Epistolario de Don Pedro de Santacilia y Pax

Santacilia

¿Deseas salir de la sesión? Aceptar Cancelar

Legajo 38 (contiene 127 cartas)

Lorem ipsum ad his scripta blandit partiendo, eum fastidii accumsan euripidis in, eum liber hendrerit an. Qui ut wisi vocibus suscipiantur, quo dicit ridens inciderint id. Quo mundi lobortis reformidans eu, legimus senserit definiebas an eos. Eu sit tincidunt incorrupte definitionem, vis mutat affert percipit cu, eirmod consectetuer signiferumque eu per. In usu latine equidem dolores.

Cargando mapa

Las cartas estan ordenadas por fecha.

Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Felanitx, de diciembre de
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars de la vila de Felanitx de l'any 1667 lliurat a Pere Joan Nicolau, als botiguers de la vila de Felanitx per 461 ll. fiances Bartomeu Nicolau son germà i Juan Obrador d'Antoni dit de Son Burguera, tots de Felanitx Miralles sba. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari, don Diego Clapes mensari, D. Ramon Sureda mensari, Antoni Piza [?] de la mensa episcopal, Pere Onofre Mayol, procurador de la mensa capitular.
Carta de Persona desconocida a Pedro Santacilia y Pax, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Compte de queviures. No va signat ni té data. [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Andratx, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Delme de bestiars d'Andraig, Calvià i Puigpunyent de l'any 1667 lliurat a Antoni raverner [?] mr. per 181 ll. Miquel fiol mercader Sba. Miralles. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. don Diego Clapes mensari Sr. don Ramon Sureda mensari Antoni Pisa menor adr. Del Bisbat Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa capitular [1§]
Carta de Persona desconocida a Pedro Santacilia y Pax, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Sempre tindré per al major desempenyo en l'estat que v. ssa. Es troba d'en tota brevetat alsar un sornetent [?] general, tot en un dia, obligant a tots els morados de les viles i possessions que posen en campanye reconeixent les i apretan que en convents ni esglésies puguin estar amagats i si apar a Vs manar a tots els capitans de les viles que acitescan, repertitn els srs. de l'audiència com a vegàries i ací en la ciutat que al S. regent i altres ministres fasan un gran asfarts tant dintre d'ella com per [?] i si en (vuit) 8 dies ens obre com, o, obrant jo torneria, amb què és dona satisfasio que Ve.Sa. ha fet quant ha pogut tant en la cort (com) com en els de la {ESP. isla} i ministras que Vssa. No es tingut a impossibles i en sent ací prendre av més sosiego ad ministrar el govern doncs podrà ser que per altre camis ancans bons successos [1§] voler treure maxsimas de Catalunya ni pro vinsies que és son perdudas, aspeculant que allà es feia i es deixa de fer seu en va tals discursos perquè cada vila se maravilla i al temps les ocasions i les persones gien els sus esos Els picaros jau diu el nom (dels) de les naturals la poca assistència i calor encara que obliga a fer els pa sar incomoditas i riscos [?] tenc per millor començar pels (peus que per) caps que pels peus doncs el primer atemorisca {CAST i asombra [?] la conciència mia de todo su segito} i el segon pot moure més universals queixes i clamos d'igno se nts rigos. [2§]
Carta de Bartolomé Mercadal a Pedro Santacilia y Pax, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Sr. Procurador Real con libertad pondero este pedimiento, pero un criado de v. s. como yo toda esta se usurpa. Yo tengo de presentar mis cuentas cuando estén acabadas por medio de Pdor. y quisiera que fuese persona plática y inteligente en las materias, y así suplico a v. s. sea servido como a Padre y señor mío mandar advertirme de que persona me puedo valer et.

Dios me Guarde a v. s. como tengo de menester.

Mercadal.
Carta de Jeroni Sintes a Pedro Santacilia y Pax, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
dos tengo recibidas la una del Gobernador y la otra de v. m. en que me piden de lugar a que se notifique unas letras del procurador real de Mallorca al pagador Alexo Saura y he entendido según v. m. me avisa es deuda de muchos años procedida de los acarrebos [?] que se pagaban en aquel tiempo en los pagamentos del dinero que su majestad. Dios le guarde. enviaba y por lo que me holgará mucho que estas letras o ptrotestos vinieran a mi para responder a ellas pues soy quien tiene hecho pleito o menages de este castillo y que la distribución de la hacienda de su majestad. Dios le guarde. que está en el es mía y no del pagador ni de nadie, más de aquella que yo le diere en conformidad de las órdenes de su majestad. que Dios guarde. Por lo que podrá v. m. entretener su escribano y letras en el interque yo respondo al Gobernador y sentiría mucho que entre tanta amistad y deseos de acertar en los servicios de su majestad. y del Gobernador y isla haya quien se quiera oponer a estrobarlo teniéndome siempre v. m. para mandarme todo lo que fuere de su servicio cuya persona eta. Geronima Cintas Te. de procurador real [1§]
Carta de Persona desconocida a Pedro Santacilia y Pax, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Por cuanto el Pº cabo de una fragata de diez barcos nombrada Nª señoría del rozario y armada con gente y 7 (marineros) hombres nos [?] que desean andar en corso peor las costas de Francia y otros de enemigos de su majestad. y pedimos licencia para ello hemos tenido por bien concedérsela como en virtud de esta lo hacemos para que con la dicha fragat y los marineros que para serviso y navegación de ella hubiere menester pueda ir libremente a las costas de Francia Argel y cuales quier otras del enemigod de su majestad. para dicho efecto AQUESTA RATLLA NO ES VEU BÉ impuestos por pregmatica lleyes ni órdenes de su majestad. con tal que a la salida y vuelta de este reino haya de registrar lo que lleva y lo que traxere en dicha fra gata y a todos los que fueren en ella ordenamos y mandamos tengar por patrón a T. y le respeten y obedezcan como a tal guardando sus órdenes con la puntualidad que se dice para que de esa manera quede (servido) Su majestad. servido que consiga mejor el efecto (aun)a que van y nosotros obligados a justificarseles el cuidado con que habrán acudido a lo que les toca que hagan lo contrario sin la real gracia las escura so las penas a nuestro arbitrio veser rendas y empleamos a todos [1§] Los señores generales de galeras o galeones y así interés de cualesquier escuadra y a los capitanes. que apartados de ellos les encontraren no les impidan al viaje antes se les dará todo el favor y ayda conveniente y necesario y a los Sos. virreyes y capes. ges. de los reinos ciudades y villas ly luga res de su majestad. por donde pasaren hagan lo mismo que así conviene al servicio de su majestad. y a las coronas y provincias que no se han de su majestad. cumplimos hagan con el dicho patrón y demás gente que consigo lleva lo que a manos [?] y con cuales quiera que vengan de una parte a estos mares dada en esta real Alcazar de Capita de Valencia Por cuyo mandato [2§]
Carta de Jurados de Menorca a Pedro Santacilia y Pax, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
El desig que sempre he tingut d'excusar ocasions de rompiments entre els d'esta {ESP. isla}, m'ha obligat a te nir particular atendència a no donar lloc a novetats sinó que continuassen les coses conforme estan assentadas, i perquè entre altres que he advertides que podria ser dones se'n causa d'algun sentiment, es l'entendre que v. s. Ms. han deixat d'algun temps a esta part de mostrar la cor respondència que sempre a plopassat han usada sos predecessors amb els Maghs. jurats en les ocasions que van a eixa vila donant els la benvinguda, i tractant els amb familiaritat i agasajo, he volgut significar ho a v. s.ms. perquè no mostren afectar de poca unio, sinó que en tot se aporten conforme el pas sat, com ho esper de sa bona intencio de v. s.ms. que jo tindré amo li gran {ESP. consuelo} que per totes vies se es cusen principis de noves queixal i ho estimaré de v. s.ms. cuyas persones guarde. nre. Jurados de valen [?] Pax [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Alcúdia, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Il·lustríssim Sr. Trobant-me en esta ciutat d'Alcúdia ahir 22 de juliol, tengui notícies que uns fadrins, jugant a Pilota, travaren pendencia, de paraules i despres, trobantse les parts en un carrer sentiren una es copetade i la una part presumi que la altre li hauria tirat, vingué el cas a notícies del Balle, i poses en Inquisicion del cas i averiguà, que no fou escopetade mal intencionade, perquè no la tirà ninguna de les parts, antes bé es desenganyà el qui pensa que li havien tirat a ell, com el Benefisi de Pau es obre méritoria, volguí obrar en ayustarlos i fer-lo amics, com {LAT. de facto} els he ayustats i viuen amb molta unio el Balle per son descarrech ha volgut avisar a V.Illa, V. Illa. Pot estar cert que no eya mes del que el Balle diu [1§] ni alguna de les parts estan ofesas de sang desrramade ni d'altre género d'ofensa, suplico a V. Illa. servesca admetre i tenir per bé este ayusta met, que ho he rebre amb singular gràcia i mercè, com aguardo de la lliberal clemència de V Illa. a qui ge. Déu Nre. Sr. molts anys, com pot, prego, i desixge d'esta sa casa Alcúdia i juliol a 23 de 1663 Humilde capellan de V Illa. que S.M.B. Dr. Berndo. Roger [2§] Il·lustríssim Senyor Ahir a la tarda jugant a Pilota se renhiren Antoni Torrens godera, Juan Marti als Varduch, sirca el que s'havia guanyat i sobre la paga me vingué dit Martí dient-li fes un avís acompanyat amb mar ti Serra, i li digué que ho faria, i a cap d'un rato que volia altre avís contra dit Martí Serra companyo del dit Juan Marti dient que dit Serra li havia ti rat una escopetada i apres me torna i digué que la dita arcabussada sabia no serà tirada per ell, que estava enganyat del pensement i que estava satisfet lo cogitor Roger ses trobat en esta ciutat i ha ajustat a dits Marti Torrens i Serra i son amics com antes i estan en pacifica pau per l'obligació que tinc ne dóna avís a v. s. I. a qui guardi Nre. Sr. molts anys Antº Roig balla Rll. [3§] Il·lustríssim Avui que contam als 30 del corrent mes i anny ses presentat davant de mi Ffsh Cabrer als Rotol amb lletra de sa Il·lustríssime de data dels 27 juliol dit anny amb companyia dels de bax escrits i en continent els he donat un lloct. que se diu Joan Pascual fill de Pere perquè amb se companyia vagin i se presentan en la Ciutat conforme amb dites lletres me mana restant prom te la persona del qual guardi Nostre Senyor molts anys (Pera Joan Masquida als Florit Pere Tores als aufelgete Pere Salom de la vila de Petra als Colom Barthº Gumila als gratefum i els dames que el dit lloct. alestara par quant dit Cabrer m'ha requirit lo aguarde per al camí [4§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
LLETRA COMPLICADA [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
IMATGE DEFECTUOSA [1§]
Carta de Bartomeu Codonyer Carrió a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
LLETRA COMPLICADA [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Ilustrísimo señor,

El capitán Miguel Melchor de edad de 80 años postrado con todo rendimiento a los pies de v. s. ilustrísima representa como después de haber servido al rey Nro. Sr. (Dios le guarde.) 44 años en guerras vivas en Flandes en Milán y últimamente en España, y haber perdido dos hijos en dichas guerras en servicio de su real corona le mandó dar su majestad en premio de sus servicios seis reales sobre la fortificación. Estos días pasados mandó v. s. ilustrísima suspender el sueldo, con lo que no tiene dicho capitán con que sustentarse así, ni a su mujer, y familia, ha vendido lo poco que tenía para sustentarse estos días, pero que ahora ya no tiene que vender. Es pobre y viejo y los que le hacían alguna limosna ya se han cansado. Por tanto suplica a v. s. ilustrísima mande apiadarse de él, y de su casa socorriéndole en algo, que padece mucho, que lo recibirá a particular favor, y gracia etts.

{LAT. Altisimus etts.}
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
[1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
[1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
LLETRA DIFÍCIL [1§]
Carta de Gabriel Garau a Persona desconocida, Campanet, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Illustríssim dóna avís a vostra senyoria il·lustrism (sic) com avui que als 24 d'agost m'és vingut Jordi bennaser als. m'ho jo arandador de la Posessió de biniatro dient me com als 22 del present mes d'agost se trobava en la vila de campanet i era {ESP. cerca} dues oras eixit lo sol hanaren tres homes armats en dita possessió de biniatro i de manaren lo a sa muller i a ses filles i alesores se'n anare i a cap d'una ore tornaren en dita possessió de bini atro i la muller per tenir temor havia tancades les portes i anaren a la porte del corral i entraen en la casa i prengueran lo seu cavall i algunes galinas i se'n anaren devers la possessió de fangar i diuen que manaven al cavall de la possessió de Son Estrani i es diu que era en pera roca de mia compain i un altre dien son de pollensça et fet {LAT. ut supra} Grabriel Garau balle real de la vila de Capanet [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
LLETRA COMPLICADA [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Campanet , fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Il·lustríssim dóna avís a vostra senyoria il·lustríssima co avui que contam als 24 d'agost mes vingut Bartomeu bennaser de la possessió de jabeli di entme com sirca post lo sol li anaren tres homes armats a la seva possessop amb dos cavalls i de ma naren un tros de corde per fermar un cavall i a les hores antraren dins la casa i el estava sopant amb sa muller i un fill seu i digueram nosaltres volem sopar i quant agueran sopat demanaren dos pans i sobresades i formatja i així que els donare dos pans i no els doni sobresades ni formatja perquè no en tenia i a les hores sortiren fore i cridaren me i digueran que els havia de donar vint reals de vuit i respongue dit que no tenia diners nis trobave en ramey d'haver de fer diners i a les hores digué ran pasau davant que vos hem menester i camina sirca de sent pasas lluni de la casa i li digueran ara en volem cinquanta reals de vuit i fent lig rans amanses i apuntant li una carabina i que lo matarian i caminades sent pasas mes endavant li tornarem apuntar la carabina amb el ca alt inc o sis vegades i que loportarina a una venc i a les hores crida un fill seu i li digué aquests volen diners co o fem i digué de donasen un poc de temps i els els apuntaven les carabinas a él i a son fill dient els que si no els duyen cinquanta reals de vuit que el matarian i alesores son fill se'n ana a veure si trobaria diners i els dey que si se tardave dos hores que ja trobari [1§] ( robaria) son per a mort i passat mes endavant lo faran seura dient-li moltes coses i el es tava amb calçons de lli descals de peus i cames i estigué allí fins {ESP. cerca} la mitja nit fins arriba sonn fill i aporta els diners que troba que eren de set o de vuit lliures, a les hores digué ran ja hem vist que aveu fet el que heu pogut i deixaronlo anar i per perquè no el tornasen encativar no {ESP. gosa} digué anar a don arne raó a ningú i apres digué a sabut que se'n anaren a la possessió de Fangar, i diu que és en Pere Roca de mia companin i un altre que portaven lo cavall de la possessió de Son Strani i el dient els que era lloct, i que era del Sant Ofici quant lo se'n manaven i per tant dóna avís a vostra senorie et Restant prote el obeir fet {LAT. ut supre} Grabriel Garau balle real de la vila de Campanet i dit bennaser es home de 63 anys ja vell [2§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
LA IMATGE NO ES VEU BÉ [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
LA LLETRA NO ES VEU BÉ [1§] còpia de la carta del Sr. duc de Lerma per al Sr. procurador reial de Mallorca don Franco. Giron de Rebolledo primo ermano del mre. del principe nro. tiene una pension sobre el patrimonio real d'esa reino que de lo corrido d'ella se la debe muc ha {ESP. cantidad} hame {ESP. puesto} per intercesor perquè sia pagado i ací suplico a v. m. me haga mercè de procurallo con todas les veres possibles i con la major brevetat que se pudiere que la recibire jo en esto muy particular de v. m. a quien guardi Dios com deseo en Madrid a 12 d'Abril 1615 El duc i marques de Denia còpia de la carta del Viseconseller pal procurador reial aunque sé que els cosos d'esa recepta andan alcanzados i cada dia canso a v. m. con toto (sic) eso no he podido excusar d'encomen dar a v. m. la persona de don Francisco Giron de Rebolledo perquè se la pague el que se la debe de la renta que {ESP. goza} per mercè de {ESP. su merced} en esa procuration real, per habérmelo pedido persona de mucha obligacion que per eso i per ser muy justo darle satisfaccion pel que merece per su persona i els muchos servicios que tiene hechos a {ESP. su merced} la deseo en esto buen suceso, suplico a v. m. haga toto (sic) el esfuerso possible per a darle satisfaccion d'esta deuda que jo la recibiré per muy particular mercè de v. m. i la serviré en todo el que me quisiere {ESP. emplear} con muy buena voluntat guardi Dios a v. m. com deseo muchos anys Madrid i abril 4 1615 El Dr. Andres Roig Alaltra part esta la còpia de la carta del secretari del duc de Lerma per al procurador reial [2§] a don Franco. Giron de Rebolledo deseo muy buenos successos en sus coses per les obligaciones que reconozco i per ser pariente del sor, Sr. don Galceran maestro del principe Nre. Sr. tiene una pension i corridos d'ella d'algun tiempo deseo que v. m. la acomode en la brevetat de poderla cobrar per la necessidad que me significa que tiene suplico a v. m. me haga mercè de favoreserle de manera que entienda que l'ha sido de fruto el haver-me {ESP. puesto} per medianero lleba per a este efecto carta del duc mi Sr. i se i que holgara su exª. de tota la comodidad que se la pudiere esser a don Franco. Guardi Dios a v. m. com deseo de Madrid a 13 d'abril 1615 El Dr. Juº Gonzalez [3§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Al lloctinent del procurador reial de la vila de Andraix es diu Grabriel Alemany el per que es suplica a su merced es diu Guillem Terrades de Son Lluis [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
És una relació de noms de persones [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
És una relació de noms de persones [1§]
Carta de Joan Antoni Albertí a Persona desconocida, lugar sin especificar, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
NO ES VEU BEU [1§]
Carta de Marc Sancho a Persona desconocida, Ibiza, fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
ES VEU MALAMENT [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Campanet , fecha sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Il·lustríssim dóna avís a vostra senyoria il·lustríssima com avui que comtam als 8 del present. mes d'agost me vingueran dos homes armats en la mia possessió de masana i jo es tave mallalt al lit i se'n entraren per casa i no se atura ren fins a la cambre a on jo jeyha i amb gransdíssimas amanasas se'n manan al meu cavall dient me que no el veuria mes i que la derera vista seria aquella que el mi ras bé i la ananaren a la post devers pollensca i no els ha vem coneguts i açò era dos hores de dia eixit lo sol i per tant dóna avís a vostra senyoria Illustríssima que el guardi molts anys en salut fet {LAT. ut supre} Juan Bannaser de masana lloct de vostra senyoria prdte. de la vila de capanet o terme [1§]
Carta de Felipe III a Persona desconocida, Madrid, 14 de marzo de 1598
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

El Rey Gor. Tengo entendido que los días pasados mandastéis a Jeronimo Arnau lugarteniente de Por. real En esa isla sopena de cien libras tenga recogidos en ciertas partes los trigos y cevadas de los diezmos que pertenesen a mi real Patrimonio para la provisión de la gente de guerra y que pretendéis haberlo podido hacer como capitán general y en virtud de órdenes mías y tan bien por estar pobre esa tierra si se ofreciere ocasión de enviar alguna barca armada decis que todo esto además de ser novedad y en que no sean jamás entremetido los gobernadores de esa isla redun daría en perjuizo de mi real hacienda, cuya administración toca y ha de tocar a mi Por Rela y a sus te nientes en esa isla y no a otro alguno. Os mando que en recibiendo esta me aviséis por el Consejo de Aragón con que orden y porque cauca os habéis movido a lo sobre dicho y entretanto alséis la mano de ello y no os en tremetáis por ningún caso en materia de Patrimonio ni en hacer mandatos a dicho Arnau como teniente de procurador real deza isla sin embargo de cualquier orden que por la guerra se os aja dado sobre esto pues como sa béis el consejo de ella no la ha podido dar contra lo que siempre se ha acostumbrado en esta materia que en ello me sirvireis. Dado en Madrid a 14 de marzo 1698 yo el príncipe {LAT. Vt Frigola, viscan.} [1§] {LAT.} [2§]
Carta de Antoni Rabassa a Pedro Santacilia y Pax, Lugar sin especificar, 12 de julio de 1642
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Jhs Ma.

Entre les set i les 8 de la matinada hava rebut del torrer que han vist entorn de 60, o, 70 vaixells radons que van pur llavant i van a la volta de Ciutadella; fins ací no sabem més ninguna cosa, del que hi haurà més avisarem a Vosse Senyoria; fet als 12 de juliol de l'any 1642

Loctinent de batle
Toni Rabassa [1§]
Carta de Bartolomé Mercadal a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 26 de abril de 1645
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Pdor. real mi senyor Amb diferents cartes tinc escrit a v. s. algunes coses tocans a la jurisdició del real patrimoni i en particular el poc respecte i in obediència que el petro Jaume Riude vets ha tingut i contravengut a un m'han dato fet de me ordre per matèria tocant a la cobranda de la real {ESP. hacienda} i exe cusio d'una sentència del visitador. i essent tornat el dit patró en esta cala de Ciutadella i vist que per temor no se atrevia a entrar dintre, enviï {ESP. recaudo} al Sr. governador. Per l'Aguasil del real per a trimoni perquè en dones auxili per cap turar el petro Riudevets, que amb altres socios es trobava fora les murades i ha vent respost dit Sr. governador. que hi penseria i que em torneria resposta la qual diferis més de 24 hores; i en combrant a dit Sr. davant de l'església de N Sra. del Roser amb Companya dels pares de la Companyia d'aqueixa ciutat, m'oferis a servir i [1§] acompanyar ha dit i tractant de la matèria me digué que avui ni tenia jurisdicció de poder fer {ESP. mandatos} ni {ESP. menos} de fer capturar, i així que no tenia lloc l'auxili que jo de menava, i perquè jo ja havia enviat l'escriva amb el llibre de privilegis i reals cartillas i prematicas perquè dit Sr. es certificas que jo tenia jurisdició de me nor en matèries consernens a la real hacien da i per poder fer capturar per la mateixa causa, les quals su senyoria no volgué veu ra per estar ocupat, el suplici dones lloc que li fossin presentades i havent llegides aquelles l'escriva, respongué que la causa de voler jo fer capturar al patró Riudavets no (tocava) era consernent a la real hasienda, ni {ESP. menos} havia jo pogut fer el {ESP. mandato} de les cartes, i així que no volia donar-me auxily, però que si jo voli capturar-lo que el capturas i havent conferit la matèria amb l'Asses sor i conseller del real patrimoni m'aconsella que el fes capturar doncs era gran {ESP. menos} precio de la Jurisdicio, que dit patró es pasetgas i passas per davant la casa del Reial Patrimoni, quant ha via contravengut a un {ESP. mandato} que to cava a la cobrança de la real {ESP. hacienda} [2§] i havent executat el posar-lo pres per {ESP. medi} del Aguasil del real Patromoni, {ESP. luego} m'envia el dit Sr. governador. un {ESP. recaudo} de pe raula, mostrant gran dessebriment, dient que dins sis hores dones la causa perquè estava capturat dit patró per me ordre i juntament cosa de capítols i testimo nis per rebre de sa senyoria la informació contra dit Riudevets perquè tocava a la sua Jurisdició el castigar-lo i havent respost jo que sem dones en escrits el {ESP. recaudo} per consultar-lo amb els consellers del real patrimoni, ho féu l'escriva de la Gover nació i havent ajuntat dits consellers en la casa del Reial Patrimoni i pro posat les causes perquè jo havia ma nat fer el {ESP. mandato} i presó i vist les hordes i prematicas resolgueren en forma de Junta Patrimonial que jo havia pogut fer tot el de sus dit i en escrits declaren el que v. s. serà servit manar veure per la còpia que envio i per satisfer el governador que junts en forma de tribunal anassen en el real Alcaser a deduir ha dit les causes havien tingut per prendre la dita resolucio, i pre sidint jo com a lloctinent de v. s. en dit lloc [3§] relati tot el que passava amb molta modestia i en beritat, i havent oyt dit Sr. tot el que havien resolt dits conselles, se altera demana ra alcant la veu que el podrien sentir d'aquest lloc que fons en gran desluciment de dits com selles i mia i sens donar-li ocasió, en les paraules que discorria, i el que mostrava voler obrar d'absolta i de potència sens donar lloc a que ninguns dels consellers pogessen parlar peraula me perde el respecte i decoro que com a ministre i tinent de v. s. sem deu, amb moltes paraules gravoses i senyaladament-me tracta de groser en rpesència de dits ministres, i que a sa magestat donaria part de més groseries al que jo amb molta cortesia satisfeu, dient que era ministre de sa magestat {CAST i nada gro sero, sinó tan entendido com Su Senyoria} i dient-me {CAST que me fuesse} me'n ysque de la Sala i en continent mana contra el parer dels dits consellers treure dit patró Riudevets i hactualment esta rebent in formació per enviar en el Rey fins al que ses ten la Jurisdició del Reial Patrimoni i en ella testifican Sr. D. Jeroni Olivar, Joan Ameller i altres afectas, sens voler [?] a les hordes i prematicas reals qui [4§] són les qui fan lley en matèria de les jurisdi cions, i en moltes prematicas mana sa magestat que el virrei precur a no desautoritsar la Jurisdició del Reial Patrimoni i en les coses dudoses que deix obrar al Por. real i aquest cavaller és tant soberano que no vol admetre recau dos meus per {ESP. medi} de l'{ESP. alguacil} del real patrimony, sinó que jo en persona de ch anar a donar-li part del que sem ofe rex, i quan en esta illa està tan aube xit i desautoritsat el títol de Magnífich puits que la Ve. Ordinariament la dona a qual sevol clavari encara que sia un notari dit me'l regatea, en els seus {ESP. recaudos} i papes, quant sa magestat per mon ofici de lloctinent de v. s. en totes les reals Cartillas me'l dona i per me persona nou desme resch. Al fin Sr. Pdor. real no s'ha conegut home més alteros en aquest govern, ni qui més haga menospreciat totes les jurídici ons, i ja no faltava sinó la de v. s. per conclaura en totes, entenent que és el tot i que ningú ha de manar, sinó ell, i açò sens ajustar-se en manera alguna amb el perrer del Asessor ni advocat fiscal i d'hordinari els tracta els tracta i més en particular al Asessor, com si fos [5§] el seu ortelà o, el més particular home de Ciutadella perquè en matèria de pocs respectas, no el guarda a ninguna persona, i quan sa magestat de clara la Jurisdició de v. s. tan seperada i distinc ta de la del virrei, aquest cavaller sens me ditar que jo era anat sense casa i {ESP. palacio} en forma de tribunal ses atrevit en tractar m'ha mi i als conselles mal fins a donar-me títol de groser, jo fas tota la instància que puc i suplico a v. s. que amb tota brevetat m'han donarne part a sa magestat puits que dit governador. en esta ocasió no deixarà d'escriure, com jo tinc notícies i en tot el que jo tinc obrat i proseyt és estat amb parer i consell de dits srs. i així si he faltat o exsedit en alguna cosa v. s. manarà advertir-me per l'esdevenidor que obrant jo amb consell sempre estaré descarregat La barca que envio per compte del real Patri moni te ordre d'aguardar cinc dias, la resposta i ordre de v. s. i també del Sr. visitador per estar l'execusio de la se'n tència empetada v. s. manarà veure tot la hactuat i {ESP. demés} papes i hordenrme moltes coses de son servei {ESP. cuya} il·lustre persona em guardi Déu com li suplico i tinc me menester Ciutadella i abril 26 de 1646 Molt Sdor. de v. s. q.b.s.m. Sr. don Bartomeu Mercadal [6§]
Carta de Persona desconocida a Pedro Santacilia y Pax, Mallorca, 6 de febrero de 1646
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

con su real carta de 17 de septiembre del año pasado 1645 fue servido V.Magd. mandar nos remitir copia de un memorial presentado por don Garcia Gil Manrique obispo de Barcelona en que refiere los agravios pretende se han hecho por el virrey y real Audiencia de este reino a la jurisdicción temporal, civil y cri minal, mero y mixto imperio, que tiene en los lugares, parrochias y términos del Pariage la Mensa episcopal de Barcelona, y el en su nombre de tiempo imemorial en virtud de la concordia hecha entre el rey Sr. don Sancho y el obispo Poncio su antecesor en aquel obispado en el año 1323. Suplica a V.Magd. se le conserve en el ejercicio de aquella jurisdicción y se guarden y cumplan todos los privilegios y buenas costumbres, que siempre se han observado en Pariage y V.Magd. manda se observe y guarde en todo la dicha concordia, y también en lo tocante a los delitos que se hicieron con armas de fuego sin embargo de la Pragmatica real que se publi con en el año 1640 que dispone que de todos los cometidos con cualquier género de arcabuz toque el conocimiento al virrey y real Au diencia, aunque los delincuentes se han de otra jurisdicción y que si en la ejecución se ofreciere algún inconveniente considerable lo representemos a V.Magd. para que acerca de ello dé las órdenes que más convengan a su real servicio. Ante todas cosas representa mos a V.Magd. que sin razón alguna el obispo de Barcelona en su memorial da nombre de agravios a las acciones y procedimientos que se han ejecutado en las personas y territorio del Pariage por el virrey y real Audiencia de este reino, por cuanto de su [1§] misma narración consta haberse hecho por delitos cometidos con pistolas cortas prohibidas y declaradas por proditorias en la real Pragmatica de V.Magd. publicada en este reino en el año 1640, y manda V.Magd. que de todos los delitos cometidos con cualquier género de armas de fuego, toque el conocimiento y castigo al virrey y real Audiencia aunque los delincuentes se han de otra jurisdicción, sin que para esto les pueda valer pri vilegio, ni ejempción alguna. y así pues el virrey y real Audiencia han obrado y procedido según el tenor de dicha real pragmática, el obispo no tiene causa para quejarse de ellos, ni poner nombre de novedades y agravios a lo que se ha hecho en ejecución de las reales órdenes de V.Magd. y menos puede quejarse de que lo dispuesto en dicha real Prag matica sea en derogación, o, diminución de la jurisdicción que le como pete en virtud de la concordia que alega; pues es cosa cierta y no toria que el grande número de bandidos se hallaron en este Rey no el año 1640 le trujeron a peligro de total perdición, muchos de los cuales eran naturales del territorio del Pariage, que por estar la mayor parte en lo aspero de las montañas de este reino, y tener confianza que por la aspereza del lugar y poca, o, ninguna diligencia de los ministros de aquella jurisdicción, no podrían ser presos ni castigados, eran los más audaces y que más frecuentamente cometian delitos, porque el ejercicio de aquella jurisdicción con siste y se reduce a unos pobres labradores que tienen título de Bay les, y aún letrado particular, que le dan nombre de juez del Paria ge y vive en esta ciudad de Mallorca, y cuando le avisan que ha sucedido algún delito, sale con un notario y un fiscal a hacer su información y cobrar sus dietas y se vuelve a su casa, y no se hallara que de cincuenta años a esta parte se haya castigado de linquente alguno; y es cosa cierta en derecho, puede el príncipe [2§] soberano haciendo ley universal reasumir en si la jurisdicción que concedió a otro, cuando consta de su negligencia en la administración de ella, o, están invalido, o, inútil para el ejercicio que resul tan daño, o, perjuicio a la Universal del reino, y por consiguiente sin fundamento alguno se queja el obispo de la promulgación de dicha real Pragmatica, y tampoco le tiene en decir, ha recibí do perjuicio en lo útil y emolumentos, que solamente le han quedado de esta jurisdicción, por cuanto los frutos del territorio del Pariage no se le han tocado en manera alguna y los arrienda en cuatro mil libras de esta moneda cada año, y los frutos que resultan de esta jurisdicción, pueden ser de alguna consideración al Juez que la adminstra, porque tiene varios aprovechamientos, que son causa de haber informado mal al obispo, pero estos no los tiene, ni le valdrá al cabo del año la administración de esta jurisdicción cien reales. de lo dicho se infiere que la promulgación de aquella real Pragma tica de V.Magd. se hizo con grande acuerdo y que de ella ha resultado el bien universal de la espulsión de los bandidos, que se ha conseguí do con el castigo de ellos, y juntamente la paz y quietud de que goza este reino a Dios gracias, y se puede temer con razon, cesaria todo este beneficio, si se derogase lo dispuesto en dicha real Pragmatica, y que el territorio del Pariage sería un receptaculo y asylo de todos los bandidos y malhechores de este reino, pues no se puede imagi nar, ni esperar que los ministros de aquella jurisdicción tengan aptitud, ni poder para reprimirlos, antes bien atenderian a sus aprovechamientos y utilidades haciendo gracias, y dandol licen cias por dinero para traer armas de fuego, y si aún estando en pie la dicha Pragmatica el año 1644 fue necesario que el virrey y la real Audiencia saliesen de esta ciudad de Mallorca y juntasen tropas de gente de a pie, y a caballo para la espulsión de los bandidos por ser tan excesivo el número de ellos, y se [3§] consiguio con mucha dificultad, que confianza se puede tener hayan de obrar cosa de importancia los ministros del Pariage, y si aquella prohibición comprehende generalmente a todos los moradores de este reino así los caballeros de ha bito, familiares y oficiales dels santo oficio y de la Cruzada, Patrimonio real y de la Seca, como los vasallos de los demás Magnates de este reino, no parece que pueda considerarse razón alguna para que no comprehenda también a los que habitan en el territorio del Pariage. y cierto Señor que si V.Magd. diese lugar a esta desigualdad en este tiempo, que se pueden temer muchos daños y muy malas consecuencias para la Universal administración de la justicia en este Rino, querrá Dios se asegure más el estado de la paz y entonces se podrá admitir lo que suplica el obispo, pero por ahora lo que nos pa rece es, que no conviene al real servicio de V.Magd. y este es nuestro sentir que decláramos por obedecer lo que nos manda. Guarde Dios la Catholica y real persona de V.Magd. como la Cristiandad ha de menester, Mallorca seis de febrero de mil seyscientos y cuarenta seis años [4§]
Carta de Felipe IV a Persona desconocida, Madrid, 15 de diciembre de 1649
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

El Rey

Magnífico y amado consejero, habiéndose visto lo que don Alonso de Cardona mi lugarteniente y capitán general, etc.

En otra queja que tenéis de que habiéndonos hecho poner en la cárcel a Pedro Joan Armengol, sr. fiscal del paraje porque os perdió el respeto, le hizo sacar luego dicho don Alonso de Cardona con motivo de que el regente y abogado fiscal de ese reino le habían referido que no habían sido consultados para hacer la prisión, ha parecido que para la captura no habéis menester consulta del regente y abogado fiscal y que así debiera dicho don Alonso de Cardona haber excusado el hacer sacar el preso, mayormente no habiéndose informado de vos sobre lo que había pasado y he mandado encargarle que en lo que se le ofreciere adelante procure no desautorizar la jurisdicción de vuestro oficio de Gor. [?].

También se ha visto. Dase en Madrid, a 15 de xe. 1649. Yo, el rey {LAT. ut Cardinalis ut vico ex. ut ma garda ut Bayetola. ut sisternas. Petrus de Vilanueva, scretario]

{LAT. Tant. in originali Jacobus Abadia Regys Barsinonii ba.}
Carta de Pere Olivar a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 13 de octubre de 1655
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Abe que no tinga carta de v. s. no puc deixar de dar-li l'enhorabuena de l'ofici de Por. real d'aqueix regne doncs sa magestat no podia fer altra cosa tenint atendència als molts servicis de v. s. que li puc certificar que me'n so molt alegrat doncs sap quant servidor li som. Ja haurà entès v. s. de la mia sentència que ses executada tant rigurossament com pot pensar que sols no em donaren una hora de temps al fin ja està tot pagat Ara resta a pagar 1800 ll. que resti devent de la mia administració fins 1654 inclu sive carregantme tots els censos de 1654 que per la mia enfermedad que he tinguda i tinc no és estat possible poderne cobrar un sou que sens eixa pencio me deuen passades de 2000 ll. de dits censos i així pel que amb la sentència no sem dona més de sis m esos de temps i jo hagi menester per cobrar el que em deuen passats d'any i mig i encara més m'ha paregut suplicar a v. s. se servesca parlar amb el visitador que sem perlonga el temps tenint atendència a la mia en fermedad i també si d'aquesta quantitat el que jo pagaré en el Castell i a la fabrica Por. real [1§] si sem passarà en compte de la dita com deu pen sio que jo no he volgut pagar cosa més de dita quantitat que no sàpiga de v. s. si pagant estes amb el Castell i a la fabrica si es passa ran en compta, abe que a la dotasio del castell ne tinc pagades 300 ll en compte del pagament han fet de 1060 ll les quals com tinc dit no he volgut acabar de pagar i així v. s. se servirà fer-me mercè avisar-me de tot i juntament en el que se li oferesca manar-me que en tot me tindrà prompte guardi Déu a v. s. de Ciutadella i octubre 13 de 1655 Pere Hio. Olivar i pel son fill Gabriel Olivar [2§]
Carta de Antoni Imperial a Bartolomé Mercadal, Ciutadella, 2 de marzo de 1656
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

El Gor. i capità general Magnífich i Noble Sr. don Bartomeu Mercadal lloctinent de Per real en la present illa de Menorca dels diners del Reial Patrimoni do nara i pagara a Francesc marques {ESP. alguacil} real trenta set lliures i vuit sous per haver vacat su Sra. molt Il·lustre amb tota la Curia quatre dies això es dos dies al Mercadal i altres dos dies en Alayor en servei de sa magestat que Déu guardi a afecta de fer sentina [?] del blat que hi havia en dits termens per poder socórrer el Castell de St. Phelip que segons ens ha constat pel castellà de dit Castell i veedor d'ell els soldats de dit castell patien urgent-ne sessitat en tant que dit Castellà estava per {ESP. despedir} els soldats de dit Castell d'on pressa resolució per dita sa senyoria amb consell de son ordinària Assessor e intervencio del magnífich advocat fiscal es eixit el molt Il·lustre gor. amb tota la Curia i ha vacat dites quatre dietes que su me'n 30 lliures 8 sous això es per dita se Sra. 8 lliures per quatre dietes del molt magnífich Assessor, 6 lliures 8 sous, per quatre dietes del magnífich advocat fiscal 6 lliures, per quatre dietes de dos Alguacils Francesc marques Alguacil Rl. i Diego d'Onya Alguacir del Gor. 8 lliures, per quatre dietes de Blay Ribas masser 3 lliures, quatre dietes de l'escriva 4 lliures i quatre dietes d'Alonso Gudina oficals 2 lliures de la qual quantitat prendre apocha de {ESP. recibo} en son descarrech. Dat. En Ciutadella als 2 de març 1656 Diem 30 lliures 8 sous Sr. don Antoni Imperial Vt Rubi Assessor {LAT.} Responent Sr. don Bartomeu Mercadal lloctinent de Gor. Rl. en esta illa de Menorca amb el Recaudo que urbarant [?] se li és estat donat avui als 2 de març 1656 per {ESP. medi} de Francesc marques Alguacil real per part del molt Il·lustre Gor. i capta. general Desta illa don Antoni Imperial que per quant [1§] el contingut en la {ESP. atrás} d'esta pòlissa despatxada avui dia present damunt dit, conten {ESP. gastos} extraordinaris dels quals no consta en aquest Reial Patrimoni de seneblant exemplar, {CAST. antes} bé pertenesca en el consell de guerra proveir al castell de St. Phelip de bastints i els gas tos continguts en dita pòlissa son pel dit efecta que per tant el dit lloctinent se reserva consultar aquella amb l'il·lustre Por. Rl. Junta real i Patrimonial del reina de Mallorca els quals declarat que ajan que aquest Reial Patrimoni pach la dita pòlissa s'oferex prompte en pagar aquella i perquè es vegi el ben desig que tinc d'acudir als {ESP. gastos} que s'oferexan del servei de sa magestat sens ningun gènere de difugis m'oferesch pagar {ESP. luego} la referi da polisa, obligant-se V. molt Il·lustre juntament amb els {ESP. demés} ministres en ella especificats a restituhir cada qual la seva portio acàs que per la dita real i Patrimonial Junta fos declarat no haver de pagar est patrimoni els referits {ESP. gastos} i açò dono per resposta, oferintme sempre molt prompte al servei de sa magestat que Déu guarde. Sr. don Bartomeu Mercadal el Gor. de Por. Rl. {LAT. Presens còpia fuit extracta a suo originali recondito et reservato in posse admodum il·lustri domino (domino) Antoni Imperial gubernatori presente insule minorica et per ut decet de verbo adverbum comprobata per me Petrum Poquet escrivam majorem Regiem Curiem gubernationis presente insule minorica et ut predicte còpia fides indubia ubique adhibeat oppono sigillum comunem Regium ut infra revidelicet quanta meu març 1656 Ita est in originali Jacobo Abadia Regy Patrimoni Sba.} [2§] còpia de la [?] que el governador te despatxada de 37 lliures 8 sous i de la (mia) resposta del lloctinent de Por. real de Menorca. [3§]
Carta de Francesc Llot a Pedro Santacilia y Pax, Menorca, 13 de marzo de 1656
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

vistos papeles pertenecientes al filicomiso de Santacilia de D. Antonio Puydorfila com cuida Dr. de D. Nicolas de Santacilia Noticies de varios censos i memoriales dirigidos a D. Pedro Santacilia com procurador real. [1§] Sa magestat que Déu guarde. m'ha feta mercè de manar-me dar 1200 lls, d'ayuda de costa en moneda doble sobre el real patrimoni de Mallorca conforme v. s. podrà manar veure amb la còpia de dita mercè la qual se en via a v. s. he la presentada al Sr. don Bartomeu mercadal son lloctinent i m'ha respost que no la pot pagar que no tinga ordre v. s. a qui suplico me faci esta mercè en què sem pagui en aquest Reial Patrimoni de Menorca que sé que el Sr. don Bartolome en fer gust de v. s. ho farà de boníssima gana com a tant gran senyor meu i en el servei de v. s. me mani que es pot amb tota seguretat v. s. que guarde. Déu i dona molts anys de vida Menorca 13 de març 1656 M.S. de v. s. qui ses mans besa m.v. El Dr. Francisco Llot procurador reial [2§]
Carta de Onofre Ferragut a Pedro Santacilia y Pax, Sencelles, 3 de abril de 1656
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Molt Illtre Sertifica a v. s., m com als 2 del corrent m'es vingut Ant. Llebres carsaller real de la present. vila dient-me que el Sr. Juan Amangual vt de batle li aporta dos mules en el cor ral Rl. del honorable Juan Ramis de Morejo B. Rl. asirca d'un sequestre d'orde del magh. B. de la ciutat i que la dit Juan Ramis de Moreja B. Rl. ana en sa casa en dit real [?] corral i violentment se'n porta dites mules contra se voluntat del qual m'es vingut ne dones avís a V. mercè de Senselles als 3 d'abril 1656 Onofre Ferregut Lloctinent de Pro real a Sanselles [1§] Al Il·lustríssim Pro. real guarde. Nre. Sr. en Ciutat [2§]
Carta de Bartolomé Mercadal a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 20 de abril de 1656
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Sr. Pdor. real mi Sr. Per carta de 17 del corrent dony avís a v. s. de certa comdennació que el Sr. governador. féu de 25 ll. a Pau Ribes per capitania general i com dita comdemnació no estava aplicada al real Patrimony, amb les {ESP. demés} sircums tàncies que en ella llargament deduesch, i havent presentat al Sr. governador. una prematica real que envio còpia a v. s. no obstant l'originayl sia en aqueix Rl. Patrimoni qui dispon que les condemnacions fetes per capitania general siguin cobrades pel Por. Real, ha respost que jo fes constar d'exemplas com sos predessesos havien fet en trar semblans condemnacions amb el Reial Patrimoni, i que su senyoria tenia axam plar de temps de D. Josep de Rocaberti com certa comdemnació feta per capitania general l'havia aplicada per {ESP. gastos} sacrets de dita capitania general v. s. manarà veure el que és platica en aqueix Reial Patrimoni i me hordenara el que dec fer [1§] El Sr. Visitador me té hordenat executar la sentència que és féu a mon predessessor Pa. Jeroni Olivar i havent diferit l'execusio per ser en Semmana Sta. i amb peraula que sem donaria catisfacio, han fet un tracto amb el caste lla del castell de St. Phelip molt poc meditat i que ha de donar ocasió a que el Sr. Visitador amb l'execusio de la sentència se faci algun mal passatge i perquè v. s. estigua no ticios de la veritat és el saguent Pretengue Olivar en hacta de bisita i en la dació de sos comptes que se li havien de prendre en compte de sos alcances 400 ll. que deya havia pagades per la fabrica del castell de St. Phelip i perquè no constava d'apocha, ni de lligitissi paga ment no li foren admeses, i havent proclamat per {ESP. medi} de son procurador davant el Sr. Visitador me hordena que en l'execusio de la sentència exemines si Olivar legitimament havia pagat les dites 400 ll. i constant, les prengués en compta; i havent ofert a Olivar prendre en descàrrec les dites 300 ll. fent constar dels requisits nessesaris, me presenta pagament de 1224 ll. que havia fet en el Castell, i perquè tot es segona intencio i mentides per [2§] fugir de la sentència quant amb el castella ses convingut amb plasos i ha pres consignat certa partida contra don Juan Marti, i també pretendre altres pretensions que el declarales toca en aquí ha fet la sentència, posi en execusio vendre el que esta secrestat per no voler pagar voluntàriament, i havent tret a la plaça algunes coses de ninguna manera es troba comprador, i havent re solt Olivar d'enviar son fill en aqueixa Ciutat per representar les sues pretensions, pretengue anar-se'n molt de secret perquè per cartes mies no tingués el Sr. Visitador les advertències que dec donar del que tinc averiguat i també de la poca raó que li acisteix en altres pretensions que resultarien en gran dany de la real {ESP. hacienda} i havent tingut jo estes notícies i avís per {ESP. medi} del Aguasil del real patrimoni fiu fer {ESP. mandato} en el patró Jaume Riudevets que ens pertis de la Cala sens aportar-se'n un plec de Cartes per v. s. i Sr. Visitador que son del servei de sa magestat, com v. s. manarà veure per la còpia de la informació que tinc rebu da, per causa, que el governador. mana posar [3§] en presó el dit Aguasil, pretenint que jo no tenia Jurisdició de poder manar a sus subdits, sinó als ministres del real patrimoni, i perquè el {ESP. mandato} que és féu de m'haorde es dependent de matèries tocans a la cobrança de la real {ESP. hacienda} ente nc haver pogut manar-ho i perquè en altre ocasió pugui millor encertar suplico a v. s. em diga si he exsedit la Jurisdició i el que dec fer en semblans ocasions, que com el governador. vulgui sempre restrenyer la Jurisdició del Reial Patrimoni jo procuro ampliaral, puits mana sa magestat seperar-la tant de la Governa cio, en tot estaré a la sensura de v. s. i no havent jo volgut desistir del {ESP. mandato} se'n aporta les cartes de dit petro amb gran sentiment de Gabriel Olivar qui fomenta i assisteix a les coses de son hierma, i perquè el temps fo nc mal torna la barca dins la cala, i ha vent jo cobrat les cartes amb el mateix aper-se biment i {ESP. mandato} que antes, estant tractant en ma casa per {ESP. medi} del Dr. Carreres i acis tent el Dr. Alberti si jo podria suspendre l'execusio donant-me unes pertides de 300 ll. per fer el pagament de la fabrica de Ciuta de la que infaliblement s'ha de fer demà si Déu serà servit m'avisaren que Gabri l'Olivar i Pª. Ventenyol son tender i criat [4§] amb el mateix patró i mariners havien mellart [?] de barca qui es diu La Carolina i estava treta en terra i se'n eren anats, i trobant ser veritat i que les cartes de v. s. i Sr. Visitador eren romas es, entenent que en açò feien son negocy i a mi un gran greuge em resolgui d'armar una bar ca de pescados per enviar les dites cartes com en afec ta li tinc prectada i prompte donant lloc el temps i fiu que v. m. emparara i abonera esta hacció per convenir al servei de sa magestat avisar el Sr. visitador del que paça en el que em te manat en l'execusio de la seva sentència com també perquè entenguin que jo represent a la persona de v. s. i que devien anar més atens en fer semblant demostracio, però com el governador. es l'{ESP. amparo} d'estos cavallers nom espant tingan tants de brios, el vent es contrari i tinc esperances que no podran prendre terra i que no els valdra tan imprudent diligència, i en cas que el patró Riudevets arribàs en aqueixa Ciutat prevenc a v. s. perquè se servesca manar fer la demos tració que la seva inobediència i poc respecte mereix contravenint a un {ESP. mandato} fet pel tribunal de v. s. per negocis tocans a la cobrança de la real hasienda, i si el patró torna a esta cla jo donare ordre de posar-lo en presó i obrere segons m'aconselleran els consellers del Reial Patrimoni i de tot serà v. s. avisat [5§] {ESP. cuya} Iltre. Percona em guardi la divina com desig i tinc menester Ciutadella i abril 20 de 1656 Molt Sdor. de v. s. q.b.s.M. Sr. don Bartomeu Mercadal [6§]
Carta de Jaume Abadia a No consta, Menorca, 24 de abril de 1656
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

{LAT. Diem 24 Aprilis 1656}

Constituit personalment el molt magnífic i noble sr. d. Bartomeu Mercadal, lloctinent de procurador reial en esta illa de Menorca en la casa i arxiu del reial patrimoni, manà a mossèn Llorenç Beltran, alguatcil del reial patrimoni que aportàs al patró Jaume Riudavets en dita casa i arxiu, i essent arribat en dit lloc fou preguntat el dit patró per sa magtia. si era veritat que els dies passats mossèn Llorenç Beltran li entregà unes cartes del servei de sa magestat per a que entregàs aquelles en Mallorca en pena de 25 lliures, i el dit patró respongué que era veritat i après fou interrogat per dit sr. si veient que no s'eran partits li demanà les dites lletres, perquè tenia temor no perdre's aquelles i donant-les el dit patró a dit senyor, si dit sr. li digué, que en tot que li prenia les lletres debaix de dit {ESP. mandato}, que no es partís que no prengués les dites lletras, el qual patró respongué que era veritat, però que el no anar a prendre les dites lletres fou la causa que qui l'havia llogat per anar a Mallorca no volgué que pujàs en Ciutadella, i que per dita causa no era anat a prendre les dites lletres. Totes les quals coses passaren en presència de Miquel Cantallops i Miquel Llinya, cridats per dit efecte per testimonis, de tot el qual jo, Jaume Abadia, escrivà del Reial Patrimoni, he tocat la present acta d'ordre i manament de dit senyor.

{LAT. Et dia eadem} constituits personalment el molt magnífic i noble sr. d. Bartomeu Mercadal lloctinent de procurador reial en esta illa de Menorca, el molt magnífic el dr. Antoni Rubi, assessor de la governació i conseller del Reial Patrimoni {LAT. Inter ficiam et privatum}, i el magnífic el doctor Francesc Llot advocat fiscal real i patrimonial en la casa i arxiu del Reial Patrimoni per a fi i efecte de tractar algunes coses del servei de sa magestat i augment del Reial [1§] Patrimoni, de que fou proposat per dit lloctinent de procurador reial que avui dia present a les quatre hores de la tarda, el governador li ha enviat un {ESP. recaudo} en escrits per medi de Pere Poquet, escrivà de la Governació sobre el haver capturat dit magnífic lloctinent de procurador reial al patró Jaume Riudavets, el qual ses mercès oiran i diguen sobre d'ell el que convindrà respondr a dit governador sobre el dit recaudo. I amb esta matèria s'hi aconsellen el que s'haurà de fer al servei de sa magestat, bé i augment de la jurisdicció del Reial Patrimoni i sa reial hacienda.

A 24 d'abril 1656, a quatre hores de la tarda, me manà a mi Pere Poquet escrivà de la Governació, el molt il·lustre senyor governador, sr. don Antoni Imperial, governador i capità general d'esta illa de Menorca, anàs amb el magnífic lloctinent de procurador reial sr. don Bartomeu Mercadal, i de part de dit governador diguès a dit magnífic lloctinent de procurador reial que dins sis hores don còpies de cota de testimonis per efecte de fulminar procés contra del patró Jaume Riudavets que ha fet capturar, perquè dit governador el pugui castigar. Altrament passat dit termini sa senyoria molt Il·le. manarà descarcelar-lo de dits càrcers. Per quant falta al servei de sa magestat.

El qual sobredit recaudo he donat jo, dit Poquet, a dit magnífic sr. d. Bartomeu Mercadal, lloctinent de procurador real en esta forma, en escrits per ordre de sa senyoria i donada còpia a les cinc hores de la tarda [?]

Fonc de vot i parer el dit magnífic advocat fiscal que atès que el plec de cartes que dóna amb el patró Jaume Riudavets tocaven i espectaven a la hacienda del rei nre. senyor i son reial patrimoni, com per la carta mandatòria del senyor visitador del Reial Patrimoni de Mallorca de 20 de març de 1656 en la qual li coment l'execució d'una sentència feta per sa senyoria de 13 d'agost 1655; i l'execució d'aquella era dificultosa pel que s'escrivia a sa senyoria la dificultat hi havia en la cobrança per a poder arribar [2§] a l'execució de dita reial sentència i altres avisos que merament tocaven a son reial patrimoni és de parer {ESP. salvo} {LAT. meliori iuditio} que ha pogut fer molt bé el dit lloctinent de procurador reial, el dit {ESP. mandato} a dit patró, i pel poc respecte i inobediència que tingué en aquell capturar lo dit patró, que està pres en els reials càrcers de Ciutadella per {ESP. medi} de l'algutzil del reial patrimoni per ordre de dit lloctinent de procurador reial. i en quant a la resposta que és té de fer amb el senyor governador que dit magnífich lloctinent de procurador reial ha fet capturar el dit patró per haver-li perdut el respecte de no volgut obeir del que se li havia manat amb segon {ESP. mandato}, en no haver volgut aportar-se'n les cartes que eren del servei de sa magestat i tocant a la cobrança de la real hacienda i partir-se sens elles com dit patró ha confessat per boca seva i així és de vot i parer que dón recaudo a dit governador dient i assegurant-li que la captura que dit lloctinent ha feta en la persona de dit patró és estada merament en ordre de la cobrança de la reial hacienda i que la coneixença d'ella toca amb el senyor visitador del real patrimoni per quant dita inobediència ve a impedir i retardar-se dita ordre de dit Visitador en el qual el dit lloctinent de procurador reial li darà (ordre) avís i sa senyoria farà el que li apareixerà de justícia {LAT. hec dicens {ESP. salvo} meliori iuditio}.

I pel molt magnífic el dr. Antoni Rubi, assessor de la governació, fou dit que és conforme en el parer de dit magnífic advocat fiscal que se remeten {LAT. partes et acta} a dit visitador que manarà el que serà servit més convenient en exemplar de l'execució de ses ordres conforme ha votat dit magnífic advocat fiscal. Etc.

{LAT. Ita est in originali Jacobus Abadia, Regis Patrimonis sba.} i en quant en donar el {ESP. recaudo} a dit governador, foren de parer que hi anassen tots plegats en forma de tribunal per dar major satisfacció i autoritzar més la dita resolució entenent que d'esta manera restaria satisfet dit governador, i així i anaren i el feren sabedor de dita resolució.

Abadia, escrivà.

[3§] {LAT. Die 19 Aprilis 1656}

Gaspar Caldamajor de Licega habig [?] d'edat que dix esser de quaranta anys poc més o {ESP. menos}, testimoni citat, el qual jura dir veritat la que sabrà i serà interrogat [?]

[?] diga ell testimoni si avui dia present al matí mossèn Llorenç Beltran agutzil del Reial Patrimoni l'ha cridat per a que fes testimoni de com el dit Beltran entregava un plec de cartes al patró Jaume Riudavets que estava per a partir-se per l'illa de Mallorca, el qual era del senyor lloctinent de procurador reial, i aquell anava remès al procurador reial i visitador del reial patrimoni perquè l'entregàs a dits senyors que eren del servei de sa magestat, i d'aquell aportàs {ESP. recibo} de l'entrega d'ell, i diga generalment el que ha dit sobre el dit {ESP. mandato}.

E digué: «avui dematí jo, testimoni, m'atrobava davant del {ESP. cuerpo de guardia} i mossèn Llorenç Beltran m'ha cridat perquè fes testimoni de com entregava al patró Jaume Riudavets un plec de cartes del senyor lloctinent de procurador reial sellat i clos perquè en pena de 24 lliures entregàs aquell al lloctinent de procurador reial de Capdepera o d'Alcúdia, o al visitador del Reial Patrimoni, i açò és el que sé».

{LAT. fuit sibi lectum.}

{LAT. Dicto die}

Mestre Aneg [?] Carceno [?] de Licega [?] habig. [?] d'edat que digué esser de trenta anys, testimoni citat, el qual jura dir veritat la que sabrà i serà interrogat interrogat [?]

Diga ell testimoni [?] si avui dia present al matí mossèn Llorenç Beltran, agutzil del Reial Patrimoni l'ha cridat dues vegades, ço és una perquè fes testimoni de com manava al patró Jaume Riudavets d'orde del lloctinent de procurador reial en pena de 25 lliures no es partís que no se'n aportàs [4§] un plec de cartes de sa magnífica que eren del servei de sa magd. I altra vegada, com el dit Beltran ha entregades dites lletres a dit patró manant-li que entregàs aquelles amb el lloctinent de procurador reial de Capdepera o Alcúdia i que d'elles prengués {ESP. recibo}, i diga generalment el que sap sobre dits {ESP. mandatos} i que les dites cartes eren pel visitador del Reial Patrimoni i procurador reial de Mallorca.

E digué: «avui, al fer del dia jo, testimoni, m'atrobava amb el {ESP. cuerpo de guardia} i mossèn Llorenç Beltran m'ha dit que anàs amb ell per fer un testimoni i anant jo, testimoni, amb companyia de dit Beltran som anats a la casa del patró Jaume Riudavets, i aquell estava al llit i l'ha fet llevar i davant de mi i de Miquel Calafat, que també l'ha fet llevar del llit, ha fet {ESP. mandato} a dit patró que no es partís per a Mallorca en pena de 25 lliures, que primer no se'n aportàs unes cartes del senyor lloctinent de procurador reial que eren del servei de sa magestat i aprés al cap d'alguna hora el dit Beltran m'ha cridat altra vegada perquè fes testimoni de com entregava a dit patró unes cartes closes i sellades del senyor lloctinent de procurador reial que eren del servei de sa magestat perquè entregas aquelles en pena de 25 lliures amb el lloctinent de procurador reial de Capdepera o Alcúdia, les quals eren del senyor procurador reial i visitador del Reial Patrimoni, i d'elles aportàs {ESP. recibo} de com les havia entregades i açò és el que passà.»

{LAT. fuit sibi lectum}

{LAT. Dicto die}

Mestre Miquel Calafat, tixedor [?] de Liceg. [?] habitg. [?] testimoni [?] citat, d'edat que digué esser de vint i cinc anys, testimoni [5§] citat, el qual jura dir veritat la que sabrà i serà interrogat.

Img [?] diga ell testimoni [?] si avui al fer del dia mossèn Llorenç Beltran agutzil del Reial Patrimoni l'ha cridat perquè fes testimoni de com feia {ESP. mandato} amb el patró Jaume Riudavets per ordre del lloctinent de procurador reial que en pena de 24 lliures no es partís de l'illa que primer no se'n aportas unes cartes de dit sr. del servei de sa magestat i diga generalment el que sap sobre el dit [ESP. mandato}.

E digué: «Avui al fer del dia, jo, testimoni, estava en ma casa al llit, i el cap d'esquadra Angustias. Carceno m'ha fet llevar perquè obrís el portal de mar i essent-me llevat he atrobat a mossèn Llorenç Beltran, agutzil, a la porta del patró Jaume Riudavets i m'ha cridat fes testimoni de com manava a dit patró per ordre del lloctinent de procurador reial en pena de 25 lliures que no es partís de la present illa amb la seva barca que primer no hagués presses unes cartes de dit senyor lloctinent que eren del servei de sa magestat, i açò és el que sé.

{LAT. fuit sibi lectum}

{LAT. Ita est in originali}

{LAT. Jacobus Abadia, Regys Patrimonii escrivà} [6§]
Carta de Pere Poquet a Persona desconocida, Menorca, 24 de abril de 1656
Trata sobre todo de las responsabilidades políticas de la detención y posible liberación del patrón Riudavets, encarcelado por haber desobecido la orden de entregar unos documentos relacionados con el cobro de impuestos por parte de la hacienda real. Es un conflicto de competencias e intereses entre el gobernador y el lugarteniente del procurador real de la isla de Menorca. La carta empieza en catalán y cambia al castellano en mita...
Temas: Sin especificar

{LAT. Die xxiiii mensis Aprilis anno a Nativitate Domini MDCLVI}

Los damunt dits dia, mes i any, estant personalment en el Reial Alcàçar, jo, Pere Poquet, secretari i escrivà major de la Reial Governació de la present {ESP. isla} de Menorca en presència del molt il·lustre sr. don Antoni Imperial, governador i capità general d'aquella, el molt magnífic doctor Antoni Rubi, assessor, de la governació, i el magnífic Francesc Llot, advocat fiscal, conferint i tractant sobre la captura de Jaume Riudavets que féu capturar el magnífic lloctinent de procurador reial, sr. don Bartomeu Mercadal, sobre que lo dit sr. governador feia força que dit lloctinent de procurador reial no li especta ni toca fer {ESP. mandatos} a patrons ni {ESP. menos} capturar-los, i discorrent la matèria i havent feta una resposta que fou la resposta del primer {ESP. recaudo} que diu donarà compte a sos consellers del Reial Patrimoni per aconsellar-se d'aquells, per raó del qual lo dit sr. governador volia fer treure dels dits reals càrcers a dit Riudavets, a que respongué el dit molt magnífic doctor Antoni Rubi, Assessor conseller de dit governador, dient: sr. governador. servesques v. sria. tenir atendència a que la resposta feta per dit magnífic sr. don Bartomeu Mercadal, tinent de procurador reial en esta {ESP. isla}, no diu mal perquè v. s. s'hagi d'irritar, que el que diu és que darà compte a sos consellers del Reial Patrimoni a efecte d'aconsellar-se. És resposta justificada i entenc jo que se li deu concedir i no deu manar v. s. {LAT. prima fronte} que sia extret dit Riudavets de dits reals càrcers sinó que sos consellers ho vejan i entengan, i entès se tractarà amb sa senyoria el faedor de justícia, al que respongué dita sa senyoria dient a dit molt magnífic doctor Antoni Rubi, assessor i conseller de dit senyor governador i del Reial Patrimoni, dient {ESP. yo no tengo menester, ni necesito de sus consejos. V. m. se esté, que yo ya tengo aquí al magnífico abogado fiscal y magnífico asesor}, i dit magnífic asesor li replicà dient {ESP. supuesto que yo [1§] soy asesor por su majestad en esta isla de Menorca y v. s. no quiere mis consejos y por consiguiente me tiene por nada, haga lo que quiera y hágalo v. s. solo, sin mi consejo, a su cuenta, y respondió el gobernador que la daria a su majestad} i dit molt magnífic assessor li respongué que era trista cosa d'enfadar a sa magestat i a s.s.s. R. C. d'Aragó amb semblants relacions, i que si {ESP. su señoría consultaba estas cosas}, com deia, amb dita sa magestat, {ESP. que el asesor de Menorca estaria en la isla} sens tenir que fer, i se podria apuntar eixa plaça puix no tendria efecte el fi d'esa institució, que era exercir son ofici en particular en coses tant tangencials, en dir son sentir i no cansar per cada coseta al s. i s. r. Consell d'Aragó, i {ESP. y después continuando otro recaudo del gobernador. que decía enviase dicho teniente dentro de seis horas cota de testigos contra dicho Riudavets de lo que le pretende para castigarlo su señoría., que no saliéndolo así, le mandaría sacar luego. Respondió dicho teniente de gobernador real que daría cuenta a dichos sus consejeros, y visto el empeño por quitar enquentros, llamados per medio de sus alguaciles en el Real Patrimonio en forma de consulta, fueron de parecer los dichos asesor y abogado fiscal que el mismo don Bartolome Mercadal en persona llegase a dar cuenta a su señoría diciéndole que dicha captura que mandó hacer era por cuanto dicho preso no quiso llevar unos papeles al visitador de Mallorca que eran en orden de cierta cobranza de la real hacienda que dicho visitador le había cometido, y así que le aconsejaba dicho asesor y abogado fiscal que habiendo visto la inobediencia de dicho preso al segundo mandato que se le hizo sobrellevar dichos papeles, que diese cuenta de ello a dicho visitador para que mandase lo que más convenga como juez de esa real hacienda, y de su emergente en orden al cumplimiento de dicha visita, con que tiene bastante jurisdicción real para la defensa y poder de su visita, por ver si de esta manera se aplacaría el negocio y habiendo ido dicho teniente de procurador real, abogado fiscal y asesor en forma de tribunal al Real Alcázar y después de haber dado razón de dicha consulta, con el debido decoro, discurriendo y hablando el dicho señor [2§] gobernador con voz alta dijo entre otras cosas a dicho don Bartolome Mercadal, teniente de procurador real, que daría cuenta de esas groserías a Su Majestad. A que respondió dicho don Bartolomé quitándose por dos veces el bonete de su cabeza con acato y reverencia diciéndole: gobernador, v. s. perdone que no soy yo grosero, que soy tan entendido como v. s., y mire v. s. que soy ministro preeminente en esta isla del Real Patrimonio; y dicho señor asesor, visto tanto empeño y no poder hablar por haberle dicho ya de principio que no queria sus consejos, me requirió al salir del alcázar con todo secreto a mí, dicho Pedro Poquet, tocase auto como en todos los procedimientos del sr. gobernador no ha venido bien ni viene bien, ni consentir quiere en nada de todo lo que hace sobre esta materia, pues no ha querido ya de principio, ya de principio, su consejo, y que está y persevera en el parecer que ha dado con el abogado fiscal a dicho teniente de procurador real, y por consiguiente, que la provisión que ha hecho su señoría mandando sacar de la cárcel a dicho preso, que estaba por orden de dicho teniente de procurador real, que a más de haberla dictada dicha su señoría sin su consejo, que no se conformaba ni era de tal parecer sino de lo dicho al teniente de procurador real de todo lo cual hago fe yo, dicho Pedro Poquet, por ser verdad y haber pasado todo lo dicho en mi presencia, y haberlo oído de dichos gobernador, teniente de procurador real, asesor y abogado fiscal {LAT. quare etca.}. Y porque en cualquier parte a todo lo sobredicho se dé entera fe y crédito, yo, el dicho Pedro Poquet, escribano mayor y secretario de dicha Gobernación de esta isla de Menorca pongo el sello acostumbrado real de dicha Curia} {LAT. ut. 26 Aprilis 1656 in testimonium veritatis} [3§]
Carta de Jaume Abadia a Persona desconocida, Ciudadela, 26 de abril de 1656
La primera hoja es copia de un edicto supuestamente de Carlos I (en catalán) sobre la reglamentación de los «cavalls forçats». Documento fechado en Valladolid, 29 de septiembre de 1555. Parece una copia apresurada. La segunda hoja, también firmada por Jaume Abadía, está en castellano (con catalanismos porque este remitente escribe habitualmente en catalán). Da fe de haber enseñad...
Temas: Sin especificar

Nós, don Carlos, per la divina clemència emperador dels romans, august rei d'Alemanya i per la gràcia de Déu rei de Castella, d'Aragó...

Tenc [?] quant a los edictes que per raó dels cavalls forçats se fan en los quals se mana que compareguen los dits cavalls forçats per a que aquells vagin en defensió i guarda de la dita illa de Mallorca, com sia cosa que pertany i s'esguarda a guerra i capitania general, manam que les dites crides siguin fetes e proveïdes per ordre i manament de dit lloctinent general i no per dit procurador reial, així com fins ací siguin estades per lo dit lloctinent general proveïdes. L'execució emperò de les penes pecuniàries que de les dites crides proseiran [?] i s'hauran d'exigir volem i manam que aquella sia feta per lo dit procurador reial, feta primer certificatòria per dit lloctinent general dirigida al dit procurador reial.

Item les armes.

Dat en la vila de Valladolid a 29 dies del més de setembre, any de la Nativitat de Nostre Sr. Jesucrist mil cinc sents cinquanta cinc.

La Princesa.

[siguen nombres y fórmulas en latín difíciles de descifrar] {Lat.} Vt. Clariana vicecanc. Vt. Joannes de Orbea q dte. [?] Vt. lucera [?] Vt. Urgelles Vt. gineta Vt. Clemens [?]

et gubernatrix [?] mandavit mihi Hieronimus Cardona visa per Clariana de Sena vicear. Joannem de Orbea, Urgelles Gineta Turra.

Ita est in originali.

. Jacobus Abadia Regi Patrimonii [?]

[1§]

Per la presente de mi mano escrita y sellada com el sello del Real Patrimonio de esta isla de Menorca, certifico y hago fe yo, Jaime Abadia, escribano del dicho Real Patrimonio de cómo el muy magnifico sr. don Bartolome Mercadal, lugarteniente de procurador real en dicha isla, en 23 de abril del presente año me envió en casa del muy ilte. sr. don Antonio Imperial, gobernador y capitán general de esta dicha isla para enseñarle unos privilegios tocantes a la jursidicción del Real Patrimonio, y habiendo leídos aquéllos a dicho gobernador me dijo dicho capitán general que en cuanto a la jurisdicció del Real Patrimonio estaba pronto en favorecer la dicha jurisdicción en todo lo que fuere necesario al servicio de su majestad y su real hacienda, y que ninguna cosa pretendía contra la dicha jurisdicción, y que en cuanto a las condenaciones que se hacían por la capitanía general, que el dicho magnífico lugarteniente del procurador real le enseñase las condenaciones que se hallaban en dicho patrimonio de sus antecesores, que en enseñándole algunas luego mandaría entrar en dicho Real Patrimonio la condenación que había mandado hacer y que supuesto que como capitán general no tenía potestad de sacar ningún dinero del dicho Real Patrimonio, menos podía aplicar las dichas condenaciones a dicho Real Patrimonio, y finalmente en cuanto el haber de capturar al patrón Jaime Riudavets, que no le quería dar auxilio ninguno, que si dicho patrón había perdido el respeto a dicho magnifico lugarteniente, que él lo mandase prender y que entonces le diese el proceso que contra del dicho patrón se había recibido y lo mandaría castigar. En fe de lo cual doy la presente a pedimiento del dicho magnífico lugarteniente de procurador real, en Ciudadela de Menorca, en 26 d'abril 1656.

. Jaime Abadia, escribano del Real Patrimonio de Menorca. [2§]
Carta de Diego de Sala a Pedro Santacilia y Pax, Madrid, 17 de mayo de 1656
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

. Remito a v. m. el despacho de su md. sobre la puntualidad de la paga de los salarios de los ministros de este consejo Supº a v. m. se sirva de mandarme avisar del recibo con cuanto se ofreciere del servicio de v. m. a que acudiré yo con mucho gusto. Guarde Dios a v. m. muchos años como deseo Madrid a 17 de mayo 1656 Besa la mano de v. m. su mayor Servor. Sr. don Diego de Sadas procurador real de Mallorca [1§]
Carta de Jaume Abadia a Pedro Santacilia y Pax, Menorca, 6 de junio de 1656
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

A 6 de juny 1656 comparagueren en la Curia del Reial Patrimoni davant del molt mag. i noble sr. don Bartomeu Mercadal lo capità Esteva Viana, capità de catorze coralines de les quals eren patrons d'elles, ço és lo dit capità d'una, Joan Baptista Judici, Dominico Judici, Agustín Judici Jieremies Viana, Jacomo Viana, Sebastian Solando, Catillano Alismundo, Francisco Viana, Nicolas Simon, Dominico Jordano, Tomasso Jordano, Dominico Jordano i Paulo Jeronimo Oratorio.

Dit dia el capità Xpol. [?] Fiola, el patró Lorenzo Novaro, Paulo Baptista Capon, Francisco Raimundo, Sebastian Raimundo i Jacomo Raimundo.

Dit dia el capità Jacinto Majon, patró Benedetto Majon, Joan Baptista Majon, Jacinto Majon, Nicolas Pajin, Mateo Pajin, Bernardo Gagino, Joan Antonio Majone, Dominico Preveo i Joan Baptista Garaxin.

Dit dia Jeronimo Gravan, patró Joan [?] Tomasso Costa, Petro Giraldo, Pedro Jacomo Tejas

{LAT. Ita est}

. Jaume Abadia, escrivà [1§]
Carta de Batle de Campanet a Pedro Santacilia y Pax, Campanet, 29 de julio de 1656
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Costituhit presonalmen el comissari juntament en Juan que és misar de nostra cort en casa i amb instància de la vadua juana Capona ganeta per captio de pano ras a istança de Jeroni Pelegri en cert nom i pre curador del Illta don pedra Sancte Sisilia i procurador reial i retornat dit misatja a feta relació de {LAT. no en sunt bona expedita} tan per deute com per despesas i en més no sia proseit dat en Campanet als (als) 29 de juliol 1656 has digut el portador son sala ri amb quatre lletres a bastret sba 2 S t6 dat {LAT. ut supra} El batle de Campanet Te letre per sequestrar a 3 agost 1656 Ha rebut lop Dr. 9 S 5 d Provisió a 23 d'agost 1656 que dins 8 dies conten altrament pas endavant en l'exn {ESP. gastos} 2 S [1§]
Carta de Persona desconocida a Pedro Santacilia y Pax, Madrid, 27 de septiembre de 1658
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Señor Juan Bappta Monjo Albañil del real Patrimonio del reino de Mallorca dice que en siete de marzo de 1647 fue V majestad servido hacerle merced de dicho oficio de Alvañil del real Patrimonio el cual a servido y sirve con la puntualidad y fidelidad que es notorio por no faltar a cosa ninguna de lo que se le ordena de que le resulta estar padeciendo mucha necesidad a causa de no gozar más laario que. reales y seis mars. Cada día que trabaja y estar tan sujeto que por no faltar al real Patrimonio y servicio de su majestad. no puede asistir a ninguna obra de particulares y aún los salarios o jornales que gana se le pagan tan mal que hoy en día se le están debiendo más de doscientos escudos y no puede asis tir al sustento de su casa y familia en cuya consideración y haber más de diez años que sirve a v. m. agd. y hallarse vaco el oficio de teniente de maestro mayor de la fortificación del dicho reino de Mallorca por muerte de Gregorio Cladera que tiene cuatro reales. de salario al día suplica umilmente a v. m. agd. sea servido hacerle merced. de proveerle en el que des del uego se ofrece servir con este Señor Juan Bappta Monjo Albañil del real Patrimonio del reino de Mallorca Dicho ofº de Teniente de Mre mayor de la fortificación de Malla. Que vaca por muerte de Gregorio Cladera que tiene cuatro rs. de salº al día enconsideración de los servicios que ha hecho en el oficio de Albañil del real patrimº que goza tres y que con los cuatro servirá ambas ocupaciones con mucha puntualidad Madrid a 27 de 7e. de 1658 informe y terna [1§] salario solo ambos oficios y acudir a todos, con mucha puntualidad y como hasta ahora lo ha hecho en el real Patrimonio que demás de que de esto resultara beneficio a la real hacienda de v. m. agd. el suplicante recibirá particular favor y merced. [2§]
Carta de Jaime Munar a Pedro Santacilia y Pax, Pollença, 22 de octubre de 1658
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Illtre Senyor Ahir que comptàvem als 27 dels correns {ESP. cerca} mig dia fou avisat que en la possº del castell enuna cale d'aquella dita calestra mer havia donat atraves un vaixell. Encontinent-me possi a cavall ja b duatres homes aní en dita possº i quan fou allí vaig veure un vaixell qui havia donat atraves en dita cale i conforme els arbres qui anaven per la mar judicarem era nau i així informat per quinsa, o, setze mariners que son surtits han dit que era una nau de mercansia qui surtia de Marsella i la nació es orlandesa i per causa d'anar encara [?] El que era no he pogut avisar amb més puntualida. i no s'ha tret cosa alguna per raó que és a un mal {ESP. puesto} i majorment que fa grandis sima turmenta que de manera alguna se pot acostar en les penyas de la vorera del mar. v. m. manarà avisar de tot el feador no més sinó que Déu nro. Guardi a v. m. molts anys i restant sempre prompte als mandados de v. m. d'esta vila de Pollença i octubre, als 22 de 1658 Jaume Munar lloctinent de procurador real [1§] Al Illtre. Senyor D. Pedro de Santa Silia pdor. real en el present. Regne de Mallorca que Déu guardi Ciutat [2§]
Carta de Antoni Mayol a Pedro Santacilia y Pax, Pollença, 23 de octubre de 1658
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

El dia present, he sabut trobantme a la ciutat d'Alcúdia que baix del castell de Pollença, a cala estramer ha donada una nau a través i en continent som anat en dita vila de Pollença amb companyia de Jeroni Alemany maser de v. m. i he trobat que el lloctinent de v. m. ja era en el dit lloc i jo en continent amb companyia de dit maser som anat han dit lloct hahont ha dont dita nau a través i allí estaré fins ordre de v. m. Nre. Sr. el guardi com jo de sitja de Pollença i octubre als 23 de 1658 de v. m. Ant Mayol prompte per obehir a sos {ESP. mandatos} Mi senyor [1§] Al molt Illtres Senyor don Pedro de Santacilia i Pax cavaller de l'hàbit de Calatrava del consell de Sa Magd. procurador reial en el present. Regne de Mallorca que guarde. Nre. Sr. et. En Ciutat [2§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Muro, 13 de noviembre de 1658
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Mi senyor Amb virtut d'una lletra de v. m. he fet vendre lo saquestra de Juan ledo alias bort el qual sequestre heviem fet per lo delme de la cort que el delme que dit serdo no avie assegurat de Gabriel Farer alias Capone rebrà trent dos lliures dic 32 Ll S que son per una egua i polline ha companyia dre de dit saquestre i manarli que és de posa dit del me al quant no està hesegurat Per ocasió que estic desganat no som més llarg (en escriu) re de qui pocs dies serem equi amb els altres qui han con prat de dit saquestra i deseja complida satisfació ha dit delme d'este se casa i muro promente per servir-lo fet a 13 novembre 1658 Sr. D. v. m. c. Pere Fornes lloctinent de procurador reial [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Lugar sin especificar, 5 de diciembre de 1659
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Suplic a v. m. me faci caritat d'escriure al lloctinent de Procu rador real de Menorca que ates (que ates) que en la vila de Alaior Bartomeu Pons ha dejat el llevar la colecta que la enesman [?] la Macia guardia capita de dita vila que estic informat será a proposit et y confiat et fet en [?] y desembre 5 1659. Servidor de v. m. Juan Baptista. Mestre Al Señor Prodor. real [1§]
Carta de Antonina Miralles Puigdorfila a Pedro Santacilia y Pax, Palma, 1 de enero de 1660
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Senyor procurador reial:

Nostre Senyor el consoli a vostra senyoria i li doni molts anys de vida que pugui pregar pel senyor son nebot, que nostre senyor el tengui a la santa glòria.

Vostra senyoria em farà mersè de manar an el batle del Pla que em guardi una possessió del terme de San Jordi, que és de vostra senyoria i meva, que nen fer llenyes i tallar mates tota me la destrueixen i diuen que estos dies passat perquè el batle penyorava per ordre meva un llenyater que em destrueix la possessió ell i altres. Ha fet el senyor Toni Hortolà un bitllet fals amb firma meva donant-li lloc que tingui tregui de llenya prenent-ne els seus diners sent meva la possessió, no tenint dret Hortolà en cosa meva que a son germà fa circa de tres anys que jo no li he vista la cara.

I si dit Toni Hortolà vol donar llicència de fer llenya, que en doni a lloc dels seus germans. I així don el clam a vostra senyoria, que qui fa bitllets falsos de cosa poca be en pot fer de cosa d’importància. No dic més.

Dona Antonina Miralles i Puigdorfila

[2] Al sr. procurador reial, guardi nostre senyor molts anys a casa seva.

Ciutat, 1660
Carta de Joan Vila i Coll a Pedro Santacilia y Pax, Campos, 2 de septiembre de 1660
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Molt Illtre Per esser vingut al temps del veremar del {ESP. modo} que Nostre Senyor és estat servit els particulars d'esta vila són molt endavant del veremar jo veient el qui passava i que el del delma esta quiet per no esser-se venut m'ha aperegut llogar cup i homes per collir dit delma perquè ens perdes del qual Sr. don avís a v. m. del qui passa restant prompte en coses de son gust Campos als 2 setembre 1660 Juan Vila lloctinent da v. m. [1§] Al molt Illtre Sr. don Pedro Santacilia i Pax procurador reial en el present. Regne que Déu guardi en Ciutat [2§]
Carta de Josep del Calvo y Monreal a Pedro Santacilia y Pax, Zaragoza, 11 de diciembre de 1660
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Del afecto con que siempre v. m. nos hico md. a mi padre y Sr. a mi me puedo asegurar el buen deseo de que con bre yo los dos mil de a ocho que se me están debiendo en este real Patri monio, del salario de mi padre después de haber perecido en el servi cio de su majestad. y conociendo este buen afecto descuido a ratos en la solicitud hállome ahora con todas las no cantida des que después de mis trabajos se pueden imaginar suplico a v. s. que sus buenos deseos se logren alguna vez para cumplimiento de mis esperanzas y alivio de mis trabajos en los cuales pienso tener mucho consuelo con el amparo de v. s. cuya vida guarde Dios Zaragoza y diciembre a 11 de 1660 Besa la mano de v. s.m.s. El Sr. D. Josep del Calvo y Monreal Sr. don Pedro de Santacilia [1§]
Carta de Persona desconocida a Pedro Santacilia y Pax, Lugar sin especificar, 14 de marzo de 1661
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Señor Juan Bautista Monjo Albañil del real Patrimonio de Mallorca En Madrid a 14 de mco. 1661 Dese [?] Señor Juan Bautista Monjo Albañil del real Patrimonio de Mallª dice: que el año pasado de 1658 suplico a V.Mgd. le hiciese merced. del oficio de teniente de nuestro mayor de la Fortificación de aquel reinom que esta vaco por muerte de Gregorio Cladera y V majestad. fue servido mandar pedir informe al virrey y se le dio el despacho que se acostumbra (cuya copia presenta con este) y porque nunca ha llegado a sus manos, suplica a v. m. agd mande se le despache un triplicado, en que recibirá merced. [1§]
Carta de Joan Antoni Albertí a Persona desconocida, Lugar sin especificar, 2 de junio de 1661
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

LA IMATGE NO ES VEU BÉ [1§]
Carta de Jaume Abadia a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 10 de junio de 1661
Expone las disputas que le han llevado a ser despojado del cargo de clavario del patrimonio y a estar unos días preso.
Temas: Sin especificar

Sr Procurador Real

Després de vint anys que ha que he servit lo Reial Patrimoni en tanta puntualitat i satisfacció de tots los tinents dels senyors procuradors reials, lo sr. Fs. Sureda i Vivot, el sr. d. Miquel Sureda, va. sa. i lo sr. visitador, de tots los quals sempre he hagut molts de favors i mercès, ara últimament he desmerescut amb un dia tot lo que en 20 anys no m'era vist sentir un {ESP. átomo} de una mala paraula, i és que a 8 del present son tinent donà ordre a son aguacil que em portàs a la presó i em posàs una cadena fins i a tant tingués ordre de v. sa. És el cas que ja sap v. sa. com li escriguí en dies passats sobre el demanar-me les claus del Patrimoni la senyora Joana Gomila, la qual després d'haver escrit a va. sa. feu arrendament de les escrivanies a son fill Jaume, el qual al primer de juny presentà petició, a la qual proveí lo advocat fiscal que em fos intimada aquella, a la qual jo no volguí respondre, i al ínter tenia tractat amb son tinent que jo no entreni [?] en el Patrimoni fins i a tant que va. sa. ordenàs altra cosa, i que assistiria Pere Antoni Carrio. I vegent que lo negoci anava ambulant i fet pleit a on no l'hi hauria d'haver, i veure la part [1§] inclinada, me resolguí d'acceptar qualsevol càrrec en que pogués {ESP. sortear}. Puix lo temps de la extracció vingué Jaume Gomila a la iglésia, qui havia sorteat amb un clavariat, que no podia ésser perquè era escrivà del Patrimoni de que m'obligà acceptar ésser clavari de forments i juntament llotj [?] de mostassaf. I no obstant tot lo referit, lo dilluns de festes m'envià a un nebot seu que jo anàs [a] assistir a n'el Patrimoni, a n'el qual responguí que demanàs Jaume Gomila que ja sabia que jo no era escrivà, suposat que dit Gomila tenia arrendament de dita escrivania. I per esta resposta manà que em duguessen a la presó, lo que m'obligà anar a n'el Patrimoni i dir-li quina jurisdicció tenia amb mi, jo si hi devia ninguns lluïsmes ni delmes, a que em respongué que no, sinó perquè no volia escriure a n'el Patrimoni, a que li expliquí que fes venir al qui la tenia arrendada, que quan jo acceptí los càrrecs que tinc dit i no demanar-li llicència ni haver respost a la provisió i haver-li dit, com en efecte l'hi torní dir davant del advocat fiscal i {Pere Antoni} Carrio, que moltíssimes vegades li hauria dit que prengués les claus del Patrimoni i les donàs a qui hi aparegués era senyal evident de que jo no el volia, puix sabia que en tant a n'el Patrimoni ell i jo ja mai poriem estar avinguts. I si va. sa. s'hi recorda, jo ja prevenia lo que s'ha succeït de que escriguí a va. sa., que era parlar de mil anys d'entrar jo a n'el Patrimoni mentres ell fos tinent, i va. sa. fonch servit escriure-li i escriure'm que los dos no tindriem dificultat ninguna. I com jo conec cada qual qui és, ja [2§] previnguí dit negoci. De tot lo qual m'ha aparegut amb estos ringlons fer-ne sabidor a va. sa. que no obstant no tinga al Patrimoni no deix sempre de manar-me, que em trobarà prontíssim a sas ordres.

Guardi Déu a va. sa.

Ciutadella i juny 10 1661

De v. s. m. s. q. s. m b.

Jaume Abadia
Carta de Bartolomé Mercadal a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 21 de septiembre de 1661
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Procurador reial mi senyor Tinc rebuda la de v. s. de 31 d'agost ju tament amb la patent de son tinent en esta isla per haver-ne feta deixació el Dr. Alberti; jo Sr. mio tinc pres posº de l'ofici als 18 del corrent amb confiança que v. s. serà servit sustentarma els consells i advertències (que) que els anys passats que jo servia dit ofici me donava, que és pagar per prelació fins a on bestera el diner, i plor qui plor, perquè en estos temps està el real Patrimoni molt {ESP. alcanzat} jo procuraré en tot complir [?] obligacions de l'ofici i en servir a v. s. en el que serà servit manarmado nantli de tot les gràcies, i mes em particular de la bona electio de Jaume Abadia per escriva, puits enaltra persona era anar a les seguas per molt temps i sens dubte serà del servei de sa magestat la continuació en propietat Déu Nre. Sr. guardi a v. s. com li suplico i tinc menester Ciutadella i septiembre 21 de 1661. Molt servidor de v. s. que ses mans besa don Bartolome Mercadal [1§]
Carta de Jaume Abadia a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 18 de octubre de 1661
Reclama un cobro por el trabajo de llevar las cuentas de Pere Jeroni y Gabriel Olivar y de Bartolomé Mercadal. Es beneficiario también Pere Antoni Carrió. Debía extraerse el pago del sueldo de Joan Gomila, pero ha fallecido.
Temas: Sin especificar

Sr. Procurador Reial,

[Margen izquierdo] Pere Antoni Carrió

En temps que l'escrivania corria per mon compte treballí en fer els comptes de Pere Jerònim Olivar de 1655, de Gabriel Olivar de dit any i de d. Bartolome Mercadal així mateix de dit any fins 1659 inclusive, que deixà l'ofici; i de tots estos comptes m'ajudà a treballar-los Pere Antoni Carrio com escriguí en altre ocasió a v. sa. per a veure d'a on s'havia de pagar el fer aquells, suposat que lo senyor visitador passat manà nos pagasen aquells del Reial Patrimoni, de que fonc v. sa. servit comunicar-ho a la junta, i es resolgué com me té escrit que es pagassen del salari i emoluments de l'escrivà proprietari, tot el qual he anat dilatant pensant retenir-me del que tocaria a Joan Baptista Gomila, així de son salari com de sos emoluments. I com Déu és estat servit d'aportar-s'el-ne a millor vida, tindré treball de la dita cobrança. Havent acabats estos comptes després de la mort de Juan Gomila, el governador me manà fer los de l'administració del dr. Alberti, a que li responguí que jo no era escrivà del Reial Patrimoni i volia saber qui m'havia de pagar i dit sr.. me digué que los fes, que ell me faria pagar de dits comptes, sols se fessen amb prestesa. I jo per donar gust aa dit sr. me som servit de Juan Alinyà [?], oferent-li la paga de lo que [1§] treballaria, com en efecte se són despedits dins lo termini que l'escrivania ha corregut per mà de Joan Gomila com ho pot certificar a v. sa. lo senyor governador, que dos dies antes que juràs don Bartolome Mercadal los hi entreguí, i per lo que els emoluments que ha tinguts Jaume Gomila en est ínter són estats tan pocs, com jo puc judicar amb los que tenc el dia de avui, i lo Reial Patrimoni en tot aquest temps s'aforra lo salari del escrivà proprietari, m'ha aparegut amb esta suplica a v. sa. que suposat que la junta ha resolt que los treballs de dits comptes se pagan del salari i emoluments del proprietari, rebre {ESP a merced}, com sempre, man donar ordre a son tinent me pag els treballs de dits comptes del mode ho pagava lo Reial Patrimoni en temps passat. I juntament manar-me moltes coses de son gust que em trobarà a ses ordres.

Guardi Déu a v. sa., Ciutadella i octubre 18 de 1661.

De v. s. m. s. q. s. m. b.

Jaume Abadia [2§]
Carta de Francesc Rosselló a Persona desconocida, Ibiza, 10 de mayo de 1662
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Por el patrón Cama de Moro he sabido que v. s. quedaba con salud de que recibí particular contento por tan buena nueva que la goce v. s. por muchos años con las felicidades y aumetnos que merece y yo deseo. Llegó aquí este patrón quemado toda la cara, manos y pies que estando en Portals dixó que se lepusó fuego a una pólvora que estaba empugando sobre la cubierta de su barco y alcanzó también el fuego a otros cuatro marineros suyos, que por no estar de servicio sé que daron en tierra mejoró este patrón y quiso tratar de buscar gente aquí para seguir su viaje, pidió dineros y aunque en una carta abierta que lleva de v. s. para los virreyes y Gobernadores no lo expre sa con todo viendo yo que ellos no tenían intención muy ilustre Prodor. real [1§] de pasar adelante y gastar la para tica sin provecho en daño de v. s. para excusarle y que prosiguiese su viaje le di el dinero que me ha pedido que son treinta Ps de 8 si acaso v. s. lo tendrá por bien podrá mandar avisármelo cuando no procuraré cobrar del dicho patrón y por si acaso volviere y quisiere otra ves volver a provar su fortuna y le faltaré para tica o otra cosa siendo gusto de v. s. le daré al dicho patrón todo lo que v. s. me ordenare pues es obligación mía acudir con puntualidad a cuanto fuere de su servicio cio de v. s. con este patrón Pedro Guevara, recibirá v. s. dos can taros de miel de Romero uno grande y otro pequeño escrito en ellos con tinta el nombre de v. s. suplico le perdone la miseria pero aseguro a v. s. con toda verdad que habiendo hecho todas las diligencias posibles pra. buscar más no se ha hallado ni creo que se haya con gido otra tanta en esta isla, en otra ocasión daré ma jores muestras de mi obligación Guarde Dios a v. s. muchos años como deseo {CAT. Eivissa} y mayo 10 de 1662. Servidor de v. m.l. que sus manos besa Francisco Rosellón [2§]
Carta de Bartolomé Mercadal a Persona desconocida, Ciutadella, 17 de mayo de 1662
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Responent a la de V. de 23 del passat dic que amb puntualitat obehire el que mana sa magestat en raó del naufraig i en la mateixa tinc executat el donar posº al procurador de Thomas Nicolau de les escrivanies de que sa magestat li feta mercè Mateu Campins ha faltat a la veritat en el que te escrit a V. segons veig en el que V. és servit escriurem perquè en quant en el principal d'admi nistrar la justícia no l'ha demanada iudicialment sinó que de paraula me digué la seva pretensió i com est dret de les lloses de temps immemorial corregue la cborança d'aquell per compte del real Patri moni en matèria de forments i haver passat per mi en altres ocasions lo desengany de la seva pretén cio sens que pugui obiectar en dir que lo albarra passa llis i que ha pujat est dret de preu, puix la consuetut sempre és estada la que tinc referit a V. i no consta que de tal dret s'haya fet arren dament i per esta causa no ha necessitat fer alguna especificació en el albara que és féu del pes i me ferratja per co que segons la consuetat tan solament lo tal arrendador i audex de les lloses d'oli i senyor procurador reial my amo i senyor et. [1§] fruytes i no compren blat ni sal segons informació de Jaume Abadia qui ha vint anys asitex a est Rl. P. i la major falsedad es dir que per confiança d'est dret de lloses ha donat per ell major preu perquè en mon temps i antes ha tingut el Reial Patrimoni major quivalència de quaranta cinc lliures que és lo preu que ha donat pell dit compunt no ignorant que son proxim ante cesor Juº Sempol nou com ell en semblants arrendaments tingue la mateixa pretensió i romangue desengenyat V. perdon esta prolixidad que per ser matèria de ministrar justícia estimaré V. lo m'han tenir entès per satisfer a la sinistra informatio. En execució del que mana sa magestat en raó de la cobrança del dret de les lloses i del que V. me escriu en raó de la lleuda, he procurat a cercar en els llibres del Rl. P. el que se estilava en dit Rl. P. i he trobat que el dret de la lleuda se arrendava per 40 Ll i alguna vagada mes i tenintlo arrenda Juº Bollo pretengue cobrar dels jurats de Maó certa quantitat en què foren condemnats i en altra ocasió he trobat així mateix altre demanda de dit dret a raó de dos diners per lliura per la saca de llanes i formatges que en foraster treya d'esta isla i en dits plets he trobat inserts tres capítols tocants a dita matèria que segons la inteligència dels consellers d'est Reial Patrimoni s'ha declarat deben pagar per la ixida de llanes i formatjes a raó dos diners per lliura i si tracten diner contans a raó d'un diner per lliura i havent succehit el cas amb un patró Genoves m'ha posat amb suspenció si esa compres amb els forasters [2§] per no esser de la Corona ni subiectes al Ry nre. pel que m'ha aperegut debia pagar amb la inclusa envio còpia dels dits capítols per excusar el treball de buscarlos aquí perquè v. s. sia servit manar informar-me amb distinctio el que tinc d'observar en cadahu d'ells segons la seva continència que ebn esoconeixera V. el desig que tinc d'encertar i no voldria que per ignorantia perdes el Reial Patrimoni sos drets i el que tenc obrat en esta matèria és estat amb parer de conseller oint les parts en tot el que han volgut allegar i no puc excusar dir a V. que han deixat de cobrar moltes quant titats mos antecesors d'estos dos drets de lloses i lleuda per causa de no tenir la inteligència que és debia en aquesta matèria. En esta isla tenim mitja anyada de blat i d'ordi complida la causa del poc blat és estada la mes principal haver-ne sembrat poc i en el poc cobrir molta terra la qual no és estada conrada i amb fa cilitat disecava Jo tinc per cert que els menor quins seguirem al costum de Felanitx i Capdepera si bé en els tals es voluntari i en els de Menorca serà forçós i mengen ara lo ordi a dos queixós eso es lo estat d'esta isla i exposada a major desdicha si hem menester blat foraster, deix a la consideració de v. s. la diferrència del temps que l'ha governada Déu sia servit de tot i em guardi a V. com tinc menester. Ciutadella i maig 17 de 1662. Molt servidor de v. s. que ses mans besa Sr. don Bartomeu Mercadal
Carta de Isidoro Sans a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 25 de septiembre de 1662
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Tres tengo recibidas de v. s. aún mismo tiempo, y todas ellas me han dado el gusto que siempre por saber nuevas de la salud de v. s., y mi señora Dña. Leonor a quien besamos la mano Dña. Julia y yo con las de v. s. Las causas porque el Dr. Jn. Antonio Alberti haya hecho dejación del oficio de teniente de procurador Rl, no se darlas a v. s. si ya no es que haya ha cho el embite falso, y se lo hayan querido, o, que haya imaginado se daría a la persona que el dicho Alberti deseaba esto va a lo soldado y de chanza; porque de cualquier manera haya sido me he holgado de la elección que v. s. ha hecho en la persona del Sr. don Bartolomé Mercadal a quien he dado el juramento en la forma acostumbra da: lo que se decir a v. s. que el Dr. Alberti ha estado gustoso conmigo y los demás ministros y que ninguno le ha dado motivo para haber dejado el puesto, pues ninguno le ha inquietado en con branzas adelantadas, pues a ninguno ha dado un dinero que no estuviese caído, y hyo con mis ayu das de costa he habido de cobrarlas en deudas de otros, y la última que me ha venido no la tengo cobrada por muchas veces que la he solicitado, y me pasa con sus buenos deseos [1§] que dice tiene en sevrme Al alférez Jaime Andreu he dado toda la mano, para que por toda esta ila hiciese la recluta de gente para Sicila, como v. s. me manda, para que en esto y lo demás que v. s. fuere servido mandarme quede obedecido. Agradezco mucho el que v. s. haya puesto en terna, de las escribanias de este real Patrimonio, a mi secretario y espero que con sola intercesión de v. s. obtendra esta merced en el ínterin ha jurado Jaime Abadia por escribano de ellas como v. s. tiene ordenado. Guarde Dios a v. s. los años de vida de su deseo. Ciutadella a 25 de septiembre de 1662 mayor serdor. de v. s. que sus manos besa Isidoro Sans Sr. don Pedro S. Silia y Pax [2§]
Carta de Sebastià Mesquida a Persona desconocida, Manacor, de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Avui que comptam als 14 del corrent mes i any m'és vingut Miquel garau fent me instncia que anant sa muller a la seva vinya un minyó de deu o onse anys fill de Mateu Martí biscai la féu tornar arrera pegant bastonadas a una somere colvolcave dita dona li tinc el dit Miquel garau arestat fins ordre de sa Il·lustríssime la persona del qual guardi Déu molts anys dat en Manacor als sobre dit dia de 1663 Sabª Masquide Balle Reial [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Campos , 4 de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim. Ara que és una hora de dia m'és vingut Joan Lledo Bauza dient me que damia màs li havia tornat al cavall que li prengueren ahir i que ha dit màs li havia paortat un misatge de son Tau ler del terme de la vila de Felanitx i que fent feina amb el carro en dita posº i en dit temps un home d'armas no conegut lo féu deixar de tre bellar i li féu aportar dit cavall han casa de dit màs de el qual Sr. don avís a Su senyoria Il·lustríssima. per m'ho descarrech guardant lo Déu Nre. Sr. molts anys amb salut complida Campos als 4 de 1663 Damia Alou balla reial [1§]
Carta de Jaume Abadia a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 9 de enero de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Sr. Procurador Reial,

Als set dels presents, dos hores i mitja passat mig dia, fou Déu N. Senyor servit de llevar-se per a sí a dn. Bartolome Mercadal, havent rebut tots els sagraments, de que tots els amics hem tingut particular sentiment de la sua mort però com són coses que venen de la mà de Déu, nos hem de conformar amb sa divina voluntat. Durant la seva {ESP enfermedad} i après de mort, molta vegada lo sr. governador assessor i jo hem confabulat de quina persona se poria llançar ma per lloctinent [?] i ja mai hem pogut pensar qui ho poria esser a causa que Benet Mercadal, Llorenç Gomila, lo dr. Morell i Jaume Morell, persones a propòsit per dit ofici en ninguna manera ho han volgut escoltar, sinó que han fet de resposta que es volen estar en sa casa sens inquietud ninguna i viure de lo que tenen. Lo sr. Guillem Martorell i Marc Sanxo, que així mateix lo porian esser son del Sant Ofici i los predecessors de v. sa. sempre han tinguda la mà i mirament a no permetre que persones d'altre tribunal governen lo Patrimoni [1§] per lo que han experimentat en ocasió que ho fonc Marc Sanxo Mª

Don Joan Quart està de partida per a Mallorca per un plet d'importància que té amb d. Josep de Guevara, el qual {ESP. menos} podrà acceptar dit ofici. Los altres emperò tot és gent que (mer) mereixen [?]ador, que esser administrador de la Reial {ESP. hacienda} sols resta Pere Gomila, que tinc entès ne té ganes però com està mal amb lo governador i Assessor temo ho vulla. Al fin nos trobam perduts en veure no es troba persona de qui llançar mà. Veritat és que ja ni ha altres qui tenen sou que per ses conveniències lo acceptarien però com hi [ha] ordre de sa magestat que no puguen tenir dos sous {ESP. menos} ho acceptarien. Fins esta hora encara no s'ha feta nominació de tinent per lo senyor governador, el qual ja escriurà més llargament a v. sa. segons me té dit, i en lo {ESP. demés} que se li oferesca em tindrà prompte.

Guardi Déu a v. s.

Ciutadella i gener 9 de 1663

De v. s. q. s. m. b.

Jaume Abadia [2§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Ciutadella, 11 de enero de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Molt il·lustre senyor A trobant-me en Ciutadella apres de la mort de don Bar Tomeu Mercadal (que sia en gloria, que he sentida com de parent; i a v. s. li don el {ESP. pésame} per la passio, i amistat, que li tenia) m'ha manat el Goberna Dr. que regis lo ofici de lloctinent de procurador Real, fins que per v. s. s'haie anomenat altre persona. i encara que per la mia edad, viurer en Alayor i reconèixer en mi falta de prendas, que s'han menester, per tal puesto, no podria continuar en ell; però en el interim no me'n so pogut excusar, vegent que el Govor. ho manava, i així era forçós obeir; com també per ser matèria del servei de v. s. a qui dec tantes ob ligacions; les quals se augmentaran molt mes, si v. s. guste de concedirme dues coses, que li suplico; la primera que m'han proveir quant antes el correch vacant, perquè reste libre de tornarmen a descansar en me casa, a on ha temps no habit, per la ausència he fet ja en Madrid, ja aquí en Mallorca dos anys. La segona que v. s. me faci mercè d'or denar a la persona que elegira, que me anomen per tinent en Alayor, a on com tinc dit, i V. ab, es me habitacio. Espero {ESP. lograr} el favor de V.sa. [1§] en esta ocasió que en altre (estant en eixa Ciutat ha pas sat d'un any) no consegui per arribar carta [?], si bé que a les hores experiment en V. complida voluntat d'honrar-me i ara confio que importa per obra fentme md. de dita Collectoria (que ja he tingut altres vegades com li ho suplico i a Déu nre. que guardi a V. molts i feliços anys, com pot desitiam i hem de menester sus servidors, de Ciutadella a 11 gener de 1663. Major servidor de v. s. que ses mans besa Antonio Tremol [2§]
Carta de Antoni Muntaner i Muntaner a Pedro Santacilia y Pax, Bunyola, 16 de enero de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Sebra su Sanyoria Il·lustríssima com avui que contam als 16 del corrent mes i any de 1663. Essent vinguts de fer les rondas se fan totes les nits per al camí de Soller ha cosa d'una hora de dia poc mes o mancho nos és vingut a fer notificació la persona de Cristofol quetgles fadri fill de Cristofol dient que estat dormint amb companyia d'altras ha un camp baix d'un noguer junt ha la vila de Bunyola ha cosa de mitja nit els són vinguts dos homes lo un sens roba algunes pases enfore i l'altra en cos amb dot tis a la xarpa i una carabina en les mans ha arribat i ha fet alsar a di Xphol. Quet gles i ha li pres la capa, unes sabatas, i un tocado, i així havet tingut dita notícia have fetes les diligència s possibles en saber se els havia coneguts i per on havia pres i no és estat possible saber qui era ni per on havia pres, totot (sic) el qual se'n dóna avís ha Su Sanyoria Il·lustríssima. perquè disponga i per nostre descarrech restat promtas en tot el que Su Sra, que Déu guarde, nos sia manat dat. en Bunyola {LAT. ut supra} El batle de Bunyola Antonio Montaner [1§] a su Sanyoria Il·lustríssima Al n. Sr. D. Pedro Santacilia i Pax llot. i capità general que Déu guarde. et. Ciutat [2§]
Carta de Isidoro Sans a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 17 de enero de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

A dos de este fue Dios Nro. Sr. servido de llevarse de esta vida ly valle de lagrimas a la otra llena de glorias al Sr. don Bartolomé Mercadal que Dios haya colocado en el número de los biena venturados, sentimiento para mi muy grande por ser como era tan cabal amigo de sus amigos y no tengo en el otro consuelo más que el ver que ha hecho una muerte tan acordada y perfecta ly con todos los sacramento de la Sta. iglesia que es lo que cualquier cristiano en esta vida puede desear. Los pretensores de la tenencia de procurador real que tenía, dicen que entre otros es Marcos Sancho, que la pretendió en otra ocasión. Sr. mío este sujeto a más que es del santo oficio, tiene el natural tan enfadoso y descompuesto como v. s. sabe con todos y en particular con los ministros de su majestad. he querido de ello prevenir a v. s. para que mande lo que más convenga así gurando a v. s. que dicho Marcos Sanxo es hombre que del no se puede tener ninguna esperanza por vía alguna En el ínterin que v. s. es servido de eligir [1§] persona, he tenido a bien y por persona beneme rita para lugartiniente de este real Patrimonio al Sr. Antonio Tremol al cual he dado nombramien to del dicho cargo y estimaré mucho que v. s. se sriva de honrarle con su patente aprovando mi elección, pues los caballeros de aquí todos se han hecho afuera de este cargo tan honro so huiendo del el Sr. D. Diego, en esta ocasión, y así además que el dicho Tremol tiene todas las partes y méritos que se requieren, estimaré en mucho de mi parte que v. s. le honre y fiado v. s. me ordene muchas cosas del gusto y servicio de v. s. a quien guarde Dios N. Señor muchos y felices años. Ciutadella de Menorca en 17 de enero de 1663. Beso la mano de v. s. Su Siempre servidor. Isidoro Sans Sr. D. Pedro Santacilia y Pax. [2§]
Carta de Marc Sancho a Pedro Santacilia y Pax, Lugar sin especificar, 9 de abril de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Muy ilustre Sr. D. Pedro Santacilia y Pax etts. Nos poria aguardar menos que de ma de v. s. había yo de merexer honrarme en son tinent en esta illa de que le dono las gracias, es merced que tindre siempre devant mos ulls para buscar mon desempeño, que abe nom será fácil tras dun pit tan generoz como el de mon ante sesor, pero pot estar segur v. s. de mi que en lo tocant al servei de mon Rey y no faltaré ni en el de v. s. y per lo que amb altra pora ser sia mes llarh excuso el cansar a v. s. que guarde. Deu los anñs desitje de este se casa y abril 9 de 1663 Sr. de v. s. que sus. m. B. Marc Sancho [1§]
Carta de Pedro Orvay de Blanes a Pedro Santacilia y Pax, Eivissa, 22 de abril de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Sr. don Pedro Santacilia i Pax Per relació del il·lustríssim Sr. don Rodrigo de Borja virrei electe d'eixa ciutat de Mallorca, he sabut la mercè que v. s. em fa, en fer anominació de ma persona per lloctinent de v. s., la qual estim amb grau superlatiu com es de raó per presiar-me de ser son amic, i criat, i tenir mes ocasions en què me pu ga manar, sols se me oferixan dos dificultats, i són la una el ser escrivà del real patrimoni la persona de Simon Bermun lo queal en estos anys passats Nre. Sr. fou servit llervarli la oida, i és cosa fort el haver de tractar amb un home sort, i sus ex açcident tenir fama de no fer son ofici tan cristianament com es de rao, i l'altra es haver de donar fiances sens limt, així sempre que ha de son gust me oferixch a servir a v. s. de lloc tinent amb calitat que ademes d'obligar la mia hacienda donare fiansas de deu mil ducats per seguritat del real patrimoni d'esta moneda, i sent gust de v. s. el fer anominació de qualsevol altra persona per escrivà en lloc del dit Bermur que d'esta manera me tindrà v. s. sempre a son manar i estimara harà i sempre la mercè que v. s. m'ha feta en honrar-me sens ser jo mereixedor Nre. Sr. el guarde. i prospere els anys de son desig amb augments de salut d'i viça als 22 d'Abril 1663. Pere Orvay de Blanes [1§]
Carta de Marc Sancho a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 6 de mayo de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Procurador reial Restarà v. s. avisat de com als 28 del passat tin gui avís del collector de maho que dos fragatas del pagador Francesc Cabado havien en la Illa del aire un barcolongo en 25 moros en què son restats morts sis i entre ells algns farits, del nostres tant solement ne mataren un mallorquí que és deia Jaume Paraire donant llibertat a cinc catalans, que ha vian fets esclaus en la costa de Catalunya, en dit barco longo s'ha trobat quantitat de dienr, pebre, mel, ma tega, i tot género d'armàs de tot el qual se es apo derat lo Castella nou del Castell de St. Phelip, salvo de dosmoros que amb la refrega per ser de nits passa ren de nadantas de dita illa del aire a la marina d'Alcalfar que recullits per ordre del Balle de ma ho resten fins vull en casa de dit B alle, tot el de mes com dic de que esta apoderat lo Castela per ordre sua ses venut en publich encant en dit Castell fent-se lliurar el dit barco per preu molt acomodat com es per cent cinquanta reals de vuit i no content d'açò havent naufregat en dita Illa del aire un llaud [1§] amb un xavagot que és presum havien pres els moros d'Alcúdia ses apoderat dit Castella de dit xavagot, i així mateix ho ha manat se venes Jo fins avui no he pogut passar allí per causa de la inadvertència se tingue en dar la pratica, així als esclaus, com als capturats, ocasió que han tinguda estos srs. ací per posar raie en la vila de maho i son terme fundantse amb els ordres tant aport desde Sa Magd. que Déu guardi i avisos del regent per aguardarnos del contagi se te notícia hei ha en les parts d'Alger i sos confins Sin {ESP. embargo} escriguí de prompte ha dit Castella urbanement fent lo sabedor del que sa magestat te dispost en samblants casos, a el que ha respost entregarà dites coses quant sa magestat serà servit manaro, continuaré així en sol·licitarlo, com en darli els requeriments necessaris a mon descarrech; i del que se operara na daré avís a v. s. i en cas tinga alguna cosa que advertirme sobre dita matèria serà d emajor conveniència al que v. s. m'han adver tirme, en raó del xavagot se h han despedidas lletres mandatorias perquè el Balle de la vila de maho faci entregar-lo en el collector i acàs que Cabedo quil prengue no restituesca aquell li m'han fer treure panyores per dita quantitat lo valor equivalent Jo tinc previngut algunes misèries per regalar a v. s. en ocasió d'agraïment a la mercè me te feta, i estic dubtos al enviar-ho de prompte per o saber la turbulència [2§] ocasionara aquí el haver dat patria en maho a la dita presa, i així ho diferire fins tingue notitias d'a qui Déu guardi v. s. com desitj i a mi ma don moltes ocasions de servir-lo Ciutadella i maig 6 de 1663. Major de V. que ses mans besa March Sanxo [3§]
Carta de Persona desconocida a Pedro Santacilia y Pax, Deià, 23 de julio de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Senyor don avís a v. s.I. com a 2 hores de dia son som estat avisat per lo nostre el crit de la nostre fortalesa dient com a descobertas sis naus hele part de ponent i tiran en la vant tot per avís a v. s.I. per mon descar reg avui en Deià als 23 de juliol 1663. El batle de Deià [2§] Il·lustríssim Senyor don Pedro Santacilia visrey i capità generall en Mallorca que Déu guardi en Ciutat [3§] f. 1d Il·lustríssim Sertifica a V. Sria, Il·lustríssima com avui als 4 d'agost a punta de dia son entrats per casa que la tinc en el lloc de cascanar quatre homes armats i han tro bat un fill meu qui tenia un cavall ensellat per anar a la festa de St. Domingo i han li pres i d'en pres han dit que el tregues per a i formatge que volien menjar ja xi han menjat i son se'n anats i després m'és vingut Jua Carbonell i m'ha dit que també volia avís com li havien pres al cavall de tot el qual dóna avís a v. s. de Sencelles als 4 d agost 1663 Miquel garau lloctinent de balla en Sansellas [4§] Al Il·lustríssim. virrei que Déu guarde. en Ciutat [5§] Il·lustríssim Sr. don e avís a se Il·lustríssima senyoria com avui que contam alls 3 del mes d'agost 1663 a feta instantia Bartomeu Lleneras de que alls 29 de juliol de dit any estava betent en la era de la possessió son Catalla i pesant per allí homes d'armes amb companyia n'hi ha del docto gasella de la vila de menecor prengeren al dit Lleneras un cavall de la era vilentment i aquell se'n portaren pel qual dóna avís a Sa Il·lustríssima senyoria restant sempre promente et dat en Petra {LAT. ut supra} Joan Homar Balle real lo corrent any en Petra [6§] Al Il·lustríssim Sr. don Pedro Sentesillia i Pax vilrey i Cpta. general del present Regne de Mallorca sellut Ciutat [7§] f. 1h És una relació de noms de persones f. 1i És una relació de noms de persones [8§]
Carta de Pere Arbona a Persona desconocida, Sóller, de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim senyor El dia present. cirque tres hores de dia mes vinguda Magdalena pons i farer, muller de Guillem Pons qui tingue desgratia el dia d'ahir dient ma que anàs a sasquestrar en casa de me. Josep Colom tixedor de lli i bartº. Codoier alias poque sang i Jau me Alamain me. i que sequestras les coses hi he trobadas del que dóna avís a su Sra. Il·lustríssima. avui en Soller als [?] agost 1663. Prompte per obeir sos manaments Pere Arbona balla real [1§]
Carta de Bartomeu Soler a Pedro Santacilia y Pax, Lugar sin especificar, 2 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Senor don Pedro,

jo penso que v. s. ja [?] de la resposta del Sr. don Josep després de termini de passar a Espanya i desembarquí en Aliaant i sempre he estat malat i amb això determinat d'anar a Eivissa i confiat del favor de v. s. me enviar {LAT. liberatio} prompte mil besamans en el Sr. don Joan Miquel i a tots de sa casa i agost als 2 de 1663.

Criat de v. s.
Bartomeu Soler

Don Pedro Santacilia i Pax
Carta de Antoni Valls a Pedro Santacilia y Pax, Porreres, 5 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim El present. dia Gabriel Coll als Serda, Gabriel rossello alies Caramallut i Miquel mora ferrer menor tots d'esta vila de Porreras m'han referit que venint ells a esta vila de Porreras sa son enquentrats amb quatre homes que anaven a cavall ar mats amb mustexeras això es dit Coll en el lloc dit el moli d [?] aigue i els quata homes li han pressa una escopeta que ell aportava i dit rossello sa com enquantrat amb dits homes a la vinya del jpotecari i també li han pressa una escopeta que aportava i en el dit Miquel mora ferrer també els mateixos li han pressa altra escopeta que aportava i tots els tres m'han dit que no han coneguts dits homes perquè aportaven mos tatxeras de tot el que per mon descàrrec dóna avís a V.I.S. el qual nro. Guarda dat en Porreras a 5 d'agost 1663 Il·lustríssim Senyor Prompta als mandats de V.I.Sra El Balla de Porreras Antoni Valls [1§] Al Il·lustríssim Senyor D. Pedro de Santacilia i Pax lloct i capità general en el present. Regne de Mallorca mi senyor [2§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Pollença, 5 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Senyor Al pr. dels correns essent en la ciutat d'Alcúdia sebe la ordre de v. s.Illma. i per quant jo no havia pogut replegar tots estos fedirns m'és estat forçós acudir en pollença perquè allí se [?] de ses mullers i femilia i així mateix he replagat dos de campenet procure areplegar tot els de la mia voluntat que saber noves d'ells, a mi m'han avisat que a cada pas me tenien fets aguaits per allí a on havia de passar i així m'ha paregut velerme de tots els llocs tinents d'esta vila perquè me acompenyasen fins fora del terme i després obehir les ordres de v. s.Illma. si ja dons no tenia alguna enquantre Guardi Dios la persona de v. s.I Pollença i agost als 5 de 1663. Guillem Bennassar Forneret criat de v. s.Illma. [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Sineu, 5 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Avui a {ESP. cerca} una hora de dia he rebut avís de Pere Gilabert mon lloc, del lloc de llorito avisantme amb aquell que este nit proppasade {ESP. cerca} dues hores de nit anaren en sa casa i moli de vent que te fore de dit lloc i fent lo obrir-li tiraren tres o quatre arcabussades i ell defensanse de dos homes que li tiraven els a fete llançar una carabine [?] capell barrat i bigoteres tot el qual a entregat ha dit lloctinent de tot el qual dóna avís a v. s. Il·lustríssima que Déu guardi per mon descarrarch dat en Sineu els 5 agost 1663 Joan Canyelles Balle Rl. en Sineu [1§]
Carta de Jacint Botelles a Pedro Santacilia y Pax, Sóller, 6 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Dimecras proppassat que fou el primer d'agost venint a esta vila de Soller sircha una hora passat vespres trobantme el cap de les tapies en el (anel) Cami real m'isqueren dos homes armats amb xarpas i arcabussos i en despullaren el coleta i l'espassa i el mocador que aportava en el coll i despullat me tronarel les sobre dites coses i en prengueren vint sous de diner que tenia tan solament a la faldriguera de tot el qual m'ha aparegut fer sabedor del que passa a Su Il·lustríssima restant prompte en obeir ses ordres Nostre Sr. Guardi a Su Il·lustríssima momts Anys de Soller i agost a 6 1663 de Su Il·lustríssimo Criat Jascinto Botelles alcayt de la torre de la picada [1§]
Carta de Joan Baptista Puyals a Persona desconocida, Felanitx, 6 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Divendres {ESP. cerca} mig dia me vingué Jua Planes guardi del ras posade pel capità d'ordre de v. s. dient me que en la nit {ESP. cerca} mitge nit estant paseant a la mateixe Guardi de dalt un panyall Pere abrines segue son companyo altre guar de li llensa una cantere per denar-lo de que no el feri i que de matinade ha acudit en el bobot en casa de Miquel ferrer lloct, el qual lo m'ha enviat arrestat en sa casa després el dit ferrer és anat a la Guardi per veure el que era estat i me [?] a pere abrines [?] fiançat el qual tinc arrestat en sa casa perquè he presa informació d'uns i altres pareix esser fingit i d'exe manera m'ho ha enviat a dir lo lloct. ferrer amb tot això els tinc arrestats uns i altres de tot el ql Sr. don avís a v. s. Ima. pare que m'han lo faedor oferintme sempre prompte dat en Felanitx als 6 d'agost 1663 El súbdit de v. s. Il·lustríssima Bapta. Pujals Balla reial [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Campanet, 7 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim dóna avís a vostra senyoria Illustríssima co avui que comptam als 7 del present. mes d'agost de 1663 acopanant per ordre de vostra senyoria il·lustrisi ma acompanant a grabriel bennaser fornes i a sos copanyons desde la vila de Campanet en la vila d'inca i hasent en la possessió de Son Salma del blanquer del terme de la vila de Selva ave vists dos homes d'armas qui portaven un m'ho lto farmat i havent els vists el dit bennaser for nes i els companyons han anat per els i anse tirat arcabussades i ja les hores ne han vists mes i som nos retirats i som nos ne anats en la vila d'inca per altre via i sonse presentats al Balle i per tant dóna avís a vostra senyoria Illustrisma restant prote de Campanet Jaume Bennaser escrivà per Antoni Bennsaser lloct. [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Sóller, 8 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Senyor El dia present. cirque una hora a passar de sol mes vingut Vicens Ansaiat dient ma que Damia Colom alias guideia li havia fermada una cabre dins la seva montayia i per dencuparsa es fuit i és vingut a fer avís del que dóna avís a su Sra. Il·lustríssima instància del dit Ansajat avui en Sóller als 8 d'agost 1663 Prompta par obeir sos manaments Pere Arbona balla real [1§]
Carta de Persona desconocida a Pedro Santacilia y Pax, Sóller, 8 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Senyor El dia present. acircha tres hores de dia mes vingut Damia Colom de Francesc dientma que essent al seu olivar si ha trobadas cabres de que ne ha agafada una i després com l'ha tinguda farmada (es estada) es son amats tres homons qui son Amador Jaume ensaiats germans i Jua Sauh [?] Castajo i a padradas l'hi han presa del que dóna avís a Su Sª Il·lustríssima. avui en Soller als 8 agost 1663 Prompta per obeir sos manaments Pere Arbona balla real [1§] Al Illim Senyor don Pedro Santasillia i Pax cavaller del abit de la Calatrava lloc t. i capta. generall. Per sa magestat en el present. regne de malorcha que deu ge. molts anys et. [2§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Campanet, 8 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim dona Avis a vostra senyoria Illustríssima co avui que contam als 8 d'agost de 1663 mes vingut Pere Bennaser de la possessió de Biniatro dient me que per quant te son fill Pere Josep Bennaser malalt ha nellit en la possessió de Son Strani i axint lo sol han ari bats en dita possessió de son Strani quatre homes d'harmas i se'n han portat lo cavall de dita possessió de son Strani dient lli que ja mai mes lo veure i digué no averlos coneguts res tant prote et el el guardi et Dat en Campanet {LAT. ut supra} Jaume Bennaser sba. per Antoni Bennaser [?] lloc. de la vila de Campanet [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Montuïri, 8 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssima Seyñor Vuy me ha donat clam nofra Llucias con la nit mes propasada circa dos horas de la nit le han pres lo caval y yo per mon descarahc (sic) Sr. don avis habis a v. Seyñoria ilustrísima dada en Montuïri als 8 de agost 1663 lo cual tania fermat a un payer fora de la case Rafel Mas balle real [1§]
Carta de Joan Baptista Puyals a Persona desconocida, Felanitx, 8 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Senyor Jo tenia capturat la persona de Steve bordoy peraire per certa pendència havia tingut amb el Senyor Pere Rius lloctinent de Balla i tenint lo pres es arriba lo algutsir Josep Raxach i Joan Nadal els quals han llevade informació contra dit bodoy i el m'han entregat i menat lo remetes a les carsells Reyals de la Ciutat en pena de mil lliures el qual Steve Bordoy remet a v. s.I. amb fiança de dites mil lliures i en tot resta prompte als {ESP. mandatos} de v. s.I. dat en Felanitx als 8 (juliol 16) agost 1663 El súbdit de v. s.I. Bapta. Pujals Balla reial en Felanitx [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Inca, 9 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Illm. Avui que comptam als 9 agost 1663 casi dos hores de it me es vingu da la persona de Juan Ramis del lloc del castell llubi y me ha dit que lo lloct. de castell llubi lo envíave cual ment ha bien pasat a Ant. Mates traginer del lloc, o, vila de Sta, mar garita mort y havent se fet dilignsias lo dit llct ha atrob at haberlo mort en lo terma de la vila de Incha y per ha versen paortat ya aquel no he pugut hacer mes diligencias que donar avis a v. s. que Sr. D. Guarde Dat en Incha {LAT. ut supra} Sebestia Mayrata lloct. de batle real en Incha [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Lugar sin especificar, 11 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

És una relació de noms de persona de l [?] 11 d'agost de l [?] añ 1663 [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Algaida, 13 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim. Avis a Su sria. Il·lustríssima. com avui dilluns que contam als 13 agost 1663 cosa de dos hores passat mig dia m'ha vingut Refel gràcies de la vila de Felenix i m'ha dit que al camí real prop lo ostal de la creu a {ESP. encontrat} tres homes [?] amb tres cavalls i li han pres una cape bona i li'n han donat una mes vella i també matiex li han pres una taleque i depres a ancontrat lo gràcies altres quatre homes amb un home que ha dit que here lloc tinent i li han demanat si havia ancontrat ningú i el dit gràcies ha dit que havia ancontrat tres homes d'armes i li havien beretat la capa i dit lloctinent ha dit que ell els persiguiria i dits homes d'harmes anaven devers la ciutat de tot el qual per mon descarrech dóna avís a Su Sria Il·lustríssima. que Déu guardi dat Algaida {LAT. ut supra} Miquel Momblanc lloct de balla d'Algaida [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Lugar sin especificar, 18 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

És una relació de noms de persones del 18 d'agost de 1663 [1§]
Carta de Joan Baptista Puyals a Persona desconocida, Felanitx, 20 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Disapte a la tarda aposte del sol Jaume Soler arrendedor dels Rosells me aporta un cavall roig que Melsion Artigues li havia deixat i li prengue el seu fent li ensellar per força i digué que el cavall que deixave era de montuiri jo per no saber de qui es el cavall lo remet aquí a v. s. Ima. de tot el qual li don avís pare que m'han lo faedor [?] oferint me sempre prompte no el guardi Dat en Felanitx als 20 agost 1663 El súbdit de v. s. Il·lustríssima Baptista Puyals Balla reial [1§]
Carta de Antoni Roig a Pedro Santacilia y Pax, Alcúdia, 21 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim senyor,

he superat estos dies a causa de la lleva dels soldats se feia d'avisar d'algunes {ESP. cosillas} que han passat per ací donats fer [?] de les [?] alguns [?] de Alfabiga a tocar algunes portes, llançant [?] de la murada vella en el vall i de robar fora gallines, pollastres i com [?] qui són LLETRA DIFÍCIL

D'esta ciutat d'Alcúdia, agost a 21 de 1663.

Ptte. als mandatos de V. I. S.
Antoni Roig, batle.
Carta de Persona desconocida a Pedro Santacilia y Pax, Llucmajor, 21 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Avui cirque dos hores a passar de sol m'és vingut Joan Ant. Ballaster dient me com una hora antes de mig dia son anats a la seva posº dita Son Ballaster tres homes armats amb tres cavalls i lian pres lo seu cavall, al qual se'n han portat ensellat i ambrillat, i jo lie demanat si els ha coneguts e digué que no tot per avís a v. s.I. a qui Nre. Sr. guardi de Lucmajor als 21 agost de 1663 El Balle de Luchor. [1§] Al Il·lustríssim. Sr. D. Pedro de Santacilia virRey i Capa. general per Sa Magd. en el present. Regne que nro. guarde. [2§]
Carta de Joan Oliver a Persona desconocida, Selva, 23 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Molt Illtre Avui als 23 agost 1663 {ESP. acerca} una hora de dia som estat avisat que en la posº dita Son Rubi que és al camí d'Inca serian anats dos homes d'armes i que se'n havien amb ortat Gm Rubi i jo en continent e [?] de la vila i he fet repicar les campanes i amb la gent he pogut eplegar he acudit en dit lloc i e cercat tot el circuit de dit lloc i {ESP. casi} en continent mes vingut el dit Guilem Rubi dient me que Pere Rubi son nebot, era anat en sa casa junt a una senia {ESP. cerca} cent pasas de sa casa i que volia parlar amb ell i així se'n son anat oncle i nebot i han parlat el que ha volgut sens fer-se greuge un al atra i dit Gm. Rubi per quant son nebot se pesetjave a Selva i a Inca, no ha reperat parlar amb ell això es el que passa del per mon descarrech fas lo present. a v. s. que Déu guardi molts anys Selva {LAT. ut supra} Als mt. de v. s. prompte Juan Oliver Balla real de Selva [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Llucmajor, 23 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Illustríssim Aquí s'ha posat en els carcers Rejals de la Ciutat la per cona de Miquel Picornell als Marianna per un saquestre li fou fet a instantia del Juan Bautista Sunyer mercader, el qual tenia encomanat com a Balle Rejal lo Any pasat, el qual no dona fianses i aquell li entregui pensant donar-me bona satisfectio, i quant he volgut distribuir no s'ha troba cosa de dit sequestre, el qual estava obligat ha dit Sunyer per cert arrendement d'un hort regui en per cona, Perço m'ha aperegut posar-lo en dits carcers, no obstant haje pagades nou lliures de despeses per ell, i així suplica a {ESP. su sria.} Il·lustríssima no tregue dit Picornell (no se tregue) de dits carcers que primer no sia alliberat de dit sequestre tot per havis, i Luchmajor als 23 d'agost de 1663 Miquel Romaguera lloct. de batle prompte [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Montuïri, 23 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Sr. don avís a v. senyoria Il·lustríssima con pera iaume m'ha donat clam con vanint de manacor li han eixit al ancontra quatre homes d'armes i li han pres lo rusi i li nan donat un amb què un dels coal cava i jo per mon descarech Sr. don avís a v. senyoria i mes li don avís con dits homes d'armes fan moltes sobras composant aquell i l'altra dad en muntiari als 23 d'agost 1663 Rafel màs balle real [1§]
Carta de Antoni Muntaner i Muntaner a Persona desconocida, Bunyola, 24 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Sebra su Sanyoria Il·lustríssima com avui que conta als 24 agost 1663 ha cosa de dues hores de dia ha ribat per esta vila de Bunyola tres homes d'armes amb tres cavalls anels quals és estat pregutat en quina autoritat se pesejave per vila i per ells és estat respost que son d'Alero i amb llicència de son capità Morell de Pastorix era [?] a despedirsa de certs oncles tene en Bunyola i que esta per anarse ha presetar en Ciutat i que no busca fer greuge ha ningú i que se diue lo un Guille Canyelles de Miquel i l'altra Sastra pexater i l'altra ordines als. Marededeu de tot el qual se'n dóna avís ha {ESP. su sria.} Il·lustríssima. que Déu guardi dat. en Bunyola als {LAT. ut supra} El balle de bunyola Antº montaner [1§]
Carta de Miquel Sureda a Persona desconocida, Inca, 25 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim br Amb esta avís a v. s. Il·lustríssima. com m'han feta intia. Refel Alsina i set companyons seus qui venien de viatge d'Inca que son tots de Capdepera, a la que foren exint de la vila de Muro que venien els sortiren que tre homes amb exarpas i arcabusos curts de pedre i els regonegueren que els robaren pesades d'onsa lliures entre tots, i robas, i altres coses que aportaven tot per avís restant prompte amb {ESP. mandatos} de v. s. Il·lustríssima. Dat en Inca [?] Als 25 agost 1663 Prompte Miquell Sureda balla rayall [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Pollença, 25 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim. senyor Avui mes vingut Marti Mas texidor de lli natural de mana cor habitador en la present. vila i m'ha dit que la nit per a sada sirca mitge nit, que li tocaren a la porta i no volent obrir-li tiraren dos arcabussades a la porta i enterrogat si havia conegut algu m'ha dit que no ha conegut ningú de tot el qual Sr. don avís a su Il·lustríssima. la persona del qual nro. guardi de Pollença als 25 d'agost 1663 Antº March balla reial [1§]
Carta de Batle de Santa Maria a Pedro Santacilia y Pax, Santa Maria, 29 de agosto de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Cebra V. senyoria Il·lustríssim, com Fransine Oli ver diu que per a Oliver als 28 del corret agoytava dos fils seus dins casa se va fet als 29 d'agost 1663 Al fayel de sa megestat el batle de Santa maria [1§] Avis a se senyoria Il·lustríssima que Déu guarda en Ciutat [2§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Lugar sin especificar, de septiembre de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Certífico y doy fe yo Joan Zanglada not. escribano publico del rey nro. Señor y secretario de la Magca. Und. de y viza como en veinte y cuatro días del propasado mes de agosto del con riente año 1663 se hizo extracción de oficios universa les dé ella y habiendo sorteado al oficio de Jurado en cap de dicha Und. el Magco. Pedro Orvay de Blanes se le puso impedimento y se le hizo contradicción por ser lugartiniente de procurador real en dicha isla y aunque el dicho Orvay replico y requirio y alego ejempla res de otros tenientes de procurador real que siendo lo han ejercido el dicho oficio de Jurado en cap no se le dio lugar a concurrir en dicho oficio de Jurado en cap sin que renunciara primero el dicho oficio de teniente de procurador real fundándose en ser contra reales privilegios concedidos en dicha Und. y renuncio y concurrio. y porque conste de esta verdad donde convenga, doy la presente a pedimiento del dicho Magco. Pedro Orvay Jurado en cap de dicha Und. en Eivisa a los cinco días del mes de septiembre de mil seiscientos y sesenta y tres años en fe de lo cual yo dicho Joan Zanglada escribano publico aquí pon go mi acostumbrado signo [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Ibiza, 5 de septiembre de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Illm. supliquen a Vostra Señoría que le platia donar he atorgar que nengu procurador vostre real nels procuradors del archabisbe he pavordre no puxa entrar en lo regiment de la univercidad de eviza Plau al Señor Rey El presente traslado de real privilegio y decretata ha sido sacado del libro original de reales privilegios archivado en la casa de la Magca. Und. de Eivisa de los privile gios y decretatas concedidas a dicha Und. Por el se renísimo Rey Sr. don Joan en la ciudad de Valencia en primero de mayo del año mil cuatrocientos cincuentay nueve por mi Joan Zanglada not. escribano pu blico del rey N. secretario de dicha Und. de provisión de los Magcos. Jurados de ella y a petición del magco. Pedro Orvay de Blanes Jurado en cap de y viza a los cinco días del mes de septiembre de mil seiscientos y sesenta y tres años. En fe de lo cual aquí pon go mi acostumbrado signo. [1§] Certífico y doy fe yo Juan Zanglada notario escribano publica del rey N. Señor secretario de la Magca. Und. de y viza como por los libros de dicha Und. para rece esto es en el libro Intitulado Juraria del año mil seis cientos cincuenta y seis que finio en mil seis cientos cincuenta y siete parece haber sorteado el Magco. Magin Ribas yjo de Juan a lo oficio de Jurado en cap y haberse servido todo el año siendo teniente de procurador real y en el libro de Juraria del año mil seis sientos sesenta y uno que finio en mil seis sientos sesenta y dos, parece haber sorte ado Francisco Rosellón en dicho oficio de Jurado en cap y haberle ejercido todo el año siendo asimismo teni ente de procurador real los cuales libros quedan recondidos en la casa de dicha Und. y porque conte de esta verdad donde convenga doy la presente a instancia del Magco. Pedro Orvay de Blanes Jurado en cap de dicha Und. en Eivisa a los cinco días del mes de septiembre de mil seis sientos sesenta y tres años En testimonio de verdad yo Joan Zanglada not escribano y de dicha Und. de y viza aquí pongo mi signo [2§]
Carta de Joan Barceló a Pedro Santacilia y Pax, Algaida, 20 de septiembre de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim. Avis a su Sria Il·lustríssima. com avui que contam als 20 setembre 1663 sirca tres hores de nit me vingué l'Algusir Juan alomar amb altres comissaris els quals m'entreguaren en els carses reals de la present vila d'Algaida les persones de Bernat Servera i Rafel barselo coves [?] i aquells presentes en els carses reals de li present Ciutat en pene de 300 ll. i altres [?] vades conforme acte d'entrego rebut per l'escriva real de dita vila el mateix dia i any els quals dits Servera i Barceló remet. carses reals de li present ciutat de Mallorca. per Matia Ribes lloctinent de batle real de dita vila juntament amb sos compenyons del qual per mon descàrrec dóna avís a {ESP. su sria.} Il·lustríssima. que Déu guarde. Restant prompte a sos {ESP. mandatos} dat en Algaida [?] Joan Barsela [?] [1§] Al Il·lustríssim. Sr. don Pedro de Sta. Cisilia cavaller de l'hàbit de li Calatrava virrei lloct. i capta. general per se Mag. Dat. del present regne de Mallorca. Etc. Guardi Ciutat [2§]
Carta de Batle Andratx a Pedro Santacilia y Pax, Andratx, 7 de octubre de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim En est punt que és circha les deu hores de dia som estat avisat pel talaier de la talaia del port de la present. Vila de com a descobert una nau per al cap del llebeix de la dregonera qui va devers aqueixa ciutat, i per veure que d'exa ciutat vanien dos vaixells qui s'havien d'encontrar amb ella ha posat via fora de tot el qual dona el present. avís a vostra senyoria Il·lustríssima restant prompte Dat en Andraig als 7 d'octubre 1663 El Balla d'Andraig [1§] Al Il·lustríssim Sr. don Pedro de Santacilia i Pax virrei i capità gal. del present. Reg na de Mallorca que deu Gda. en Ciutat [2§]
Carta de Batle de Binissalem a Pedro Santacilia y Pax, Binissalem, 12 de octubre de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Senyor Certifica a Va. senyoria Il·lustríssima com avui que contam als 12 octubre 1663 com Juan Alomar Algucir R m'ha entregat les persones de Juana Vanrell i Pere Juan Vanrell mare i fill que en pena de millia res per avui tot el dia els entregas en els carsars R de la Ciutat i així mateix els he entregat al honor Juan Salom March lloct. que en la matran pena de 1000 Ll per vyu tot el dia els entrega en dits car sers reals de la Ciutat, i així per mon descàrrec Sr. don avís a v. s. Il·lustríssima fet {LAT. ut supra} El batle de Binasalem [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Lugar sin especificar, 29 de octubre de 1663
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Als 29 octubre 1663 se ha lliurat lo delme de oli del Rey de la vila de Sta. María al honor Juan Jaume Monserrat de dita vila per [?] 7 Ll Lo Magh Salvador de Oleza doncell Petro not. [1§] Als 29 octubre 1663 se ha lliurat lo delme de oli del Rey de Biniraix a Miquel Rotger Sabater de la present Ciutat per preu de 4 Ll fa. Joan Arnandes maser dels Maghs consols Petro not. [2§] Als 29 octubre 1663 se ha lliurat lo delme de oli del pnt. añ de la vila de Alero a Jaume Bennasa para ire de la vila de Binasalem per 107 Ll fa. Bernat Bestard not Jaume Juan Custurer mercader Petro not. [3§]
Carta de Rodrigo de Borja Llançol de Romaní y Olivera a Pedro Santacilia y Pax, Mallorca, 24 de octubre de 1664
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Nostre Sr. don Rodrigo de Borja Lançol de l'orde i milicia de Santiago majordom de su {Alteza} del senyor don Juan d'Austria, {CAT. veedor} Gral. en els exèrcits de Catalunya del consell de sa magestat, virrei, lloctinent i capità Gral. en el present Regne de Mallorca i {ESP. isles} adjacents. Diem i manam a l'Amat de sa magestat, Jordi Dezcallar de l'hàbit de Monteza [?], la Tesorería en el Reial Patrimoni que alliberament jo i pac al [?] Ant. Bejanes cinquanta vuit lliures deu sous i son per haver guardats a la torre de St. Miquel en companyia de Joan Sureda als ropit les persones de Bartolome Gelabert als sota, Gll, Salns als cap de clapes d'Alaro i Bartomeu Taverner d'Estellencs contant des de 14 d'agost fins als 22 del present, més que en tot son trenta nou dies que a 1 Ll. per dieta i dit Sureda a 10 Ll. fona suma de dites 58 Ll. 10 sous, les quals li pagarà de compte de penes i composicions i quan dit pagament fet haurà se retindrà el present. [?] per sa cautela.

Dat en Mallorca, als 24 de setembre 1664.

58 L 10 S

Sr. don Rodrigo de Borja Lançol,

Virtut Martorell reverend.

Virtut Canet [?]
Carta de Marc Sancho a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 4 de agosto de 1665
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Procurador real. El aviso que v. s. ha sido servido dar me y todo lo demás que en el me dice con la del primero de este son efectos de mucha honra v. s. a sus subditos, acá se tienen las mismas ordenes de su majestad, que Dios guarde., y el gobernador como tan experimentado capitán a imitación del Virrey no deja de ocuparme por lo que tengo de teniente de v. s. y así viene v. s. obligado en dar a ese caballero las gracias de tan buen en pleio, pues no es encarecimiento sino frutos que producen nobleza y experi ensia, ocasión que asegura cualquier buen acierto, y evita todo género de rompimiento, y porlo que tengo escritas dos a v. s. con Juan lliña notº. sobre diezmos y otras cosas me remito a ellas, suplicando a v. s. mande lo que fuere servido puez además que debo obedecello, estimaré con toda llaneza me signífice su gusto y lo que he de hacer en su servicio a cuyo empleo pondré todo cuidado atropellando cualquier inconveniente posible Ciutadella de Menorca y agosto 4 de 1665 de v. s. servidor que sus manos besa. Marcos Sancho [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Porreres, 15 de agosto de 1665
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Il·lustríssim Senyor Bernat mora Gornals síndic clavari i Nicolau mulet de la alcaria blancha tots de la present. vila de Porreras m'han referit que ahir {ESP. acerca} mitja hora a passar de sol tres homes de xapa no coneguts anaren a les sues cases i feren disjunir lo cavall de dit mora que estava actualment tirant carro i el ensala ren i li prengueran el dit cavall ensallat i així mateix anaren a la casa de dit mulet dita la al caria blancha i també li prengueran lo seu cavll ensalat i els dos aixó és dit mora i dit mulet diuen que no conegueran els dits homes del que per mon descarrech dóna avís a v. s. i al qual Nre. Sr. guardi. Dat en Porreres a 15 d'agost 1663. Il·lustríssim Senyor Prompta als ms, de V.I. Sra. El balla de Porreras Antoni Valls [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Alcúdia, 1 de enero de 1666
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars de la ciutat d'Alcúdia de l'any 1666 lliurat a Antoni Martorell als Garumba de la vila de Selva al qual se li és estat lliurat per prende 248 ll Fiancas Pere Alberti als Soldat fill de Juan de la vila de Selva Llorenç Ribes de Puia habitador en la vila d'Inca Mestre Miquel Riera ferrer de la vila de Binissalem habitador en dita vila d'Inca Miralles sba. Sr. D. Diego Clapes mensari Sr. D. Ramon Sureda mensari Antoni Pisa Ador. de la mensa episcopal Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa capitular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Sóller, 1 de enero de 1666
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars de la vila de Soller de l'any 1667 lliurat a Nadal Bernat als Ruat per 111 ll. Gabriel Jorda als Nasi i Gregori Arbona tots de Soller Scriba Miralles Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. D. Diego Clapes mensari Sr. D. Ramon Sureda mensari Antoni Pisa Ador. de la mensa episcopal Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa capitular [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Mallorca, 19 de julio de 1666
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Señora, Su majestad., que goce de Gloria, fue servido mandarme con su real carta de 29 octubre 1660, que en las vacantes de beneficios, que hubiese en este su (reino) real Patrimonio, hiciese yo terna por ser procurador real, y para el tiempo de vacante nombrase sujecto que entretanto los sirviese. y obedeciendo a esta real orden, tengo escha terna a v. s. majestad. para la Pabordia que vaca en la isla de Menorca por muerte del Dr. Cristobal Casales, que la posehia por provisión Real, pero he suspendido el hacer nominación de subjecto que la sirva en interim, por ser beneficio curado y reselarme que el obispo me ha de estorbar la nominación cominando censuras al que yo nombrare para que no la sirva y a los clérigos para que no le admitan: Hame parecido consultarlo con V.Magd. para que sobre esta nominación me ordene y mande lo que fuere de su real servicio y pueda ejecutarlo como debo guarde Dios la Catolica y real persona de V.Magd. como la cristiandad ha menester Mallorca y julio a 19 de 1666. [1§]
Carta de Marc Sancho a Pedro Santacilia y Pax, Ciutadella, 15 de octubre de 1666
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Muy ilustre Por. real mío diversas veces tengo dado aviso a v. s. sobre el punto de Juan ponce, col lector de la villa del Mercadal, y también sobre lo que se había de pagar a Juan font por los trabajos de recojer los granoz el anño pasado, cosa que de diferirse es daño de la Rl, hacienda pues me hallo imposibilitado de ajustar cuentas con elloz y más con el ponse, por lo que mira a cri minial, su cargo, cuya suspención no era solamente es dañeza por ese camino pero aún por el mal ejemplar que se consigue en este oficio de otras cau sas criminales se pueden ofrecser y con nosimiento bellas en lo tocante a la presención del gobierno, pretendiendo excluir este patrimonio de la antigua po sesión que a añños se conservaba Por este mes ara añño y día que naufrago una saietia en Salayro de cuyos despojos avise en su tiempo a v. s. y obtuve orden vendiese hasta pagar los gastos sucedidos enviando las copias de inventario y almonedas y que para se en el vender, para más, hasta otra orden en cuanto al Pr. punto digo [1§] a v. s. que se ha hecho como v. s. me ha mandado, sin ejeder en nada, puez aún fal ta vender algo por acabar de pagar loz gastos de dietas y otras cosas ordinarias, pero como estos señores lo tengan entendido te merosos de divertir dichos efectos por otros caminos me dan prisa a que se venda lo que está en mi poder que consiste en piezas de sintas de seda de diferentes colores y jabones en sus cajuelas, pues lo demás del casco del bajell y arreos se ha juzgado por sentencia al patrón de la saietia y tengo por cierto ha de presentar petición el por. fiscal cumpliéndose el tiempo, para que se ejecute lo que será fácil en poner el asesor por juzgarlo más conveniente en cuanto mira a facilitar algo de la paga caso que se le deba el Patrimoni de 3 [?] he querido prevenir a v. s. diciendo mande ordenarme lo que tengo de hacer viniendo la ocasión aprieten estos seño rez en la vendisión de dichas ropas pues de pasar por ello sería conta [?] Lo que v. s. me tiene ordenado con su carta de 6 de xbre. 1665 y de diferirse pierden las ropas de su valor. confío que v. s. mandará lo que le pareciere más conveniente al real servicio y a mi descargo y en lo de su serviso me ampara a todas horas a quien lo suplico Ciudadela y octubre 15 de 1666. De v. s. servidor que sus manos besa Marcos Sancho [2§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Santa Maria, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars de la vila de Sta. Maria de l'any 1667 lliurat a Nadal Bernat de Soller per 141 ll. Joan Bernat fill de Joan als Mirasel Andreu Arbona fill de Joan als Rua Francesc (Rosselló) Llabres als Basso tots de Soller Miralles sba. Gaspar Miro dit de la plaça de la vila Soller. Miralles sba. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. don Diego Clapes mensari Sr. don Ramon Sureda mensari Antoni Pisa Ador. de la mensa episcopal Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa capitu lar [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Robines, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delma de bestiars de Robines del Any 1667 lliurat a Nadal Bernat als Ruat de Soller per 99 ll. Joan Bernat fill de Joan als Mirasel Andreu Arbona fill de Joan als Rua Francesc Llebres als Basso tots de Soller Sba. Miralles. Gaspar Miro de la vila de Soller Miralles sba. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. don Diego Clapes mensari Sr. don Ramon Sureda mensari Antoni Pisa Ador. de li mensa episcopal Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa capitular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Pollença, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars de la vila de Pollença de l'any 1667 lliurat a Jeroni Arades carnisser per 202 ll. Jaume Segui i Bartomeu Aloy tots de Pollença Miralles sba. Sr. don Diego Clapes mensari Sr. don Ramon Sureda mensari Antoni Pisa Ador. de li mensa episcopal Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa Capi tular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Campos, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars de la vila de Cam pos de l'any 1667 lliurat a mestre Gabri el Thomas carnisser per 433 ll. Gabriel Thomas pª. i Marti Ferregut trocador d'ell [?] Sba. Miralles. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Antoni Piza menor adr. del Bisbat Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa ca pitular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Campanet i la Pobla, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars de Campanet i la Poble de l'any 1667 lliurat a Rafel Bennasser pª per 301 ll. El Reverend Antoni Garau prevere i rector de Campanet i Gabriel Guerau de la possessio Son Garau son germà Sba. Miralles. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. don Diego Clapes mensari Antoni Piza Ador. de li mensa episcopal Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa capitular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Inca, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars d'Inca i escorca del Any 1667 lliurat a Antoni Corro d'Inca per 260 ll. Bernadi Segui de Selva del lloc de Caimari Antoni Guerau de Son Muntaner de Moscari i Miquel Segui de Caimari Miralles sba. Sr. don Diego Clapes mensari Sr. don Ramon Sureda mensari Antoni Piza Ador. de li mensa hapiscopal Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa Capi tular [1§] Delme de bestiars de Muro i Sta. Margarita de l'any 1667 lliurat a Demià Serda carnisser per 380 ll. Jeroni Serra escrivent mestre Juan Calafell sabater mestre Miquel Amoros carnisser major i Miquel Ferra sabater Miralles sba. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. don Diego Clapes mensari Antoni Piza Ador. de li mensa hapiscopal Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa ca pitular [2§] Delme de bestiars Selva de 1667 lliurat a Pere Moger als Gual de Selva per 100 ll. Antoni Martorell Garumba i Pere Alberti als Saldat tots de Selva Sba. Miralles Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. don Diego Clapes mensari Sr. don Ramon Sureda canonge mensari Antoni Piza menor Ador. del Bisbat Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa capitular [3§] Delme de bestiars de Montuïri i Cas telitg del Any 1667 lliurat a Juan Marti als Rego de Binisalem per 201 ll. Vicens Amengual als Quiam de Selva habitador en Sancelles Antoni Trorrens del terme hortola als Foser Juan Rossello als Gelat de Binesalem Sebastia Busquets del terme hortola Sba. Miralles [4§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Sineu i Sant Joan, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiar 1667 de la vila de Sineu i St. Juan lliurat a Vicens Amengual de la vila de Selva habitador en Sancelles per 371 ll fiansas Antoni Torrens hortolar del ter ma Cristophol Morey de Castellet de Sta. Margarita Pere Pons de Salva del lloc de Moscari Miralles sba. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mansari Sr. don Diego Clapes mansari Sr. D. Ramon Sureda Canongi mensari Antoni Piza Ador. del Bisbat Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa Ca pitular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Alaró, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars Alaró de l'any 1667 lliu rat a Juan Rossello als Gelat de la vila de Binisalem per. fiancas Vicens Amengual als Quiam. de la vila de Selva habitador en la de Sancelles i Juan Marti de Binisalem als Rego Sba. Miralles Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. don Diego Clapes mensari Sr. D. Ramon Sureda Canongi mensari Antoni Piza menor Ador. del Bisbat Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa Ca pitular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Bunyola, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars de la vila de Bunyola de l'any 1667 lliurat a Gabriel Sempol als Quiet de la vila d'Alero per 61 ll. fiancas Miquel Reines als Credo i Joan Mas major tots d'Alero Sba. Miralles Sr. don Diego Clapes mensari Sr. D. Ramon Sureda mensari Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa capitular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Manacor, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delma de bestiars de la vila de Manacor del Any 1667 lliurat a Pere Fullana als Burguera de Manacor [?] per 847 ll. fiancas Pere Jaume de la possessio Guillem Llull de Miquel Sr. Francesc Bonat de Mateu i Antoni Riutord als Noviet tots de Manacor Sba. Miralles Sr. D. Juan Bautista Zaforteza don Diego Clapes mensari Sr. D. Ramon Sureda Canongi mensari Antoni Piza menor Ador. del Bisbat Pere Onofre Mayol pdor. de la mança Capi tular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Porreres, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiars de la vila de Porreras de l'any 1667 lliurat a Miquel Bauça fill de Cosme de Son Paricas de St. Juan per 243 ll. fiancas Matgi Bauça mª. de Son Paricas i Matgi Bauça fill de Cosme mª també de Son Paricas tots de St. Juan Miralles sba. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. don Diego Clapes mensari Antoni Piza menor Ador. del Bisbat Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa capitular [1§]
Carta de No consta a Persona desconocida, Petra, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delme de bestiar Petra de l'any 1667 lliurat a Francesc Bauça als Polit de la vila de St. Joan per preu de 243 lliures. 273 ll. fiancas

Joan Homar de Llorenç

Miquel Rullan als Fulla

Joan Riera als Domanech

Pau Bestard als Rebassa

Carrio et Fortuny, escrivà.

Sr. don Diego Clapes, mensari

Sr. D. Ramon Sureda, mensari

Antoni Piza, Ador. de la mensa episcopal.

Pere [?] Onofre Mayol, pdor. de la mensa Capitular [1§]
Carta de Escrivà Miralles a Persona desconocida, Santanyí, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delma de bestiars de Santagni del Any 1667 lliurat a Miquel Bauça fadri fill de Cosme gº de Son Pa ricas de la vila de St. Juan per 491 ll. fiancas Miquel Bauca dit de Son Pericas Magi Bauça major i Matgi Bauça menor tots de St. Juan Miralles sba. Sr. D. Juan Bautista Zaforteza mensari Sr. don Diego Clapes mensari Antoni Piza menor Ador. del Bisbat Pere Onofre Mayol pdor. de la mensa Capi tular [1§]
Carta de Persona desconocida a Persona desconocida, Inca, 1 de enero de 1667
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Delma d'oli de la vila d'Inca 1666. lliurat a Bartomeu Martorell als Guineu de la mateixa vila per 30 ll. fiança Antoni Corro de dita vila Hyeronim Llompart mostasaph d'Inca Pere Mas traginer de dita vila Petro notari [1§]
Carta de Andreu Corró a Pedro Santacilia y Pax, Zaragoza, 5 de enero de 1668
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Ilustríssima Avui {ESP. cerca} una era aparcar de sol ha vingut a mi com passaven tres galeres i enconti nent ne ha vingut altra de com entra ven en el port d'esta vila en què en continent som anats allí a veure quina gent era i m'han dit son tres galeres del duc de Tureis qui partiran de Barcelona amb companyia d'altres tres galeres per a anar a Ità alia; i la tormenta diuen tingueren les ha departides en què elles són arribades en est port i les altres tres prengueran per altra part i si fa bon temps fan compte de partirse dema; també han dit que Irlanda i orlanda han feta lligue amb Espanya contra França i que ses publicat a Barcelona ; de tot el qual Sr. don avís a Va.Sria. que Nre. Sr. guardi molts anys Pollença als 5 gener 1668 {ESP. cerca} dues hores de nit Andreu Corro not. lloct. de Va.Sria. [1§]
Carta de Mariana de Austria a Miguel de Salvá y de Vallgornera, Madrid, 28 de abril de 1668
No existe una descripción de la carta.
Temas: Mujer

La reina gobernadora

Espectable señor don Miguel de Salva y de Vallgornera de me [?] Consejo Supremo de Aragón, mi lugarteniente y capitán general: por parte de don Pedro Santacilia y Pax, procurador real de ese reino, se me ha dado memorial en que espere que por tener que representar algunas cosas de mi real servicio me suplica que para que mejor lo pueda disponer le conceda licencia para venir a esta corte por dos meses pues deja en ese reino dos tenientes, personas de toda satisfacción. Y antes de tomar resolución en la materia ha parecido encargar y mandaros (como lo hago) me informéis y digáis vuestro parecer para que entendido mande lo que convenga.

Data: Madrid a 28 abril 1668

Yo, la reina,

[?]

Al virrey de Mallorca
Carta de Joan Gayeta a Francesc Servera, Lugar sin especificar, 17 de octubre de 1693
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

Amigo i Mío Als 16 dels corrent rebé la de v. m. en què vist el com tingut en ella he fetes totes les diligències per tornar resposta a v. m. de tot el que en diu; en quant en què v. m. m'hage feta fiant-se no és positbla per quant jo no he tingut tal dret en el que diu que li féu per mon respecte jo li estima amb tota manera i en pesa que v. m. hagi de patir ninguna influència que jo el que li se dir que no po dir persona ninguna que per comta meu hagi pagat valor d'un diner {CAST. antes} he jo per moltes persones enequi he fets molt bé nefisis me son estats verdugos; i en el que en diu si tinc notísies de les 48 ll prot (sic) creura amb to (sic) veritat i per li hemistat que hevem sempre professada i professa rem mentre Déu ens doni vida que jo no tinc notícies que v. m. fes fiant-se de tal home; solement li senti a dir que estos diners se eren pagats al patrimoni real i que el inquisidor hevia callat com se pot de xar de veure que en tants anys no seheges pagat esta pertida. i també pot considerar que per als 2 del pr. Vinent farà ii anys que càrrec fortuna sols me som pesetgat 16 mesos en llibertat dque si fos ací ni v. m. ni persona alguna voldria jo que patís per mi que bé sap v. m. al meu natural però confia amb el Cristo de la Mar-se i se Mara Sma. que prompte ens veurem i si acàs és cosa qui dependesca de cosa mia daré satisfassio fins a vendrer la camisa de lesquena i així no dic més sinó que en mani en tot el que sia de son gust i Déu el guarde. i octubre Als 17 de 1693 Amigo i Sdor. de v. m. que S m B Juan Gayeta FFs. Servera [1§]
Carta de Antoni Imperial a Bartolomé Mercadal, Ciutadella, 31 de octubre de 1696
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar

El Gor. i capità gl. Magnífich i Noble Sr. don Bartomeu Mercadal lloctinent de procurador reial en la present illa de Menorca de diners del real Patri moni donarà i pagara a Josep Sabater vint i quatre lliures per vuit dies que su Sra. amb son Alguacil son estats fora fent les diligències que sa magestat ha manat fer per tota l'illa conforme dos reals ordres de 2 i 4 setembre del corrent any que convenia molt a son Rl. sevey 16 lliures per {ESP. su sria.} i les 8 lliures pel Alguacil que tot fa mana [?] de dites 24 lliures i prendre apocha de {ESP. recibo} en son descàrrec dat en Ciutadella als 31 d'octubre 1696 24 lliures Sr. don Antoni Imperial Ut Rubi Assor. {LAT. Poques sba. Firmavit apocham dia 1a 9bris. 1696 Abadia escriva} Dich jo Josep Sabater que tinc rebut del noble Sr. don Bartomeu Mercadal por. Rl. de l'illa de Menorca la damunt dita quantitat per les raons damunt dites i per no saber escriurà fas fer la present de mà de Jaume Xemena arjen ter, avui al primer de novembre 1696 Ita est in originali Jacobus Abadia Regi Patrimoni sba. [1§]

Criterios de transcripción

Todas las cartas del epistolario se editan en una doble transcripción –literal y modernizada– consultable siempre simultáneamente con el facsímil de la carta original.

Transcripción literal

Generalidades

Se trata, para cualquiera de las lenguas presentes en el epistolario, de una transcripción paleográfica estrecha que reproduce con fidelidad total el uso gráfico del autor del texto aunque no se corresponda con la normas ortográficas actuales y aunque ello suponga transcribir errores evidentes. Hay dos motivos para este criterio: 1) una transcripción paleográfica de este tipo es un punto de partida más eficaz, ya que puede ser luego adaptado a múltiples usos, modernizando la ortografía, añadiendo acentos y puntuación, regularizando el uso de mayúsculas, etc. según el uso que se quiera dar a los textos o los destinatarios a los que vaya dirigido. Por el contrario, un texto modernizado supone haber suprimido ciertas características del uso lingüístico de su autor original que no son fácilmente recuperables. 2) una transcripción paleográfica preserva información lingüística relevante: por ejemplo, la separación de palabras arroja luz sobre unidades fonológicas como la sílaba, o gramaticales como morfemas. Asimismo las grafías originales pueden denotar procesos dialectales o de transferencia de otras lenguas.

Ortografía

Se respeta el uso gráfico del original, incluso aquellas grafías que parezcan superfluas o sin valor fonológico: x, ss, ç, h, b, v, u, i/y, ph, th, etc. En los casos en que en el texto aparece «r» donde hoy usaríamos «rr» o «c» donde esperaríamos «ç» lo dejaremos como tal. Se conserva la acentuación o falta de la misma del original.

Igualmente se reflejan en todo pormenor paleográfico el uso de la mayúscula y la minúscula, y la puntuación, muchas veces arbitraria.

Se respetan los cultismos gráficos: columpna, comptar y también las simplificaciones fonéticas de los cultismos: dino, lición.

Separación de palabras

Se respetan todos los procesos morfofonémicos reflejados en la escritura, por ejemplo te visto que refleja ‘te he visto’ se transcribe como está en el original. Igualmente transcribimos: menbarque, lazotea, parenbiar, etc. (los casos en los que dos palabras se hayan escrito con el mismo trazo sin levantar la pluma no implica necesariamente que estén escritas juntas).

También se respetan las amalgamas o cualquier otra grafía que represente una pronunciación particular: decille (por ‘decirle’), escuro, colesio, vijitar, esamen.

Abreviaturas

Las abreviaturas se desarrollan empleando paréntesis angulares: sto se transcribe s<an>to, dho d<ic>ho, q. q<ue>, nros n<uest>ros. Si en una palabra falta texto que suele ir en abreviatura pero el escriba no ha puesto el diacrítico o la indicación que normalmente indica la abreviatura (por ejemplo propto sin indicación de abreviatura) lo transcribimos pro[<m>]pto donde se indica que la abreviatura no figura en el original y es añadido nuestro.

En el caso de abreviaturas usuales que indiquen tratamiento (D. Dr. V. M. Vd. etc.) se pueden dejar como vienen en el original.

Añadidos y enmiendas del editor

Si es evidente que falta algo en el texto –y no estamos ante una abreviatura– se suele restituir, pero sólo cuando estamos absolutamente seguros. Lo restituido se pone entre corchetes: pdre transcrito p[a]dre.

Si en el texto sobra algo por error (una sílaba o palabra repetida) utilizamos paréntesis con barra invertida para indicarlo (\...), pero sólo cuando estamos muy seguros, porque material aparentemente superfluo puede ser una particularidad morfológica o gráfica de la época. Así pues vinieron a la la casa se transcribe «vinieron a la (\la) casa». Se ha de tener en cuenta que el signo «\» en «(\...)» sirve para discriminar los paréntesis genuinos empleados como signo de puntuación.

Añadidos y enmiendas en el original

En el caso de que encontremos letras, o palabras entre líneas o en el margen que han sido añadidas por el mismo escribano o un corrector posterior transcribiremos estas palabras entre corchetes «[ ]» con un circunflejo «^» en su interior (para diferenciar de los añadidos que incluimos nosotros mismos, que van simplemente entre corchetes «[ ]»), con una nota explicativa si fuera necesario. Ha de entenderse que empleamos este sistema para material añadido. Cuando el escribano ha continuado en un margen simplemente porque se le ha acabado el espacio al final del folio no consideramos que se trate de un añadido, sino que continuamos copiando el texto numerando las líneas de manera consecutiva.

Señalamos la presencia de varias caligrafías con la indicación al principio de la carta: «(dos manos)», «(tres manos)», etc.

Para reflejar texto tachado en el original lo reproduciremos entre «( )» con «^» en el interior para diferenciarlo del texto superfluo que suprimimos nosotros mismos al transcribir que se marca con «(\)». Retomando el ejemplo anterior vinieron a la la casa, se transcribe «vinieron a la (\la) casa» para suprimir el texto erróneo, pero si el segundo la ya aparecía tachado en el original transcribimos «vinieron a la (^la) casa».

Alternancia de lenguas

Cuando aparece texto en una lengua diferente de aquella en la cual está redactado el cuerpo principal del documento, el texto en cuestión se marcará con llaves «{}» que contengan al inicio las tres primeras letras del nombre castellano de la lengua en cuestión (LAT latín, CAT catalán, ITA, italiano, FRA francés, POR portugués, etc.). Por ejemplo: «entonces dijo {LAT ave maria gratia plena} mientras se santiguaba.» En html marcamos las distintas lenguas: <span id=”latin>capbqekbkb”</span> tanto en transcripción original como en la modernizada.

Foliación y número de línea

La transcripción literal se dispone a la izquierda del facsímil del documento correspondiente. Las líneas del documento original se reflejan con una numeración correlativa de principio a fin del texto, antepuesta a cada línea y en color gris. No reiniciamos, por tanto, la numeración en cada página del mismo documento.

Nota importante:

Siempre que tenemos dudas preferimos insertar una doble interrogación entre corchetes [??] junto a la lectura dudosa. Así podemos localizar los problemas fácilmente y corregirlos cuando tengamos la solución (empleamos corchetes porque se trata de un añadido nuestro, las interrogaciones no estaban en el texto). En caso de abreviaturas dudosas se puede transcribir mto m<[??]>to. Muchas de estas dudas se acaban disipando. Consideramos preferible actuar con prudencia y poner interrogantes en vez de ofrecer una lectura que pueda ser errónea.

Transcripción modernizada

Abreviaturas

a) Las abreviaturas se escriben en minúscula y se desarrollan siempre que se pueda. Por tanto, escribimos completas las palabras y tratamientos protocolarios como los siguientes (ponemos ejemplos en español y catalán):

señor o senyor, senyora o señora, mossèn, santo, número, reals reales, libras lliures, escuts, etcétera; il·lustre (il·lustríssim), honorable, magnífico, excel·lentíssim, etc.

Y también los números ordinales, los meses del año, los nombres de países, etc.:

Ej.: 1º (primer o primero), 2º (segon o segundo), 7bre (setiembre setembre), Alemanª (Alemania o Alemanya).

En cambio, no desarrollamos las abreviaturas de respeto:

dr. (doctor), d. (don), da. (doña/dona/donya), v. m. (vuestra merced / vossa mercè), v. s. (vuestra señoría / vossa senyoria), v. e. (vuestra excelencia / vossa excel·lència).

b) Los tratamientos o expresiones protocolarias en la firma o cabecera de las cartas los desarrollamos completamente:

Ex: Su mor. sdor. > su mayor servidor

q.s.m.b. > que sus manos besa

etc.

c) En el caso en que aparezca en una carta en español o catalán texto en latín que contenga abreviaturas, se conservan:

Ej.: et al.

d) Siempre que sea posible se escriben los nombres propios completos con la ortografía actual. Si la carta está en español las abreviaturas se desarrollan en español y si está en catalán se desarrollan en catalán.

Ej: Jº > Jerónimo, Gerº > Jerónimo, Pº > Pedro, Antº > Antonio

Asimismo, Los nombres propios se regularizan según el uso actual: Safortesa > Zaforteza, Çavella > Zavellá, Marqués de los Veles > marqués de los Vélez.

Se informa de la variabilidad ortográfica y en el orden de los apellidos de los remitentes y destinatarios de las cartas por medio de una ventana flotante que aparece al pulsar sobre el nombre modernizado y regularizado en el cuerpo de la carta.

Mayúsculas y minúsculas

a) Todos los cargos y tratamientos protocolarios se transcriben en minúscula dentro del texto, en la firma, en la cabecera de las cartas y en las notas o fichas informativas.

Ej.: rey, rei, virrey, batle, procurador reial, governador, capità, inquisidor general, bisbe, arquebisbe, prevere, mossèn, doctor, su majestad, vicecanciller, capellán secretario

Ej.: magnífic i excelentíssim senyor governador, il·lustríssim senyor procurador reial, su majestad, capitán general, d. Pedro Santacilia, da. Cecilia Zaforteza, etc.

b) Todos los nombres propios (de persona, de lugar, nombres de embarcaciones, apodos, etc.), se escriben con mayúscula inicial.

Ej.: Nostre Senyor/ Nuestro Señor (cuando se refiere a Dios o a Cristo), el Cielo, etc.

c) Algún nombre de documento oficial concreto –cuando no es genérico– se transcribe en minúscula.

Ej.: El memorial (o real orden, informe, etc.) que recibí ayer…

d) En toponimia, el elemento genérico (golfo, cala, calle, plaza) se transcribe en minúscula y en mayúscula si pasa a nombre propio:

Ej.: la sierra de Tramuntana (pero: la Sierra)

plaza Mayor (pero calle de la Plaza Mayor)

e) El nombre de determinadas zonas se transcribe en minúscula:

Ej.: capilla, cámara de los pajes, secretaría del Consejo de Aragón, palacio de los Duques, castillo de San Carlos

En cambio, escribimos en mayúscula:

Casa de Campo, Consejo de Aragón, Real Audiencia, Universitat, Reial Patrimoni

f) Todos los cargos, nombres de oficios o de profesión se transcriben en minúscula:

Ej.: capità, procurador, governador, pagès, criat, capellà, prevere, escribano, notario, secretari, jurats o jurados (de la Universitat o Universidad), oïdors u oidores (de la Audiencia), etc.

g) San/Sant/Santo, Santa, se transcriben en mayúscula cuando va precedido de genérico + de:

Ej.: illa/isla, calle/carrer, plaza/plaça, montaña/muntanya, posesión/possessió, riera, torrente/torrent, convento/convent, iglesia/esglèsia, abadía/abadia, ermita, monasterio/monestir, santuario/santuari, capilla/capella, altar, portal, torre, castillo/castell, palacio/palau, puerto/port, etc.

castillo de SanCarlos, capella de Santa Anna, etc.

Puntuación

Igualmente, puntuamos el texto según las normas actuales de la RAE, intentando respetar el sentido correcto de la frase. No es necesario enfatizar que se trata de una tarea compleja por ser textos que en muchas ocasiones siguen pautas orales, pueden estar escritos descuidada o muy apresuradamente y, por tanto, aparecer plagados de anacolutos, elipsis, errores de coordinación, etc. Aunque siempre actuamos siguiendo un principio de mínima intervención y con la mayor cautela posible, se hace necesario en muchas ocasiones interpretar el texto según el contexto u otras informaciones complementarias de que podamos disponer. Hemos intentado que nuestras intervenciones sean en todo caso visibles utilizando corchetes para nuestros añadidos, enmiendas o comentarios.

La transcripción modernizada presenta el texto dividido en párrafos, sin señalar ni numerar las líneas del manuscrito original. Sí se señala la página correspondiente del manuscrito original mediante numeración consecutiva en gris.

Es importante subrayar que cualquier añadido por nuestra parte va siempre entre corchetes «[]». Si, por la causa que sea, hay una laguna en el texto original o un problema de lectura que no podemos resolver, lo marcamos en el mismo lugar del texto así: «[?]» Ocasionalmente, en el botón de «observaciones» presente en cada carta se comentan las dificultades que a nuestro juicio exigen una nota complementaria.

De aplicación específica a las distintas lenguas

Cada carta está definida en una lengua principal aunque presente varias en el texto (que van convenientemente marcadas, según hemos explicado).

Textos en español

Para los textos en español, como principio ortográfico general, nos atenemos a las normas de la última edición de la Ortografía de la lengua española (Madrid, 2010) de la Real Academia Española, combinadas con las indicaciones del Diccionario de la lengua española (DRAE) en la versión web permanentemente actualizada (http://www.rae.es/recursos/diccionarios/drae). Al no tratarse de textos literarios y entender que debemos facilitar la lectura a un público mayoritario, no especializado en las peculiaridades de la lengua de los siglos XVI, XVII y XVIII, llevamos a cabo una modernización y adaptación lo más completa posible al estado actual de la lengua española que permita al lector y al investigador hacer búsquedas cómodamente en el corpus sin necesidad de conocer las posibles variantes ortográficas.

Textos en catalán

Seguimos las normas ortográficas del Institut d’Estudis Catalans.

Por lo que respecta a los nombres de fincas o posesiones, escribimos Ca, Can (y Ca na), Cal y Son mayúscula y el/es, la/sa minúscula: Can Berga, Son Sant Joan.

Se suprime el punto volado en los textos en catalán en casos como:

no·s > no és, qu·està > que està, etc.

Santacilia

Lista de legajos

Cancelar