus casas con lo demás que viene notado. intentamos despacharla por otra via, que era con la causa de ser mi Sra. Dña. Madalena mayor de 14 años que algún paisano lo aseguraba y en esa confor midad antes que se partiese el secretario hice signar la suplica del Papa y andando nos infromando mejor llegó a esta corte Juan Bautª Femenia que fue cuatro días antes que partiese el Secretº y dicho Femenia y Marc Antonio Forteza na tural de esa ciudad que está en esta corte por el clero de ella no se osaron determinar en esto de los años y algunos paysa nos que antes casi lo aseguraban parece que se iban retirando visto lo cual determino el Secretº despacharla sin causa para asegurar el negocio teniendo por más conveniente que se gaste el dinero que no errar el negocio y que se hubiese de aguardar nuevo despacho y hacer perder la paciencia a los contrayentes cuanto y más que esto de contar los años a las damas no es muy bien recibido. El secretario por hallarse con poca o ninguna comodidad Sr. don Pedro Santacilia [1§] de dinero por los gastos grandes que ha hecho en esta corte sin haber sido socorrido de Nápoles in Sicilia, pues aún se le deben todos sus gages hubo de tomar a cambio de Francisco Nuñez Sanchez escudos ciento y diez y seis pas sando letras sobre v. s. a pagar en Mallorca a Domingo Belloto por cincuenta y dos sueldos por escudo de oro. El despacho importa como v. s. mandará ver de la cuenta inclusa escudos ciento y ochen ta y dos y dos tercios de oro de las estampas sin que se conte nada de Agencia y ni yo tomará solicitación si no fuera que quedaban reales diez y ocho y de ellos gaste seis que di al notario que hizo las obligaciones que en cosas del servicio del secretario y de v. s. el interes es el servir. recibí de Juan Bautista Femenia es cudos ciento de moneda de Roma que hace de oro escudos sesenta y seis y dos tercios a razón de Julios quince el escudo, y así las letras son del residuo que son los dichos 116 de oro los cuales mandará v. s. se paguen al dicho remitiendo al Secreº las quitanzas y a mi muchas cosas de su Serviº. Guarde Dios a v. s. como puede y deseo Roma y noviembre 22 de 1642 Los tres pliegos que son la dispensación original con dos transumptos autenticos e entregado en manos de Juan Bautª Femenia que dice toma a si cargo en caminallos por diferentes partes v. s. se sirva mandar avisar del recibo. Pedro Giol [2§] AQUEST FOLI ÉS UN COMPTE DE LES DESPESES DE LA DISPENSACIÓ MATRIMONIAL DE PERE DE SANTACÍLIA [3§] f. 1d UNA NOTA BREU [4§] f. 1e UNA NOTA BREU [5§]

No existe una descripción de la carta.

Amb la partença del patró Joan de nans m'ha dit li dones el compte del que v. s. havia rebut i el que ell ha rebut dic que lopatro Joan Denas ha rebut de diner efechtiu 424 L 3 S i Jacinto Cardona ha rebut 199 L i v. s. a rebtu amb dos partides 671 L 18 dic 671 L 18 S 8, so es pels jurats de Ciutadella, 388L 12 S i per canvi de Joan Rius 283 L 6 S 8 que tot fa dita suma de 671 L 18 S 8 que amb les de Joan Danans i Cardona que totes les sobra partides juntes fan suma de 1196 L 2 S i per quant el forment a valgun net 1181 L 1 S 10 de {ESP. modo} que sem deu 15 L S 2 sens les 20 Ll ara he donat deu lliures més ha dit Denans per adops de dita barca de {ESP. modo} que les 20 Ll i estes deu son tot 30 Ll per adobar la barca 30 Ll que donat en el patró fer rer per dobar la barca tot el qual manar v. s. atvertir quant passaron els comptes amb dit per a tro Joan Danans Mi Sr. D. Pedro Santacilia Cilia i Pax [1§] Atvertint que les 20 Ll que jo he donat en el per a tro ferrer per dobar la barca les he assentat en com ta de v. s. i li'n Sr. don debit Per si el que tenim de nou és que els bandejats de Canamunt estan desquiets i els de Canavall estan quiets i dissabte passat se toparan, a mon nabar, i els canamuts mataran tres del cana valls que asanyaladamet diuen que son els març dos pans al vell i son nebot i dels Canamuts no hi ha ningú farit amb eixa ragegua mataran els Cana valls a en bannasar l'amo de la possessio de m'ho nabar molt inumanamet perquè diuen que seguava ferraya per un cavall quant li tirara eixa home de sa casa i no devia res a la yustisia Déu el tingua al sel El per a domanach prengué purgua ahir a li anat bé segons m'han dit El Llorenç Mercadal entenc que tindrà bon succses en el favor de Déu ací passam totes les nits de conversasio Mi Sr. don Joan Miquel el per a i jo perquè no hi ha que tractar d'anar de nits de ninguna manera he rebut particular {ESP. contento} amb l'avis me dóna v. s. del prenat de mi Sra. dona Magdalena dona deu a v. s. llarga suchsessió d'infants nets i bisnets i fills de fills de bisnets amb prosperos suchsesos i els aumets que sa il·lustra casa maraxan com jo som indigne [?] li suplica que hexa voluntat me pot v. s. fiar sens encariment el Jaume Zanglada m'apar que té poc que representar puyx no li han enmesa la petisió que tingua la Sra. prenyada fins ara a mi Sra. dona Beatriu i mi Sra. dona Magdalena de ma part molts besamans i que prenguan esta per pròpia i me manin sempre junta met amb v. s. a qui Nº guarda molts anys Mallorca i mag a 13 de 1643 Capella de v. s. Joan Baptista Carbonell pre. El patró Joan Danans se'n porta un home que Jo li he fet embarcar es criat del Sr. Pere Francolla res a na qui devem molt importara que v. s. si li apar-li m'han donar quiaya, per ¸o que Déu algun na cosa a la Justisia en negoci d'omania és molt persona. Joan Danans dirà a v. s. quant temps a que jo pelrosin [?] ha dit jove assegurant que és de bona casa i prosupia i Nostre amic entenc que el patró Joan Danans el semportara en cos que així m'ho ha dit guardi Déu a v. s. {LAT. ut supra} dit Carbonell pre [3§]

No existe una descripción de la carta.

Avui dia de Corpus m'ha dit el per a tro Ferrer que és partia per ex reg na i Cardona [?] ha dit se'n va asi [?] paregut escriure a v. s. el que per ací passa i és que no obstant que Cardona m'ha via demanat 100 Ll quant se partí per a Madrid i sabentho v. s. me dóna ordre que no els dones més diners amb ser veritat que les ordas de v. s. els abserve jo després de la lley de Déu en esta ocasió no he po gut per millor observar l'ordre de v. s. deixar de donar-li dinier i helin do nats pocs per reservar major quan titat Es el cas que els {ESP. despatxos} que su ma gestat ha donat a Cardona son estats conforme losmemorials i ell ha donat i així sumagestat fa gràcia del quint a i asinto Cardona i en eixa confromitat la yunta patrimonial des regne mana que s'entregues el quint ha dit Cardona in seguint els {ESP. mandatos} de sa ma gestat supdeu les diligències que jo he fet per estorbar que Cardona no ra bes el dit forment del quint i per re mate m'ha paregut no obstant la ordre de v. s. que no li dones cosa consultat amb el Sr. Bernat Ferrer li he donat 45 Ll per reservar el damer i amb molt treball [1§] Mi, dona Isabel i mi Sra. dona mar garita tenen salut i besen a v. s. les mans fins avui no hem acordat amb el nº mon tanyans {ESP. aserca} de la gira de la renda per ser negocis que volan un poc despay en tot serviré a v. s. i a mi Sra. dona magda lena Estos dies passats mataran a un balde mas yenra de misser Dameto Avui a les 4 passat migdia han mort a Hyeroniim Puixdorfila de tres arca busades en sa casa i és mort. a la mateixa hora han tirat dos arcabussa das a un fill d'en Peu ampla una derre ra Sta. Eulàlia i altra a la tra besa d'en ballaster i per voluntat de Déu no l'han ferit. En Llorenç Barona esta guiat [?] Dins la ciutat amb companyia d'en mau i d'en garau i altres et. a mi Sr. don Joan Miquel han sangrat avui a causa de la gota o pruagra va algun tant desganat no crec sia cosa de considerasio i ar ma que v. s. no en Déu fer part a mi Sra. dona Beatriu i a mi Sra. dona Magdalena puyx no és cosa de considerasio com jo ho certifico a v. s. Per ací se diu per cosa certa que el rei de fransia és mort Déu ho enca min per ací tenim tota via entre dit duplicat [2§] les influències de l'any quaranta son etrades impensadament puix han influyt posarma a espasa a en toni riera que cert nou podia obliguar altra influència si no la corrent a mi Sra. dona Beatriu i mi Sra. dona Magdalena que prenguan esta per pròpia a les quals me farà mercè de ma part donar-los mil besamans Mallorca i juny a 4 de 1643 de v. s. Joan Baptista Carbonell pre [3§]

No existe una descripción de la carta.

Ab la vinguda d'Antoni Figuera tingué llarga relació de la sa lut de v. s. i de mi Sra. dona Beatriu i mi dona Magdalena que [?] nostre els conserva amb la seva gra sia per a manar-me sempre en el patró Joan denuns doni sent cinquanta rayals de 8 que amb 65 Ll que donat en el patró ferrer per adop de la braca i 45 Ll a Cardona i algunes 30 Ll que jo na tenia paguat més en la primera partida del blat entenc que seré cobrador en algun na misèria jo enviaré el compte refinat per manut de tot Joan Denuns diuen que ha fet una presa que a venut en i visa i diu han que treure l'armamet i que en continent se'n torna a Barbaria Déu li don ventura Les incluses son de sa magestat per v. s. i l'alcayt de maho i era si se diu que sa magestat es ja en València fins ara ens sap de cert Els dos morts se són morts en ma casa assegurat que tenien bon recapta don Pedro de Santacilia, mi Sr. [1§] td valign "top"> Mi Sr. don Joan Miquel té salut gra sies al i ses molt retirat perquè haurà cosa d'un més que em fa mercè d'honrar la mia casa en venir puntu al a dinar a les 11 i sopar sens llum vida pròpia de capella jo procur, a persuadir-li que mir per ell i que se vagi a Menorca i em sóc ofert a companyia nyar-lo per facilitar la anada i trau rar-lo d'estos lliberintos em dit que pensa anar-se'n dins est més de juliol si ho fa me'n alegraré molt perquè la costa va per ací molt bruta Déu li don bon determini. El negoci del Nicolau Togores fins ara no ses fet de fermalay ira de sant sals per 3000 Ll poc més per primera pagua del dot estos dies passats me digué que ho parlaria a mossèn mi Segui notari que trasas l'achta fins avui no he pogut firmar-lo perquè no el m'han portat en raó del diner de la dispensa no m'ha paregut demanar-lo perquè sé que fins li cargua la fer-se dels alimets no pagua ra eixa partida i si acàs la pagua el que jo no crec serà fer-lo que no ha fet amb Mi Sr. don Joan mi. qui te 18 anys de pri oritat a v. s. i encara no ha cobrat cosa ninguna de la meitat de la dispesa [2§] i així tingua v. s. un poc de paciència que per cobrar del Nicolau es manàs ter tenirna molta Jou sol·licitare valentment sens falta Tinc per bé el que v. s. me mana que faci procura dar per cobrar així l'{ESP. hacienda} que em girara el nº Com també la de la Sra. Fransina puyx a mi les ocupacions no em donen lloc de ser tant puntual a les cobra ses com elles reguera i així fas dilige sies per veurar de qui llarsare ma que sia diligent i persona que quan hagi cobrat se pugua cobrar d'ell per ací no tenim cosa nova a mi Sra. dona Beatriu i Magdalena de ma part mos besamans i prenguan esta per pròpia guarde. Déu a v. s. en companyia n'hi ha d'eixes mis Sres. Mallorca i juliol ha de 1643 de v. s. Joan Baptista Carbonell pre. [3§]

No existe una descripción de la carta.

Nostre dona a v. s. molts anys de vida que si bé haurà sentida la mort de la Sra. no poca part ens na cabuda a nosaltres i a mi en particular que li tenia co a mare v. s. ens ha fet molt gran mercè que ja que hem perduda la Sra. tinga prenda de v. s. en casa en què pugui desempenyar-me de l'obligació que tenia de servir a la Sra. qui Déu tinga en el sel si bé ella ho mereix tot i li tinc co a filla Nre. Sr. és estat servit donar-me un fill qui dona Unisa a 22 del present tindrà v. s. en esta casa un criat i servidor més així ho vegi de mi Sra. D. Magdalena a la qual juntament amb v. s. besa les mans Mallorca i 22 setembre 1643 Sr. don Salvador Sureda a mi Sr. D. Pedro Santacilia i Pax [1§]

No existe una descripción de la carta.

No és estat nou en mi la mercè fa v. s. a tota esta casa i a mi en particular, de dona Margarita obligantme de nou a servir-li i a mirar per ella, com si fos me nebode, que no fas diferència da ella a les altres nebodes mias. Sols suplice una cosa que del legat li deixa la senyora se servesca v. s. deixar-me prendre la renda que sia de fàcil eraccio, i que pugui avansar alguna cosa per ella, que li tinc de servir i mirar per ella com v. s. veure molt més manant mala senyora que sia en el cel i asseguali una cosa que per ma nebode mia nou faria a mi senyora dona Magdalena que així com Déu N. Senyor ha donat un fill a don Selvador tinc cofiança li daré molt prest al {ESP. parabién} d'altre, Ge. Déu a v. s. Mallorca 22 Sate. 1643 El canonge Juan Sureda a mi Sr. D. Pedro Santacilia [1§]

No existe una descripción de la carta.

Mi Sr. don Pau Sureda m'ha dit que gustava que escriguesam de conformitat i en efechta escri uram a qui enviam una còpia del testamet i dels dos codisills juntamet amb altra còpia d'un acta amb què mi Sra. dona Isabel dona totes les pensions que de sos sensos li deuran el dia de son obit a don Pau Sureda confio veure v. m. per la lechtura dels achtas i podrà manar fer-les veu rar a nal Dr. Campamar també mateix va una llista ho còpia de l'inventari que raberem a 14 d'aquest més em promès Sr. don Pau Sureda que me renusiara la heretat en favor de v. s. i ell se retindra, totes les pensions retro sesas que importaran algunes 3000 Ll poc més o maco i que ell se retindra aqueixes i vol servir a v. s. en renunsiar des d'ara [1§] i v. s. cuidara de paguar tots els lle guats i funeraria i també demana dit que el lleguat de mi Sra. dona mar garita, sia girat, tanta renda (a la) en el canonge Juan Sureda conforme la disposició del testamet i esta renda pretenen dits srs. sia la millor de la heretat també podrà manar comonicar aqueix punt si se li ha de girar renda ho si se li ha de donar en les de matrimoni o per via d'alimets estos srs. son bons omes però son vells i saben molt fins ara en l'inventari no aparax que hi hagi roba delli de ninguna espesia ni cosa qui valgua 100 Ll extra dels sensos pot ser que mi Sra. dona Isabel la hagi donat pocs dies fa perquè jo sé que ella na tenia molta jo creuria que dóna Margarita na serà bona. a valgut molt la clau sula de la mia carta en raó de vendran renda perquè d'aquí sia originat el volar renunsiar la heretat que en cara en la oferta és bona i per a x mostras de bon pit, dit don Pau ha vist que no li es tava bé paguar-los lleguats qui son molta cosa i funeraria l'avien d'inquiatar da manatlay cada dia i ell per estar bé ho havia [2§] bestraurar de sa casa i així fa aqueixa fineza amb tot es d'alabar perquè v. s. ha de paguar els lleguats a persones conyut tas qui tindran més paciència b v. s. que amb ell tot això ses pensat debax l'escala i ells ho han mirat bé faci v. s. el mateix servint-se a v. s. manar atvertir que per raó d'haver fet mi dona Isabel un codisil amb què revoca el lleguat que faci a don Arnau mox que era de totes les pensions deuria dit mox el dia de son obit amb el qual diu que ara la re voci i vol que dites pensions siguin de son ara ho hay algunes opinions que entra marit i muller se poden revalar les donacions i que en efechta noi era dona Isabel el pot haver re vocada ACABAR-LA [3§]

No existe una descripción de la carta.

Mi, Ja per Ciutadella tinc escri t llargamet esta es sol per donar avís com amb la tartana del patró Joan Baptista Manico genovès he embarcat els dos cavalls ma nara v. s. paguar els nòlits ha dit patró que son quinze peces de vuit i manarà cobra una pipa nova amb què va la aigua per baurar els cavalls i en tenir ocasió manarà remetram dita pipa també va una alfabieta d'olivas trancades em paregut enviar al se'n per al coxer per donar re capta als cavalls ell donarà llar gua relació de per ací a v. s. a qui Déu guarda molt anys Mallorca i setembre a 23 de 1643 Minim capella de v. s. Joan Baptista Carbonell pre. Sr. don Pedro de Santacilia, mi Sr. [1§]

No existe una descripción de la carta.

Hare que fan tan larges nits i el temps do na tan poc lloc eixir de casa m'ha apere gut remetreus els papes inclusos que veureu de la heretat de me tia que Déu tinga en el sel perquè me'l faceu en mirar-los i do nar-me vostre parer al que millor vos ape rega dega segir i per quant com veureu amb el testament i Codicils se tracta d'una renda fa Sr. D. Arnau Moix a dita heretat i en l'inventari no veig se'n faci menció ninguna tem se sia fet dit inventari integra met i la manera es diu i com Sr. D. Pau diu té ganes de renunciar-me la heretat reservant se totes les pensions (ab q) discorregudes fins al dia de sant Miquel conforme ma escrit tinc ganes de saber amb cleredad si la funera ria legats menuts qui no acudeixen de Déu lliures i {ESP. demés} {ESP. gastos} se tenen de pagar de les pensions se deuen a dita heretat, o, del husho fruit, o, del hereu propiatari i d'això m'escriura amb cleredad. i de la revocació del legat dels 74 Ll cens fa la heretat de D. Arnau Moix a dita heretat i me tia en sos Codicils les deixa a son hereu que ens pareix que no obstant l'acte que feren en poder de Francesc Femenia not. me tia i don Pau per quant ella amb dit acte es reserva poder de poder gastar tots els diners li antreran a son [1§] {ESP. modo} i a ses voluntats sens que don Pau ni sos hereus i puguin repetir-me pareix que les pensions son mies i sols Sr. D. Pau ne podrà {ESP. gosar} el husofruit en fi vos heu intindreu més que ningú i estic confiat m'escriureu que faci el que més convin ga i si acàs ens falta algun paper a més dels que us henvi tinc donat ordre al lecenciado Car bonell vos donen tots els {ESP. demés} que tindrà de queixes matèria i si acàs com rebreu esta serà aquí el Nº Togores li podeu consultar aquesta matèria que {ESP. quizas} l'estira més al cap d'este matèria que no jo i féu sia en tota brevetat perquè aquí frisan de la mia resposta i Déu vos guardi de Menorca 27 de novembre 1643. Feu me mercè vagi açò en secret i amb el vostre bon {ESP. modo} féu me mercè tornar-me els papers inclusos Sr. don Pedro [?] Santacilia i Pax canonge Cotoner [2§] consultats els actes infrastcrits que son un acte firmat entre els nobles Sr. don Pau Sureda i dona Isabel conjuges el testament per dita noble Sra. firmat i dos codicils després d'aquell, i considerat el dit acte testament i codicils se respon en el {ESP. modo} següent Pº al que té respecte a la validitat de dit acte se deu considerar que aquell fou fet {CAST constanta matrimonio} i que té força de donació entre vius i així prohibida {LAT. inter virum et uxorem}, i que no fou insinuada excedint el valor de sinch-cents seuts [?] i conseguent es revocable, no obstant el jurament en aquell interposat per quant el jurament podria suspendre una nullitat que és o la falta de la insinuatio, o, la pro hibito de semblants donatius. {LAT. Sed rstur. [?] que sibe} fou fet dit acte {CAST constanta matrimonio}, te però respecte {LAT. ad tempus contracti matrimoni} i que suplicosat els mera donació seria en la tal donació no se pot considerar immensitat alguna respecte dels contrahents i que dit acte conte una reciproca lliberalitat de dits nobles conjuges, qui mimo [?] suplicosat que la realtio que fa dit acte {LAT. ad tempus matrimoni} no fos pro vable i dit don Pau Sureda no opposes d'ella, és cert que més lliberalitat usa en dit acte dit don Pau Sureda que dita Sra. D. Isabel. Perque essent sa mercè {LAT. episde qualitati cum primo viro [?] } és cert que podia {ESP. gozar} els integros fruits de dit donat al primer marit sens que dita Sra. ne hagués pogut en alguna manera {ESP. gozar} en vida ni dispondré en mort, d'on se veu el dit acte esser estat més utiles que danyos a dita noble Sra. D. Isabel; i en esta conformitat, que el dit acte conte una mutual liberalitat i consenso danyos i profi tos als contrahents segons la premoniència de ses mercès és cert que nunca ha tinguda necessitat d'insinuació alguna. 2º En quant a la partida del censal rebia dita Sra. sobra la [3§] heretat i bens de don Arnau Moix; se deu considerar que la partida deu seguir la naturelesa i condició dels {ESP. demés} censals. però se respon que en virtut del dit acte no pot dit al·legar algun greuge que dita Sra. hagi dispost de dits censals a son biniplacit; i així pogué molt bé fer lle gat de dit censal i pensions d'aquell al dit don Arnau Moix alliberant-lo de la prestació d'aquell i solutio deixen sions conforme en son testament l'allibera, conforme la qual liberació resta ja dit censal i pensions d'aquell fora dels merits del dit acte; el que suplicosat en la revocació feta després per dita Sra. en sos codicils no entén tornar l'agregar ha dit acte sinó salvar-lo per son hereu com en efecte li aplica en la revocació feta de dit llegat, i per conse quent sens algun gènere de dubte el dit censal en pro prietat i pensions és del dit son hereu conforme en son testament ha disposat en la seva instrucció d'hereu; del qual pot {ESP. gozar} dit Sr. D. Pau Sureda com hereu de vida seva 3º se diu quesuplicosat que dit Sr. D. Pau Sureda se vulgui rete nir la dita heretat com hereu de vida sua, serà obligat a pagar tots els {ESP. gastos} de sepultura i obres pies de dita Sra. dels fruyts de dita heretat; Asso emperò declarat i entès dels fruyts que aniran cahent, no emperò dels caiguts, per quant esos ja són seus en virtut del dit acte, de tal manera que si dit Sr. D. Pau Sureda ens vol acomodar amb els lle gataris obtendra decret d'alienas, tants censals, que basten a pagar aquells; [?] podrà fer mes, que serà depositar la heretat i entregar aquella a un curador amb el qual puguin dits llegataris intentar ses accions per recuperació de sos llegats, i açò to a costes de la heretat. 4º se respon per resolució dels precedents dubtes que podent dit don Pau Sureda com en efecte pot vendre tants censals que basten a pagar dits lelgats pios i confans i {ESP. gastos} de sepultura, gozara tot el restant de dita heretat, o, ho aven Sra. per sos hereus en el qual restara incorporat el censals i pensions del dit don Arnau Moix en virtut de la institutio d'hereus de vida i propietari feta per dita Sr. D. Izabel [4§] i així se respon esser convenient al hereu propietari descrit en dit testament acceptar la renunciació que se li ofereix per dit hereu de vida, en el tracto de la qual ac ceptació se podrà concertar amb els llegataris, i per ara complir en les obres pies i llegats de poca com sideratio, i no acceptant la se desecredita la heretat i testamentari disposició de dita senyora, {LAT. que em onia subijeit doctor Inft, cuilibet saniori et meliori pi ditio} En Menorca als 24 de novembre 1643 Michael Campamar Q.V.D. [5§]

No existe una descripción de la carta.

Que Buenos días me dan con las noticias de haber llegado v. e. con tanto haplausuo a esa corte y bien visto de sus Magestades querrá Dios sea por muchos aumentos y que coxa el fruto tan Illmas cosas El duque de Gandia tiene un hijo llamado Sr. don Gaspar el cual tiene una pensión a este obispado de mil ducados, tengo olor que la quiere casar, para esto es menester el consentimiento del obispo, el medio para alcanzar esta gracia es el secretario Pedro Coloma su cuñdo, o, mi señora doña Isabel de la Dezma açafata su madre; con la autoridad de v. e. o de mi señora no dudo de carta apretadas para su hijo el obispo Suplico a v. e. me honre en esto que aunque es cosa que me ha de costar algún dineros era acomodar uno de mis hijos aciéndole principal piensioniaño [?] Guarde Dios a v. e. como deseo y es menester Mallorca 3 de octubre 1657 Mi señor [1§]

No existe una descripción de la carta.

v. m. em farà mercè en què la domi nica se faci amb tota la solimnitat que se acostuma alegint v. m. el predi cador i avisar-me del diner se te de pagar que amb tota puntualitat s'entregara a la persona que v. m. ele gira, o, enviara Guardi Déu a v. m. molts anys Ciutat, 15 de març 1658 dona Eleanor Santacilia i Despuig Mi Sra. aquí va el P. Fr. Josep salve [?] Qui ha predicat el sermo per v. m. me farà mercè manar se li don 30 s pel sermo i 12 s per l'ofici i en tot que sia cosa de son gust me mane. Puigpunyent i març 25 de 1658 de v. m. El Dr. Gabriel Cerda Rector Rector Gabriel Cerda pre. a la noble Sra. dona Eleanor Despuig i Santacilia guarde. Déu Ciutat Al Rector Gabriel Cerda guardi Déu et Purpunyent [1§]

No existe una descripción de la carta.

[1§]

Rafel Bonet Bonico

No existe una descripción de la carta.

algunas tengo escritas a v. s. Met. Dadole satisfacción de como a mucho que recibí los despatxos míos del ca pitan canales en que mi padre le pago 871 R por dichos despatxos y ahora que los enceñado en algunas personas entendidas y todos me dicen que con aquello no tengo nada por cuanto no anombra el dicho salario (ni) cino que dice que me paguen conf orme los otros sean pagado y v. m. St. ya sabe que yo ciepre le suplicaba me iciece merced de dicnnar los cuatro reyales sobre la fortifi cación y que lo pondria por meses y que no tub iera cuida(da)do que v. s. Me.St. lo aria y con esa confianza estoy ciempre que lo spondra enin is despatxos que cino tuviera esa confianza ya f uera muerto porque jamás he tenido una ahora de salud y aveses estoy determinado de ir a Be sar la mano de v. s. M.St. que por lo menos ci con el Privilegio de mi padre estuviera destin ado su salario que le dan que son quince Reyales de a hotxo todos los meses en que lo pagan del dinero del Redreso de la artillería y de la fortifi cación y aci suplico se cirva enviarme a decir ci lo puede poner con el mismo privilegio mío ho ase r otro que ci es cosa de doscientos Reyales que se hayan de pagar más de lo que sea pagado por los gastos de volverlos hacer solo que estuviesen escritos con la dicha forma me hará merced de enviármelo a decir porque yo pueda hacer todo lo que me mandará y también le suplica mi padre Antonio Gomila que ci v. s. M. St. le quiere hacer merced de poner el dicho salario que le dan escrito con su privilegio tiene otros 200 repor los gastos conforme los lib ros que v. s. Mert. Tiena aquí del memorial del conde de montoro que me enseño a y estuviera escrito con el privilegio de mi padre yo estuviera bien más no están do escrito en ninguno no tengo nada y aci no digo más Mallorca als 28 noyebra 1662 Nicolas Gomila [1§] Al Sr. don Jeronimo Manxo que Dios guarde largos años et Madrid [2§]

No existe una descripción de la carta.

Lo que hago asaber a v. m. St. es como he llegado en Mallorca con entera salud para todo lo que me quisiera ma ndar en cosas de su gusto y lo que le hago asaber es como la informe va con al pliego del bilrey en que va muy bien despatxada y aci le suplico ce cirva hacerme merced de enviarme los despatxos lo más presto que se pueda y en lo que toca de los gastos que habrá en despatxar dicho privilegio podrá tomar doscientos R eyales del Sr. don y eronimo Manxo y ci acaso am enester más dineros no tiene que reparar en paga rlos. v. s. MSt. En pagarlos porque yo los daré aqu ien me mandará y lo estimaré con muchísimo gusto y aci no digo más confiado que me hará merced como ciempre me ha hecho y ya sabe v. s. MeSt. que dicho despatxos ha de anombrar Antonio Gomila Carpintero y Beador de las obras Reyales de este reino y a mi también Juant Bautista Moño porque los gastos que habrá los hemos de pargar los dos de esta su casa de Mallorca a 28 de noyembra año 1662 criado de v. m. St. que su mano B. señoría Juan Bautista Moño y lo que suplico es que me haga merced de enviarme a decir de aquel memorial que di ci salió bien des patxado porque al Bilrey me ha dicho que ci acas o envian por informe que la despatxara bien [1§] Siempre que Diego Matias de Aragues pidiere a v. m. hasta la suma de doscientos reales plata doble en selos mandará pagar con tomar letras al precio de la plaza a pagar a Antonio Gomila y Juan Bautista Monjo a sobres de mi el guarde a v. m. Mallorca y nove. a 27 de 1662 Martin de Landivar Sr. don Jeronimo Mancho [2§] Al Sr. D. Jeronimo Mancho que el guarde. [?] oficial mayor de la Cancillería del Consejo de Aragón Madrid [3§] a Diego Matias de Aragues que Dios Guarde muchos años Mallorca Madrid [4§]

No existe una descripción de la carta.

Sr. No me ha parecido el perder tan buena ocasión como me dan estos bajeles de esta escuadra de este reino, y suplicar a v. m. se sirva enviarme a mandar como a criado de v. m., pues sabe las obligaciones que me corren de servir a v. m.

Lo que por acá hay de nuevo no es otra cosa sino que me hallo de alférez reformado ha mucho tiempo y con menos esperanzas que nunca de ser capitán, porque como ya se acabaron las guerras en este reino S.E. no hace hechuras por no acrecentar (el) sueldos a su majestad. Y las que hace son las que regalan los secretarios, y yo como no tengo {LAT. cum quibus ex nostras voces [?]}, me estoy arrimado. Confío en Dios que en acabándoseme un alojamentillo que tengo entre manos, de que me ha hecho merced de nombrarme mi maestre de campo con 30 hombres para [1§] alojar en esta ciudad de Puzol, a[d]onde me hallo lidiando con estos villanos por interés de dobles [?] de pedir licencia, y si la puedo sacar me voy al amparo de v. m., para que si en esa ciudad no hubiere ocasión, me favorezca v. m. con algunas cartas para el ejército de Cataluña, que toda la merced que v. m. me hiciere siempre estará en mí con el debido reconocimiento.

Guarde Dios a v. m. muchos años como puede y he menester.

Puzol, a 7 de julio de 1663.

Criado de v. m. q.s.m.b.

Sr. D. Pedro Rodriguez Muñoz [2§]

No existe una descripción de la carta.

Sr. don Diego Perdone v. m. si hemos quedado cortos en no ha ver escrito a v. m. el día que llegáramos el final que puede creer que llegáramos muy mareados, y la misma noche se partió el correo con que no nos dio lugar de escribir ahora escribo estas dos ra yas a v. m. dándole Rason de como hemos llegado a esta ciudad al Sr. don Nicolás y yo con salud gracias a Dios a donde nos hallamos con ella si empre para servir a v. m. y a mi Sra. Doña Mar garita a quien beso la mano muchas veces Las novedades que tenemos son estas el Car denal Colona murió los días pasados en el final de calenturas Dios le tenga en su Sto. reino El duque de Savoya envió a la Sra. emperatriz un grande regalo que fueron muchos carros car gados de vinos diferentes muchos pavos ca pones gallinas pichones tortoras quesos a su car dulses y muchos costales de vena por el ganado este Regalo resibio la Sra. emperatriz y mando se repartiese entre los señores que iban sirviendola. [1§] a bente de este setra que se hará la entisada [?] a la Sra. emperatriz se está preparando gran fiesta y me parece que estaremos algunos días a esta ciudad conforme se está diciendo a mi Doña Margarita muchos recados y a todas esas mis señoras particularmente a mi Sra. Doñaña y mi Sra. Doña Josepa que el Sr. don Diego de Quellar esta famoso, a Isabel y a ma rica lo mismo con que no digo más sino que Dios me le guarde a v. m. largos años como deseo Milán a 14 de septiembre 1666 B.L.M. de v. m. su menor criado Juan Seguals Suplico a v. m. me haga favor de remitir la in cluza a mi Sr. don Pedro Sr. D. Diego Matias de Aragues [2§]

No existe una descripción de la carta.

ilustre Ser. Pdor. real Por manos del patrón Miguel Riqu er que lo es de la seiatia Remit a v. s. cuarenta melones me holgaré fu eren como deceio pero Digo Sr. que hay un halagio que dice que la mujer y el melon dentro tienen la traisión tienen esta marca Sr. D. P. tiene v. s. la buena voluntad que lo suple todo Dios guarde a v. s. como puede y deceio que confío que presto nos veremos quue ya estuviere despatxado si no fuera por razón de la setgatia y ro para que tengo entragado que es la que vino de Alger estamos aguardando orden de Madrid para vender lo Ibiza y 7bra a los 10 de 1667 de v. s. u Major Servi Dr. que sus manos besa Magin Ribes [1§]

No existe una descripción de la carta.

ilustre procurador real con una de v. s. me hallo de los 14 de mayo y con ella me dice que en la primera ocasión me ordenara lo que se ha de hacer en orden al precio del moro estimaré mucho se sirva v. s. mandarme lo que se ha de hacer en dicha Materia, juntamente con muchas cosas del servicio de v. s. que a todas ellas obedeceré con mucho gusto mío doy noticias a v. s. de como el primero de este mes de junio le sortegado con el oficio de Jurado de esta Universidad y conforme apaten te del Sr. don Matheu Zanglada, en que me da lugar de poder supsthituhir en dicho caso es tando, yo, y mis fianzas siempre obligados lo he acetado, si bien hasta hora no me han obligado a ello si acaso sucediere hago cuenta de eligir un cuñado mío, nombrado Basilio Balançat, que este tan solamente es un modo de seremonia, que toda la admi nistración correrá por mi mano y cuenta, solo es más sin tener más puestos, para poden mejor servir a v. s. estimara mucho v. s. lo tenga por bien que sino por el referido premiso nunca hubiera ecceptado tal, si bien no he de renunsiar sino es nombrar Dios guarde a v. s. como puede y estes u servidor desea y viza y junio a 3 de 1669 Sdor. de v. s. que sus manos besa Magin Ribes [1§]

No existe una descripción de la carta.

Illtr Per una carta del Jeroni Pelegri he sabut dues coses una que Va.Sria està molt millor i que ja va per casa: i l'altra que ha casat el Sr. don Nicolau son fill de tot el qual com a criat de v. s. me som molt alegrat i així li sia per a bé i Déu Nre. Sr. li dóna molts anys de vida per veure els fins que desitja i seccessio en la seva casa i voldria així mateix que Déu me dones vida per servir-los a tots amb les mies propies miseries de part mia donarà al per a bé al dit son fill i que tingué esta per prapria. Per al portador d'esta rebrà mig quarti de muntonech de diferents licors entenc que serà bo també envia al Sr. don Nicolau una castanyata d'aigue de gavarrera de fullas cosa bona, perquè si la vol enviar a la seva senyora ho faci que l'estimara; en el que sia de son gust dispongue que sempre me tindrà prompte a ses ordres Nre. Sr. el guardi molts anys Pollença als 12 Juny 1669 Sempre Criat i servidor de Va.Sria. Andreu Corronat son lloctinent en dita vila [1§]