
Lorem ipsum ad his scripta blandit partiendo, eum fastidii accumsan euripidis in, eum liber hendrerit an. Qui ut wisi vocibus suscipiantur, quo dicit ridens inciderint id. Quo mundi lobortis reformidans eu, legimus senserit definiebas an eos. Eu sit tincidunt incorrupte definitionem, vis mutat affert percipit cu, eirmod consectetuer signiferumque eu per. In usu latine equidem dolores.

No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarFins ara no és estat possible haver-hi bon temps per a partir-me i, segons la fortuna que hi ha, crec no el farà de molts dies, pel que el pare confessor i secretari del Sr. {ESP. príncipe} se són resolts d'anar aquí. Jo he pensat que convendria portar-me’n ordre de {ESP. su excelencia} que, en cas a les parts a on arribaré hi hagi algun mariner pres, que vulgui venir a servir a la reial armada, que me’l deguin donar. V. s. ho manarà dispondre de la manera que li paregui [?] i en qualsevol part [?] de Ciutadella,
Joan de Nans
Sr. governador.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarCon las buenas nuevas de su salud de v. s. nos holgamos mucho mi madre y yo. Hoy, luego que le di el recado y orden de V., dispuso su ejecución, y se está obrando a toda prisa. La [?] del Juan Martorell besa. dar licencia a su marido si ha despachado lo más preciso de los negocios, a dar una vuelta a su casa. Si v. s. juzga por mejor venirse juntos si ni ha de sardar [?], nos hará merced disponerlo, de modo que el príncipe no entienda es negociación del Dr. Martorell, como en efecto no lo es. Las barcas de Alcúdia tardan mucho a venir con alguna nuevas de las [?] que esperamos. Dios nos las traiga con bien presto y a v. s. que nos tiene muy solitarios [?] todos besamos a v. s. Las manos. Ciutadella, a 18.
gobernador.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarCon la ocasión de pasar a esa isla mosén Doménec, he querido enterar a v. m. de lo que se sirve su majestad. de ver logrado el intento del papel incluso, y que con todo secreto disponga v. m. que los bergantines más ligeros y bien armados se dispongan con toda brevedad y vayan a Tarragona, desde donde para rece se podría intentar, por ser lo más vecino a Barcelona, sino juzgaren otra cosa los patrones de los bergantines como más pláticos, pues para el intento. y en esta conformidad escribo. para que envíe luego los. son muy para el efecto. estos bergantines y. para ir a este Servº y. allí estas dos partidas de bergantines. escogida que me asegura su. suya saliendo de Tarragona por la [?] podría. a media noche en el puesto que señala el papel y antes de amanecer hacer esta empresa de prisioneros con la menor hostelidad (sic) que se pueda, porque sea principio para poder después hacer con ellos lo que se pretende, por cuya causa conviene que los cabos de los bergantines vayan bien ins truidos, porque si hiciesen mala guerra al intentallo, des pués sería de menos útil al disignio (sic). y, en caso que el Sr. don Lope de Francia hubiere enviado sus bergantines ya cuando los de v. m. llegaren a Mallorca, podrá mandarles, v. m., pasen la vuelta de Tarragona, donde estarán sin falta.
Sr. don Pedro Santacilia.
Fío tanto de la fineza de v. m. que no dudo de conseguir cuánto por su mano se guiare. y, por que, se alienten a hacer este servicio., puede v. m. en mi nom bre ofrecer cien escudos de premio a cada bergantín que trajere, presa de la calidad que pide el papel, que yo se los daré aquí, que es dónde han de venir a parar con el efecto de su viaje sin tocar en puerto, hasta llegar aquí. y, si tocaren por accidente del tiempo, no den parte ni noticia hasta llegar a verse conmigo. v. m. ve que el tiempo no solo es limitado sino preciso. y, así, cada hora es de estima en la ocasión. y, porque no ha llegado el dinero que espero y v. m. se habrá menester, digo que mande v. m. se tomen bastimentos para dicha gente de los ver. provisiones para quince o veinte días. y, concertado, lo que. como ahí se sabrá) podrá v. m. sacar letras. dar luego con que no habrá difi. que de eso del.
El duque de Alba [?]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarJesús, Maria.
Senyor governador,
Jo sóc filla del criat de v. s. Jacinto Cardona, que m'han dit és en Madrid i que està casat en Ciutadella amb la senyora Clara Albertina. Jo suplic i deman en mercè a v. s. me sia pare en esta ocasió de dir a dita senyora li doni el breviari que té de mon pare, que Nostre [Senyor] guardi, que ja me'l tenia promès, juntament amb el jornal. I, v. s. me farà caritat de donar-lo al pare confessor, qui és aquí, el senyor doctor Contreras, [roto] v. s. en Cristo per a encomanar-lo molt. [Roto] regent mare priora i tot aquest convent de [roto]
[En aquest convent] de Nostra Senyora de Concepció [roto] de 164[tinta borrada]
Sor Maria Cardona, religiosa, pel que v. s. manés
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl castellano me ha escrito que Foguet y el alguacil Juan a esa villa de Ciudadela a comunicar los procesos con algún letrado o letrados, para ver conforme a él si merecía protestarle, se presentara en Madrid. Yo bajé hoy lunes por la mañana a esta villa a cumplir la orden de v. s. y, como no le hallé, me fui a Fornells a ver si v. s. se había ido por otro camino y, no hallando a v. s. me he vuelto. y, porque me voy a dormir al convento, escribo estos renglones y decir a v. s., de parte el castellano, no consienta que juzgue ni se entremeta (sic) en estas causas el asesor por que, dice, es parte contra él y, además, de mandar su majestad. en sus reales Órdenes, que el asesor de la Gobernación no se pueda entre meter (sic) en Jurisdicción de capitánía Grl. y, pues, [1§] auditor de los que sirven por el consejo de que hubiese doctor Martorell, que v. s. le haga merced [?] ualquier letrado fuera del asesor estará muy contento de cualquier cosa, no siendo en perjuicio de su pleito o mensaje. y, así v. s. se sirva mandar despachar y escribir en esta conformidad a Ciudadela, supuesto que para tomar letrado, el capitán Pedro de la Vega lo ha de pedir a v. s., a quien toca elegir porque dice el castellano, que en esto el cumplir con el refrán de "Al enhornar se hacen los panes tuertos" y la brevedad de mandar a v. s. que la buena diligencia es madre de la buena ventura yo, como mandado y criado de v. s., obro y en lo demás, como fuere de su gusto y servicio de v. s., a quien Nro. Sr. Guarde. como deseo. De El Mercadal, hoy Lunes Santo.
v. s. perdone la grosería del corto papel. Sírvame de disculpa la poca [?] del lugar.
. Thomas Lupe
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPer trigar el portador que me porta la vostra carta anar-se’n, no he respost a la vostra carta. Ara m’ha avisada que se n'anava i, així vos vull escriure llargament, doncs he tingut tant de temps i m’ha servit de descans, perquè moltes voltes hem xerrat de vostres descuits i no dicara, sinó de tota la vida, que ara estau de la manera que vós desitjau, fora de no sentir-me ganyolar, i de ma mala condició, que podeu pensar que si terrible la tenia que molt més mala la tinc ara, que ara ja em fag vella.
Així, féu molt bé de no voler creure el que jo us dic, que escrivint-vos que me fésseu mercè de donar-hi un pas que m'importava, bé podíeu aventurar el venir, així com aventurau anar en altres parts. Això i em teniu obligació de fer que, si vos en recordau, jo us ho vull fer recordant del que sou des vingut. Açò haveu de saber que tinc molta ocasió de dir-ho, que la germana m’ha dit que sou estat a veure-la i que a mi no m'hàgiu volgut fer mercè, i diguéreu que tornaríeu d’aquí quinze dies. Ja molts quinze dies són passats, que bé sabeu vos que jo, havent-ho sabut, me'n tenia d'enutjar, pus es vostre gust, som consolada. Més no deix de pensar que vós estau molt descuidat que bé sabeu vós que ara és temps desocupat, que recull en el blat en la Torre, que era temps a propòsit per a donar-hi un pas.
Més, en fi, no hi ha que fer-vos recordar res, perquè no hi hauria llengua que poder-ho escriure, les obligacions que me tenia i els descuits que teniu. Però els hòmens que presumeixen de ser tan discrets, com pensau ser, no haurien de ser tan descuidats ni faltar a s'obligació, sinó que vós no us adonau que la tingau com teniu altres coses de major consideració i {ESP. cuidado}, que això es disculpa, que ja sé jo que encara que me queixàs, no us en pedieríeu.
I, així, no us vull enfadar ni us vull suplicar ninguna cosa, perquè no [1§] serviria, sinó d'{ESP. enfado}, com sempre n'ha causat totes més coses, però no vull deixar de [?] del que pens fer, que dintre deu dies me’n vaig a la Torre i i estaré fins que estaré malalta, però procuraré en estar bona per a poder-hi estar molt temps al setembre. Els d'aquesta casa se’n van a la Cartoixa, i hi estaran deu o dotze dies. Ja he parlat amb el que se’n portarà la carta i li he dit el mateix i no ho dic perquè faceu allò que us doni més gust, que de la mateixa manera ho he dit a aqueix home i m'alegrí molt que digué que tota aquella gent de la vostra terra volien cridar, doncs els tinc per discrets, perquè amb vós més val pau que guerra.
Més tinc perquè en vós ho puguin concertar, perquè gustareu de viure d'aqueixa manera, perquè no hàgiu d'acudir a l'obligació que teniu, que aqueixa sempre vos he de treure, fins que vós siau ben conegut. Més, veig [?] ara poc remei, perquè ara hi estau assentat a vostre gust, si bé l’amic sempre torna per vós, que moltes voltes m'ha causat desfici, i estaré sempre amb aqueix fins a tant que m'hàgiu donat lloc en què me pugui esbravar, que bé podeu pensar que en tinc molta necessitat, que ja el cor no em cap dintre son lloc i moltres altres coses, que ninguna cosa sento més en l’anima i en el cos que venir a Barcelona i no voler deixar-vos veure.
Què ha de pensar d'una cosa com aqueixa [?] Forçadament ho he de sentir molt. Cansareu-vos del que vos escric llarg i tant queixar-me aquí coneixereu la passió d'{ESP. ánimo} que tinc, que sempre hàgiu de tenir un {ESP. modo} de condició. No sé com no la mudau, sinó que vos no us n'adonau. Més, ja haveu feta resolució que qui és nul·la [?] se muira i esclata, féu molt bé, viviu vós certament, tot el {ESP. demés} anirà molt bé i no us mateu per dingú, que sols vós viscau no se us dóna res que dingú se muira, que en aqueixa parcialitat sou arribat vós.
Ja deveu saber noves, escric noves perquè qui té tants [2§] amics com vós totes les deveu saber, que vos les deuen escriure, i millor [?] que jo no les sabria dictar, perquè no les vaig {ESP. escudrinyant}. I, així, no les podria tan bé escriure. Sols hi ha de nou que aquella dona és fora de la casa, que és estada una cosa prou dolentament feta, per molta cosa més, doncs és estat gust de tots dos molt bé. Més, m'apar que no heu {ESP. acertat}, que per mal o per bé valia més que aqueixa dona estigués en son lloc que, per això, vos escriguí jo per Nadal que vinguéssiu o que donàssiu ordre, en què s'adobàs i que aqueixa persona no fa res de doure [?], doncs que està fet, vós donareu altra ordre com vos convindrà el venir ací.
Tenim noves de la vinguda del rei per certes [?], que ja per tot agost serà ací la cavalleria en Barcelona, i la duquessa parteix divendres d’ací, per anar a Empúries i tornar molt prest, com sabrà que el rei parteix, també partirà. No hi ha sinó procurar amb molts trantins [?] i no fer tant del pobre com l’altra vinguda que, per demanar-vos una casa me representàreu tots els treballs i com era la primera que us havia demanada m'és restada sempre en la memòria, pensant que jo fos estada tan poc venturosa que tothom feia el que podia i que vós tinguéssiu tan poca voluntat, que me diguéssiu que estàveu pobre en les coses que me donaran gust. A fe que jo no ho haguera fet així, ni ho faria en coses que vos convingués, si bé sé jo que vós de mi no teniu necessitat, doncs que teniu persones de major consideració que jo, el de molt poca importància, com sempre vos hem conegut, que Déu me farà mercè que algun dia. Més no voldria que fos tant a vostres costes.
Avui me sóc {ESP. despedida} del portador i m’ha dit que molt prest no us veuríem. Preg a Déu que sia així, que l’aire ens mut com en les {ESP. demés} coses, que això bé les he conegut en totes les coses [3§] vós heu posseïdes. Més, en tot això que vos apreciau tant mal i féu tot el que pugau contra de mi, no per a això vos deixaré de servir de totes maneres, que ja sabeu que tinc poder per a tot, encara que si he de cremar una ciutat, ja sabeu que en això no {ESP. miento}, sinó que dic veritat. Tot açò que sabeu (que sabeu que en això no {ESP. miento} sinó que dic veritat). Tot açò que dic faria per vós bon gust i servei.
Ja sabeu el meu cor quin és, que no diu més d'allò que pensa fer, i no pensava escriure sinó dues ratlles i ara escrivia que no me’n podia [?] deixar. Més, per no cansar-vos no he volgut acabar el paper blanc i deixar-vos lloc per a respondre, doncs escriure tant curt, les poques voltes que escriviu, com si hagués un dia que no m'haguéreu escrit. Guard-vos Déu. Tota, tota, tota.
Tota
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarIl·lustríssim Sr.
Diu Pere Ferrer, natural de Mallorca, de la vila d’Esporles, i fa a saber a v. s. il·lustríssima per avís com fa {ESP. circa} 14 dies que es trobava en Toló, i el general de l'armada de França demanava ell i un altre mallorquí, Damià Ensenyat, i un altre, Sr. don Pedro, que porta cama de figuera. I, estant allí, els interrogà que li diguessin i fessin relació de quin {ESP. modo} i en quina força estava Menorca, i qui era governador, i com se deia el capità del castell de Maó, i quants soldats hi havia, al que li respongué dit Damià Ensenyat i donà-li relació de tot i prengué’l pres. I dit Ferrer, qui no volgué saber res de dites coses, obtingué llicència i passaport per a anar-se’n alliberat, a on havia estat captiu {ESP. circa} de cinc mesos, que anant en servici de sa magestat, tramès per don Diego, cavaller governador de Roses, que portàvem tres frares que enviava a sa magestat i dos catalans, els quals tots avui estan presos en Toló. I, així, dit Ferrer, fa sabedor a vostra il·lustríssima de com ell entengué a la clara que dit general té intent cert de donar salt a Menorca. I, per ço, pel que és conegut de don Pedro Santacilia, que governa Menorca, té ganes de fer-li a saber i anar allà. V. s. se servirà a afavorir-lo d'algun {ESP. socorro}, perquè és vingut tot despullat, el que diu amb el {ESP. modo} que pot secret. I el demés serà a la vista.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarNo ignora v. m. ni ignorar puede Sr. capitán don Enrique Ponce de León, gobernador de los cuatro galeones que están en el puerto de Mahón de, como habiendo tenido noticia que v. m. (sin poderlo hacer) había embargado una saetía genovesa, que vino los días pasados de Cerdeña, cargada de diferentes provisiones como son: bizcocho, tocino, vino y otras cosas para socorro o de la armada real o de alguna fuerza de su majestad, tomándole las velas y el timón con pretexto de que si se partía y topaba con la armada de Francia era contingente dar lengua de cómo estaban dichos cuatro galeones en ese puerto de Mahón, y que podía suceder algún daño del aviso, y ni tampoco puede v. m. ignorar, de que habiendo entendido la materia y hecho discurso sobre ella, di orden al {CAT. batle} justicia ordinaria de la vila de Mahón para que de mi parte diese a v. m. un recaudo, suplicándole librase dicha saetía y la dejase hacer su viaje por conocer que, dado caso que topase con la armada francesa y diese lengua de los cuatro galeones, no había [1§] peligro, supuesto están debajo el amparo del castillo y no de pronta partida, antes bien, según se entiende, despacio y en dicho recaudo di a v. m. otras causas que podían bastar para librar dicha [?] saetía y no ha sido bastante para desistir de su aprensión, para lo cual me ha sido forzoso escribir a v. m. la carta que por mano del justicia ordinaria de Mahón ha recibido. Sin embargo que fuera más justo y mayor correspondencia el haberme v. m. avisado del embargo y por qué ni el recaudo ni la carta ha obrado de parte de su majestad a v. m. requiero y de la mía es harto que luego restituya v. m. al patrón de dicha saetía las velas y timón y le deje libremente hacer su viaje, su puesto que dicho patrón lleva despachos para su majestad y provisiones para sus reales armadas o ejércitos, teniendo v. m. consideración de que los cuatro galeones que v. m. gobierna no es tán de pronta partida, que pueden ser de mucha importancia los despachos que lleva para su majestad., que [2§] los galeones que están a su cargo de v. m. están en lugar seguro, que cada día entran y salen bajeles en los puertos de esta isla, los cuales no se pueden detener por no quitar el comercio. y, finalmente, que si se tiene noticia de que en esta isla se embargan los bajeles pasajeros, careceremos de algunas nuevas que suelen traer de provecho para la custodia de la isla y, además, de lo referido no puede v. m. ignorar que semejantes embargos sólo a mi, como a gobernador y capitán general de la isla y de sus puertos toca hacer cuando conviene al servicio de su majestad y no a v. m., para lo cual vuelvo a requerir de parte de su majestad, restituya dichas velas y timón y no impida el viaje al patrón de dicha saetía, despacho de su majestad, las provisiones para sus reales armadas y pasajeros, porque de no hacerlo, (lo que no es creíble), será fuerza por defensa de mi jurisdicción, proceder en la forma que el derecho me diere lugar (y deberé dar cuenta a su majestad. [?]) al desembargo de dicha saetía y de todo dar cuenta a su majestad. (representar a su majestad.) y cuán de servicio suyo es vejar [?] a los navíos, pasajeros sin causa que importa [3§] al mayor servicio, y porque en cualquiera tiempo conste de todo lo referido [?]. Ordeno a Bartolomé Foguet, notario real, vecino de la villa de Mahón, que (presente) notifique a v. m. este requerimiento y deje de haberlo hecho al pie de este dicho requerimiento. Fecho en el Real alcázar de Villa de Ciudadela etts.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSeñor, El patrón Lauys Ge. llegó aquí y, asimismo, el general Sr. don Martín Carlos. y a entre ambos he visto, que sin perder tiempo han discurrido por los puertos de esta isla para dar cuenta a v. m. del estado de sus fortificaciones. y, según parece, en esta diligencia han cumplida las órdenes que (tiene) en este particular tienen de su majestad. Cuando llegué a esta isla la tuve yo también, de que di cuenta a v. m. y cierto de que, a no interpretar por favor el haberme v. m. mandado venir a ella, que me desconsolara el ver la fla queza y poca asistencia, pero como en todas ocasiones debo hacer memoria de las honras que v. m. me ha hecho, no le supº en esta nueva quede este empeña [?] como lo hiciera otro
suyo, que me permita espere de v. s. mgd. que he de estar muy asistido, para que yo dé mi buen cobro de lo que importa tanto y mantenga la reputación que he adquirido en el discurso del tiempo que viva a v. m., pues todo se reduce a [?] mandar que se me remitan 400 o quinientos infantes y situ ación para su sustento y orden, para que se crezca la caballería de aquesta illa (sic) hasta número de duscientos caballos que, para el presente no hallo otras fortificaciones más importantes, ni cosa que sea tan fácil para este (cualquie) francente [?].
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarLletra bastant complicada [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPot ser isca demà en alguna sort de les que s'han de sortejar en els oficis universals i, {ESP. luego}, tendran dificultats que no puc per ser sustent de la virtut, del qual ofici m'ha fet mercè v. s. Suplico a v. s. en cas isca, sortia dita dificultat dient m'accepta la renunciació que en virtut d'este bitllet. En tal cas renuncio l'ofici de sosistent i confia serà {ESP. allanar} totes dificultats i pugui jo emplear-me millor en servei de v. s. D'esta sa casa etts.
De v. s.
Don Bernat Oliver
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarLa sequedad del tiempo en esta isla de Mallorca le ha quitado todo género de frutos, de manera que está falto (de todos los) de granos necesarios y se va remediando, en que los naturales estaban cómodos y la Universidad no esperará para remediarlo, dando comodidades para traer trigo. Y como en todas las provincias comercarias hay abundancia, confío que si no se descuidan [?] no faltará, pero como la [?] y gente menuda se hallan sin tener que trabajar y falta de sustentos (de comodidades) se van aumentando los ladrones, particularmente ladrones en las villas, pueblos y caseríos, que es cosa muy considerable, añadiéndose a los muchos forajidos que van haciendo a todas horas delaturas enormes, perdiendo el respeto a Dios y a la Justicia, la cual se halla hoy sin medios ningunos no tan solamente de [1§] poder castigar sino [?] de mostrar la cara ministro ni oficial ninguno y aún los de la R. A., sin crédito ni forma ninguna para poderles prender y así ladrones y bandoleros, que es todo uno, en tal tiempo y forma de ministros sino es que queriendo valerse su majestad, que Dios guarde, de emplearlos con una escuadra por la mar, dando permiso al virrei a uno de la Audiencia, pues todos han sido jueces de corte y están capaces de sus procesos al procurador real, al racional y al cabo de esta escuadra o naves [?] sobre dichas que formen estos cinco un junta, como mandó su majestad, en tiempo que gobernaba el duque de Cardona en Cataluña, que se levantaron 500 dragones de este género desde las diez salida la Audiencia hasta las doce. El juez de corte relataba los procesos que le traían los escribanos de criminal y relatados votaban los 5 nombrados y a dos o cuatro o seis años en el servicio quedaban libres sin tener perdón de la parte que no se llevó allá en la buena forma de sus sentencias, de que hoy hay algunos bizarros capitanes. De esta manera fuera bueno descargar este reino de estas penalidades y ponerles en lo más peligroso de los servicios [2§] reales (y en caso que esto de la mar no vaya o camine) que es tal ejercicio.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMolt il·lustre governador
En rebre la de v. m. fíu fer una crida i juntar el poble que es troba en esta vila i diguérem [?] una missa cantada i férem una processó pregant a Déu Nre. Sr. s'apiadi de nosaltres i doni a nostra armada el succés tan feliç com tots desitjam. Estos dies anirem continuant amb pregàries ordinàries i extraordinàries [?] el misericòrdia nos
Jaume Pellicer, prevere.
. Rector d'El Mercadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAvui a les cinc de la tarda és arribat en aquest port de Maó un bergantí del per a tró Joan Veneciano, qui ve de València i ha tocat en Mallorca, el qual anava en companyia de dos naus de remolc. Aporta ven dites naus el marquès de Leganés [?] conforme v. s. veurà en la carta del dit marquès que va amb esta i com jo ja. que pensam. a son camí en Sardenya a on el marquès va a levantar una lleva de mil cavallers a ses costes i per altra fortuna se tornaren desmanar i dit es entrat en aquest port per raó de la fortuna aporta quinze homes i altres quinze aportava en la nau de Roca na, el dit patró, per seguir son viatga per quant va per servei de sa magestat. v. s. manarà el que s'ha de fer contra dit patró que els dos generals qui estaven sobre la ciutat de Lleida que és el marquès de Tarragona i el marquès de Leganés han tinguda diferència sobre d'acostar-se a Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarLa carta està un poc defectuosa. Lletra complicada. [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAmb altra tinc escrit i suplicat a v. m. per un caçador d'estor. Esta serà sols per dir a v. m. que ací n’hi ha de Frància i Catalunya i el salari o soldada son 28 re. cas. el més alt. Tot per avís, podrà anar així com van els altres, o, [.] v. m. manarà en Lluís reiscut [?] molt que v. m. envi a per a nét. Avui està amb Frances quet Anglada de Sant Jaume i és el millor criat de Mallorca, i pren dits 28 re. cas. guarda Déu a v. m. com jo desitge. Mallorca i abril a 21 de 1627. Sr. don Joan Gual. de Son Puig fas està a on no he tingut altre pas [.] perdon d'ell, etcètera.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAmb {ESP. cuidado} estaré de la salut del comte fins tinguem de v. s. bones noves, que si son com jo les desitjo, molt contenta estarà v. s. Al comte beso les mans. Diga-li v. s. que ací ens recordam d'encomanar-lo a Nostre Senyor, el qual guarda a v. s. molts anys. En Barcelona, a 20 de novembre 1628.
El bisbe de Barcelona
A mi senyora la comtessa de Peralada
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSuplica v. s. sia servit manar remetre la inclusa que va amb està a don Lluís de Pagadell, que vagi segura que importa molt no és perda. Jo’m partesc amb una galera per a Gènova. v. s. mana encomanar-me a Nostre Senyor, i manar-me moltes coses de son gust i servei, que acudiré com tinc obligació. a mi senyor don Pedro, que he estat i estic amb molt {ESP. cuidado} de sa desgana per no haver tingut resposta de moltes li tinc escrites. Nostre Senyor li torna la salut complida i a v. s. guarda com pot. Cadaqués i octubre als 10 de 1629. Criat de v. s. Agustí Ferrer pre. Mi senyor el comte de Perelada.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarManera vos diria que vingueseu però això em fa caler [?] per esser estat fora no és estat possible poder-vos enviar la procura. Per al primer la tindreu i advertiu que no s’hi ha pogut fer més. Prou falló es en Berga com no se es poguda enviar amb aquest vaixell. Fer-me heu plaer de qualsevol manera d'enviar-me un estor, qui sia prim, encara que cost qualsevol diner, perquè estic sense estor i com dic que sia prim i terçol encara que el vol donaseu [?] prengueseu, perquè no m’agrad de terçols i com dic feu-hi tota la diligència possible, encara que vos cost car, per com dic estic sense estor, que n’he tinguda desgràcia i han me dit que el cònsol dels francesos ne tenia un prim, si es [.] i si no féu diligència per altra part, sols tinguem [.] a don Pedro Santacilia si teniu ocasió li’n comanareu molt i que em pesa de la seua desgana i no més. de Santa Eulària i octubre als 23 de 1629. Nicolau Burgues
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarLa de v. m. tinc rebuda amb el caçador i m’ha dit aportava un tersol i jo no he escrit a don Pedro v. m. prim i molt advertit, perquè mon germà m’escriu que el me donassin que els prengués. Iaixía me pesa el treball. v. m. aprés jo avisaré Sr. don Pedro de tot perdó v. m. que si vol que jo el pac ja el pagaré però jo no l'enviaré a Mallorca, però no fins a tal ordre. Perdona v. m. del {ESP. enfado} i em man, que jo el serviré amb molt de gust, a qui Nostre Senyor el guarda. de Barcelona als 6 de desembre 1629. Ramon Quint Sr. D. Miquel Clariana
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPer altra tinc escrit a v. m. me facia mercè de cobrar-me les vint-i-quatre lliures i sis sous del Vinyes i la doble de’Antoni Ferrer. I podrà v. m. passar comptes i si jo li dec se podrà pagar, i si me es deutor alguna cosa, ho podrà v. m. donar aquí el Sr. don Pedro S [an] tacília manarà. Altra tinc a v. m. escrita que va amb este mateix viatge, que dóna dit diner a Gorgot de Vilabertran. I, així, v. m. se servirà, aquí el Sr. D. Pedro serà servit de donar dit diner, que jo ho tindré per rebut. Suplico a v. m. no hi hagi falta com de v. m. confio, a qui Nostre Senyor guarda. Nàpols, i agost 20, 1630. Dionís Mir.
No existe una descripción de la carta.
Temas: BélicaDe muy gran cuidado me ha sacado v. m. con su carta de 19 de septiembre y con las buenas nuevas que me da de su salud, porque faltándome tantos días ha, era sumo el deseo con que las esperaba. mucho me espanto que no supiese, entonces, v. m. el buen suceso de Fuenterrabia, pues se había conseguido a los 7 del mismo mes. Hanos alegrado lo que v. m. puede considerar y espero que ha de ser de gran consecuencia para otros efectos. de acá no se ofrece qué decir a v. m. sino que he estado más de tres meses muy malo de unas tercianas dobles [?] saqué del sitio de Verceli pero, gracias a Dios, quedo ya muy mejorado y tan a servicio de v. m. como debo. Vamos tratando de poner en cuarteles el ejército porque ya el tiempo no es para otra cosa. Dios guarde a v. m. muchos años. de Alesandría, 15 de no [viem] b [r] e, 1638. El marques de Leganes. Sr. D. Pedro de Santacilia.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarIlustre gobernador, Por haber tenido noticia de las muchas mercedes que su majestad hace a v. s. y, entre otras, haberle dado patente para sacar presos de esta cárcel, yo, que soy el más desvalido en ellas, pues me tienen conde nado a diez años de galeras tan injustamente como todos los de esta ciudad saben, así, suplico a v. s. favorezca esta causa haciendo salga por soldado, que yo me prometo a ir a servir a su majestad con armas y caballo en la como pañía que v. s. gustare. y el atreverme a suplicar esto a v. s. es movido de un amigo, de quien recibo mucha merced, que se llama Mon sarro, que me ha dicho la mucha mano que v. s. tiene en esto. Guarde el Cielo a v. s. felices años con muchos más aumentos de·estado como este su criado desea. de esta cárcel de Zaragoza, a 18 de febrero, 1639 años. de v. s. que su mano besa Jerónimo Puigdorfila
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMucha merced me ha hecho v. m. en darme aviso de que el conde de Santa Coloma se haya honrado, como v. m. bien merecía, y que se le haga señalado dis trito para levantar su compañía, que para todo lo que me mandare estaré muy dispuesto para servir a v. s., y daré aviso en diferentes partes, porque vean si algunos culpados querrán alcanzar libertad con servir de soldados dragones en la compañía de v. m. Al pre sente bien sé que un preso que está en esta cárcel de Barcelona, llamado Benet Miarons, de Sant Pedro de Torelló, inculpado, que en compañía de un baile a quien servía, haciéndoles resistencia dos mozos al anochecer con sus pistolas, este Benet Miarons, apretado de uno de ellos, tiró y de este tiro murió el otro dentro tres o cuatro días. y a él doctor Mir estará luego enterado del caso, este es un mozo alentado de buen ánimo y serviría tres años de soldado dragón, consueldo, que es pobre. a un deudo mío que se llama Sr. don Jaime Callar le cul pan de una muerte o dos que sucedieron a un infante en la villa de Sant Pedro habrá algún año. Este caballero, por su remisión y quietud, que no está preso, daría a su costa diez soldados dragones montados y armados todos, pagando el caballo, armas y soldados hasta ser entrega dos a la compañía de uno en uno o juntos, si se hallasen en un día o en dos. Si le pareciere a v. m., lo podrá propo ner, que por este camino la compañía estaría hecha en muy poco tiempo, que no faltarían otros arbitrios para formar y hacer la compañía, que quizá a su majestad. le costase muy poco. Guarde Dios a v. m. muchos años como deseo. Barcelona, a 21 de mayo 1639. Sr. don Luis Descallar Sr. don Antonio Pellicer y de Tovar Barcelona 21 Mayo 1639 Sr. don Luis Callar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSeñor gobernador, Cuando Sr. don Agustín estuvo aquí, no dejó más tres rotas y medio de cebada en presencia del teniente y de ellos ha gastado el caballo Rusiol, nueve almudes. Lo demás envío con el porta Dr. que está [?] cumpliendo con la orden que v. s. me envía, a quien guarde Dios como deseo. Gallepuenno [?], y noviembre 27 de 1639. El cabo Miquel Ballester al Señor gober nador Sr. don Pedro Santacilia, que Dios guarde. En Aíbar [?] bajaré para las cuatro arrobas de cebada que dejó el aposentador Sr. don Agustín, para traerlos a este lugar. v. m., en virtud de esto, los dará al portador. Aíbar, 26 noviembre, 1639. Sr. don Pedro Santacilia y Pax a Miquel Ballester, que Dios guarde. Soldado de mi compañía
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarHánme dado cuenta que, pasando unos carreteros de Aragón por un castillo, les hurtaron algunas cosas de importancia que vendían para los padres capuchinos de esta ciudad y Rentería, y un talego de Acagran. y, es sin duda, cometieron este delito los soldados de allí están alojados, y es de calidad que no conviene se disimule. y así, hará v. m. luego las diligencias para que se averigue la verdad. y de lo que en esto hiciere me dará cuenta. Guarde Dios a v. m. muchos años como deseo. Pam plona, y noviembre 27, de 1639. Fuera de si resto tan justo me hará el [?] mucho gusto en procurar se devuelva y restituya a estos padres las que les traían. El Marqués de los [?] Sr. D. Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarcarta fragmentada. Difícil de reconstruir. [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSr. mío, con esta tengo escrito a v. m. suplicándole que me la haga en si hubiere alguna saetía o barca que vaya a Valencia o Vinarós, me lo avise para remitir unas mulas que están pereciendo que, en teniendo el aviso, iré que montan el galo [?] las enviaré y remitiré la suma. Sírvase v. m. de hacérmela, como espero, no excusando el mandarme, pues sabe le he de obedecer. Guarde Dios a v. m. como deseo. De Selva, 2 de abril 1642.
Sr. don Alfonso de Cala [?]
Sr. D. Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAyer envié un propio con cartas dando a v. s. la bienvenida. Estoy dudoso si habrá topado a v. s., a quien suplico me mande la orden qué he de tener cuando v. s. llegue a este castillo, en orden si he de hacer salva con la artillería y la infantería, porque tengo orden expresa de su majestad. para no hacerla. Mas, sin embargo, estará a la que v. s. fuere servido mandarme, a quien Nª guarde muchos años y en mayores estados aumente. de este castillo, y abril a 20 de 1642.
Eugenio de Bonillo
gobernador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarLa de v. s. tinc rebuda i en tot el que v. s. m'ordena acudiré amb molt gran puntualitat. I en el que toca a l'assistència de don Fernando Fernandez Masuelo, procuraré a dar gust a v. s. El sergento major ha tingudes paraules amb un criat de don Fernando. Jo els havia arrestats als dos; i, amb la vinguda del Sr. don Joan Miquel, li ha paregut fer-los amics. v. s. ho tindrà per bé. Els magnífics jurats tenen un síndic en Mallorca qui els fa gastos; tenen una barca previnguda per dit efecte i jo no he volguda dar llicència, pel que v. s. m'ordenà que no és partís barca, el temps de la seva ausència. Si a v. s. li apareix dar dita llicència, manarà dar-me ordre. Tinc entès tardarà v. s. alguns dies ha venir; servir-se-ha v. s. dos dies {CAST. antes} de la seva vinguda, manar-me avisar pel que he de tenir la gent previnguda per fer l'entrada a v. s. i {CAST guardi Dios} a v. s. molts anys. de Ciutadella, i abril a 22 de 1642. Llorenç Mercadal Sr. governador i capità general
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn este punto he llegado a Ciudadela y he hablado con don Fernando en con formidad de lo que v. m. me ha mandado, y ha venido bien a embarcarse con Totosaus, con que yo le diese palabra de que no tocaría en Mallorca. y así está resuelto. Sólo importa, dice el patrón Totosaus, que v. m. envíe certi ficatoria de cómo el dicho patrón ha entregado la pólvora al virrey de Mallorca y una carta para don Juan de Benavides, para que le mande dar sus pagas. v. m. envíe uno y otro para que se parta mañana en la noche. En Ciudadela en el alcázar, 22 abril 164.
Don Juan Miquel Santacilia
Sº tío
El Sr. don Fernando me ha dicho que tiene aquí una cédula en que se me manda se dé dos mil mil reales, y que tiene necesidad de ellos, como v. m. puede pensarlo. Holgáreme de que v. m. lo mande más que si fuera para mi que, en fin, lo ha de menester y ha servido. y no parece razón por su vida se vayan los ministros indecentemente. Sírvase v. m. mandarlo.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarQuant v. s. es partí d'ací, em donà ordre que no partís ningun vaixell fins que v. s. fos tornat. Avui, estant parlant amb el Sr. don Joan Miquel San tacília, nebot de v. s., li tinc dit l'ordre que v. s. em donà i que ací havia dos patrons de la Torre qui es volien partir, l'un per Tarragona, amb algunes provisions per l'exèrcit, i l'altre per Mallorca, conforme tinc ja escrit a v. s., per aportar un síndic dels jurats. I així, el dit don Joan Miquel m'ha dit que quan v. s. em deixà aqueixa ordre era perquè Sr. D. Fernan do Masuelo no se n’anàs, i que ara el gust de v. s. era que tots els vaixells se n’anasen cada ho a son viatge, i que no s’impedís algun. I jo, en virtut del que el Sr. don Joan Miq uel m'ha referit, tinc donat lloc a que se’n vagen. I així, v. s. se servirà tenir-ho per bé. Ja tinc dit a Toni Figuera, criat de v. s., que cobra els drets i llicències que to que en a v. s., restant pel que v. s. em vulgui ma nar. d'esta sa casa i Ciutadella, als 23 d'abril de 1642.
Llorenç Mercadal
governador. i capità Gral.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEsta noche a las nueve ha llegado a esta cala de Ciutadella el patrón Giuseppe Grillo con su saetía. viene derechamente de Mallorca el cual ha traído las cartas que remito aquí. Dice que Antonio ha llegado. a mi no me ha traído sino una carta del procurador Rl., que Antonio traerá las demás. Por acá no hay nada de nuevo de que avisar a v. s., solo le suplico me avise de las que fueren de su gusto, avisándome del día que ha de venir para que yo le vaya a servir y acompañar a todos he els seus señores. mil besamanos los cuales juntamente. Guarde Dios a v. s. los años que deseo. Ciuta de ella, 27 abril 1642.
Don Juan Miquel Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl sargento mayor se ha resuelto en par tirse hoy, si bien no deje ajustado del todo estos negocios, él dará parte a v. m. a Ayer vino un hombre de Mahón con un billete de v. m. a para que se le pagase una cuerda; se le pagó luego. Aquí no hay cosa de nuevo [?] el trabajo de la artillería se va continuando. Dentro de pocos se dará fin a los remiendos. VRa. me tendrá siempre a su disposición a quien guarde Dios . Del Castillo de San Felipe 30 abril 1642
Don Tomás Tovar [?]
Sr. don Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarCon una tartana que se ha despachado estos días aposta, luego tuve aviso de la armada francesa, y que iban juntándose los trozos, de levante y de poniente y que por estas costas andaban procurando invadir a Alicante y a Dénia. Me pareció debía dar estas noticias al señor virrey de Mallorca a v. m. y al G en el. de la plaza de Ibiza como lo he hecho, y vuelvo a hacer ahora por si acaso la tartana se hubiese perdido o tenido alguna desgracia. Hasta ahora no tengo aviso de que haya pasado la vuelta de Levante, y así es bien estar con cuidado y prevenido de bastimentos y municiones, y porque he entendido que le falta pólvora en esa placa, he escrito al virrey le socorra con sesenta barriles de los 150 que dejó en aquella ciudad un bergantín y lo mismo [?] le escribí con la tartana. y ahora con don Jorge Dameto, que pasa a la isla por cosas del serviº de su majestad. he querido dar parte [?] este aviso, seguro que con la noticia dél no tendré necesidad de hacer otras diligencias para advertir lo que v. m. tiene tan preve nido con su plática y experiencia en el Servº de su majestad. a que con tanta puntualidad acude v. m. guarde Nro. Sr. a v. m. como deseo en el real a 20 de mayo 1642
El duque y conde de Olivares
Sr. D. Pe. Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt que seran les 7 del matí és arribada en esta cala de Ciutadella una falu ca amb el despatx i noves que remet en tota brevedat. Ve de Mallorca i judic [?] diu l'armada del [?] francès està entre la Dragonera i Eivisa ha combatut en la del marquès que l'armada del francès son 17 vaixells rodons i 3 galeres de Mallorca. Sols i ha haguda aquesta carta de mon sogre que l’envio a v. m. perquè sàpia el de per allí. Al asessor que li beso les mans per les mercès me fa i que és (es) tic desitjós de què pensa [?] oferir ocasió de servir-lo i en el fiscal els quals juntament amb v. m. guardi Déu els anys de mon desig. Ciutadella i maig als 25 de 1645
Don Joan Miquel St. cília
Els patrons de la faluca tenen presa
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarTinc rebuda la de vostra senyoria. se farà tot com Vosa senyoria ordena, sols falta que la carta del patró el Ser. Grillo ha ja dos dies se és partit i així la torn enviar amb esta i em m'han vostra senyoria moltes coses de son gust, que·l serviré en molt gran gust. guarda Nostre Senyor a Vosa senyoria com pot. de Maó i maig a 29 de 1642
Antoni Carrera
Molt il·lustre senyor
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl patrón Francisco Chico, ha vuelto de su viaje y con él he recibido su carta de v. m. en respuesta de la que llevó mía. y porque me dicen se parte mañana un bergantín, he querido dar a v. m. nuevas de como la armada real que conduce el duque de ciudad real llegó a Cartagena, y al desembocar por el canal hizo presa de tres navíos de holandeses y uno de ingleses, con que ya podemos tener más seguridad en estas costas, pero no menos cuidado del enemigo que aún anda por estos para jes. Háme parecido dar estas noticias a v. m. porque teniéndolas, estará más advertido para cualquier suceso o designio; pues como tan plático en las de la milicia, acudirá con el celo que sabe al servicio de su majestad. Guarde Dios a v. m. como deseo en el real de Valªa 1 de junio 1642 he recibido su carta de v. m. estimando lo que en ella me dice y estoy cierto que en cuanto pudiere no faltaré como en reconocer lo que v. m. merece
El duque y conde de Olivares
Sr. don Pedro Santacilia
Señor mío, la de v. m. recibí su fecha de 28 de este en que me avisa recibió las cartas para su majestad. Dios le guarde y para el señor marques de Leganes en pliego del duque de Gandia por lo que me prometo buen suceso de él. Enca mino (y) y en particular por ir por mano de v. m. Luego que recibí la de v. m. para su teniente de Mahón se la despaché con otra mía para que hiciese la prevención de la escuadra que ha de venir aquí de guardia, y siendo Dios servido y el glorioso S. Pedro empezarán desde el lunes primero venidero estimando siempre la que v. m. me hace y en particular con el nombre de amigo que es lo que más estimo, rogando siempre a Dios nos la conserve por lo bien que a mi me está y a su majestad. Dios le guarde. Ahí envío la barca que v. m. me manda por la suya y con ella el cabo de escuadra Alonso Félix Quevedo, persona de satisfacción a quien v. m. podrá servirse de mandar se le entregue la pólvora, suplicándole sea la más que se pudiere por la gran falta que aquí hay, mandándome como a amigo y servidor todo aquello que fuere de su gusto, con seguridad de que no faltaré. Guarde Dios a v. m. como deseo y he menes ter. De este castillo de sant Felipe de puerto de Mahón y mayo a 30 de 1642
[?]
almirante Sr. D. Pedro de Santacilia
El pliego que el cabo de escuadra lleva del veedor Sr. D. Tomás de Gufre y suplica a v. m. lo encamine dando muchas encomiendas a todos esos señores y al Sr. D. Juan y Sr. D. Tomás de Verí mis besamanos.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPor el Alférez Juan Gomila portador de esta recibí la de v. m. y en lo que me manda le siente la plaza de Alférez de la Compª de Infantª de ahí lo hará luego al punto mi teniente ahí, a quien le he dejado las listas para la brevedad de cualquier negocio, que a v. s. se le ofreciere y no hubiere menester de lación de avisarme que así v. s. se servirá firmar el cumpli miento que está a las espaldas del suplimiento que es conforme al estilo antiguo y yo he tomado la razón por no dilatare volverse a este castillo. El suplimiento y todo lo hago por más brevedad que es lo que más encarga a v. s. Su majestad Remito a v. s. los despachos que me dio menos los bandos escritos de letra de molde los cuales no remito por algunas causas tocantes a mis oficiales, y en la primera ocasión remitirelo a v. s., a quien suplico se sirva mandarme como a hechura [?] y servidor de v. s., que acudiré a todo con la obligación que debo en todo. Guarde Dios a v. s., muchos años como deseo San Felipe y julio a 2 de 1642
Tomás de Çufren
Señor gobernador y Cap. general
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPel que v. s. m'ordena en la de 31, de maig proppassat, som estat aquest matia saber de l'alcaït del castell el que s'ha practicat {ESP. acerca} la matèria d'anar gent d'esta vila a fer guarda en dit castell. I tinc sabut d'ell que habita vint-i-cinc anys que dita vila envia alguns hòmens d'armes ha dit castell per males noves que tenien d'enemics i oït que {LAT. nunca} foren tan males com les que avui tenim i que té la major part dels soldats de dit castell ocupats part d'aquells en fer la plata forma que esta obrant i altres en fer carbó i l’esquadra, qui està de porta, ocupacions totes precises i necessàries per a la guàrdia i conservació de dit castell i l'illa i que per estes raons necessitaria de la gent que té demà nada per a guardar la plataforma per la qual té ja la artilleria encavalgada i està ja en disposició de valer-se’n si la necessitat apretava. Així mateix, he comunicat als jurats i en satisfacció del proposat per dit alcaït diuen esser veritat que estaria rebent la necessitat que ha dit castell tenia per no trobar-se, aleshores, sinó molt pocs soldats en la companyia que no arribaven a 50 i la major part d'ells de tanta
governador
edat que no eren de servei. Resolguí enviar la gent d'armes que, aleshores convingué per a guardar dit castell i que el mateix farà ara i en tot temps que la necessitat ho demanarà. Però que al present els pareix que podrà v. s. excusar aquest servei suposat que la companyia de dit castell està tan servida com v. s. sap i tota la gent d'aquest poble ocupada en la sega, que és necessitat que més apreta i intenció primera de v. s., doncs a sa instància s'ha llicenciat els dies de festa per al treball. I quant en raó de tenir ocupat mol ta part de la companyia en els serveis que refereix dit alcaït, diuen que dites ocupacions son voluntàries per part dels soldats, doncs totes les fan per sa ganància i guanyen son jornal i en particular que Francesc Neto, obligat del carbó, hauria pogut valer-se d'hòmens d'aquest poble per dit efecte, i no de soldats qui haguesen de fer falta i que·ls pareix serà v. s. servit considerar que seria cosa pesada desocupar-se els d'aquest poble de son treball tant necessari per a tots i per a alguns forçós, doncs no tenen altre de quèviure, per haver de suplir la falta que fan els del castell, ocupats en ses ganàncies i no sols amb les referides, però encara en seguir la sega per tota la illa, com s'ha vist el diumenge proppassat que moltíssims soldats i fills d'ells publicament se llogaven per dit efecte i com sé que cada ho d'aquells satisfaccia per altre en l'ocasió que li tocarà la guarda, no tendrà esta raó força quant en els que no són soldats i viuen en dit castell, que d'estos se valga en semblant cas i dita guarda, Domingo d'Herrera essent alcaït i juntament [?] i diu-se encara que si hagués pogut valer-se aleshores de gent de la vila ho hauria fet. Però com aquests ni ací ni allí fan guardi s en tot l'any, li aparegué just ocupar-los en l'ocasió Açò es en suma el que tinc entès d'ambes parts i puc informar a V. S, qui serà servit manar el feedor que a tot
el que sia de son gust estic prompte i els d'aquest poble no faltaran, a qui Nre. Sr. guarde. com pot i jo desitjo. Maó i juny 4 de 1642 Esta m'ha paregut enviar per la post per ser matèria important
Joan Carreras
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarNo aguardaba yo menos de v. s. la memoria que ha tenido de honrarme a mí, sabiendo en seguirle bailo, esta villa quedará en la mía porque en las ocasiones de su servicio de v. s. se acuerde para que en ellas haga lo mismo y vaya siempre creciendo la deuda en mi como en v. s. el empeño de honrar me. Dios se lo pague y dé muchos años de vida con los aciertos que le deseo. Mahón y junio a 5 de 1642
El Dr. Rafael Vives y García
Sr. Por.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn seguint la consuetud {LAT. amb antiquo} observada en esta vila del Mercadal, avui divendres s'ha feta l'extracció del nou Regiment i és estat lo Esperit servit hagi cabut la sort a nosaltres, debaix firmats, per a síndics de dita vila i ter me. Tenedors [?] del consell general son Joan Febrer del Alberg Vell i Miquel Mercadal, Alcaria Blanca de mà major; Joan Torres i Antoni Abrines de Rumà, de mà menor, consellers d'esta reial vila; de mà major son Antoni Gener, Binimoti, llorenç Pons, de les Coves, Bernadí Peris, de Santa Eulàlia, Gabriel Pons, de Bella Murada i Gabriel Valls mª i de mà menor son Damià Tudorí, Joan Moll, de Son Marcer, Joan Pulidor mª, Jaume Alsina i Guillem Peris de Salairó [?]. N. Senyor nos deix acertar en tot el que sia a honra i glória se va i profit d'esta república i per mes servir a v. s. que confiam que en el favor, auxili i emparo de v. s. aniran totes les coses ben encaminades. En la dita extracció no hi ha hagut dificultats algunes de quà avisar a v. s. Acostuma’s nosaltres els síndics fer elecció de dos persones pel càrrec i ofici de mostasaf, i així, fem nominació dels següents, ço és: Vicent de la Dolceta [?], cirurgià I Miquel Mercadal, Alcaria Blanca. V. s. ª s’elegirà dels dos els que mes apte i suficient li aparega pel dit càrrec de mostasaf, manant-nos en tot el que sia del gust i servei de v. s., al qual Nre. Sr. guardi i dóna molt sanctes festes de Pascua del Esperit Sanct [?] Del Mercadal i juny a 6 de 1642
Joan Sorell i Palliser [?]
Joan Palliser i [?]
Joan Riera i per ell [?]
Batle i síndics del Mercadal
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarFolgaria tenir les parts requisades per a exercir el càr rec i ofici en què v. s. m'ha feta mercè d'honrar-me, però bé pot v. s. estar cert que posaré tota ma diligèn sia i {ESP. cuidado} en fer i guardar tot el que sia del servei de Sa magestat. i de v. s., el qual me mani en tot el que sia de son gust i servei que a tot me trobarà promptíssim i dóna N. Senyor a v. s. molt santes i felices festes de Pascua del Esperit Sant amb salut {CAST cuya} molt Illa. persona la Divina guardi a. Del Mercadal i juny a 6 de 1642 Per estar jo fora la vila i no poder acudir i residir en ella de contínuo, tinc necessitat de què v. s. se servesca elegir persona per lloctinent de batle d'esta vila, i també altra per les Ferreries. I així tinc per apte i suficient per lloctinent de batle d'esta vila Eloi Saura i per lloctinent de batle per les Ferre ries Joan Serra de la Torre d’en Jordi Marc. si v. s. gus ta d'elegir als predits per dits càrrecs, com no elegirà els que li donaran gust, que d'una manera o altra ho rebré a mercè de v. s. Fet {LAT. ut supra}
Joan Sorell
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarCon la inclusa remito a v. s. los bandos que por no estar despachados no había enviado a v. s. con los demás. v. s. me mande en que le sirva, a quien guarde Dios muchos años como deseo. St. Fe. y julio a 6 de 1642
Tomás de Çufre Señor gobernador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSenyor mío, Anoche a les onze recibí una de v. m. con otra per a don Tomàs de çufre per la que me manda tome muestra a la gente d'este castillo i que la enviï al Vceor. i estando la leyendo, me llegó otra, su fecha de 24, siendo la primera de 24 veo v. m. el buen {ESP. despatxo} de Postas i al punto que la recibí, escrivia els bailes de Maó i d'Alaior i Mercadal perquè avisasen als payeses de sus jurisdicciones perquè avisasen algunos soldados que havien ido a segar per aquelles possessiones, que per ser la necessidad tanta no he podido excusar el dar llicència a algunos, cosa que per a mi condicion es de muy gran contrapeso, pel que he dilatado la muestra {ESP. hasta} {ESP. mañana} a les ocho, i tengo per cierto, estaran tots aquí i saldrà per la tarda el Veeor. a complir con el que v. m. m'han da hallàndose el sàbado per la {ESP. mañana} sin falta con v. m. Estimo en mucho la mercè que v. m. m'ha en todo i del aviso de l'oficial de guerra per la orden que espéramos per a seguridad de les reputaciones, i de la que v. m. me dice m'ha el Sr. don Fernando. Esta noche passada llego aquí una falua de Génova con un correo per a su magestat. i el que ha dicho de nuevo és que el que se decia en casa del embajador
governador
i publicó per Génova és que en Flandes el Sr. don Franco. Melo havia dado una rota als franceses, degollàndoles cuatro o cinco mil hombres, esto dicen fue cerca de San Tomé sobre passar un río. También ha llegado hoy aquí una falua de Nàpoles i dice que no hay armada allà i que ha un més que salió la dicha falua sin haver màs bajeles que les galeres que se quedaban aprestando. En el que v. m. me dice dels 40 hombres que s'embarcan con els 90 que trae l'armada del Océ a no per a so córrer a Perpinyàn, ruego a Dios tengan buen suceso. Si bien no siendo camino per a poder socórrer con armada donde no hay puerto en què desembarcar la gente i assegu rar els bajeles. Dios lo remedie i nos dé tan buenos su cesos com hemos menester i a v. m. guarde. com este servidor lo desea i ha de menester. Deste Castillo de San Felipe i junio 26 de 1642
De v. m. {ESP. hasta} la muerte
D. Melchor de la Cruz Lozano
St. Felipe 26 junio 1642
D. Melchor de la Cruz
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAlferes palacios
Tinc rebuda la de v. m. i vist el conten gut en el la, dic que en l'ordre que em dóna el Sr. alcaït, que fes avisar els soldats del castell de St. Felip qui segaven en aquest terme per no saber jo em que a les possessions de Biniarroi, Binifamis, Son Blanc i Biniguarda segasen alguns d'aquells, deixí d'avisar a dites possessions, i tan solament avisia les possessions que sabí certament i havia soldats, i tinc per cert que les que no han acudit ha dit castell a temps, és estat no esser estats avisats, el que averiguaré demà, placent el Sr. amb els pagesos que v. m. me serví, i el de Juan Rodríguez es veritat que el dia de St. Pere, me demenà si era veritat que el Sr. alcaït manàs retirar els soldats, i jo li diguí que si, i ell me diguí que, en continent se n’anave. del que trobaré en dits pagesos ne donaré avís a v. m. a qui suplic me mani en tot el que jo
Sia de son gust, que trobarà prompte i el Sr. el guardi a. a v. m. d'Alaior i juliol al primer de 1642
Bartomeu Sintes
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar Sr. mío, Al colector del real Patrimonio de Mahón le escribí y en vié al capitán cartas para que le entregase las cucharas, lo quetes [?] y demás adherentes de las doce piezas de artillería de hierro que aquí quedaron del naufragio, los cuales se llevaron a Mahón o por descuido o por no haberlo pedido, a que me respondieron que el procurador real lo tenía todo debajo de llave y que como no se hallaba aquí no lo podían dar y como yo pongo mañana la artillería en el nuevo reducto, al cual me falta hacerle las cañoneras y obras muertas y siendo forzoso que puesta la artillería tengan con que poderlas manejar y cargar y fal tándome esto tan conveniente, lo que entendí hasta ahora tener, y por falta de los que lo tenían a cargo estoy sin ello, suplico a v. m. se sirva con la brevedad posible mandar al colector de Mahón o a los que estuviesen encargados estos adherentes se me envíen de cualquier modo que sea por lo que conviene no haber un punto de dilación. Por aquí han pasado estos días algunos bajeles gruesos y ayer entraron en este puerto algunas barcas, de la tierra y una pollaca genovesa sin señalar a ninguno de ellos el atala yero, que tiene la centinela en la atalaya de la Muela(Mola)
frente de este castillo por lo cual le envié a prender he hice quedar un soldado en la atalaya y a él le entregué el baile de Mahón para que castigase descuido tan grande y dañoso a todos no sotros porque de aquí hacemos grande confianza de la vigilan cia de aquella atalaya por descubrir más mar que nosotros de aquí. v. m. pondrá en esto el remedio debido por lo que conveniere. Al punto que v. m. me mandó que separara muestra y envía ra a v. m. relación de la gente de aquí, lo puse en ejecución y porque mucha parte de la gente estaba repartida en la siega díaviso a los bailes de Mahón Alaior y Mercadal para que avisasen las posiciones y me enviasen mi gente, lo cual tomaron con tan poco cuidado los de Alaior y Mercadal que hicieron las diligencias más como cosa de risa que siendo en cosa del servicio de su majestad, de que será necesario que en ocasiones de tanta importancia acudamos todos con [?] me debemos y no haya descuido en lo que necesita tanto de brevedad. Remitía v. m. la carta y averiguación que va con esta para que vea sus descuidos y lo mande remediar. Por acá todo es necesidad que la pasa bien grande esta pobre gente, porque de los mil reales pasados les supo tan poco que no pudo suplir nada de sus necesidades. yo les vuelvo a dar de lo que tengo y así v. m. se sirva ver si les podemos acudir de pron to con dos mil reales En el inter ajustamos este pagamento que sería gran limosna y beneficio a esta pobre gente. Guarde. Dios a v. m. muchos años como deseo y es menester. De este castº de St. Fe. y julio a 5 de 1642
Melchor de la Cruz Lozano
Gov.
St Fe. 5 juliol 1642
Melchor de la Cruz
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSr. mío, Esta mañana a las siete escribía v. m. dándole parte del aviso que había tenido de la armada que se había descubierto entre la atalaya Gruesa y la de A la ior. y asimismo, de dos barcos luegos que aquí llegaron en que me avisaron venía el duque de ciudad Real, el cual ha entrado con 42 bajeles en este puerto y sin las 10 galeras que avise a v. m. por otra por haberlas enviado a la vuelta de Suiza [?]. Héle besado la mano y me ha preguntado por v. m. y su salud. yo le he dicho v. m. la tiene, gloria a Dios, y que será posible estar de aquí a mañana v. m. a besarle sus manos estando cierto v. m. no lo dejará de hacer por lo bien que a todos nos puede estar, suplicando de mi parte se sirva de que mañana nos veamos en Maón, o en La capitana no olvidándose v. m. con el procurador real de que nos socorra y mandarme lo que fuere de su gusto, con seguridad que no faltaré a servir a v. m., a quien guarde. Nro. Sr. como deseo y es menester. De este castillo y julio 12 de 1642
Melchor de la Cruz Lozano
Sr. gobernador
Escribo esta una hora pasado medio día
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificargobernador mío, la barca que fue a Vinarós de este castillo despachada por el duque de ciudad real ha venido como v. m. sabe y no ha traído más que una carta para v. m. El patrón Bernardion héle hecho al pun to ir a darla. Holgaríame tuviera v. m. con ella el gusto que deseo. Por la necesidad que se ofrece de falta de madera para los encavalgamientos de esta artillería, rayos y pinellas, he resuelto que vayan los carpinteros a cortarla en esta creciente y porque en la parte y tér mino de las Herrerías dicen los carpinteros hay madera a propósito de rayos y pinellas, suplico a v. m. se sirva de mandar al baile de aquel término avise a los payeses que lo tengan entendido, porque no pongan dificultades cuando sean en la ocasión de cortar; no olvidándose v. m. de mandarme todo lo que fuere de su gusto, a quien guarde. Nro. Sr. Guarde. como puede y es menester. De este castillo 30 de julio 1642
Melchor de la Cruz Lozano
Del castillo 30 julio 1642
D. Melchor de la Cruz Lozano
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPer compliment del que v. s. ma mana he com gregat capítol i proposat el cas tots concor dants han resolt fer estos. 3. dies profesons, ço és, dijous i divendres a les iglésies de Sagra ment i el dissabte per la vila i el diumen ge tenir present el Santíssim a la missa major i des prés fer professó per la vila amb la mateixa solemnitat que el dia de Corpus deix ant [?] resolució de les {ESP. demés} rogacions pel diumenge com és costun (es costum) en semblant o casions dit dia votar. Per tota la setmana següent van-se dient salves per la tarda i toca’s la oració dita del rei nre. Sr. per sa infinida bondat pos pau entre els prínceps i peons [?] i guard a v. s. molts anys. de Maó juliol 31 1642
Menor capellà de v. s.
El Dr. Bartomeu Pons
Sr. D. Pe. Santacilia governador.
i cª general en aquesta illa
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarGor.
Per quant el Magh. batle d'esta vila d'Alaior dijous de la setmana passada ens avisà per ordre de V. Siª. facem pregàries i rogatives a Déu Nre. Sr. pel bon succés i {ESP. acierto} de l'armada de Nº rei i nosaltres per molts títols tinguem obligª de fer el sobredit. Per tant, el dia mateix determinàrem (després d'haver exhortat, en plena comunitat als religiós (sic) en les seves hora cions particulars i comunes ha dit efecte) anyadísem i ajustàs sem a què es fes una processó cada dia pel claustro dient les lletanies i oracions acostumades {LAT. pro navigantibus} i pel Ne. rei i en el sacrifici de la missa fer particular memò ria; i després de laudes i de vespres fer les comemoracions acostumades pel Nº Rei, tot el qual hem fet i pro cedim tots els dies fins i tant sapiem noves del bon succés de l'armada, del qual donam avís a V. Sra. com fem nostra obligº segons nostra possibilitat: el qual guarda Déu et. {CAST d'esta su ciudad} i convent de St. Diego d'Alaior als 4 d'agost 1642. de v. s. molt servidor
Fr. Bartomeu Masanet
de dit convent
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMolt il·lustre senyor governador i capità general, amb esta sabrà v. s. com avui [?] a misses dia Miquel Foxà ha portat un home foraster, ras de barba i mostatxos, vestit de tela blan ca amb un capot i el ha posat en presó. I així jo som anat en cercar guardi s i l'oficial per ferrar dit home i per no haver més d'un home present sense armes (li h) li he dit que no es mogués fins que jo tornàs amb guardi s. I el temps que som anat ha cer car guardi s i l'oficial, el pres es fuit en la isglésia i així està en la isglésia, i he posades guardi s el rebedor de dita isglésia. Tot per avís a v. s. i no més, sinó que Déu el guardi a. Del Mercadal i agost a 7 de 1642
Antoni Rabasa tinent
de batle del Mercadal senyor governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl dia que v. s. es partí d'esta vila d'Alaior (que per ser estat la mateixa nit el venir i partir-se no puguí fer ma obligatió d'anar a besar a v. s. les mans) que com tàvem a 31 de juliol, em digué el batle d'esta vila de part de v. s. que l'armada que es partí del port de Maó tenia notícia del enemic, la qual anava dreta via a envestir i que del bon succés d'aquella dependia la quietud de nostres cases i major aliento pel rei nre. Sr. Per tant, convenia acudir a Déu, Nostre Senyor, amb pregàries i oracions i considerant ser el que v. s. em manava cosa tan justa i ser negoci que no sofria dilacions, començàrem el mateix dia a fer públi que és processons i el diumenge primer vinent que contàvem a 3. agost estigué el Santíssim Sagrament patent tot el dia per dit efecte. Procurí exhortar el poble a que cada qual fes ses devocions pel bon succés de dita armada i també perquè Déu Nre. Sr. guia a bon fi les coses de l'empresa del rei Nro., posant-los davant els inconvenients grans que del contrari es podran seguir tota esta setmana. No ha deixat el clero d'esta vila a fer ses devocions així secretes en el sacrifici de la missa com també públi que és fent cada dia commemoració {LAT. pro Rege} el qual sempre anirem continuant. del que v. s. m'ha manat açò és el que he pogut fer que encara que poc, la voluntat és molt gran d'acudir a les coses del gust de v. s. al qual guardi a. Nre. Sr. molts anys. d'Alaior i agost a 8 de 1642
De v. s. capellà
El Miquel Pons Rector d'Alaior
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarDe la isglésia del Àngel d'esta vila s'han desco berts per un llebeig molt número de vaixells i els mateixos han descoberts de la possº de Llucaseldent. he fet tocar rebato i aplegar la gent per si acàs es menester, si altra cosa se innova avisaré a v. s. {CAST cuya} molt il·la. persona Nre. Sr. guardi a. d'Alaior i agost 11 de 1642.
Judic que els dits vaixells tiren per un llevant
Bartomeu Sintes governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAvui {ESP. cerca} migdia tinc rebut una carta del batle d'Alaior, en que em dóna avís s'han descoberts vint-i-dos vaixells. Encontinent, de la guàrdia o talaia del Canotell i de la talaia Grosa d'aquest terme m'ha vingut el mateix avís. he fet posar la gent en armes i enviat els cavalls a descobrir la nava gació que fan i un d'ells m'ha fet relació en aquest punt que estan molt a la. i vénen envers el port i que a la punta de Binibeca s'ha aterrada una barca, la qual ha donat llengua i diu esser de mallor quins i que l'armada qui està fora seria la de Sa magestat., que Déu guardi a. i a v. s., qui vulgui manar-me el que sia de son servei. de Maó a 11 d'agost de 1642
Marc Sintes
Així mateix, tindré la gent en armes fins tinga
relació certa.
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAvui dematí és arribat el talaier de Benimala, el qual ha fet relació que davant la talaia de Binimala i havia dues galeres i que per en mestral eixien vuit vaixells. I aprés és arribat el talaier de Fornells i ha feta relació que dues galeres havien amarrat en terra a la marina de Tirant junt del port de Fornells. I així, de continent, son eixits els dos capitans amb la gent i ha haguda (que per haver alliberat ja se n’havia anada molta gent) i també es eixit el cabo de cavallers, Gabriel Valls, amb un altre cavall i han acudit allí on eren les galeres, el qual cabo, en aquest punt que serà {ESP. cerca} tres hores a passar de sol, és arribat i diu que les dues galeres en veure’l li han enviada una falua i han dit que eren dues galeres de la senyoria de Gènova qui anaven a Espanya i volien tocar a Mallorca i que per temor dels vaixells havien vists per un mestral s’eren retirades a terra i que tenien intent d'anar a Maó. I aprés venint, diu, ha vist que ja tiraven per un mestral, diu que han dit que ha pocs dies que han deixada l'armada de Nàpols a Liorna i que deien que havien de venir prompte per ajuntar-se amb l'armada d'Espanya. Davant la talaia de Binimalla i ha gran número de vaixells les companyies i cavalls estan allí fins vejam el que serà. Ha’m aparegut de tot donar avís a v. s. {CAST cuya} persona la Divina guardi a. Del Mercadal i agost a 12 de 1642
Joan Sorell
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt que son {ESP. cerca} les 10 de la matinada m'ha donada relació el pagès de Binimala que a primera de dia ha desembarcat per un gregal 2. vaixells [?] davant del port de Fornells, els quals pareixia no es movien d'un lloc. I estant allà per la vigilança i per veure els dits 2. vaixells quin discurs farien n’he descobert 8. per un més tral, duent la falconera d’Algaiarents [?] i [?] al que judicava en el punt que els dos han desco berts els 8. han anat devers ells amb molta presa, els quals 2. ha paregut ser galeres i, en continent, he tornat moure rebato perquè [?] havia alliberada la gent. I, així v. s. dis pondrà, a qui Nre. Gda. et. Del Mercadal i agost 12 1642
Joan Sorell, batle
del Mercadal
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPer comandes del patró Llorenç Taltavull, qui va aquí amb la barca carregada de melons, rebrà v. s. sis melons marcats de la nostra marca dels quals v. s. serà servit prendre la bona voluntat manant-me sempre el que sia de son servei a {CAST {ESP. cuya} il·lustra [?] persona Déu N. Senyor guardi a. molts d’anys [?] 18 de 1642
Bartomeu Seguí i Mercadal
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: BandolerismoA dos de v. s. dec resposta totes rebudes a 13 del present i la fecha de 2 i 6 del mateix en elles me dóna noves de la seva salut que són les millors que puc tenir, v. s. les {ESP. goza} els anys que desitja amb els contentos i felicitats que pot Nre. Sr. donar-li. Diu-me v. s. que tenen enesa {ESP. isla} penúria de noves i el mateix passam en esta ciutat, perquè després que Valero, Truyol i don Mateu Forteza, estan presos en el [?] palau està tota la ciutat quieta perquè els bandejats ja no van sinó de vint en vint per la ciutat i l'altra dia encontraren amb la ronda i de nit la justícia: “-Qui va [?] ”, respongueren els bandejats amb altre –“Qui va [?] ” i digueren que procurasen a passar avant. En matèria de morts violentades, se van esmenant perquè si ma taven dos, ara maten quatre. Els dies passats arribà a la Ciutat el general, germà del gran duc, amb vint galeres, deu del gran duc, dos de Sicília, quatre de Nàpols i quatre de Gènova. Aporta d'infanteria més de (500) cinc-cents hòmens. Estigué en aquell port un dia i se partí en busca de l'armada. Amb cartes de 29 del passat m'avisen de Vinaròs estava allí l'armada i el rei se trobava en Saragossa amb grossíssim exèrcit per anar a socórrer Perpinyà i crec serà arribat
governador
tard, que rebí carta de Ciutat ahir i m'avisen havia arribada una faluca de València i contaven públicament se eren rendits i entregats de fam els de Perpinyà i que era ja de Frància i (no so) permeta Déu siguin amb l’illes de placia o de mirador perquè a ser ver, gran {ESP. desdicha} seria. Cartes per a v. s. tan solament tinc la inclusa que m'envia el V. C. de Mallorca. No sé ofereix altra que avisar a v. s. sinó assegurar com sempre que té en un molt aficionat servidor i criat fins a la mort. Alcúdia i setembre 23 de 1642 Al pare Domènech infinits recaudos
Don Pere Onofre Tauler
La persona qui aporta esta ha estat quinze dies en ma casa. he vist aporta cartes de favor per a v. s., amb què no serà necessari la mia autoritat. Amb tot açò la mercè que v. s. li farà en son negoci tindré per pròpia et. Dr. Tauler
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSeñor mío, Cuando v. s. estuvo en Maón, quise dar cuenta a v. s. de cómo se me había hecho una injusticia a la corte del baile y es que cuando el alcalde pasado, Eugenio de Bonillo, mandó a mi mujer saliese del castillo cuando yo llegue en Maón, de que el Sr. veedor me ofreció un cuarto de su casa y estando en esto me vino un sobrino mío y me dijo que Juan Torner tenía una casa vacía y que me la dejaría hasta que su hermano vini ese de Mallorca. y también dicho Torner dijo a dicho veedor que él me dejaba la dicha casa hasta que su hermano viniese de Mallorca, sin que yo pagase cosa alguna y también lo dijo a Juan Rogero, de que Jaime Tornero me hizo embargar mi ropa cuando yo me quise venir en el castillo y mi yerno, que Dios tenga al cielo, dijo al baile, que era entonces Juan Carreras, que él hacía bueno lo de la casa si debía cosa alguna. y al cabo de algunos días, dicho Torner ejecutaba a dicho mi yerno de que juró dicho Juan Torner que él ha bía prometida la casa y su intención no era sino por quince días o tres semanas. y esto, sabién dolo dicho veedor, esto es falso que dicho Torner
Sr. gobernador y
capitán general
se lo había prometido sin pedírselo y que le había dicho y a Juan Rogero que el me dejaba la casa hasta que su hermano viniese de Mallorca sin que pagase cosa alguna. y habiéndoselo escrito a dicho Juan Torner dicho veedor que mirase lo que hacía porque dicha casa no se había dejado a Pedro Caules sino a dicho veedor, n·obstante eso no han dudado de ir ha ejecutar a casa de dicho mi yerno y hasta haber ido a su here dad que está alquilada ha ejecutar que cuando se mi re bien todo era dos reales de a ocho porque v. s. vea la bella quería no dudando haber jurado fal so y esto pido a v. s. que se tome información y que se mande no se pase adelante porque tengo de pedir los agravios se me han hecho delante de v. s. y suplico sea con brevedad. Dios me guarde a v. s. muchos años. Del Castillo de San Felipe y octubre a 13 de 1642 Pedro Caules de Haro El capitán tiene sobrada razón en su pretensión porque yo y otro amigo fuimos medianeros en el concier to porque él tenía mi casa sin haber menester la de nadie si no se la hu bieran ofrecido, como después se mudó a ella y así v. m. hará en esto lo que de gratis fuera justo que lo tendré a particular merced de v. s.
Pedro Caules de Haro
Si v. m. no se·s apelat de la provisió no és posible y si se·s apelat facia ses diligéncies que yo manaré se la guarda la justícia. Pax
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSeñor mío, los días pasados envié una carta a v. s. juntamente con don Tomas de Cufre sobre de que me han hecho pagar lo que yo no debía. y es que cuando yo llegué en Maón, el alcalde de Bonillo sacó a mi mujer del castillo y dicho veedor me dijo que tomase un cuarto de su casa. y queri éndome mudar en dicho cuarto de dicho veedor, Juan Torner dijo a un sobrino mío y al licen ciado Valls que él me dejaba una casa hasta que su hermano llegase y lo mismo había dicho a dicho veedor y a Juan Rogero, haciéndole plato dicho Torner a dicho veedor diciéndole que me dejaba dicha casa sin interés ninguno hasta que su hermano llegase. y habiendo pasado todo esto, juró dicho Juan Torner al contrario de que me han hecho pagar y antes de todo esto haberme hecho mil agravios de embargos, suplico a v. s. se informe con dicho veedor y mande v. s. lo que sea de justicia, que todo esto es más reputación que intereses. Dios me guarde a v. s. Del castillo y noviembre a 14 de 1642
Pedro Caules de Haro
Sr. gobernador y capán.
general Sr. don Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSeñor mío, yo envié una carta a v. s. con el veedor y antes había remitida otra. Suplico a v. s. sea servido me haga merced de que v. s. mande al baile se tome información de lo que yo pido, y tomada, la envíe a v. s. : para que mande v. s. proveer en lo que sea de justicia y perdone v. s. del enfado que como son cosas de reputación y no puedo dejar de cumplir con mis obligaciones. Por amor de Dios v. s. me haga merced a quien N. Señor me guarde muchos años a su santo servicio. Del castillo y noviembre a 18 de 1642
Pedro Caules de Haro
Don Pedro Santacilia y Pax
Gor. y Capan. Gral.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarDiferents cartes tinc de v. s. de 16. 30. octubre a 4 ne. Tot el {ESP. demés} d'elles té respecte al del quint de les barca és de cós que anaren a totes les viles de v. s. i altra del patró de [?]. Ací no té v. s. ningun servidor que més desitja servir-lo, però ha bien parlat acíi el tresorer i jo i venir inexcusable que es pu ga donar el quint sense ordre de Sa magestat. doncs propiament es digué perquè devien els que anaren en cós a més de la lli çonera de v. s. d’obligar-se i donar fiança al real Patrimoni que no ofendran a vasalls ni a un federats de Sa magestat. i així mai se pot ningun mariner ni patró de Mallorca des consolar-se ni desanimar-se d'anar en cós, doncs està en sa mà fer son negoci i anar-se’ns ben despatxat sense haver d'obte nir md. de Sa magestat. el que no és en tota la costa de terra fer ma que sempre d'una manera devem el quint i així estos se són descuidats i han de tenir paciència sinó és que acuden a Sa magestat. i a v. s. li serà fàcil perquè entenc que en demanar ho li’n donaran. a l’entretant, pareix al tresorer que el diner de dit quint se pos a compte de justícia perquè quant vinga de (de) sa magestat. se pugui entregar a v. s. Jo ania parlar en continent al virrei i aquí mateix digué que {CAST «de muy buena gana mandaria dar la misma can tidad de trigo»} i així se farà. El costum que ací se té i ordre és que venint acialgun vaixell o de cós o acàs haver pres ningun vaixell d'enemics i no tenen donada fiança el procurador reial fa aprehenció del dit vaixell i mercaderies i ho ven tot com a afiança del rei sense que es pag dret ningú d'imposició, fa un curedor de dita roba i aquell en haver-la venuda dóna compte al racional i fan-ne cinc parts: la una resta al Patrimoni i les quatre s'entreguin al duenyo del vaixell, açò és, el que he vist platicar i sobre platicat sempre en {ESP. cerca} deset [?] anys que servesc aquest ofici. Ahí va Jacinto Cardona i dubte molt que del que es queixa tinga raó perquè ací tots desitgen servir a v. s. tant Mir com Güells, però les coses qui es son errades una vegada jo no i veig remei de tornar-les reparar i posar-les en son pristino [?] i tot sinó {ESP. remediar} -les com millor se pugui i ací no i faltin a v. s. servidors i amadors que parers tant poques sobren Ga. Déu a v. s. molts anys. Mallorca 20 novembre 1642
Ffs. Sureda i Vivot
Sr. don Pedro Santacilia i Pax
Ací hem menester per fer pel del quint i així serà bé que v. s. m'han donar còpia de l'inventari o calco que s'ha fet per donar les parts que, al entretant, el diner del quint es farà reservat per v. s. quant per se ordres de Sa magestat. que serà molt fàcil que ací, segons veig, cada dia el rei ho allibera i últimament l'allibera en el patró Alemany.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMolts dies ha que no em trobo amb carta de v. s. havent respost a totes les seves amb Jacinto Cardona i més amb la matèria del quint, que corrent per ma mà i del tresorer ha d'entendre no fa falta v. s. ja, però tinc dit a Nicolau Togores i si bé jo escriguí que per benefici de v. s. convenia que no entrés al Patrimoni com apunt sinó a ordre de Justícia amb tot això fins ara no s'ha mogut cosa, sinó aquell blat està en la pro vehideria fins a que v. s. li aparega i facia millor son negoci amb sa magestat. que entenc serà fàcil. En altres tinc escrit a v. s. que em avisàs de son parer en raó que els jurats d'aquí me demanen que facia que el ti nent tinga assistència al ofici, que em pareix tenen algun na raó, a més que ja altres m’ho demanaren no tinc res per ha de v. s. que em folgaré tenir-la per desenganar del tot a [?] i tinc entès que els jurats tenen [?] de mi que no·ls he respost jo ho he fet i me folgaré que v. s. m'avisa d'açò perquè li tornaré a escriure. També he rebut carta de l'escrivà del Patrimoni d'aquí amb que·n diu que ha rebut que l'inquisidor ha donat ordre a [?] al seu comissari grup ningun cas comparesca a fer-me conferència amb el tinent de procurador reial per coses del Patrimoni, sinó que proceiesca de fet amb censures essent el dit escri va per no tenir carta d'altri que acuda a v. s. i li da raó de les ordres de Sa magestat. resoltes pels dos consells d'Aragó i Inquisició. v. s. ha servit de compare i missèr per la reputa ció del Reial Patrimoni i animar els senyors allí que no permeten agravis sinó que si vol procedir que li intimen aquí mateix la conferència amb inserció de les cartes de Sa magestat. o l'última que no crec que se atreves que en amb ell, doncs si en altres ocasions el mateix procurador real o tinent d'allí i l'asesor, estava jo allí i demanant al comissari no l’hi volgueren admetre fins que vengué ordre de Sa magestat. Ací me té v. s. amb tot que amb la mateixa desgana, però sempre al servei de v. s. Els tocinos que dexà allí queden mal. Diuen els prendrà el proveïdor de l'armada. guarda Déu a v. s. molts anys. Mallorca 27 Nº 1642.
Francº Sureda i Vivot Aprés
Sr. don Pedro Santacilia i Pax.
Aprés he rebudes les de v. s. de 5 i 7 del corrent per mà d'Hia cinto Cardona, amb què encara que v. s. sabia de les arcabussa des ha ací, però no individualment, com se es seguint, no tinc perquè repetir-li sinó perquè som als 15 del corrent dir-li que mon fill, Miquel Anglada, Sr. D. Jeroni Sales i Francesc Cotoner i altres cavallers en nº de 15 o 16 són en campa n'hi ha amb altra gent, tots en nº de 80 o 90 persones, corrent la campanya entre ells 40 cavalls. Els inimics se són reti rats i Valero i Truyols i fill de Ramon Puigdorfila mª [?] se posaren ahir a la Real, perquè el virrei tingués ocasió de prendre els de àbit. Anaren al palau els altres que son quatre a la Torre de St. Miquel. Fonc negoci pactat i ells mateixos, el virrei els ha pregonats matí o nits i qui anirà amb ells estan rema tats en el que han fet de tornar altres les paus que havien fe tes, la dels Anglades, la dels Dametos, i la de don Pedro Espa nyol i encara se diu que anaren a Lleonard Forteza perquè rompés la de v. m. i no li paregué al altre. Hierº Cintes pareix que comença a parlar bé en la matèria, doncs he vist uns papers que aporta d'inventari de Roses. Jo no faltaré al que és servei de v. s. doncs amb coses majors el de sitja servir, a qui em guarda Déu molts anys. Mallorca 14 desembre 1642. Prega a Déu Nre. Sr. que la sangria sia per més bé. En quant al de les barca és d’eixos forasters, no tenc encara paper ningú del Patrimoni. {CAST Sr. D. Jorge Callar està ocupadíssimo. besa a v. s. sus manos i li tengui per excusado}
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPor el despacho de su majestad. que pongo en manos de v. m. con esta se servirá ver lo que contiene y sin que se me ofrezca qué añadir [?] hago estos renglones para darle cuenta y suplicar a v. m. me avise de su recibo en la primera ocasión que tuviese, con muy buenas nuevas de la salud de v. m., que guarde Dios los años que deseo. Madrid 24 de diciembre 1642
Jerónimo Villanueva
Sr. D. Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarLes 25 lliures [?] estan gastades que estos cremats procuren brava ment recuperar la perduda. Si v. s. estos dies i Su Exª vesen el que s'ha gastat de sucre, perquè a tots els cremats se donassin beure tot el que volien, aigua cuita amb gran còpia de sucre i llet amb sucre i amb {ESP. demés} potatges, se admirarien del poc cost, que {CAST bendito el } proveïa en tot el profit de Sa magestat. Jo confio que amb el favor de v. s. m'enviarà Su Exª quatre o cinc-cents escuts i sols bastarà per a pagar el que dec. Restant suplicant a Déu Nre. Sr. guarda a v. s. els anys {CAST que este su capellan desea} amb companyia de mi Sra. governa dora [?] {CAST Dios deixa llegar com prosperidad. Maó i febrer 4 de 1643.
El Dr. Ju Carreras pre.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSr. governador
governador En execució del que amb v. s. resolguérem {ESP. acerca} de la llenya, hem fet posar mà en tallar aquella, la qual no es pot posar a la vorera del mar a carregador, que primer v. s. no·ns avís si té amanits vaixells per llevar-la, que d'estes. que alguna. i pel que. de. aparec. sense rebr. doncs ja havem. cent escuts i amb tot el que sia del gust i servei de v. s. ens mana, {ESP. cuya} persona la Divina guardi a. Ciutadella i febrer 15 de 1643
Don Pau Sanxo
Pere Hº Olivar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarLa carta dels sors. jorats (sic) no ha tingut peu per poder tornar resposta i conforme tinc entès no volen pagar el que han promès per causa que el príncep se’n va: i v. s. se servesca altre {ESP. medi} per poder [?] el diner i si acàs venen. pobre sacerdot. Nostre Senyor guardi a. a v. s. com desitgem els seus servidors de Ciutadella als 20 de febrer 1643
Guillem Sanoguera [?]
Ningú vol. sense salari, que pensa que ho han fet per. qui la compram dita (dita) renda
A Sr. don Pedro Santa
cília
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAvui de matinada se són partits els galions que tots estan fora. V. Sra. orden el que tinc de fer amb raó dels soldats que son restats. Me han dit que don Martín Carlos hha donades [?] pots de casa la senyora Vives en. {CAST senyor Príncipe. senyora Vives. {ESP. cuya} persona la Divina guarde. } d'abril 1643
Marc Sintes
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
carta defectuosa. La imatge es veu poc nítida. Convé repetir la foto. [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarDon Miquel d'Andrada m'ha encomanat que remetés a V. Senyora una còpia d'una relació i in ventari de les robes que ha en tregades a la vídua Joana. ra per. entrec. per a què. tre aquelles a su Exª com llargament apar pels actes re-cents en poder de Cosme Roger not. La qual còpia no és estat possible re metre a v. s. per estar dit Roger indispost. Penso que l'armada es posarà a la vela demà dematí. Si parteixen ja donaré avís a v. s. a {ESP. cuya} molt il·le. persona Déu N. Senyor guardi a. de Maó a 11 d'abril 1643.
Marc Sintes
Sor. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl talaier de la talaia de Bini Segarra m'ha donada relació en aquest punt que son algunes dues hores de dia, que per un mig jorn ha descoberts quinze galions que té nien la proa girada envers aquesta illa. Pens seran els qui son eixit del port de Maó. v. s. restarà. persona de V. me. Nre. Sr. guardi a. En Alaior i abril 14 de 1643.
Bartomeu Sintes
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarDesprés que l'armada se és partida d'aquest port, s'han demostrats molts soldats per esta vila que entenc els {ESP. demés} seran restats fu gitius. No m'ha paregut fer ninguna demos tració de capturar-los, {CAST. antes} bé per no esquivar als demés, sempre que he tingut ocasió d'algun nom sóc donat per entès. Del registre. d'Andrada de les robes deixà encomanades a la vídua Torrensa [?] , va junt amb esta una còpia que conforme escriguia v. s. m'encomanà dit don Miquel fes treure i admetés a v. s. a {ESP. cuya} molt il·lre. persona Déu N. Senyor guardi a. de Maó i abril a 15 de 1643
Marc Sintes
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn esta casa de v. s. i ha dues galli nes de les Índies, una que ja ha dies que cova i l'altra qui va fent ous ha dos o tres dies, que és jove de l'any passat, qui es haventatxada que la altra. Esta serà per v. s. que en venir el minyó, qui es al Toro, l'enviaré {ESP. luego} amb los. v. s. podrà dispondré d’ella i d’ells i, així mateix de ma persona i el que tinc ara i sempre, la qual trobarà prompte en totes les ocasions que v. s. serà servit manar-me, perquè esta es ma obligació, {ESP. cuya} molt il·le. persona la Divina guardi a. molts i feliços anys amb companyia de mi senyora dona magestatalena, amb l'acresentament que desitja. Maó abril 22 de 1643.
Bartº Foguet notº.
govor.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarJa responguia v. s., estos seran per a dir que el guia porta la gallina de les Índies porta 5 ous d’ella ma. creu covar. 8 dies se posaran els ous que es coneixa ran era per a covar de gallina per què puguin nàxer a un mateix temps per mostrar els polls de les Índies de menjar i nats fins que son grans i han mudat el flox [?] ell del cap se’ls da rà a menjar ortigues cuites capolades mesclat amb ous cuits molt durs capolats i amb mitjans i de tan afectades que estan en covar no mengen més, sinó que se li ha de dar a menjar a dita gallina de les Índies com que posa ou a un cap o mesclant
govor.
en el segó alguna misèria de blat i. acuitar-la ni atropellar-la molt en el menjar. v. s. em m'han moltes coses de son gust que acudiré amb puntualitat, {ESP. cuya} molt il·le. persona la Divina guardi a. amb l'acresentament que desitja amb companyia de mi Sra. dona magestatalena. Maó i abril 24 de 1643
Bartº Foguet notº
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarA Juan Ameller natural de esa isla, ha sido servido su majestad. de concederle perdón del delito que había imputádósele por la muerte de Jacinta Pons, con que sirviese a su majestad. con veinte mil reales de plata, los diez mil de contado, y los otros diez mil a cobrar en esa isla, como lo habrá entendido v. m. por los despachos triplicados que sobre ello se han enviado, y porque no se acude por su parte a dar satisfacción de los derechos que tocan a la Cancellería ni a los diez mil reales que se han de cobrar ahí y remitir a esta corte, me ha ordenado el consejo diga a v. m. que, en recibiendo ésta, le haga notificar que si dentro de dos meses no hubiere acabado de pagar todo lo que debe por esta razón y sacado de la Cancellería el despacho de su perdón, se le revocará la gracia, de que aviso a v. m. para que lo mande ejecutar en esta conformidad que acá se ha noti ficado lo mismo al licenciado Juan Serra, que es por cuya mano ha corrido la solicitud del despacho, y sírvase v. m. darme noticia de habérsele hecho ahí la notificación y mandarme siempre que sirva a v. m., a quien guarde Dios muchos años como deseo. de Madrid a 17 de junio 1643
Pº de Villanueva
govor. de Menorca
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarNo tiene razón v. m. en dilatar el escribirme sabiendo cuán amigo le soy y lo que le estimo. Alegrome con las nuevas de su salud y siempre que las tenga haré lo mismo, si son las que deseo. La mía es buena a servicio de v. m. pero sintiendo mucho la larga ausencia de mi casa. En 17 meses solo en uno escaso he estado en ella, espero. con brevedad porque he despachado los dos pleitos que. aquí, el de la posesión del marques a en favor de la du quesa, (con que. de que servirse) y. Castilla y aunque le adjudicaron la ma. todas las cuentas [?], por haber dado al duque y al infantado tres mayorazgos, los antiguos de la casa la hemos tenido por mala sentencia y sentídolas mucho [?]. Espero se ha de enmendar en el juicio de propiedad porque todos la tienen por injusta. Debe v. m. tener toda satisfacción de mi voluntad para que [?]. Novedades hay pocas y ningunas nuevas. Dios lo remedie y guarde a v. m. como deseo. Madrid 26 agosto 1643.
[?]
Sr. don Pedro de Santacilia y Pax.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarA v. s. donam l'enhorabuena pel molt {ESP. contento} que tots els d’esta vila hem tingut en haver donat Déu N. senyor a v. s. el bon succés del neixement de la filla. Sia amb els ditxosos suc cesos que tots els criats de v. s. desitjam, gosant v. s. d’ella els feliços anys de son desig, servint-sa v. s. manar-nos en tot el que deguem servir-lo, a {ESP. cuya} molt il·lre. persona Déu N. Senyor guardi a. D’esta vila de Maó i gener a 7 de 1644.
Domingo Supis [?]
Joan Pons
Miquel Llorencí i per ell Joan Confiu [?]
Jurats de Maó
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEst matí se són vinguts a guiar els patrons de tres sageties: la una de Palerm i les dos de Sardenya i m'han donat el plec que va amb esta per v. s. No conten cosa nova més que en l’Alguer donà al trance una nau de 38 peces d'artilleria de les de l'armada de Frància. També m'ha teng [?] que leguet [?] el veedor que diu es resposta de la que v. s. m'envià per ell, per tot m'ha paregut enviar el cavall de portal. Que Déu a v. s. guardi a. de Maó i gener 26 de 1644.
Tomàs Abadia
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAmigo mío, no os he escrito estos días por haber estado cada hora de partencia(sic). Hemos hecho dos, anteayer fue la postrera y tuvimos mucho trabajo y ventura en poder volver a este puerto. Han me cuido muchos enfermos y así pedíal baile me hiciese prevenir [?] hasta siete, los más necesita dos a lo hecho con veras, más falta camas para poderlos curar y así os suplico que dé las siete [?] a que del rey e(sic) vicario se entreguen a los Jura dos de aquí, que ellos mismos darán cuenta de ellas. y a véis la buena obra que es y el servicio de su majestad. y así no os canso. Avio suegro y había mujer y a esos Sres. beso las manos y avisame cómo está la niña y yo llevo en cuidado lo que me mandéis. El gobernador de las islas [?] está malo, yo siempre muy servidor [?] y deseando me mandéis en todas partes. Guardelo Dios muchos años. Mahón 29 de enero 1644.
Lo Marmesor [?]
Francisco de la Hoz [?]
Con mucho cuidado hizo el baile
el llegado a don Miguel. Dios os guarde.
en lo de los solsadados (sic)
que quedaron ahí, me avisará.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl patró Colom és arribat a aquest punt que seran les quatre de la tarda, i no conta cosa nova. Ha portat la plica i cartes que van amb esta per v. s. que m'ha paregut enviar per la posta. Estic advertit que en cas que estes galeres hagin de menester algunes(sic) bastiments no se’ls alteren els preus. v. s. en el {ESP. demés} que de son servei me mana i guardi a. Nre. Sr. com desig. Maó i febrer 2 de 1644
Tomàs Abadia
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEsta nit passada {ESP. cerca} les dotze el batlle d'Alaior m'ha enviat l'esclau que donia v. s. havia fuit de les galeres; i els hòmens, l'un dels quals l'havia trobat en aquell terme, acostumat més facilitat se li pagàs el que s'havia promès, que son deu escuts, perquè·l tro baria i així entenent que aquesta mateixa nit s'havien de partir dues galeres, envií dit esclau pels matxos, els que el havien portat a elles, apadrinant els del Capª general Seguí, qui es troba present per a què amb el comissari rl., qui es son amic, els negociàs llur premi. I tenint ja dit esclau sobre el moll, cridant embrasi [?] el vaixell per llevar-se’l, quant {ESP. menos} se [?] els que’l guardaven, dit esclau faltà altra vegada, i per més diligència que faria em barcar-la com era la nit obscura no fou pos sible trobar-lo. I tinc per cert que no li ha de valer esta fuita molts dies, perquè tot el terme esta apersabut i costuma’s els pagesos desta
governador
promesa. Si a cas les galeres parteixen i dit moro no haurà aparegut i demprés vindrà v. s. se servesca dir-me què he de fer d'ell. I Nre. Sr. a V. guardi a. com desitjo. Maó i feb. 3 de 1644.
Tomàs Abadia
Fins esta hora no he tengut ocasió de portador per esta carta que tenia escrita. El que se m’ofereix dir a v. s. a és que don Miguel de Branchifort, govor. d’estes galeres havia dit anava amb poca salut, i ja convalescent de l'enfermedat havia tinguda i ha tornat recaure, de manera que se té poca esperança de vida. Com sé que és amic de V. S, m'ha paregut donar-li’n part per la post. El patró Luis de Nani ha tengut ell i els seus mariners cert disgusts amb altres de les galeres. No ha resultat dany considerable més que dit patró es restat ferit d'un colp en el cap. de tot s’és disposat bé, gràcies al, el qual a v. s. a guardi a. molts anys. de Maó i feb. 5 de 1644.
Tomàs Abadia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl batlle m'ha manat informàs a v. s. a sobre una pena [?] que els dies passats fíu pagar a Joan Caules. I així dic que havent atrobat que dit Caules diverses vegades havia vesats [?] draps fets en casa altres [?] ocasions contra dispositió del nou Tídies [?] que quatre o sis anys ha se féu {ESP. cerca} d’esta [?], el fíu empenyorar per la pena en què havia incidit que [?] tres lliures i pretenint dit Caules haver-ne de pagar ninguna i que el hay(sic) de justítia ho sia i conegueren els prohòmens que dit Caules degués pagar trenta sous, els quals hem fet [?] me pagà. I açò és el que [?] puc informar a v. s. en esta matèria. Si v. s. li apar que dega tornar dits trenta sous ho faré de continent, si bé en aquest particular-me corre alguna reputatio, perquè se són instats de què m'habien de fer restituir una part que injus tament havia feta pagar. V. S: en tot disponga el que sia son gust i a mi me mani moltes coses, guarde. Déu a v. s. molts anys. de Maó i febrer als 5 de 1644.
Joan Vives [?]
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAmigo y señor mío, la carta de v. s. recibí del Mercadal y siempre tuve la misma confianza que por allá he visto lo primero por ser cosa tan del servicio de su majestad. y lo segundo por ser yo tan servidor suyo. y así espero por horas el que v. s. socorra esto porque se me mueren por falta de me decinas y yo he cumplido con haberme protestado a v. s. y según veo todos nos iremos a curar al hospital porque no hay otro [?] y ha sido el mayor del mundo. con la enfermedad de D. Miguel no he podido ver al vicario general más de una vez. Mas todos los soldados dicen milagros de su caridad y asistencia y limosna. Él está tan afligido como yo. v. s. I. S. nos despene y remedie por amor de Dios, que guarde a v. s. muchos años en vida de su consorte he hija como deseo. Mahón 10 de febrero 1644. a esta hora está acabando Sr. don Miguel y está ya que no habla. Amigo mío, soy vuestro {LAT. us que ad morten}
Mayor servidor y amigo de v. s.
Francisco de la Hoz
Sr. D. Pedro de Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl capità Joan Carreres, com sap v. s., té ordre d'entregar bescuit a estes galeres el que hauran menester, obligant-se el governador del lloc com ho dulare [?] v. s. esta obligació finirà si a cas Déu serà servit llevar-se’l que segons diuen té poca vida. I així, si demprés hauran menester més bescuit serà necessari nova ordre; sobre d'açò serví dit Carreres a v. s. aquí m'ha paregut avisar per la posta perquè ens causa perjui en la dilatio. Déu guardi a. a v. s. com pot. de Maó i febrer 13 de 1644
Tomàs Abadia
Goveernador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarRemito a v. m. los dos pliegos de su majestad. que van con esta y le suplico me mande avisar del recibo de ellos. y en carta de 23 de enero pasado me manda su majestad. que por mi parte asista a v. m. para embarazar el efecto de los designios que tienen franceses res pecto de los avisos que v. m. ha dado. Suplico a v. m. me avise en lo que yo puedo servirle para que a un mismo tiempo cumpla con ambas obligaciones y pueda lograr en esto la buena suerte que conoceré. Guarde. Dios a v. m. los muchos años que deseo. Mallorca a 14 de febrero de 1644
Al Señor Nicolas Togores y al Sr. don Miguel Sta.
cilia beso la mano.
D. Lope de Francia
y Gurrea
Notificación de la muerte de Miquel de Branchifort.
Temas: Sin especificarDon Miquel de Branchifort esta nit {LAT. circa} les dotze ha passat d’esta vida a millor. Nre. Sr. lo tinga en la seva santa glòria, i a v. s. doni molts anys de vida com desitjo.
De Maó i febrer 16 de 1644
Tomas Abadia
Sr. governador.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt que serà alguna hora a passar de la tarda ha entrat a aquest port una saetia genovesa, el patró de la qual se anomena Andreu Nova ra. Aporta vint mariners, ve de la ciutat de Mallorca d'on és partida diumenge propas sat;així mateix aporta dita saetia deset passatgers, dels quals i ha un capità i deu mariners, d'una nau que el virrei de Mallorca segons diu, apresà per al rei per cert frau i espia que diu els imputaven. Els altres passatgers son dos religiosos d'Espanya: un va en Sardenya, l'altre en Roma. Els {ESP. demés} passatgers son mallorquins, els quals son cinc: Andreu Font, cirurgià Joº Genestar i Gaspar Brotat, els quals ha embar cats el virrei; els altres son Joan Canyelles i Joº Jordi Morro, qui es son embarcats volun taris. Tots aporten son passaport, que han ensenyat. comte de nou que haurà cosa de catorze dies que arribà en Mallorca un bergantí de València i contava que Tarragona per terra estaria asitiada, i que segons els avisos tenien molt certa notí sia que el francès tenia l'armada ja
Senyor governador
llesta i de partida no més [?] poderosa també per asitiar dita ciutat de Tarragona per mar, la qual ciutat està molt falta de bastiments, pel qual el virrei de Mallorca ha embargades moltes sage ties i vaixells grossos i els van carregant de tot gènero de provisions per aportar allí. Ha’m aparegut donar-ne avís a v. s. per la posta, com també que Sa magestat. se troba en Saragossa amb setce-mil infants La saetia va en Càller, he fet {ESP. mandato} en el patró que no deix desem barcar a ningun passatger. Guarde. Déu N. Senyor a v. s. com pot. de Maó i abril a 21 de 1644.
Rafel Montanyà [?]
Menorca
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificargovernador, Joan Ametller tracta de partir-se d'ací i en la seva roba ha embarcada una caixa que s'havia feta a heretat [?] del rei per guar dar les robes de Sant Antoni. També ha embarcat la pastera i dos bufets, un de ferros del foc, unes graelles, tot el qual li era feta a heretat del [?] rei i també ha embarcat el guix que. tret per obrar les caixes v. s. ne restarà avisat i en farà el que li pareixerà, perquè. no vull que després me denunciïa mi. Gda. Déu a v. s. et. Del Mercadal i maig 1644.
Tomàs Miro
guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar{CAST Senyor mío} Jesús Maria Després d'haver dades les degudes gràcies a v. s. el que li sé dir {ESP. acerca} de les galeres, que son pres es son aberrades [?] i a posta de sol se trobaven davant d'Alaior per un xaloc, es estava de li no i [?] era coneixedor vogaven a la volta d'Alaior. Ahir no veien senyals ni cosa, si acàs al matí les veig, ja avisarem a v. s. a a qui Déu me guard. Del Mercadal [?] i maig 26 de 1644.
De v. s. [?]
Albertí
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt que serà {ESP. cerca} dues hores de nit és vinguda la gent que era anada per les galiotes, de què m'habien donat avís i havia avisat a v. s. I en particular és arribat dels primers l'alferes Pere Fanals i m'ha dit que dites galiotes són estades dos bar ques, la una de Maó i l’altra de Mº Valls. I així que no hi havia cosa de mal, dit Fanals també m'ha dit que la sagetia genovesa per la qual v. s. escrivia a Maó, era ja partida avui de Maó i que a posta de sol era davant la punta Grosa, que és prop la Canesia de tot el qual restarà v. s. avisat, manant-me en tot el que sia de son gust i servei i el guardi a. N. Senyor [?] d'Alaior i juny a 20 de 1644
El que dic de la sagetia
és que dit Fanals diu que un ne
bot seu l'ha vista partir
avui de Maó i pensa és la
mateixa
Guillem Camps
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt que seran {ESP. acerca} tres hores de nit hem rebuda la de v. s. i, vist el que·ns diu en ella, de continent la hem remesa a Maó conforme diu v. s. Els vaixells hem vists passar per davant aquest terme i fins ací no sabem cosa de més que anaven a la volta de Maó molt aterrats. Tota la gent està ajuntada en esta vila amb les armes i els cavalls son fora. Si cosa s'ofereix avisaré a v. s., {ESP. cuya} molt Ille. persona la Divina guardi a. d'Alaior i juny a 26 de 1644
Guillem Camps
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt que seran les dos de la matinada tinc rebut l'avís de v. s. en el qual tinc entès se troba en el Mercadal i, no obstant, tinc fet altre avís a v. s. per home propi, qui es partí d’esta vila a les onze hores d’esta nit, donant avís a v. s. de com en aquell punt acabaven d'entrar catorze galeres, les 9 d'Espanya, tres de Gènova i dos de Sardenya, les quals van acompanyent dues galeres de Gènova, qui van carregades de moneda. Aportan la sª. mar que sa dels Velez, el carde nal Tribartio [?] , i governa dites les ga leres el duc de Jurtis [?] . Pensa partir se prompte a acompanyar dites dues galeres, fins estar engolfades, i ficar demprés a la volta de Roses a on diuen van carregades de farina i diner. Si bé diuen tornarien per ací dites galeres per espalmar i pot ser que el dit home no sàpia cosa de v. s. per tirar just a Ciutadella conforme ho he encarre gat. I, perquè v. s. sàpia el que passa, he tornat referir el mateix del.
Senyor governador
. quan eren arribades al moll d’esta vila [?] aigo en continent i ja es son partides pel Castell, a on estan les {ESP. demés} galeres. En tot el que v. s. mana avisar, estarem previnguts a esta vila per altra ocasió, doncs està ja sabem el que és. Gda Déu a v. s. d’esta vila de Maó a 27 de juny 1644.
Gabriel Seguí
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl més ha acabat dies ha. Per ser els dies que son no he escrit a v. s. suplicant-li pel dia que v. s. serà servit manar se faci el pagament. Per ací no hi ha cosa de nou de què donar avís a v. s. en aquí Nos. guardi a, com jo desitja. de Fornells als 27 de juny de 1644
Don Pedro de
Guevara
Sor gor.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt entre les nou i deu del dia el talaier ha batut el Ram i ha donada relació que a la part de les Coves, venint terra-terra 10 galeres, per judicar que no poden ser les qui entraren en Maó, per ser el temps bo per passar a llevant, he donat avís a v. s. amb estos renglons i juntament al batlle del Mercadal, perquè totes les {ESP. demés} viles tinguin en bé i perquè se’n socorrin de gent. Nos. guardi a. a v. s. com pot i desitja. de Fornells als 28 de juny de 1644
Don Pedro de
Guevara
gor.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarOnofre Prats soldat de la companyia d'aqueixa vila aporta a v. s. un meló que li tinc encomanat, de què v. s. se servirà prendrà la bona voluntat, que per ser el primer que s'ha collit a esta vila no li he pogut donar companyó. Gda. Déu a v. s. com pot en vida de mi senyor D. Pedro com aquest criat de v. s. desitja. de Maó a 20 de juliol 1644
Gabriel Seguí
Senyora governadora
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarNo es possible poder servir a v. s. amb altra cosa més que estos cinc melonets que aporta el patró Joan de Nans. v. s. perdoni de la po quedat, i reba esta voluntat que és gran de servir a v. s., a qui Déu guardi a. de Maó i juliol a 24 de 1644.
Gabriel Seguí
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificargovernador, Nostre consell ha determinat {ESP. cerca} de la informatió que s'ha de rebre de la pelea tingué la gent d’esta vila a la marina de les Coves amb els moros, que suplic em a v. s. sia de son servei manar rebre dita informatió personalment i també que sia servit manar que els {ESP. gastos} qui es faran amb aquella, si n’hi ha, se paguin del moro sé es venut i de la despulla v. s. serà servit manar avisar del que resoldrà. Esta Universitat té plet amb moltes persones d’esta vila {ESP. cerca} una talla se’ls demana dels béns tenen a les altres viles d’esta illa. I com el batlle sia interessat per ser un d'ells, tenim necessitat de batlle delegat; i per haver-hi moltes persones interessades, com tenim dit, no hem atrobat sinó les tres debaix escrites desenteresades, de les quals v. s. serà servit manar elegir la que li aparega que de tot ens farà particular mercè, manant-nos en tot el que sia del gust i servei de v. s., {ESP. cuya} molt il·lre. persona la Divina guardi a. d'Alaior i juliol a 25 de 1644.
Domingo Guàrdia Bartomeu Cintes
Pere Fanals Joan Fàbregues i per ell Llopis notari
Pere Pons Llorenç Pons
Síndics d’Alaior
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt a les tres de la tarda el ta laier ha posada bandera i ha batut el Ram. he enviada la barca per saber el que era i la relasió que la barca m'ha feta que tres galeres han donada cacia a un bar gantí i se es posat dins d'atalaia i les galeres en aquest punt se troben davant bornetjant. Judicam la talaia al cap de Capifort Sr. don avís a v. s. i l’aniré donant del que sia noves i es [?] el batlle del Mercadal per a què {ESP. luego} me n’avís 25 homes. Nos. guardi a a v. s. com jo desitja. de Fornells als 30 de juliol de 1644.
Don Pedro de
Guevara
gor.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPocs dies fa rebí una de v. m. de 27 juny i amb ella molt gran gust així per saber gosava salut i també per la memòria té v. m. dels seus criats, que em diu en dita carta havia sol·licitat amb mon germà de veure amb el virrei si m'{ESP. alcançar} ien gràcia de d'esterro, que estima molt la mè. per la recordança té de mi. Jo confio perseverarà suposat no tinc altre que v. m. Mentres, he sabut que el Sr. Francesc es en Madrid . Si té ocasió v. m. de veure’s amb mon germà, li suplica em facia favor de dir-li que m'envia algun poc de diner que per ací en tinc necessitat i que·l porà enviar per via de Palerm. Acirca de la mitja [?] jo n’he parlat moltes voltes amb el Balliu i han dit que la m’{ESP. alcançar} à, però que no pot esser sense tenir {ESP. desterro} o alliberació. Jo ho deix tot en mans de v. m. i confio m'ajudarà amb el que podrà (que al Balliu ho estimarà molt conforme m'ha dit quan li he mostrada la de v. m. que Nre. Sr. guardi a. de Malta, i agost i 12 de 1644. a en Jeroni se servirà dir de part mia que li besa les mans Criat de v. m.
Miquel Alsamora
Sr. D. Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn la barca del patró Esteve Tal tavull van sis melons marcat amb la fora marca i tres carabases llargues. Van pagats els nòlits, els melons tenen al quesim [?] un fil blanc. Manarà v. s. enviar per ells i en el que sia del servei de v. s. me manarà, que ja sap que tinc obligació de servir-lo, {ESP. cuya} persona la Divina guardi a. en companyia de mi Sª governadora amb l'acresen tament que li desitjo. Maó i agost a 13 de 1644. No puguí en la barca del castell fer ma obligº perquè aquell dia morí en esta casa de v. s. una nebo da mia
Bartº Foguet not.
govor.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEsta tròpia a v. s. i a tota sa casa amb la salut que jo desitja. Amb la barca del patró Esteve Tal tavull rabrà v. s. vuit melons que van lligats amb fill al polsim. Rebrà v. s. la bona voluntat i en tot el que sia del gust i servei de v. s. no deix de manar-me que en tot me trobarà molt prompte. Nostre Sr. guarda v. s. de Maó als 13 d'agost 1644.
Antoni Josep Carbonell
Ga.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarA dues hores a passar dia de Nª Srª hem sabut està el paborde extremunsiat i {ESP. casi} ja per donar la anima a Déu Nº i segons la brevetat creiem serà ja mort. Nostre Senyor elegesca la part que sap millor li convé i si és mort que sia la seva anima al Cel a {ESP. gosar} de Déu Nº et. Amb que sense mare però jo de v. s. m'ha paregut suplicar-li sia servit si ha d'enviar terna per paborde en posar en ella el Dr. Andreu Carbonell, que amb què jove però de moltes parts per qualsevol dignidat; que de qualsevol manera ho rebré com de mà de v. s. en aquí guardi a. Déu Nº els anys de son desig amb l'augment que tots desitjam i amb companyia de mi Sra. dona Magdalena sic i filleta. de Maó i agost a 15 de 1644
De v. s. el Dr. Joan Antº Aloy [?]
Mi Sr. don Pedro Santacilia i Pax
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarS. mío, aunque mal escriba no admitirá [?] v. s. la buena voluntad y conocerá que no pier do ocasión ninguna que no le moleste con mis cartas y con ella envía una del sa be amigo que yo le tengo en mi memoria para servir le como v. s. me lo tiene mandado, si bien juzgo que no habrá hecho falta, lo que yo suplico a v. s. por estar harto de esto me ha pareci do al vestir a las que esté a la mira y cuando entra r que al vicario general al que saliese pedirle lo que tengo escrito a v. s. para el amigo Paborde que, lo estimaré como es razón y lo [?] yo tanto de v. s. que cuando estalle que a sus ma-
nos ya tendrá hecho lo su plicado para demás de que lo deseo tanto más lo hago por el mismo crédito del paborde que por otra cosa y en esta conformidad v. s. se sirva de hacer todo lo posible. con esto Dios guarde a v. s. como deseo. Ciudadela y agosto a 17 de 1644.
Muy servidor de v. s. que sus manos besa s.
Antonio Iniesta
Sr. don Pedro de Santa Sicilia y Pax
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarNo perdí punt en posar en execució l'ordre de (de) v. s. del 20 del corrent que rebia 21 a la tarda per la posta fent a saber a tota la gent de manar el contingut en dita ordre i per a què vinga a notícia de tots per si acàs i hauria alguna persona qui volgués anar a servir a Sa magestat. amb els bergantins de v. s., especificant el sou que guanyarien i de quina manera ho fíu pregonar pels llocs acostumats d'esta vila i tan solament Vicent Capellà me donà paraula al dematí que aniria i a la tarda ja em digué que no i volia anar. va dit Capellà aquí amb el vaixell de Miquel Gomila per mariner. v. s. farà d’ell el que sia servit. Per ací tota la gent de mar o la major part es en cós i per esta causa no s'ha trobat ningú, sols i a alguns assentats a la matrícula que volen gaudir de totes l'exempcions i ninguns volen anar. Manarà v. s. dispondré el feador que en tot puntualment seguiré l'ordre de v. s. a qui Déu N. Senyor guardi a. de Maó i agost a 23 de 1644.
Gabriel Seguí
Senyor governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSenyor governador, En dies passats per ordre de v. senyoria mania la dona Joana Tudurina, muller de Miquel Tudurí, que dins tres dies buidàs la vila i terme, i avui que contam a 24 del present més i any, víu aquella per la vila, i vist que no havia obeït, la posí en presó o per un ver la tinc a l'entrada de dita presó amb fiances de 25 lliures pel que es podia estrevenir haver menester la presó. I del que v. s. me manava que cobràs (ja està) les dietes i escri tures de mossèn Pere Fanals ja es (les) tinc el diner i l'en viaré al escriva. v. s. ordenarà de dita dona el faedor de Justícia, {ESP. cuya} molt il·lre. persona la Divina guarda. d'Alaior i agost (de) 24 de 1644.
Guillem Camps
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl soldat de cavall qui està de guarda en el castell de Sant Filip m'ha donat avís de com sirca mitjanit han passats tretze o catorze fanals per davant del port que no saben el que és. El mateix avís m'ha donat l'alcaït i juntament m'ha remesa esta per a v. s. Encontinent, he acomiadats els cavalls que acudisen per les mariners de la part de migjorn i aquest matí m'han feta relació que l'atalaier de l'atalaia Grosa ha ací jurat que no es veu vaixell algú de què restarà v. s. avisat a {ESP. cuya} molt il·lre. persona la divina guardi a. de Maó a 28 d'agost 1644.
Gabriel Seguí
Senyor governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPertírem del Grau de València amb les dos fra gates. Arribàrem a la Dragonera, de què hem de fer moltes gràcies a Nostre per haver-nos librat de captiveri, perquè estaven tres galiotes entre Andra tx i Banyalbufar, al que entenem aguardant-nos, per causa d'eser-se partida una sagetia geno besa de Dénia amb quaranta i tants mallorquins. desgràcia amb els moros d'on pens. llengua dels catius i sabent esta som de partida ens aguardaven, però fou Déu servit prenguérem terra ans del dia que els tor rers ho tingueren a gran sort. Els catius son mossèn Miquel Oliver i Soler, pre., Guillem Alcover, fill del fisc; Toni Güells i Miquel Sampol, criats de Jaume Anglada; Jeroni Perelló beneficiat fill d’un not. Gregori Carrió beneficiat, el patró Trabuc, el patró Agustí Mas i Honorat; Jaume Gornés, menorquí i molts altres;aportaven moltes cartes per causa d'esser el primer vaixell qui s’era partit de molt temps en esta part. Sr. D. Joan Miquel pens ha escrit a v. m. més llarg, sols dic que com me digué el Sr. D. Antonio de Aragon, que per tot aquest mes tindrà v. m. la llicèn cia, pens partirem diumenge primer vinent per a esta {ESP. isla} . Déu guardi a. a v. m. com pot i jo es menester en companyia d’estos mis srs. I Mallorca 12 octubre 1644
Joan Baptista Femenia not.
Mi Sr. D. Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
La lletra no es pot llegir bé [1§]
El notario Juan Bautista Mir informa a Pedro de Santacilia de que dos bergantines mandados de Alcudia a Vinaroz por orden del recién nombrado virrey, José Pérez de Pomar y Torres de Mendoza (que había llegado a la isla solo tres días antes), han vuelto porque allí no los necesitaban. El coste de la operación ha de pagarlo el patrón Martín con la venta de unas pipas dejadas por una nave hu...
Temas: Sin especificarGobernador de Menorca, mi sr.
La de v. s. de 9 de este recibí y en ella mucha merced, pues veo se acuerda de sus criados viejos. Dios le dé muchos años de vida para que me pueda hacer merced en compañía de mi señora gobernadora.
En cuanto a lo que v. m. me manda digo, sr. mío, que el virrey estando en Inca me mandó despachase los dos bergantines habían venido de Alcudia por su orden para ir a Vinaroz a servir a su majestad. y que Canals bestraería la comida y sueldo de 15 días. Hízose en esa conformidad y yo escribí en la misma al gobernador de Vinaroz. Vinieron después despedidos y me escribió el dicho gobernador que no los habían menester a los bergantines y que tal día se habían despedido, que les ajustase la cuenta y los mandase pagar el sr. virrey [Jose Perez de Pomar y Torres de Mendoza], y escribió en la misma conformidad a su sria., el cual viendo que había dado palabra a los patrones que en Vinaroz les pagarían infaliblemente y que si no él les mandaría pagar, buscó medios para pagarlos, y pagó el patrón Martín en 69 pipas de que le hizo venta a razón de 12 reales castellanos por pipa de 100 pipas deja en tierra el capitán Sansón [?] cuando huyó con su nave porque se entendió venía de Francia.
Estas son las noticias que puedo dar a v. s., a quien Nro. Sr. guarde muchos años en compañía de esa mi señora, con los acrecentamientos que merece.
Mallorca y noviembre a los 25 de 1644.
De v. s. muy criado
que sus manos besa,
. Juan Bautista Mir, notario.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSr. governador
Ací tenim més quefer que en aqueix gran caire i així teniu-me per excusat si no sóc tan puntual en escriure una. Vos dec resposta a tantes que ni sé a què he de respondre, ni com tenc d'excusar-me de l'omissió. En el que m'escriguéreu de la diferència [?] dels pabordes, entenc que se deu ratejar pel temps haguda raó dels fruits. Ja escric sobre d'açò a l'{ESP. ecònomo} Marquez. Mestre Pere Aulí se’n torna per a portar sa casa. És criat meu, si se li ofereix cosa ajudau-li en tot que. v. s. és tan amic de fer bé i ell rebre per mon [?] que com així vos he de servir sempre sense limitació ninguna. El gran Salvador és arribat a Alcúdia i d'allí a Pollença a on fa fins avui que no se’n sap més, d'haver-ho oït dir així, perquè ha proveït tant en aqueixa {ESP. isla} amb vós i els altres com ací de la manera que tenia obligació un home dels seus costums. Ara veureu que quan vos escriguí que convenia se n'anàs lluny, tenia raó, i que ses fineses vostres amb ell eren perdudes i que amb nosaltres, almanco amb mi, no s'havia de fer cerimònia ni compliment. El dels 500 reials ho he dit a D. Mateu i fa el sort {CAST bien así como suele}, el cane [?] Melcior vol mal a tot el que és dolent procur, i bé en els diners, jo no em puc ni vull carregar tan pesada càrrega, a més que tinc en casa
[1§] un minyó de 15 anys qui està per prendre bona o mala inclinació i doncs no li faltarà l'ajuda de bona naturalesa. No vull posar-li tal mirall davant, ni el parentesc m'hi obliga, en què lloc havent-n’hi d'altres, com son germà i germanes, cunyat i cunyada, [?] etts. Ja els ho he dit, i que val més que estiga lluny. Arribà als 23 don Josep de Torres. És galant home i parla bé segons les obres judicàrem el demés. Don Lope està en el Rafal de l'Alcover per embarcar. Anirà amb sagetia. Si mana v. s. prompte a totes aqueixes que pens tindran ja salut encara que [?] ens en aquest temps siguin llepisoses. Digau-les que aci enyoram els seus bunyols que quan Déu vulgui ja ens en rescabalarem i Ell vos guardi en companyia de tots i del pare Domènec mil anys amb salut. Mallorca i novembre als 25 de 1644.
Salvador
Sureda
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarYo he llegado a este puerto con deseos de pasar a mi casa y aunque el tiempo da esperanzas viene la lluvia de las tramuntanas y el ser la luna nueva estoy mirando lo que puedo intentar. v. s. sabe que soy yo amigo y los recados de v. s. me han hecho muchos cumplimientos y agasajo que deberé yo estimarlo como es justo. yo he pedido licencia para irme a mi casa y pues
no he podido asistir en el mayor puesto no debo de poder estar en él y dejar toda mi casa en Génova para estar muy lejos del puerto de Santa María. Al Sr. don Melchor de Borja dieron la escuadra de esa [?] al marques del Vise [?] la de Nápoles y a don Enri que de Bercaviel [?] el ejército de Sicilia. Perdimos una [?] con que nos falta mucha gente. Guarde Dios lo que pueda v. s. no se [?] le [?] yo no soy de los que han menester. de los amigos y más que me ha dicho que [?] con enfermos en casa con que acaso esta carta que. Guarde Dios a v. s. como deseo. de Mahón a 28 de noviembre 1644
Don Carlos [?] Canet
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSom anat de part de v. s. a besar les mans al senyor duc de Tarsis en arribant l'alguasil i ha em donat la que va junt amb esta per a v. s. i de paraula m'ha dit que no prengui v. s. treball de venir, que resta molt satisfet, i també perquè entén partir-se de mà, si el temps dóna bo. Si acàs partirà o tindrà resolutió de partir-se, l'alguasil donarà avís a v. s. No conten cosa de nou més del que tinc avisat a v. s. per la posta que envií quan les galeres arribaren. de les postes pot v. s. estar cert que no es pert pels d'esta vila que tots son desmesiats de puntuals, amb la presa que·ls donam. En el mateix punt s'ofereix i la d'ahir partí d'esta vila a migdia. I segons vaig veure fou puntual. En els {ESP. demés} voldria seguisin el {ESP. cuidado} que els d'ací tenen. Com ja tinc dit, quan l'alguasil és arribat som anat a besar les mans al senyor duc de part de v. s. No obstant, que ja ahir i aní i de part de v. s. m'oferia tot el que a Su Excia. Importàs. Gda Déu a v. s. de Maó i nobre. a 28 de 1644
Gabriel Seguí
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarDempués que he recibido la de v. s. I. dándo me aviso de la merced que su majestad, que Dios guarde., ha sido servido hacerme del oficio de procurador real de este reino. En particular me avisa que para el buen gobierno de su real Hacienda se habían de dar nuevas órdenes y porque hasta ahora no han llegado ni menos los despachos del oficio cuidadosamente he dejado de responder y aún a v. s. I. por lo que toca a intereses de particulares que [?] bien su el [?] o merced sobre esta receta todo a fin para saber con distinción lo que tengo de obrar en esta administración y hasta saberlo en tiendo no apartarme de esta resolución. Suplico a v. s. I. tenga la mano en este despacho para que con la brevedad posible pueda servir a los Bajetulas sus recomendados. Guarde Dios a v. s. I. muchos años como deseo Mallorca 28 noviembre 1644.
Ilustrísimo vicecanciller.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt que serà una hora passat migdia se parteix l'alguasir amb els tres presos per a Dr. mir a Alaior. Ha dilatat la partida fins esta hora per causa dels traginers, qui fins ara no eren arribats;a els dits presos se’ls ha fet bitllet dels {ESP. gastos} de dites valies per aportar-los aquí I han pagat, en continent, cada ho el que li competia. Les galeres fins esta hora no es son partides ni crec se partes que en de dies per causa que el temps se es girat contrari. Han me vingut aquí els trases [?] algú qui d’aqui al davant els [?] tas cada dia cinc qras. de pa. En continent els he donat persona per dit efecte, qui se es obligada a proveir-los. I en tot el {ESP. demés} que convinga per di tes galeres me sóc ofert al duc de part de v. s. prompte en acudir en tot el que sia possible. Gda. Déu a v. s. de Maó i nobre. a 29 de 1644
Gabriel Seguí
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMi Sr. D. Pedro Santacilia i Pax, he rebut jo Antoni Nadal del senyor Gabriel Font mos noranta lliures dic 90 ll. per compte de v. m. Ser vir-se a fer-li albarà, que ja estan assentades a son compte. Guardi Déu a v. m. D’esta sa casa i novem bre 29 de 1644.
Antoni Nadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSiempre los cuidados acompañan a los hombres y teniéndole yo muy gran de un navío que partió de la Alcúdia para Roses cargado de bas timentos, dinero y otras cosas, aunque una tartana de Mallorca dijo le había encontrado con buen tiempo, des eare saber si acaso v. s. tiene algunas nuevas de él, porque las deseo ciertas suplico a v. s. me avise de lo que supiere con lo que fuere de su gusto. a v. s. guarde Dios como deseo. Mahón a 30 de noviembre 1644. Si v. s. sabe si ha llegado el vicario general y erudito [?] le suplico me lo avise que a fe que no parta y estoy con cuidado hasta que estoy sin dependencia más el del [?] a todos nos importa. Si v. s. tuviera alguna nueva de galeras y otra cosa avisemelo le suplico al tiempo a lo [?] si hay [?] le tomaría.
Don Carlos Doria Carretto
Sr. D. Pedro Santacilia y Pax.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl tiempo prosigue en ser malo y habiéndo me dé detener a esperalle he querido dar cuenta a v. s. de cómo los jurados de este lugar usan de alguna tiranía con estas galeras, pues habiendo de comprar trigo, pan y otras cosas hallándole fuera del lugar con mayor comodidad dan en que se ha de comprar de él cosa que aunque fueran galeras del turco no se podía hacer, cuanto más siendo como son del Rey. y así suplico a v. s. dé orden o envíe persona que ponga remedio en esto y no haya embarazo en lo que hubieren menester las galeras, pues se considera el daño que se seguiría. a v. s. guarde Dios como de seo. Mahón a primº de diciembre 1644 Es terrible cosa haber de saber por estas órdenes y no poder comprar porque juro dinero de quien nos lo Dña.
. Carlos Doria Carretto
Sr. D. Pedro Santacilia y Pax
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarRecibo la carta de v. s. y veo lo que v. s. me dice de los for zados. Estando muy seguro de la merced que siempre me ha hecho y siendo v. s. tan gran soldado y marinero, confío yo que me socorrerá. Beso a v. s. la mano por el favor que me ha hecho en avisarme de la barca que hay para Génova y aunque el tiempo no me da lugar a mi de pasar el Golfo, ella no dejará de arrojarse, y así suplico a v. s. me haga merced de encaminarme con ella ese pliego para el señor emba jador Sr. don Juan de Eraso que a mi parecer llegará antes que yo. Si puedo servir en algo a v. s. ya sabe cuan de buena gana me emplearé en todo lo que fuere de su servicio. Nr. Guarde a v. s. como deseo. de Mahón 3 de dice. 1644 mío, este Golfo no es tratable estos días las galeras de pasar le [?]. v. s. me dé por sus enfermos y veo que. [?]
Sr. D. Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSiempre me he de valer de la merced que v. s. me hace y así le suplico mande en caminar esa carta para Valencia con la primera ocasión que hubiere, de manera que vaya con la seguridad posible, y v. s. me mande lo que fuere de su gusto a quien guarde Dios como deseo. Pto. Mahón a 4 de diciembre 1644
Don Carlos Doria Carretto
Sr. D. Pedro Santacilia y Pax
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPel que sé que al senyor castellà Bartolo mé de Medina ha escrit a v. m. ª i amb una carta i li envia a dir que Jau me Martí ha assentada placia per a no perdre el temps, i se jo que desit ja servir-lo, per tant, li don {ESP. enfado} i li deman que quan Vosa Mercè li escrigui que li diga v. s. em pot ajudar en alguna cosa, perquè jo sé que no desitja sin quo ma [?] li m'han i coses seues per a servir-lo. I quan arribiací em va enviar ha de manar i em digué si coneixia. sa [?] i si esta raó. Jo li diguí que bé el conei xia i que era criat d'un nebot seu. en [?] em digué que si havia menester alguna cosa, que avisàs i si volia servir el rei que m’ajudaria en tot el que podria. I em fa molt més mercè que jo no meresc. Així li demanen tot que jo no ho meresca, basta que en sia criat en casa de son nebot, que me favoresca en el que porà (sic). Jo he escrit en el senyor en què li farà recordant que enviï una carta de favor. Nostre Senyor el guard els anys que per a mi desig. Palerm, i desembre a 4 de l'any 1644, pel que em manarà.
Jaume Martí
Sr. don Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAhir a dues hores de nit que estava per a cloure la qui va junt amb esta per a v. s., rebí un plec de v. s. junt amb una del senyor duc de Tursis la qual, en continent, ania donar-li. Entenc que dit senyor per ma part està satisfet que ahir, {CAST. antes} de l'ofici major ania els jurats a dir-los que encara que Su Exª. hagués menester tot el forment d’est terme i {ESP. demés} provi sions, que les i farà donar, basta esser per servei de la magestat. I els advertí que no causasen estor bo en ninguna cosa, altrament-ne donaria part a v. s. Avui els faré llegir l'ordre de v. s. i perquè a més notícia vinga de la sustan tia d'ella ne faré fer un pregon per tota la vila. Pot v. s. estar cert que en tot el que dit senyor ha hagut menester que a mi me sia vingut a notícia, l’hi he fet donar sense dilatio, i en tot el {ESP. demés} no i perdré punt, que per anar el portador de presa per esser tarda fer posta, no m'allarg {ESP. acerca} dita matèria. Gda. Déu N. Senyor a v. s. de Maó i desembre a 5 de 1644
Gabriel Seguí
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl príncipe està sobre la saetia aguardant ocasió de bon temps I així no crec vagi aquí ja, com havia dita Bertran. Joan gener qui està destinat d’esta vila, a alguns mesos que està promès amb una filla d'una criada de casa. Veig el que desitja la mare de la jove, que han tes que anàs a complir el {ESP. desterro} se efectuàs dit matrimoni i que jo, per altra part, tinc les seves coses per prò pries. I així, m'ha paregut dir a v. s. si pot fer-la’m faci de concedir-li alguns mesos de guiatge en els quals pugui casar-se i compondré ses coses, deixant aconso lada la muller qui ho desitja més que ell. I v. s. en tot el que sia de son gust me mana. de Maó i gener als 29 de 1645.
Gabriel Seguí
governador.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAhir dimecres a la tarda m'escrigué el príncipe de Palacònia [?], queixant-se que volent al matí eixir d'aquest port, descubriran una nau fora a la punta estant ell ja a la vela. I fora d'aquest port i per des cuit del talaier corregué gros perill, com llargament pens que dit senyor dóna de tot avís a v. s. Encarrega’m molt prengués ha dit talaier. Respongui-li que ho faria, no obstant, que ahir era dimecres i el dit talaier se trobava a esta vila per oir misa, no sé si té obligatió de deixar home a la talaia per pagar-li quatre diades dobles, no l’he pres fins esta hora per causa que la talaia ha de quedar sense guàrdia. Aguardaré ocasió que dit talaier vinga ací i el tindré pres fins que v. s. : m'han ordenar-me altra cosa, que per no esquivar-lo no sóc anat a la talaia a pendre’l. Gda. Déu a v. s. : com pot. de Maó i feber a 2 de 1645.
Gabriel Seguí
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEsta nit són arribats en esta vila dos catius cristians (los quals llançà en terra a la punta de la Cavalleria la nau de moros per ser se rescatats). Conten que és una nau que aporta 22 presos amb cent moros que van a cós. Is queren d'Alger dil luns proppassat als 30. de gener Diuen els moros saltaren a l'illa de l’Aire i se’n portaren cosa de 80. bísties entre cabrunes i de llana. El un dels catius es de Cas tilla i l’altre de les Illes Canàries. dos hòmens qui acudien als companyons que eren a la Cavalleria els trobaren a la marina de Binidonaire, perduts i sabent-ho jo els fíu venir ací. Aporten patents (de) firmades d'alguns religiosos que estan en Alger, amb què entre altres coses certifi que en haver-hi allà bona sani tat. Per trobar-se cansats, que l'un d’ells es vell, fan comte de quedar-se aciavui i demà partir-se v. s. els interrogarà llargament del que importa. I de tot m’ha apare gut donar avís a v. s. restant prompte al que·ns manarà. Gda. Déu Nre. Sr. a v. s. et. Del Mercadal i febrer 3, 1645.
Jaume Begur
Lloctinent de batlle del Mercadal
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPor orden de su majestad. y nombramiento mío, en virtud de la que me ha dado, va a esa isla el capitán Pº de la Vega. v. m. le asista y dé todo el favor y ayuda que hubiere menester en la conformidad que lo pidiere, haciendo se obedezcan las órdenes que diere en todo lo anejo a su comisión, allá nándole el castillo y disponiendo la materia de manera que sin embarazo se cumpla y ejecute cuanto su majestad. manda, que así conviene a su real servicio, y ya sabe v. m. el gusto con que siempre me tendrá para obedecerle. Guarde. Dios a v. m. muchos años. Del real de Valencia, 9 de febrº, 1645. muy servidor de v. m. El
Du que de [?]
Sr. D. Pedro Santacilia y Pax
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAmb la vinguda del P. guardià Serra, hem tinguda gran novetat en esta vila sobre la Quaresma que dit P. pretén haver de predicar per estar elegit molt temps ha, i diu la té acceptada amb qualitat de què havia d'assistir en el Capítol Provincial per esser un dels vocals i que aprés faria les diligènties possibles en venir a predicar, i que els magnífics jurats se aquietaren a esta resposta se va que ha procurada complir amb totes veres passant a Alcúdia en continent que fou celebrat el Capítol, i que nolietjà barca per a venir, si bé, no ha pogut passar per causa del temps i per una detentió que diu se li féu, que v. s. deu estar avisat. I així que no havent estat per ell no se li pot llevar la Quaresma; amb estos motius ha acudit als magnífics jurats de paraula i al vicari gl. amb una petitió, oferint-se prompte en predicar i que no es donàs lloc a que altri pujàs al púlpit; I sobre d'açò crec que haurà tingut algun disgust amb algun dels dits magnífics jurats, perquè partint-se d'ells avui dematí el temps que se acabaven els set salms se’n és anat al púlpit i ajonollat en ell al mateix instant que el P. lector Mesquida eixia a prendre (la benditió) de l'altar major, i tot a un temps el Sr. vicari general ha començat hores per desviar el disgust que s'esperava, doncs que el dit P. lector Mesquida, essent davant l'altar major ha restituït [?] P. guardià al púlpit i se es girat als magnífics jurats a dir-los que mirasen el greuge que se li feia i que protestava d’ell i per
governador
a desviar el que se anava principiant, és estat convenient que el cor continuàs ses hores. I, en l'entretant, el dit vi cari general ha enviats alguns {ESP. recaudos} ha dit P. guardià per a què dexàs el púlpit i, al fi, es abaixat i anat al cor a on ha oïda la prèdica (que ha predicat el dit lector Mesquida el temps de l’ofertori) amb espectativa que aprés se declararia. I pretenint tractar el vicari general d’esta declaratio, ha proveït que el demanat per dit P. guardià fos (declarat per) notificat a dits magnífics jurats, els quals juntats en la sala han estat discordes perquè el militar i pagès son de parer que dit vicari general declar qual de les dos eleccions ha d'esser preferida, fent provisió entre els dos pares, sense que la Universitat hagi d'eixir a la causa, i els altres dos son de parer que l'última electió feta en persona del dit lector Mesquida ha de prevaleixer per esser {LAT. concorditer} de tots i que si el pare Serra pretén altra cosa deman se justítia davant de qui competesca, advertint que el vicari general no té que veure en coses de la Universitat, conforme apar d'estos vots, que amb el borrador que m'han donat envio a v. s., amb el quan [?] han acudit per la paritat i veent el dubte que els uns tenen que el dit vicari general no deu posar-se en coses de la Universitat, he resolt de remetre-ho a v. s. perquè se acerta la resolutió per ço que si toca, com se creu, a v. s. el conèixer d’esta matèria i eleccions fetes pels magnífics jurats i si aprés d'una han poguda fer l’altra, he tingut per {ESP. acertat} no declarar-me perquè, tocant a v. s. no puc jo renuntiar-ho i remetre-ho a altri tribunal, i si declar que toca a aquest tribunal ha d'esser ocasionar una competèntia que mou [?] el [?] eclesiàstic, qui ha posada mà a la causa que per tots serà millor que ho
determina v. s. amb els seus consellers, perquè no voldria llevar res a la Jurisdictió ni ser fàcil en posar-la en compe tènties. Suplico a v. s. que així per la presa que aporten ses magnífi que és com per excusar disgustos entre estos pares i convents i que el poble resta consolat, se servesca manar-me avisar de la resolutió que manarà prendre amb la prestesa que la causa demana i v. s. serà servit. Avui hi ha hagut senyal de Barcelona i de Mallorca i he sabut que son dos naus qui s'entretenen. No tinc altra cosa de què avisar a v. s., a qui Nostre Sr. guardi a. Ciutadella, a 9 de març, 1645
D. Antoni de Guevara
Aprés d'escrita està a v. s., he enviat un {ESP. recaudo} al dit vicari general per {ESP. medi} de Joan Company, notari, per a què en l'entretant que v. s. estarà a prendre resolutió sobre sega amb esta causa, i ha respost que ho farà i que si acàs ha d'innovar altres coses, que {CAST. antes} m'avisarà, de què restarà v. s. avisat.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMi senyor, besades les mans a v. s. i fetes les degudes cortesies, li don avís com avui a la tarda sóc anat a veure el pare lector Mesquida. I, estant amb una bona companyia, entre altres coses de què hem per lat, la una és estada de casar mon fill Andreu amb la filla de mestre Guillem Campins. I, com a pare meu que és v. s., no he volgut donar paraula que no·n donàs part a v. s. i a mi senyora la gover nadora. I, així, per a tal efecte envio a Andreu que jo aniria si no fos per no rompre [?] els m'han datos que v. s. perquè, vist el que li dirà An dreu llargament, em diga quin és el gust de v. s. i que tinc de fer. v. s. visca molts anys en companyia de mi Sra. la governadora, Sr. don Joan Miquel i de don ja Biatriu. de Ciutadella, i 6 abril de 1645.
Sempre criat de v. s.
Joan de Nans
Senyor governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAl mismo punto que recibí su carta de v. s. de 4 del presente me he venido a esta villa de Mahón y he hablado con el cabo de los navíos para saber de nuevas. y me han dicho salieron despªantes que las galeras de Cerdeña y de allí se fueron a Roses. Lo que saben que su majestad. está en Zaragoza y los ejércitos se iban juntando en Cataluña y del duque de Medina de las Torres quedaba en Valencia y trataba de ir a besar la mano a su majestad. segundª vez por haber servir a la señora Princesa de Astillano. Su mujer había muerto y trataba de ir a Roma con pretensión de un capelo; estos bajeles aguardan a D. Pedro de Orellana [?] suya para salir de aquí y ir a Nápoles por más ir infantería es cierto que ha de menester mucha luz de Dios el visitador, más yo creo que necesita de más que le alumbre, figure que es el que le da noticias de todo. bien me pesará que pusiera todo en mis cosas como lo escudriña, no obstante que la visita viene para el cas tellano solamente yo he procurado no entremeterme en nada, antes bien, servido y regalado al visitador. pero crea v. s. que va muy engerido [?] fíjese en ser ajuicionado tan sin razón pero el entienda que lo que es fidelidad, cortesía y lla neza entiendo preciarme más moverse por mala inclinación no me ha hecho Dios para sufrir mucha larga [?] hombre quedado gracias y vuelvo a dar a v. s. pues sabe que la tenía de mi sermón o desde el principio de estas cosas en este
v. s. es dueño de todo y quien tiene bastante noticia de mi bien se lo del que y de la mucha honra que v. s. fío, que advertíal visitador que quede las obras nuevas que hacía como internecesitaba comunicarlo con v. s. que quiera también dueño de la distribución de los 400 escudos cuanto y más que no había dineros dijome escribiría a v. s. vea ha hecho poner mano en ello al misº punto y con los que trabajan no me dicen nada. a mi se me da muy poco si el hace boberías, que bastantes puertas tiene el castillo [?] sin hacer dos más que guardar, y siendo como son de costa de madera que aquí es tan mala de hallar. Dios lo remedie que puede. v. s. se sirva comunicar con el procurador real lo de los lutos [?] que ya es hora de que se den según me han dicho que todo lo que v. s. hiciere lo doy por muy en mi favor. Guarde. Dios a v. s. muchos años como deseo. Mahón, a 7 de abril 1654.
Tomás de López [?]
Govr.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarLos negocios se van disponiendo de suerte que confío en breve partirme con el mejor parecer de v. s. Envio al notario Bme. Foguete para que comunique con v. s. algunas materias tocantes al buen acierto en lo que su majestad. manda v. s. me hará md. de que se vea sin perder tiempo, enviándome la resolución para poder obrar ajustadamente, hallanán doce todo a embarcación que ha de ser a mi parecer de los dos. y como soy soldado y no letrado no quisiera errar. De este empeño me sacará v. s. con su mucha prudencia. su majestad. en su carta de 31 de he nero pasado me da facultad que pueda dejar esta plaza encomen dada a un capitán. y siéndolo Sr. don Pedro de Guevara si a v. s. le pare ce a propósito le podrá ordenar que hechas fiestas de pascuas se
venga a la villa de Mahón y que siempre que yo le llamare venga a entregarse de este castillo esta resolución nace además de la orden de su majestad. de los procesos y averiguaciones hechas contra el alcalde. y es cierto que v. s. será del mismo que yo que no es bien en los tiempos que corren no quitar todo género de escrúpulo y no dejar disensiones en tre el gobierno y Soldados. Luego que llegué a este castillo, si bien como forastero reconoción le hallese falta (de) muchas cosas que piden mayor asistencia que la mía ne cesitaba de un rastillo y una puerta a la entrada del revalliu [?]. y, si bien, y dentro el castillo no es muy durable, es preciso el que se haga el dinero o que se gasta no es más de los jornales de los maestros, los demás materiales los tenemos. Suplico a v. s. perdone este atrevimiento y se sirva mandar se dé satisfacción de estos trabajos y de otros que se deben a estos maestros, que lo estimaré como es justo, pues hay dinero de la dotación. Gran necesidad ha de padecer estos súbditos por no tener carnicero. v. s. se sirva de enviar orden a Mahón nos envíen uno por semanas, que será bien tra tado. Guarde. Dios a v. s. como deseo. De este castillo, abril 9 de 1645 de v. s. servidor
Pedro de la Vega
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPor la carta que presenté a v. s. cuando llegué a esta isla consta de que prevenían a v. s. que me diese todo favor y auxilio que yo le pidiera. Ha llegado el día de esta necesidad. Ayer envié una carta en que ordenaba al señor alcalde, Mel chor de la Cruz Lozano, que se vi niera a este castillo enviando la guardia y cabalgaduras. Res póndeme la que va con esta y esto es culpa de mi mucha bon dad en haber guardado en esta parte los límites de milicia, con que se me debe culpar, pero es hierro que confío, con el amparo de v. s. y de los demás sus ministros, que siendo este caso de la y no bediencia, tan digno de castigo,
gobernador.
me asistirán al mayor servicio de su majestad. y si bien el letrado en esa carta dice y declara cosas, que parece ha tenido en sus manos mis despachos, con que conocerá v. s. que en cuanto dice va desertado y que si yo no hubiera enseñado a dicho alcalde la orden de su majestad. no supiera de memoria puntos de ella, que a mi no se me manda reciba sino la ofensa y la defen sa la ha de procurar en España donde sus justificaciones le han de valer. Resuelvo el que se le trate conforme lo que su majestad, Dios le guarde., me ordena y conviene que v. s. escriba a los bailes de todas las villas que me den toda la asistencia de gente y otras cosas que hubiere menester, que así conviene al servicio de su majestad. Así mismo, me sacará v. s. una orden (de su majestad.) con todo secreto del señor vicario general para ponerle guardas
de vista y poder hacer aprensión de sus bienes en cualquier iglesia convento o casa de clérigo, que los hallare. La divina guarde a v. s. como deseo. De este castillo, a 14 abril 1645 Remitiéndome v. s. con el porta Dr. la que va inclusa.
De v. s. servidor
Pedro de la Vega
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarToni Monjo
Joan Valls
Aquí ha vingut un carniser estos dies i ha comprat quantitat de moltons i com sap v. s. aquest poble, ademés dels naturals, ha de proveir la placia de St. Felip de carns i les galeres i galions que d'ordinari a porten en aquest port, i els que i son avui que, al que s'ha entès han d'estar llarg temps en ell. Pel qual ens ha paregut suplicar a v. s. sia servit (considerades estes coses) prohibir que d'aquest terme ens trega nengunes vitualles, per a les que ho rebrem a particular mercè I v. s. en el que ací siem bons ens mane, a qui Nre. Sr. guardi i dóna santes i felices Pasqües en companyia de la Sra. dona Magdalena i de mi srs. D’exa casa, Maó i abril 15 de 1645.
Pau Ferrà
Antoni Andreu i per ell Francesc Ju aneda
Jurats de Maó
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSeñor gobernador. muchas y muy santas pascuas de Dios a v. s. con salud y acrecentamientos de estado que merece y sus servidores de v. s. deseamos. y fui al Toro obligado de las demandas y respuestas del señor castellano y ajustamos las materias al fin que yo deseo y a él le conviene, con que no ha sido menester en esta parte más diligencia por haberse resuelto a obedecer y venir, con que voy con cluyendo, si bien no deja de embarazar se sobre lo que se le va presentando, tocante a la suspensión del gobierno y también de la caución juratoria, a lo que ha respondido fuera de la materia. mis razones son tan eficaces que confío se allanará y se tratará luego del viaje. Al capitán. Sr. don Pedro de Guevara hablé al Mercadal y quedamos de acuerdo que de Nra. Señora del Toro le avisaría.
con el retcor le envié a decir estos negocios iban algo a la larga y que se podía volver a su casa, que cuando será hora enviaré hombre aposta a suplicarle venga. N. Señor guarde a v. s. como deseo. De este castillo, y abril 18 de 1645.
De v. s. servidor
Pedro de la Vega
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Don Enrique Ponce que governa estos galeones ahir llevà el timó a la saetia, que diguia v. s. havia vingut de Sardenya. I perquè m'ha apa regut acció incompetent l'anar a saber d'ell la causa d'haver-ho fet sense intervenció mia, i el motiu que diu ha pres és que v. s. el ha avisat que l'armada de França està per estos març i que tem que si l'encativen ha de donar relació d'estos vaixells. Dita saetia aporta sa patent i cartes pel virrei de València i molts religiosos que aporten els passaports, com ho veurà V. S, pel portador d’esta. v. s. en tot manarà el faedor, a qui Déu guardi com desitjo. Maó, i abril 24 de 1645.
Gabriel Seguí
Sr. governador.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEncara que tots els criats de v. s. estam certs que en el que toca a nostres amoloments personals d'ofici tenim la mà de v. s. a en mon [?] favor i que no sense defraudarà el que·ns toca, no obstant, la contradicció del lloctinent de procurador Rl. en no voler-nos donar el dol per les obsèquies [?] de Nra. Reina d'Espanya, essent nosaltres ministres reials i privilegiats per les parts foranes; i donar-se el mateix dol als altres ministres universals, m'ha paregut amb esta esser molest a v. s. secundant a suplicar-lo sia servit manar que sense Sr. don el que per dita raó ens toca i sempre se es acostumant donar. I si per estes coses convindrà jo haver d'anar aquí a presentar suplicació a v. s. serà servit manar avisar-me’n, perquè jo pugui anar aquí a fer el que convinga, que no tan solament ve esser el dany meu, però encara pels qui en mon ofici m’hi han de succeir. Guardi Déu a v. s. a com pot. de Maó, a 24 d'abril 1645.
Gabriel Seguí
Senyor governador.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarIlustrísimo Señor gobernador y capitán Gral en este reino de Menorca Pax x El sábado pasado por la tarde llegamos a este puerto de Mahón con una saetía cuyo patrón es genovés. va cargada de vino, bizcocho y un poco de tocino. Busca la armada de España para vender su mercancía. Venimos del reino de Cerdeña dos provinciales y un custodio con nuestros compañeros. Vamos al capítulo Gral. para Toledo en donde se celebra. El señor don Enri que Ponce de León, capitán de los cuatro galeones que están aquí ha quitado el timón y una vela de la saetía en que vamos, con achaque de que los (vi) víeres que lleva dicha saetía se lleven a Barcelona, de que el informe y prosunción (sic) es falso, porque certificamos a v. s. : Ilustrísima y le juramos {LAT. ni verbo sacerdotis}, que esta saetía va tomando lengua de puerto en puerto para saber dónde está la armada de N. Rey, que Dios guarde. y allí vender su mercancía al mejor precio que se podrá, porque la tienen cargada unos caballeros de la ciudad del Alger del reino de Cerdeña en donde nosotros nos embarcamos. En Cerdeña se decía que aquí en este puerto había muchos navíos de la armada, y por eso venimos aquí para el afecto dicho, y como tienen lo necesario los cuatro galeones, y así nos vamos a Mallorca y de allía Valencia, Vinarós o Cartagena, para vender la mercancía, supuesto dicen los que van en estos galeones, que toda la armada tiene
los víveres suficientes. y así está determinado el patrón ir a uno de los puertos de España arriba dicho s. Lo que a v. s. a Ilustrísima humilmente suplicamos y postrados por tierra es que se digne por hacernos md. que dé orden a dicho señor don Enri que que nos deje ir libramente (sic) y hacer nuestro viaje, pues somos nosotros vasallos fieles de su majestad. de Cerdeña y vamos también en servicio de su majestad. Fíamos todo favor y N. Señor a v. s. a Ilustrísima Guarde con aumentos de sus divinos favores y auxilios los felices años que puede y deseamos. Maón, abril 24 de 1645.
De v. s. Ilustrísima menores servidores
que su mano besa Fr. Jaime Peresnio
maestro Provincial Fray [?]
maestro Provincial
Fray Juan María de Muro Custodios
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarNo he tenido ocasión desde que llegué a esta villa y me despedí de v. s. ha de avisarle de novedad algª siendo así que las que podemos tener han de correr por mano de v. s. Sra. y estamos admirados, pues hay un mes que hemos dejado a nro. general y que no sabemos cosa dél, si bien premisas de que en breves días tendremos aviso de lo que se habrá de hacer de noso tros, de que será v. s. Sa., como es justo, avisado. y así, en este destierro si dejénse puede, sería mucha consolación mía el que v. s. Sra. me mande muchas cosas de su servicio, que sería muy gran interés mío el mandarme, cuyo pagaré en obedecer (de bido todo a los muchos méritos y presentes de v. s. Sa) y obligación en que ha puesto este su capellán y criado de v. s. Sra. que pide a Nro. Sr. le guarde. los muchos años de mi deseo en comppª de esa mi señora y la mía, quien hago humilde reverencia, suplicando a v. s. sea servido dar de mi parte y de don Blas a todos esos Sores. mis besamanos y confiado guárdeme Dios a v. s. y dé siempre lo que merezca. de Mahón, y abril 28 de 1645.
De v. s. Sra. siempre humilde servidor y capellán
Don Francisco de Araujo
Mi Sr. don Pedro de Santa
Sicilia y Pax.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarJa sap v. s. que em mana que en raó de la insiculació díssimulàs i no em demostràs en cosa ninguna, pel qual confiat de què v. s. m'ha d'honrar no he previngut a ningú dels elegits per fer les llistes, com han fet molts. I així, segons tinc entès de certa per sona, no es son recordats de mi. Saben que, gràcies a Déu, no són millors que jo ni tenen més parts ni {ESP. casi} els de més més {ESP. hacienda}. En fi, bastava fossin els elegits persones de molt poc dis curs i que no miren sinó llurs passions de carn i sang i no el bé de la Repúbli ca, com acostumen a fer sempre en estes ocasions, que l'home de bé es fill de pagès molt poc versat en estes matè ries, que es diu Pere vidal, i el pagès, Pere Pons de Taletino, amic meu, i el menestral Francesc Quarenti, que mai ha sabut mirar per sa cosa sinó anar jugant per les coves i Tomàs Abadia,
governador
escrivà, home pròdig i que no voldria que jo eixís [?] en cosa ninguna per l'en vegi tanta que demostra tenir-me, i el jurat pagès, molt enemic meu, han-hi po sat persones que em folgaria les ves i tractàs. Me ha paregut avisar a v. s. i suplicar-lo que en esta ocasió m'honra com sempre, que en tot temps me preciaré d'hetxura de v. s., {ESP. cuya} molt il·la. persona la Divina guardi a. amb l'acrecentament que li desitjo i aquest son criat ha menes ter. Maó i maig 4 de 1645.
Criat de v. s.
Bartomeu Foguet not.
Maon 4 mayo 1645 Bartolomé Fogueró
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAvui, algunes dues hores de dia, és arribat a esta vila l'atalaier de la Mola i m'ha feta relació que a l'illa del Aire havien donat fondo dos naus. En el mateix punt he despadits dos cavalls amb ordre de què el Captà. de Biniaucolla ajuntàs la seva gent, qui està allà circonvesina, i si acàs se innovava alguna cosa, me donassin avís per poder enviar allí el necessari, així de gent com de tot el demés. I en aquest punt que seran les nou, han arribat a aquest port dos barca és de dites naus per a prendre la pràtica, les quals m'han fet relació, son dos naus genoveses, qui vénen d'Alacant, d'on ha deu dies son partides. I {CAST. antes} d'ahir, quant les quatre naus de Nàpols eixien d’est port, per temors que no fossin inimics, fugiren d'elles i elles els donaren cacia, de manera que les alcançaven. I reconeixent l'estendard d'Espanya, les aguardaren i de les quatre, desembar que en els capitans, qui eren restats a esta vila de les galeres i tornaven a Espanya per cercar passatge. I s'embarcaren amb elles, els quals són vinguts a esta vila. Pasen dites naus en Gènova. Conten de nou que l'armada real ha ja dies que saben és partida de Càdis per a venir a estos març i l'estan aguardant.
També diuen que el duc d'Arcos ja ha dies que s’és partit de València per a Dénia. No conten altra cosa de nou de què convinga avisar a v. s. a {ESP. cuya} molt il·la persona Déu N. Senyor guardi a. de Maó, i maig a 6 de 1645. Les dites naus aporten més de cinquanta passatgers, frares qui van a capítol en Roma i altres.
Gabriel Seguí
Senyor governador.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPer avís a v. s. a del que diu el capità Jacinto Cardona que no ha vista la companyia del capità Martorell, és estada ans del migdia a la posasió de Bella Mirada i han vist els vaixe lls passaven, que anaven devers Maó. Son t ornat en esta vila i {ESP. luego} han enviat dos hòmens al Toro per veure els vaixells què feien i han duita la nra. [?] relació i encontine nt, enviat la gent de Fornells. Per avís de v. s. a Fet a les 2 hores de nit a 11 de maig 1645.
Jaume Begur
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAvui a les nou ha batut el Ram el talaier i senyalat de la part de ponent i, en continent, he·nviat la barca amb dos hòmens i m'han aportada relació que per un mestral ha descobertes sis galeres que vénen amb el vent en popa qu·avança. I així, he donada ordre al capità Camps amb la gent que podrà aplegar, marxa per ací i el mateix en el bal·le del Mercadal, amb la gent també ajuntarà. Si si innoverà cosa, v. s. a serà avisat amb la puntualidad possible, guardant la persona com desitja. D’est castell de Fornells, avui dijous a les 10 hores de dia i 11 de maig 1645.
Captª Jacinto Cardona
Mi Gor.
Perdone v. s. a si hago de ministro de guerra. Habiendo llegado en esta ciudad del Mercadal he visto esta carta i per les vàries opiniones he enviado al Toro i ha hecho relació el hombre que seis bajeles van hacia Maon i que otros dos estan llejos. Unos dicen que son galiones, otros que son galeres. Si lleguen a Maón, presto tendrà v. s. a aviso del que fuere. Guardi No. Ser. a v. s. a Mercadal, mayo 12 de 1645.
El Dr. Gómez
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarA les 11 hores de matinada hem vista pardera [?] (per darrere [?]) a la tor re de Na. Sra. del Toro i, en continent, he enviat un home el qual m'ha feta relació que per un mestral 8 gali ons els veren a la volta de Fornells molt prop de terra. I així, en continent, he fet tocar rabata [?] i aplegar la gent, pel que pot ser. Tot per avís a v. s., el qual guardi a. Déu. de Mercadal, i maig a 11 de 1645.
El tinent de bal·le, Sebastià Camps
Senyor governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarA les dues hores passat migdia tinc feit (sic) a v. s. a que m'habien feta rela ció, que els sis vaixells han passat davant aquest port se n’anaven a la volta de Maó. I per més seguretat esta tarda he enviat el Captà. Camps a la talaia per a veure quina na vegació ferien sobre la nit. I m'ha feta relació no tenen en tal intent ni volen fer camí i que han arandit [?] el bordo per gregal i tramuntana i els dos vaixells que son romasos atràs, son davant la punta de la Cavalleria, a la mar. I així, m'ha paregut fer aquest avís a v. s. a i avisar el bal·le del Mercadal {CAST. antes} del
Mi Gor.
dia me tengui la {ESP. demés} gent ací i també en el captà. Martorell el mateix. Tot per avís. Nostre guardi a. a v. s. a com desitja. Avui dijous a les Avemàries i onze maig 1645.
Fins esta hora no haven [?] dit sinó dit Captà. Camps amb 10 hòmens i no·n tinc més. Per avís.
Captà. Jacinto Cardona
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEstos renglons son pel gust que tindrà v. s. en què siam arribats i dona Joana amb molta ma Sora., gràcies al, lado Déu complida i a estes mis senyores com en esta casa es desitja. En quant al {ESP. recado} firmat del capitan. Pedro de la vera, he parlat amb el veador i m’ha dit que el millor lloc és el qui està avui per a firmar i estan tots els pagaments [?] n'hi a alguns de v. s. que doncs es. son firmats a la per del dit Pedro de la vera el qual m'ha dit que després. Melcior de la Oliva vista. firma i no per a va i dit veador li digué els senyors. gors. que firmaven primer a la part on volien per haver d'anar altra pagament de les coses ordinàries no el torn enviar fins al veador. Faré l'altre i aniran junts. dels galions es romàs un napolità i es car ni ser i és vingut en aquest castell i pensa portar algun dinerillo. M’ha demanada la placia de carniser i per la tanta necessitat si la v. s. es de son servei, faig comptes d'acertar-l’hi. Sr. don avís a v. s. per a si amb això v. s. no li apar sia just per ser dels ga leions, a que en tot voldria donar molt de gust a v. s. en aquí Nos. me guardi a. i prospera Gor.
amb els augments que desitja. Del Castell St. Felip, als 11 de maig de 1645. Sr. don Pedro de Guevara Nº 19 Castillo de San Felipe 11 Mayo 1645 Pedro Guevara
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarDemprés d'haver a v. s. a moltes vegades besades les mans, m'ha paregut escriure esta per veure la bona voluntat aporta a tots els Albertins i dir-li de com el jurat Mercadal s'ha deixat dir que aquest any ha de treure de les llistes o no aportar en llista de ciu tadans a ningun notari. I com sia en perjudici i toca a reputació d'alguns notaris, m'ha apare gut suplicar a v. s. a tengui en memòria quan se farà la inseculació, que Rafel Albertí es ciutadà com els {ESP. demés} de Menorca, doncs en aquesta illa no hi ha ciutadans de privilegi, qui aborren que dit Albertí no sia ciutadà. I ambe [?] sia notari, no per això ha de perdre el que els seus pares li han guanyat, que li es veritat, i ha en Menorca molts mossèns per esser notaris, no és d'aqueixos Rafel Albertí en Ciutadella ni Tomàs Abadia en Maó, doncs de tots llurs pares i avís ja eren hòmens de bé i mon avi, Joan Albertí, en Alaior ha més de 70 anys, era ja ense culat en el sac de braç major en dita vil·la i no hi haurà 36 anys bal·le de dita vil·la i pot parlar també de son llinatge Rafel Albertí com el jurat Mercadal, que el que ha dos dies {ESP. alcanzat} [?] en esser cavaller el pot {ESP. alcançar} també Rafel Albertí, que no hi ha més parts en un que en altre. I perdon v. s. a del {ESP. modo} he tingut perquè se tenint
governador
aquí a v. s. a no hi havia necessitat d'escriure. a mi senyora dona Magdalena i Beatriu i filleta mil saluts i que a tots me’ls guardi a. Déu No. molts anys com jo desitja. de Maó i maig a 12 de 1645.
El Dr. Joan Antº Albertí
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Lletra complicada [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
La lletra no és veu bé [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAntes que acaben de passar les poques hores que em resten de l'administratió de l'ofici bal·le en què v. s. fou servit honrar-me, no puc deixar amb esta prometent-me el ser criat de v. s. majors honres, suplicar-lo si en alguna cosa hauré faltat de complir a l'obligació de mon ofici i servei de v. s. tinga per bé perdonar-me i tenir en memòria de què som un dels seus criats. El guiatge que v. s. fou servit concedir a petició mia a Francesc Pons, Àngel, i Joan Tal tavull, fadrí va expirant; i per ser pobres; i algun tant de ma casa, no he pogut deixar de secundar amb esta suplicar a v. s. sia de son servei manar diferir-los dos mesos més el dit guiatge, que ademés que serà fer v. s. obra de caritat ho rebré en particular mercè Gda. Déu Nre. Sr. a la il·la. persona de v. s. com pot i li suplico. de Maó i juny de 1645.
Gabriel Seguí
Sor. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarResto molt agraït a l'honra que m'ha feta v. senyo ria en anomenar-me per a mostasaf d'aquesta vila. I, puis, sap v. senyoria anticipar-se en açò, suplic-lo que tinga memòria de manar-me peraquè jo pugui donar les mostres d'agraïment que dec. Gda. Déu a v. senyoria els anys de mon desig i dóna Santes. i feli ces Pasqües del Esperit Sant. de Maó, i juny als 2 de 1645.
Joan vidal
Sr. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarCom en els particulars de l'ofici de [?] en què v. s. a és estat servit honrar-me en moltes oca sions, no pot ser capaç una sola persona acudir a tots, necessito d'un lloctinent. I així m'ha (ha) aparegut suplicar a v. s. a sia servit manar assenyalar per dit ofici a Joan Mercadal, si a V. li apareixa rà convenient per dit ofici. I a mi manar-me tot el que convinga al servei de v. s. a {ESP. cuya} molt il·la. persona Déu Ne. Senyor guardi a. de Maó, i juny a 3 de 1643 J
Oan vidal
Facia com diu
Senyor guardi or.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn la nova extracció de l'universal Regiment que avui dia present s'ha feta a esta vila, han sorte jat en l'ofici de jurats, Joan Pons, de Cugulló, Joan Pons de Torelló i Martí Andreu, Ara dors [?] de general Bartomeu Foguet, Bartomeu Seguí i Mercadal, Pere Pons de Talati [?] i Pere Fla quer; de consell Ordinari, Guillem Trèmol, Pau Serra, el Dr. Joan Antoni Al bertí i Gabriel Carrió de braç major, Joan Pon [?] de Binimaimó, Mateu Ferrer, Bernadí Taltavull, fill de Bernadí i Francesc vidal, de Biniaucolla; de mà mitjana, Magí Andreu, Bartomeu Sanxo, Nicolau Marçal i Joan Vila; de mà menor, Clavari d'ordinari, Pere vidal, de Fornells, Joan vidal, del Rafalet; i arxiver, Guillem Trèmol. Déu N. Senyor els il·lumina i deixa acertar a tot el que convin ga al servei d'ambes magestats. Divina i Humana i al útil d’esta república. Per millor poder jo acertar a les coses de mon ofici i servei de v. s. a necessita d'alguna persona qui servesca l'ofici de mon [?]
Senyor governador.
. convinga sia persona de parts i qualitat i experiència en els particulars del dit ofici i totes estes incorreguin en la de Gabriel Seguí com en altra tinc escrit a v. s. a El supco. de nou sia servit el manar anomenar-lo en dit ofici i a mi manar-me moltes coses del gust de v. s. a {ESP. cuya} molt il·lre. persona Déu N. Senyor guardi a. de Maó, i juny a 3 de 1645.
Jeroni Sintes
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEn aquest punt que serà alguna hora de nit se acaba de donar la pràctica a una saetia genovesa, el patró de la qual se anomena Joan Grillo. Ve de Mallorca a on ha feta escala, venint de València . El que conta de nou és que la persona qui ve per governar aquesta illa seria en Mallorca cosa certa; i així mateix, diu es veritat que el francès ha pres Roses; no conta altra cosa de nou de què convinga donar avís a v. senyoria, {ESP. salvo} la qui va junt amb esta, que m'ha donada, que enviàs a v. s. a qui Déu Nre. Sr. guardi a. de Maó, i juny als 27 de 1645.
Jeroni Sintes
Sor. governador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAyer tarde entró en este puerto una saetía que venía de Valencia y, según dice, vino hasta Mallorca en conserva del señor gobernador. Hace relación muy cierta de la pérdida de Roses y de que la gente de allí estaba está en Valencia. Dicen también que por la ciudad oyeron decir que el Francés tenía sitiado a Maón. Oblíganme estas cosas a suplicar a v. s. como lo hago, se sirva mandar a los bailes de Mahón y Alaior hagan diligencias para que los payeses de aquestos términos se den prisa a limpiar y recoger el trigo y que con la misma los colectores le traigan a este castillo, por lo que puede suceder. Si a estas cosas v. s. a tuviere alguna noticia supª. a v. s. a me la dé y me mande todo lo que fuere de su servicio y gusto, cuya persona en compañía de esas mis señoras, cuyas manos doña Juana y yo besamos, Nro. Sr. largos años guarde. castillo Sn. Feelipe, junio 28 de 1645.
Don Pedro de
Guevara
Sr. gobernador
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAmigo, en el mismo punto remití vuestras cartas, pues me lle gó antes día por con lo que nos par tiremos dentro cuatro días sin falta, que lo deseo harto por [?] las manos hacerme merced de dar esas cartas al marques de Montoro, que son de Muir Monoi [?], pues no somos debe tan presto. No soy más largo sino que Dios os guarde. de Valencia, 15 de enero 1646.
Vuestro mayor servidor y amigo
Don Pedro Pardo de Cas [?]
Sr. don Pedro de Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarIllm.,
En aquest punt que és {ESP. cerca} tres hores de dia, he rebut una de Miquel Joan Julià, assistent, de Jaume Valls, lloctinent de v. s. de la vila de Felanitx, qual ment s'havia donat al través una sigetia (sic), cosa de 300. passats dins el districte d'aquesta (sic) terme, en què s'han negades dotze persones. I que en dit naufraig ha posades guardi s. Al punt munta a cavall, me’n vaig allia veure el que és. Ja donaré avís a v. s. del que serà. guarda Nre. Sr. molts anys a sa persona dats. En Manacor, i gener als 22 de 1646. de v. s. Rafel Nadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarDemprés que v. m. fou partit, nosaltres, així mateix, ens resolguérem anar-nos-ne aquí en Capdepera. I, tornant el Visitador, que anava en Sagunto de v. m., ens digué que no volia ens partísem d'aquest per a tge i ens volia arrestar. I, ara, estam amb paraula ens ha paregut donar avís a v. m. perquè ens aidau el que serà de son servir. El Visitador escriu aquí ens ha dit deixà d'escriure a v. m., pel que ha entès que v. m. no se trobarà en la Ciutat. Nre. Sr. el guardi a. 26 de març, 1646.
P. Joan Antoni Mestre Vila
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSr. D. Pedro,
El bal·le del Pla m'ha dit, de part de v. m. i del Dr. Martorell, que anàs a veure les pastures que ha emn jades [?] del seu Sebastià Roca, el bestiar del hereu Castelló. Jo he vist el que és i estic al cap de tot el negoci. Si a v. m. li apar que jo vagi a la ciutat a parlar-li, sia servit manar avisar-me per algun criat perquè, amb tot que és veritat que el bal·le del Pla m'ha dit que anàs aquí, jo no he tingut a treviment d'anar que no sàpia amb major cer tesa si es gust de v. m. I, així estic sempre prompte per tot el que v. m. dispondrà. Gda. Déu Nre. Sr. a v. m. D’esta sa casa, als 12 de maig 1646.
Criat de v. m.
Me. Pere Vic
Al Sr. don Pedre (sic) Santa cília, procurador reial, guardi a. Déu Nre. Sr. et.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarCom se dega tant diner a Antoni Morrelles, tot l'oli que es va fent se li envia, i perquè els del viti gal, de dos anys a esta part no vo len deixar mesurar sense pòlisa, els he fet sempre d’esta manera: senyors del vitigal, servir-se han v. m. manar sisar tants cortans oli del comte de (de) Savellà, mi, de collita de Bunyolí et. Bernat Ferrer guardi or, et. Si a v. m. li apar se dega fer altra cosa manarà avisar, que fins a tenir ordre de v. m. no n’hi enviaré d'oli. En el {ESP. demés} resto advertir. Guarde. Déu a v. m. molts anys. Bunyolí, 26 novembre 1648
Bernat Ferrer
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Lletra complicada [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarHe recibido la letra de los dos mil cuatrocientos y treinta y dos reales de los oficios anuales de ese reino que v. m. se ha servido remitirme con su carta de dos del corriente. y la primera que v. m. me cita en ella no ha llegado a mis manos hasta ahora. En la pretensión de Jeronimo Pelegrin haré de mi parte lo que pudiere por mandármelo v. m. y ser sobrino de Diego Matías de Aragues, a quien queremos mucho en esta casa. Guarde. Dios a v. m. muchos años como deseo. Madrid, a 19 de septiembre, de 1653.
Aviso a v. m. que he recibido el despacho del cautivo moro
B l, m de v. m.
Sr. D. Miguel Bautista de Lanuza
Sr. don Pedro Santacilia y Pax.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPongo en manos de v. m. los dos despachos inclusos de su majestad. para v. m., por los cuales entenderá v. m. lo que es servido mandar, de cuyo recibo suplico a v. m. mande avisarme y con el lo que se ofreciere de su servicio. Dios guarde a v. m. muchos años como deseo. de Madrid, a 26 de septiembre, 1653.
B l. m. de v. m.
Sr. D. Miguel Bautista de Lanuza
Ya Jeronimo Pelegrin es macero del Patrimonio y prestile. Enviará Diego Matías de Aragues su privilegio. Suplico a v. m. mande encaminar ese pliego al Gor. de Menorca. Sr. D. Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEl despacho incluso de su majestad. para v. m. es en respuesta de lo que v. m. escribió en carta de 22 de agosto sobre el Aunes [?] y pirata que aprehendió yendo en corso una fragata de esa isla. y pues por él entenderá v. m. lo que es servido mandar no se me ofrece qué decir sino es suplicar a v. m. me mande avisarme del recibo y de lo que se ofreciere de su servicio. Dios guarde a v. m. muchos años como deseo. de Madrid a 3 de octubre 1653
B l. m. de v. m.
D. Miguel Bautista de Lanuza
Sr. D. Pedro de Santacilia y Pax.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarLos tres despachos inclusos de su majestad que se ofrecen para v. m. acompaño con estos renglones. Suplico a v. m. mande avisarme del recibo y con el lo que se ofreciere de su servicio. Dios guarde a v. m. muchos años como deseo. de Madrid, a 13 de octubre 1653.
B l. m. de v. m.
D. Miguel Bautista de Lanuza
Ya va esta noche el despacho de Pelegrin. Sr. D. Pedro de Saantacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarHe recibido su carta de v. m. de 2 del pasado en que me da noticia de la presa que han hecho los corsistas de ese reino y lo que se ha dispuesto para la preservación del contagio, y resguardo de lo que toca al real Patrimonio. y creo de su celo de v. m. que no solo ha atendido a esto sino también a que no se les haya hecho vejación, ni molestia alguna por los oficiales y guar das del Patrimonio, pues es tan justo animar y favorecer a estos corsistas por los buenos efectos, que consiguen en servicio del rey que ha tomado la resolución que v. m. entenderá del virrey sobre el ajuste de lo que toca al Patrimonio en esta presa habiendo tenido presente lo que v. m. ha representa do. Dios guarde a v. m. largos años. Madrid, a 17 de noviembre, 1653.
Don Cristóbal Crespí de Valldaura
Sr. don Pedro Santacilia y Pax
he recibido su carta de v. m. de 2 del pasado en que me da noticia de la presa que han hecho los corsistas de ese reino y lo que se ha dispuesto para la preservación del contagio, y resguardo de lo que toca al real Patrimonio. y creo de su celo de v. m. que no solo ha atendido a esto sino también a que no se les haya hecho vejación, ni molestia alguna por los oficiales y guar das del Patrimonio, pues es tan justo animar y favorecer a estos corsistas por los buenos efectos, que consiguen en servicio del rey que ha tomado la resolución que v. m. entenderá del virrey sobre el ajuste de lo que toca al Patrimonio en esta presa habiendo tenido presente lo que v. m. ha representa do. Dios guarde a v. m. largos años. Madrid, a 17 de noviembre, 1653.
Don Cristobal Crespi de Valldaura
Sr. don Pedro Santacilia y Pax Duplicado
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarA Domingo de Herrera de la Concha, le pertenece una libra. de 18 [?] 833 reales de plata. de los gajes [?] del Sr. duque de Medina de las Torres sre. esa Tesorería y habiéndola ce dido a su majestad para el socorro del castillo de Mahón se remiten los despachos necesarios para que el pagador de la gente de Menorca la cobre para este efecto, estimaré mucho que v. m. procure se pague lo más presto que se pueda, pues habiéndose aplicado esta partida al castillo de S. Felipe y a v. m. ve cuanto conviene la brevedad y estoy cierto que por esta razón hará v. m. en ello todo lo que pudiere. Guarde. Dios a v. m. muchos años. Madrid, a 26 de 7re. 1653
[?]
Sr. D. Pedro de Santacilia y Pax
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarCon su carta de v. m. he recibido el despacho para su majestad sobre el naufragio del navío de Génova en Menorca y remito a v. m. la respuesta en el incluso. Las bulas de sus pensiones de v. m. se han visto también en el consejo y resuelto que corran y las recibirá v. m. por mano de su agente. yo beso las de v. m. muchas veces a quien guarde Dios muchos años como deseo. Madrid, 16 de febrero 1656. Presto se remitirá a v. m. su Privilegio.
Besa la mano de v. m.
Sr. don Miguel Batista
de Lanuza
Sr. procurador general de Mallorca
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarHe recibido su carta de v. m. de 16 del pasado con la noticia de haber llegado la Pragmática sobre la reforma de ese real Patrimonio y con el despacho para su majestad. que v. m. me remite sobre las dificul tades que se han ofrecido. Aún no se ha tomado en ellas resoluci ón, y de la que fuere daré aviso a v. m. a su tiempo, a quien guarde Dios muchos años como desea. Madrid, a 9 de agosto 1656.
Besa la mano de v. m.
Don Miguel Batista de Lanuza
procurador real de Mallorca
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar Sr. mío, Por la copia inclusa de la libranza que su majestad. ha mandado darme en el visitador Sr. don Juan de Casteldases, verá v. m. como han de servir estos cinco mil seiscientos y veinte y cinco reales de plata para el rescate de un hermano mío que cautivaron los moros en la galera Santa Águeda de Nápoles, que acompañaba al Sr. don Juan a Italia. Suplico a v. m. no se canse en hacerme merced en esta cobranza, como lo experimenté en la pasada (a cuyo fin remito a v. m. otro poder) y que el dinero se entregue ahía Antonio Morrellas, correspondiente de don Juan Baptista Bernardo, tesorero del consejo de Indias, que me lo ha anticipado aquí, perdonándome v. m. tantos embarazos y trocándomelos en muchos empleos de su servicio, como lo piden mis obligaciones y el reconocimiento con que estoy de la merced que me hace. Nro. Sr. Guarde a v. m. largos años como deseo. Madrid, 20 de agosto 1656. Sr. D. Francisco Izquierdo de Berbegal Sr. don Pedro Santacilia
{LAT. IN Sr. D. E F Nomine Amen} Sea a todos manifiesto que yo Sr. don Francisco Izquierdo de Berbegal del consejo de su majestad. y su secretario en el Supremo y real de Aragón, con la negociación y papeles del reino de Valencia, residente en esta corte de grado y mi cierta Sria., no revocando los otros procuradores por mi antes de ahora hechos, creados y ordenados, ahora de nuevo hago procurador mío al señor don Pedro Santacilia y Pax del consejo de su majestad. y su procurador real en el reino de Mallorca, ausente como si fuese presente, especialmente, y expresa para que por mi y en mi nombre pueda el dicho mi procurador haber, recibir y cobrar, haga, reciba y cobre así en juicio como fuera dél del señor don Juan de Casteldases, canónigo de la Santa y iglesia de Nra. Sra. del Pilar de la ciudad de Zaragoza en el reino de Aragón y visitador del real Patrimonio del reino de Mallorca y, de quien más conviniere y fuere necesario, a quien tocare la paga ingrata, cinco mil seiscientos y veinte y cinco reales de plata castellana, por cuenta de veinte y dos mil y quinientos reales, que se me están debiendo de los cien escudos de a diez reales que gozaba al mes por secretario español de la serenísima emperatriz, que su majestad. (dios le guarde.) ha sido servido hacerme merced de mandármelos librar en los efectos de la visita del real Patrimonio del dicho reino de Mallorca, según parece más largamente por la cédula real de su majestad, a mi favor despachada en la villa de Madrid a ocho días de los presentes mes y año abajo calendados a que me refiero. y de lo que así recibiere y cobrare pueda dar y otorgar, dé
y otorgue el dicho mi procurador las ápocas y cartas de pago que más conviniere y fuere necesario y, también, para que pueda sacar dinero de la tabla de los depósitos de la ciudad de Mallorca y cualesquier cantidades que en ella se giraren a mi favor por dicha razón y, para que pueda girar las en favor de las personas que fuere necesario, que para esto y lo demás contenido en este poder se le doy tan cumplido y bastante al dicho señor, mi procurador, cual de derecho se requiere y es necesario. y para que le pueda substituir en la persona o personas que más bien le pareciere, prometiendo haber por firme valedero y seguro perpetuamente todo lo que por el dicho mi procurador será recibido, cobrado, sacado, tirado, otorgado, dicho, hecho y procurado y aquello no revocar en tiempo alugno, so obligación de mi persona y todos mis bienes muebles y sitios habidos y por haber. Hecho fue lo sobre dicho en la villa de Madrid, corte de su majestad, a diez y siete días del mes de agosto del año contado del nas cimiento de Nro. Sr. Jesucristo, de mil seiscientos cincuenta y seis, hallándose presentes por testigos el Sr. don Jeronimo Justai Pont del consejo de su majestad y su secretario en el Supremo de Aragón, y Antonio Escales, escribiente, residentes en esta corte, queda firmado el presente poder en su nota original. Signo de mi Juan Francisco de Pueyos y Claveria, escribano de mandamiento y cámara de su majestad, en su S. S. R.
consejos de los reinos de la Corona de Aragón y por autoridad real por todas sus tierras reinos y señoríos público notº residente en su corte que a lo sobre dicho, con los testigos arriba nombrados presente fui y [?]Fructuoso Pique, arcediano de la Santa iglesia de Solsona del consejo de su majestad. y su Secretº en el Suppremo, y real de Aragón, certifico que Juan Francisco de Pueyo y Claveria, de cuya mano y signo va signada la presente. escritura, al tpo. y cuando aquella testificó y en pública forma sacó, ha sido y es escribano de mandamiento y cámara de su majestad. en el mismo consejo y notº publico fiel y legal y que a los auto y escrituras por el testificadas, y en pública forma sacada, como la presente, se les ha dado y da, puede y debe dar entera fe y crédito en juicio y fuera de él, en testimº de lo cual di la presente firmada de mi mano y sellada con el sello se creto de su majestad. que está en mi poder, en Madrid a diez y nueve de agosto del año del nacimiento de N. Señor Jesu cristo de mil seiscientos cinqta y seis.Fructuoso Pique
consejos de los reinos de la Corona de Aragón y por autoridad real por todas sus tierras reinos y señoríos público notº residente en su corte que a lo sobre dicho, con los testigos arriba nombrados presente fui y [?]Fructuoso Pique, arcediano de la Santa iglesia de Solsona del consejo de su majestad. y su Secretº en el Suppremo, y real de Aragón, certifico que Juan Francisco de Pueyo y Claveria, de cuya mano y signo va signada la presente. escritura, al tpo. y cuando aquella testificó y en pública forma sacó, ha sido y es escribano de mandamiento y cámara de su majestad. en el mismo consejo y notº publico fiel y legal y que a los auto y escrituras por el testificadas, y en pública forma sacada, como la presente, se les ha dado y da, puede y debe dar entera fe y crédito en juicio y fuera de él, en testimº de lo cual di la presente firmada de mi mano y sellada con el sello se creto de su majestad. que está en mi poder, en Madrid a diez y nueve de agosto del año del nacimiento de N. Señor Jesu cristo de mil seiscientos cinqta y seis.Fructuoso Pique
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarRemito a v. m. el despacho de su majestad en respuesta de las dudas sobre la Pragmática. Suplico a v. m. se sirva de mandarme avisar del recibo, con lo que se ofreciere de su servicio. Guarde Dios a v. m. muchos años como deseo. Madrid, a 23 de agosto 1656.
Besa la mano de v. m.
Sr. D. Miguel Bautista de Lanuza
procurador real de Mallorca
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarRemito a v. m. el despacho incluso de S. M. sobre lo que v. m. entenderá por el. Suplico a v. m. me mande avisar del recibo con lo que se ofreciere de su servicio, a quien guarde Dios muchos años como deseo. Madrid, a 2 de septiembre 1656.
B l. m. de v. m.
D. Miguel Bautista de Lanuza
Sr. procurador real Sr. D. Pedro Santacilia y Pax.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarRecibo su carta de v. m. con la letra del dinero que se ha cobrado por los derechos de los oficios anuales de este reino del año corriente, y no aviso la cantidad por haberla dado para que se acepte. pero con esto saldrá v. m. de cuidado. Conozco muy bien a su encomendado de v. m. y no perderé ocasión de servirle, así por mandármelo v. m. como por lo mucho que merece y yo le deseo. Guarde. Dios a v. m. largos años. Madrid, a 18 de septiembre 1656.
B l. m. de v. m.
D. Miguel Bautista de Lanuza
procurador real de Mallorca.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSens carta de v. s. em troba a que haver de respondre havent-li escrit amb la barca del P. Joan Torner i amb l'ocasió de les galeres i, també mateix, a Jeroni Pelegrí, en el qual envio un modelo de procura perquè si v. s. gustava fer-la publicar aquí a un notari i enviar-la’m, perquè jo pugui passar endavant els negocis del Sr. don Carlos, com veurà més largamte amb la inclusa carta de Jeroni Pelegrí, jo tinc ací cobrat algunes partides de diner del Sr. don Carlos, el qual se es cobrat amb fiances. Tinc donada ordre al {ESP. licenciado} Pere Crespí que pac 600 reals de 8 a Gemo. Pelegrí com a curador de la heretat del Sr. don Carlos Velaz quez i, per dit efecte, li envio una partida de roba que, en continent, que sia venuda, me fa el dit pagament. En els negocis del Sr. don Carlos me remito a la carta de Gemo. per no ser llarg.
El príncep de la Aràbia, que fa 12 unces
Sr. don Pedro Santacilia i Pax
de renda a la heretat del Sr. D. Carlos se tindrà molt de treball de cobrar perquè és el primer mal pagador de Sicília. El {ESP. licenciado} Pere Crespí entregarà a v. s. tots els papers he trobats fins al dia d'avui en favor del Sr. D. Carlos, que assegur a v. s. que m'han costat molt de treball, en particular, els papers del príncipe de la Aràbia, que per {ESP. medi} d'un criat de la seva casa me’n dóna clarícies. Està v. s. segur que no’m descui darè en fer totes les diligències per buscar papers en favor del Sr. D. Carlos i donar avís de tot els que és farà i me li guard Nr. Palermo, i febrer a 8 de 1660.
Capellà de v. s.
Joan Borràs
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMolt il·lustríssim senyor, Sa senyoria sabrà com ahir varen-me presentar una lletra el senyor Pere Amorós d'aquesta ciutat d’Alcúdia, el qual li diu del Racó, que li entregàs el blat del delme de Vernisa. I, per quant duia una lletra de què dit Ramon Pou, qui es senyor de dit del me de Vernisa, així no m'ha paregut entre gar el dit deume (sic) al dit senyor Pere Amorós, del Racó, per quant jo no tinc carta de Ramon Pou, qui es senyor de dit Pou, de dit deume (sic). Sa senyoria se servirà d'enviar-me resposta en aquí l’hem d’entregar. I no més, restant bé sant les mans a Sa Senyoria. Fet avui als 22 de (de) agost 1660.
Antoni Amorós,
criat de Vòstran senyoria
En el senyor don Pedro Santacilia, procurador reial, que Déu guarda, salut. En la Ciutat
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMolt Il·luma.
Disabte proppassat, que contàvem als 28 dels corrents, me presentà Pere Amorós una carta de Vosa senyoria perquè li entregàs el gra tinc replegat del delme de Vernisa, lliurat a Ramon Pou, i el dit Amorós no volgué robar aquell del {ESP. modo} mostra ser [?] delmat conforme li digué davant al bal·le reial i altres persones. Tinc entès que el dit Amorós és anat a donar queixa contra de mi a Vosa senyoria li’n dóna avís per ma part i estic prompte en donar-li tot el dit gra que tinc en mon poder del dit delme i en obeir en tot i per tot les ordres de Vosa Senyoria, a qui Nostre Senyor guarda. D’esta fidelíssima ciutat d'Alcúdia, als 30 d'agost de 1660.
SSa.
Antoni Amorós, son lloctinent.
Al noble Sr. don Pedro Santacilia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
carta bastant defectuosa. Lletra difícil de llegir [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar{CAST Senyor Pdor. real mi amo i }, Per duplicat tinc donat avís a v. s. com en el Golf d’en Sans havia naufragat una saetia de Francisco cesos que venia d'Aliorna i anava Alger bui da, sense ningun gènero de càrrec, sinó 3. 000 reials de vuit, que aportava per comprar un càrrec d'arengada, que els moros havien encativat de monsur Socino de Marsella, pel que també aportava lletres de canvi per uns judios d’Al ger. I, essent ja venut el dit càrrec d'arengada, havien de carregar la saetia de mercàncies d’Alger. Tinc fet totes les degudes diligències en recollir els arreus del vaixell com son ancores, pedres, servidors, guinenes [?] i cordes, i la madera que el mar ha tret en terra. I dels tres mil reals de vuit, tan solament hem trobat en el sòl del mar un talec amb millars [?] de vuit, ben cosit i marcat d’esta marca F. I els altres dos talecs no han comparegut, havent tingut temps a pre pòsit per poder regonèixer, no sols el lloc del naufraig, però encara tota la cala, a tot el qual m'ha assistit el patró de la saetia, qui es diu Jacomo Rosae, en qui tinc alguna sospita no hagi tret el diner que falta, el temps
donà a través la saetia, doncs li tinc notat en alguna conversació, que el temps pegà la saetia en terra, l'arbre de la prova (sic), {ESP. luego} donà de costat damunt les penyes, per a on tingueren lloc els mariners i ell de sortir. I, essent d’estamane ra per poc temps que tinguesen de pensar en el diner, pugueren fer ses diligències i eser-se negat un cosin sic germà del patró, també pogué ser haver volgut treure el talec, que hem trobat algunes deu pases de terra, perquè tinc per infalible que tot el diner qui estava junt dins la caixa, s'havia de trobar en un mateix lloc, per causa del molt pes; i perquè la fúria del mar, qui contrastava amb el vaixell féu trebocar (sic) dos o tres lloses planes de pes de més de cinquan ta quintes, baix dels quals judicàvem haver-hi algunes coses, per quant feien pont; les tinc fet trebucar amb instruments que tinc fets fer, baix de les quals hem trobat dos pedres, dos servidors, dos cadenes de ferro i altres me nudències del vaixell, però els diners no han comparegut, ni tampoc hem judicat hagués trabucat el mar altres pedres més que les referides. Jo em sóc retirat en Ciutadella i tinc deixat en dit naufraig dos guardi s de confiança, qui van carregant per Ciutadella tot el que tinc en cobro; i tinc previngut edictes per què ningun patró, ni altres persones siguin vistes ni trobades en dit naufraig per poder en l'estiu se serà necessari fer altres diligències
amb el {ESP. menos} {ESP. gasto} que és puga. I, segons les notí cies que des d’aquí aleshores podrem adquirir, el patró s'embarca per aqueixa ciutat amb la bar quilla que el virrei ha manat enviar amb un des empatx, en el qual tinc donat cent reials cs. per fer son viatge a Marsella de consell dels consellers del Reial Patrimoni. Déu Nre. Sr. guardi a. a v. s. els anys de son propi desig com pot i tinc menester. Ciutadella, i gener 19 de 1661.
B. l. m. de v. s.
Son major servidor.
Sr. don Bartomeu Mercadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarCopia de la carta que envía y memorial el virrey a su majestad. Por la pretensión de don Pedro Santacilia y Pax.
Señor,
Don Pedro Santacilia y Pax, procurador real de v. s. majestad. en este reino me ha dado este memorial para que lo pusiese en manos de v. s. majestad., esperando que v. s. majestad. se ha de servir honrarle en lo que con el representa y suplica, y más cuando tiene de su parte ocasión en que v. s. majestad. fran quea sus gracias, por la del nacimiento del príncipe, Nuestro Señor: Lo que don Pedro suplica es le honre v. s. majestad. y haga merced de darle facultad para disponer en vida o en muerte en uno de sus dos hijos, que son: Sr. don Juan de Santacilia, paje de v. s. majestad., y don Nicolás, de igual edad, del oficio de procurador real, en la forma que dicho memorial contiene. Los motivos que asisten a don Pedro, y pueden inducir el real ánimo de v. s. majestad. a hacerle esta merced son: su calidad de su casa, los muchos y señalados servicios que portan continuados años, ha hecho bien notorios a v. s. majestad., y hallarse muchos ejemplares con los cuales se ve platicado lo que suplica. Por todas estas razones y estar actualmente sirviendo a v. s. majestad. en este oficio de procurador real le juzgo digno y merecedor de la merced que v. s. majestad. será servido hacerle en lo que suplica, y muy de la real grandeza de v. s. majestad., en particular en tan señalada ocasión como es el haberse publicado en este reino el nacimiento del príncipe, Nuestro Señor, el premiar sus servicios y admitir a uno de los hijos a la continuación de ellos en este oficio. Guarde Dios la católica y real persona de v. s. majestad. como la cristiandad ha de menester. Mallorca, y diciembre a 15 de 1661.
El conde de Plasencia
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarEsta nit passada que contàvem a 29 del corrent a 4. hores de nit, tinguiavís d'Antoni Rabasa, colector del Mercadal com havia naufragat una saetia en el golf d’en Sans, per a tge que dista del port de Fornells algun mig quart de llegua, la qual saetia venia d'Aliorna (sic) i anava per Alger, segons diuen (sic). Jo em partesc, en continent, per donar cobro a les coses que els efectes del mar, poden treure i, essent en dit lloc, donaré avís més llargament a v. s. a per duplicat, que sols de prompte fas esta diligència. Déu Nre. Sr. guardi a. a v. s. Ciutadella, i desembre, 30 de 1661.
Molt servidor de v. s. que ses mans besa
Sr. don Bartomeu Mercadal
Por. Real
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar{CAST Sr. procurador reial mi amo i Sr. } Per carta de 30 del corrent que tinc entregada {CAST. antes} de partir-me de Ciutadella en el patró Josep Pujol, tinc escrit a v. m. com Antoni Rabasa, colector del Mercadal, me tenia avisat havia naufragat una saetia en el glop (sic) d’en Sans, que dista de Fornells algun mig quart de llegua. I, essent arribat en dit lloc, he trobat la saetia feta tota trosos amb el patró Jacomo Baso, francès, de la ciutat de Marsella i onze mariners, també, francesos, qui s’eren salvats, i el cirurgià, amb dos altres mariners negats. Encontinent, tinc rebuda in formació i resulta d’ella que la dita saetia venia buida d'Aliorna i anava en Argel amb tres mil reials de vuit per comprar un càrrec d'arengada, que els moros havien pres pocs dies havia, d'un monsur, Joan Batista Socino, de Marsella o altres mercàncies d'Alger, com son cuires i llanes, fent companyia amb el patró Ffco. Simone, francès, i amb el patró i escrivà de la dita saetia. Aportava set pedres de ferro, una peça de ferro, alguns mos quets i quatre an cores. Jo em trobo ha dit lloc fent donar cobor [?] al que el mar treurà i, en particular, tinc enviat en Maó per barca i mariners per es candejar [?] el lloc del naufrag per cercar el diner, qui segons diu el patró i mariners es en el sol de la mar, doncs la caixa es sortida feta trosos, i també per fer treure les ancores i pedres, si el temps dóna lloc, que fins
avui està perseverant de ningunes. I, havent acon solats als mariners, els tinc acomiadats per Ciutadella i sols he fet quedar en ma companyia el patró perquè tengui la puntualitat, en què obren els ministres del Reial Patrimoni i tinga de tot la satisfacció que demanen els naufragis, en què ja sospita de diner. I del que aniré descobrint, donaré a v. s. notícies amb la puntualitat que em corre ablegació [?]. Déu N. me guardi a. a v. s. i li don molt bon principi d'any nou en vida de mi senyora Sra. Dna. Leonor i srs. fills cuyes mans beso amb les de v. s. Del Glop d’en Sans, terme del Mercadal, primer de gener 1662.
B. l. m. de v. s.
su major servidor
Don Bartomeu Mercadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarIl·lustre senyor,
Per haver-me vingudes algunes persones a donar-me queixa contra de Joan Llompard als Catiu, {ESP. acerca} l'axorojar [?] els anyells i cabrits del delme la part tocant al senyor Rei, m'ha paregut veure-ho primer i tocar-ho amb les mans. I, essent al temps tal qual és la pobra gent per arribar a comprar blat fan quesvulla [?] i ara he atrobat que el delmer se serveix de l'oca sió, perquè {ESP. casi} amb tots ha usat aquest terme, i és que arribaà a casa del pastor {LAT. (verbi gràcia) } i diu: “Quants d'anyells hem d'axorojar [?] ”. Diu el pastor: “6”. Respon el delmer i diu: “Si me’n donau dotze, sinó jo no vos vull axorojar [?] ”. Encara i per ser el temps com és arribat a son intent i a mi m'apareix que el Rey no ven sinó el que li toca i n’hi ven altra tant més i hacen yaladament amb el darrer amb qui se es seguit és el jai Ramis Mas, qui va aquí aporta [?] aposta a donar-ne millor raó a Su me. suposat que, havent jo mateix amb secret parlat ha dit Llompard, aquest mal vi [?] m'ha alçada la veu, que si no fos haver inquietat a Su Me. el hauria posat en un palm de cadena, i això com a ministre inferior acudesc a mi senyor perquè sàpia el que passa. En esta vila d'Inca i gener als 19 de 1662.
El delme verd és a preu de 45 ll. i al corral reial és a 14 ll. que és el corral molt més de l'any passat. Manarà avisar si lliurarem.
Miquel Arrom Ribera, not.,
son servi Dr. i lloct. en Inca.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarprocurador real,
Jaime Abadia todos los días me está importunando le mande pagar de las cuentas que yo le mandé hiciese del doctor Albertí el tiempo que no era escribano, de que ha de pagar a lleña [?] de quien se valió por hacerlas por la prisa que yo le daba. y, como hasta hoy no tengo respuesta de v. s. ha de lo que me escribió de comunicarlo con la junta, vuelvo escribir estos renglones para que se sirva mandar avisarme de lo que se hubiere resuelto y, juntamente, enviarme orden para su teniente para pagar a dicho Abadia, supuesto yo he salido fiador de la paga. Guarde. Dios a v. s. a largos años. Ciuda dela, y febrero (sic) 9 de 1662
De v. s. a siempre mayor servidor que sus manos besa
Isidoro Sans
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMi senyor don Pedro,
Demprés d'haver besades les mans a v. s., no he pogut deixar no escriure del que passa {ESP. acerca} del pes reial i mesuratge d'aquest any 1662 que tinc arrendat per raó de coran ta cinc lliures, nou sous, en què mai dit pes se es vist pujar a tant alt preu, que mai arribava sinó a vint i cinc lliures fins en trenta. I així, que jo vist aquest any la falta de blat que hi havia en esta Illa, vaig fer compte que havia d'entrar molt de blat i que guanyaria en les lloses de dit blat i que per aqueix respecte em vaig espenyar en tant alt preu. I, així que l'albarà no pot enganyar ningú, doncs no treia llosa ninguna fora sinó que carta pes i me suratge i com hi ha hagut altres pesadors, qui han pre ses lloses de blat i sal. I, havent arribat en esta cala de Ciutadella el patró Blancoi, qui aporta cinc-centes quarteres de blat, en què em tocaven les lloses de dit blat. I el Sr. don Bartomeu Mercadal, tinent de v. s. a sria., me les ha preses i em digué que això no anava en l'albarà, no havent-se reservat ningun gènero de dret en l'albarà, sinó que passa llisament
pes i mesuratge, en què no tinc esperança que èntria més blat tenguem, hagin de tocar lloses que en blat de rei no n’hi ha ni dels magnífics Jorats (sic), sinó és que èntria algun blat de mercader, que si l'albarà hagués tretes fora les lloses de blat, no em fóra jo espenyat en tan alt preu. I, així que súplia a v. s. que em farà tornar dit blat o el que v. s. dispondrà, que jo som un pobre jove i que sinó en tenc el blant (sic) perdré en dit pes una vintena de lliures, les lloses de dit blat pugen quatre quarteres, quatre barcelles i dos almuts, en què confiï en v. s. se servirà escriure en el Sr. don Bartomeu Mercadal me Sr. don dit blat, essent cosa tant justa i v. s. en moltamercè, com estic confiat, i que v. s. em tornarà la resposta. Gda. Déu molts anys a v. s. D’esta sa casa de Ciutadella i Menorca, i febrer als 16 any 1662.
Pel que v. s. manar-ha-me [?].
Mateu Campins
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSenyor procurador Reial, mi senyor, Tinc rebut la de v. s. i, vist el contingut en ella, dic que l'inventari i comptes del naufraig de la saetia francesa estarà ajustat pel que Sa magestat. i v. s. seran servits ordenar-me. I, fins avui, a penes s'ha venut cosa alguna del proceït de l'armament i maderatge, encara que és poc. I en el que té respecte a les lluminàries que ma na Sa magestat. se façan pel naixement del nou príncep, fins avui no han pres ninguna re solució els Magnífics jurats per falta de medis, quan en aquest Reial Patrimoni es més conegu da i experimentada esta falta. I, {ESP. casi} tinc per impossible que uns i altres puguem conse guir, al menos, de prompte, doncs assegura v. s. que en l'estat present tot el que importa tots els delmes del Rei, pes i mesuratge, et., no excedeix de 450 ll. i en ocasió de tanta fam deix a la consideració de v. s. quant poques seran les entrades de les transportacions dels lluïsmes, i sols podria alentar esta matèria la oportunitat d'aquest naufraig i que es decla ràs en favor del Reial Patrimoni. Les escrivanies de la Governació i Bal·lia general tinc posades en boca de pregoner
per temps d'un any o fins que Sa magestat. ens [?] altra cosa i conegudament veig que els pocs escrivans es son units, i els volen a preu molt tènuo; jo, secretament, fas devi [?] certa per cona [?] per fer-los arribar al {ESP. menos} al preu del últim arrendament, que foren 170 ll., quan en l'anterior se arrendaran per 210 ll, per què fins avui no estan a preu competent. Sols tinc fetes avies [?] i, entretant, corre per l'arrendador a raó de 170 ll. i lliu rades que siguin donaré avís a v. s. a aquest any està falta aquesta illa de tota cosa i per cada pell de marta son molts qui fan diligències, i sols fins avui he pogut alcan çar-ne quatre, que rebrà v. s. per mans de la bèstia ferregue [?] dins d'una capsa i de part de Dna. Margalida, ma senyora Madrid presentar-les a mi Sra. Sra. Dna. Leonor, per una estofilla [?] per la Setmana Sta. i, puis, v. s. sap me voluntat, entendrà que no es falta d’ella en mon [?] esta po quedad, sinó de no donar l'illa els fruits que acostuma. Déu N. guardi a. a v. s. com pot i tinc de menester. Ciutadella, i febrer 20 de 1662.
B L m de v. s.
Son major servidor
Sr. don Bartomeu Mercadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSeñor procurador real, mi señor, En 27 del pasado se remataron los frutos de las escribanias de esta Gobernación en favor de Miguel Torrent, escribano, por 20 7 ll y suel dos por tiempo de un año o hasta que su majestad. mande otra cosa. El precio es muy compatente (sic) y con ventajas al pasado al quiler, que solo habían subido hasta 170 ll., de cuyo arrendamiento tengo cavaions [?] bastante de que v. s. quedará avisado. Señor mío, el gobernador me ha mandado que por sus nuevas ocupaciones en haber de despachar a Madrid con la prisa que el padre provincial de San Francisco le da, servirese a v. s. en su nombre y mío, a mucha md., que entre ambos nos hará en favorecer con cartas y recomendaciones a su agente en la corte sobre lo que ha sucedido estos días pasados con los motivos siguientes al pagador Francisco de Quevedo. su majestad, Dios le guarde., fue servido hacer
merced al dicho Francisco de Quevedo de pagador y tendor [?] de bastimentos del castillo de Martín y gente de guerra de esta isla, con orden particular recibiese el gobernador las fianzas y le diese posesión del oficio. y, habiéndolo ejecutado como lo ordena y manda su majestad, no quiso, al principio, admitirle el castellano, valiéndose de razones muy siniestras. y, después de haber puesto de por medio muchos medios por parte de Cavedo, le admitió dentro del castillo, y solo le entregó una llave, que creo debe de ser de la arca de tres llaves, sin haber podido conseguir le entregase las municiones y demás pertrechos de guerra que debían estar a su cargo. y. habiendo hecho su majestad. acierto con el señor don Julliano Piquinoti, de Madrid, que por dos años había de socorrer estos presidios con 13 mil y más escudos por cada un año, vi nieron letras de la referida cantidad en favor del Francisco Cavedo a cobrar del Procura Dr. de Puoniti en Barcelona con seis pla zos repartidos de 30 en 30 días. y, viendo el dicho pagador que todos los plazos habían caído y que la necesidad de los soldados era muy apretada y que su majestad. podría hacerle cargo de la munición, ha solicitado muchas
veces al castellano para que se disposiese la forma para la cobranza del dicho dinero, lo que no pudo conseguir antes de la llegada, a lo apretón, pidió el castellano las letras para remitir persona en Barcelona que fuese hechura suya para la referida cobranza, a lo que no quiso ver bien el pagador, supu esto que este dinero ha de venir a su cargo y ha de dar cuenta dél. y, ofreciéndose pronto en ir personalmente, no quiso el castellano darle licencia, antes bien, con más razón quiso tomar las letras y, habiéndose oprimido de estos excesos, se salió con licencia del castillo y vino a esta Ciudadela a dar cuenta al Sr. gobernador., como a superior suyo, y llegó a tan buena razón [?] que el gobernador. había tomado una embarcación de trigo que venía de Sar deña por cuenta de Mercadal y pasaba en Valencia, obligado de la mucha hambre que padecían los pobres soldados, de que resul tó el mayor beneficio que se pudiese haber hecho por haber participado dél toda la isla; y porque el pagar el dicho [?] de correr por cuenta de su majestad, mandó el Sr. gobernador. al pagador se embarcase con la misma saetía para la cobranza del dinero, que para ra en Barcelona, y de la parte que cabe
a las compañías de este presidio de Ciudadela, se debe satisfacción al Mercadal [?] de Valencia, me [?] donde su majestad. fuese servido, de todo lo cual dio el pagador cuenta al castellano con carta que le escribió, y porque la principal nueva y intento del dicho castellano solo era poner la mano sobre este dinero para hacerse la parte que suele, al paso que dicen, pide licencia para retirarse por la muerte de su mujer, ha sentido esta diligencia de muerte, y valiéndose de muchas falsedades, y la mayor, que el pagador se ha huído del castillo y no sabe adónde para, ha recibido larga información y ha nombrado por pagador el Dr. Antonio Alber tín, que con la muerte de su mujer se hallaba en el castillo. y, para despeñar a Cavedo y ha cerle todos los males que pudiere, envía el alférez Pedro Frontín, hechura suya, a Madrid sin atender a la verdad y que el gobernador. puede, igu almente, dar al pagador las órdenes que con cernieren al real servicio, de que queda dicho gobernador. con particular disgusto contra el castellano y de todo hace verdadera relación a su majestad. y consejos, como yo a v. s., a quien suplicamos favorezca las pretensiones de Cavedo en la forma que tengo dicho, que el gobernador. y yo la recibiremos por muy propia. Dios guarde a v. s. como puede y tengo de menester. Ciudadela, y marzo 8 de 1662. Beso la mano de v. s. su mayor servidor. Sr. don Bartolomé Mercadal Amo, amigo y señor, todo lo que escribe Sr. don Bartolomé y algo más me está sucediendo con este hombre sin Dios, sin ley y sin Rey, pues no obedece su reales mandatos. y suplico a v. s. vuelva por esta causa que es justa y yo se lo escribo asíal virrey, y que v. s. me conoce, pues hemos militado juntos en un ejército por si lo funda en soldado, pienso serlo mayor que el castellano y de muchas más ocasiones y heridas como se lo he dado a entender cara a cara. En fin, no puedo apear este hombre solo. juzgo que lo mucho que se ha aprovechado, por no decir en todo, le hace hacer estas visarias [?] bizarrías para que le sa que en del castillo y más ahora que ha muerto su mujer o et. de v. s. siempre servidor que sus manos besa Isidoro Sans
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarHe recibido dos de v. m. duplicado de 20 de febrero y otra de 2 de marzo con las inclusas para su majestad, sobre haber quebrado Antonio Morrelles que para proceder contra él se remitirá, cuanto antes, despacho de su majestad. para el virrey, que es muy justo se haga ejemplar demostración por lo que conviene al servicio de su majestad. yo estoy con mucha estimación del favor que v. m. siempre me hace. Guarde. Dios a v. m. muchos años como deseo. Madrid, a 15 de marzo de 1662.
También queda en mi poder el despacho sobre la notificación que hizo a v. m. de orden de su inquisidor el regente visita Dr. (en) sobre la paga de los salarios. y de la resolución que se tomaré en el consejoavisaré a v. m.
Besa la mano de v. m.
Su mayor servidor
Jerónimo de Villanueva
Sr. don Pedro Santacilia y Pax.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSenyor Pdor. real mi amo i, Encara que desitjo en totes ocasions excusar en fados a v. s. i competències entre tribunals, no he pogut en esta sofrir que la Cúria de la Bal·lia general, assistint-li la de la Governació proce ïsen contra Miquel Roselló, colector del Reial Patrimoni en esta Ciutadella, sobre una causa civil que li ha mogut Joan Mercadal, procurador de Joana Anna Nebot i Barceló i, perquè v. s. estiga enterat de la veritat, com se deu, do naré breu notícia del succés. En dies passats acudí el colector a la Procuració Real, denunciant que per {ESP. mandato} del bal·le general, se li havia entinat [?] que pagàs cert deute al procurador de dita Barceló, i que ell entenia que solament havia de ser convin gut en esta Cúria i no en qualsevol altra, en virtut de Reials Pragmàti que és concedides en favor de la Jurisdicció del Reial Patrimoni, {CAST i sus mi nistros;} . I, com se trobassin presents l'asessor i advocat fiscal, li digueren que oposàs declina tòria del Sr. de la Bal·lia, com ho posà per obra. I, sin {ESP. embargo}, passat el termini del mandato, d'ordre de la Bal·lia i assistància (sic) de la Governació
tractaren de secrestar (sic) els béns del colector, comen çant per la seva posessió de Binipati [?], de què, havent me’n donat part Roselló, aní amb companyia de l'advocat fiscal. mon conseller en esta causa per ser {LAT. interpri vatos}, el governador. perquè se servís de no proseir contra del colector, que per ser ministre del Rl. Patrimoni tan solament està subjecte ell i la seva {ESP. hacienda} a la cort de la procuració real i molt més quant per nostra ordre estava ja {CAST. antes} se questrada (sic) l'{ESP. hacienda} de dit Roselló, i de sa muller Joana Canals com a fiança, que li és a ins tància del Dr. Albertí, òlim tinent de Por. Rl. per recuperar el que pretén se li deu del temps que el mateix Roselló exigia les rendes reials i era també colector. I per no haver conseguit del senyor governador. el que li demanava amb tanta justícia i cortesia puis, fiats en l'amistat, anàrem personalment l'ad vocat fiscal i jo per dit efecte, l'enviï des prés {ESP. recaudo} per {ESP. medi} de Jaume Abadia, perquè Su sria. se servís de remetre la causa a nostra Cúria i, quan no li aparegués, se enviasen els papers al Sr. virrei i real Audiència de Mallorca, perquè en execució del que té dispost Sa magestat., que Déu guardi a., declarasen el dubte. I, en l'entretant, se apresen els proseï ments, que feia la Bal·lia amb assistència de la Governació, a que respongué l'asessor (qui és el que fa {CAST. empeny} en esta matèria) que
el secrest (sic) de Binipati sic estava ja fet, i que no sabia que {CAST. antes} estigués secrestada per la Pro curació Reial, que els papers se enviarien a Mallorca, conforme mana Sa magestat., i en l'in terim no se innovaria cosa alguna. I, si bé, es suspengué, amb tot això, per haver tingut no tícia certa que s'havia ordenat al pagès de Binipati pel Asesor, que aportàs el for matge de dita possºa Miquel Torrens, escrivà de la Bal·lia, s'han despatxat lletres per esta Cúria en la forma acostumada, proposant la competència, contra el dictamen de l'asesor, qui pretén que la Cúria del Rel. Patrimoni no pot firmar competència amb la del governador. de què se li han mostrat exemples i els papers d’esta se enviaran en la primera ocasió. Suplico a v. s. m'han sanció entès i se servesca d'esforçar amb eixos senyors de la Reial Audiència que és declara el dubte en favor de la Jurisdic ció del Reial Patrimoni, que serà de suma importància de desvanèixer l'asessor d’estes pretensions, i més en temps que amb tanta difi cultat se troba qui vulgui esser colector, que no la he tinguda jo poca en reduir el qui vuyes [?] avui es i si no {ESP. gosa} de l'exempció de for que Sa magestat. té concedida a ell i {ESP. demés} ministres patrimonials, serà més dificultós que altres se ani me'n a emprendre aquest gènero d'exerci si tant treballós, quant necessari per a cobrar
les rendes reials, particularment en la pobresa i esterilidad d’estos anys. En totes estes matèries no és falta a la urbanidad i amistat que dec al governador., però vull dir a v. s. que l'asessor sent de mort que el Sr. virrei i Reial Audiència hagin de ser jutges en estes competències ni que degue firmar-les tant es son enteniment, quan aquí és tant conegut per aqueixos senyors del Reial consell, qui totes les provisions que ell fa, les revocaré i perquè tinga majors atencions amb els ministres del Reial Patrimoni, convé que hi hagi decla ració d'esta competència; i si acàs escriuran altra cosa del que jo tinc referit, serà fal tar a la veritat, i resto jo obligat a la prova d’esta relació. Déu N Sr. guardi a. a v. s. com pot i tinc menester. Ciutadella, i març 29 de 1662.
B. L. m de v. s.
Son major servidor.
Don Bartomeu i Mercadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarM. Il·le. Por. real de Mallorca, El Por. fiscal patrimonial d’esta {ESP. isla} té esta Universitat molt oprimida, de tal manera que pel dilluns dels fe ries provinent s'ha de promulgar sentència contra d’ella feta pel tinent de v. s., en què ha condemna que dega pagar lloses i dret de lleuda en el Rl. Patrimoni de tot el blat hem comprat per a proveir aquest poble, en el discurs del proppassat any 1661 fins avui. I d'una partida que se’n comprà en l'any 1662 [?] fun dant-se el dit fisc real amb una Reial Ordre de Sa magestat., que Déu guardi a., de 22 d'agost de dit any 1662, qui està recondida (sic) en l'arxiu del Rl. Patrimoni. I, com de més de trenta anys a esta part no és tinga memòria que ningª de les universitats d’esta {ESP. isla} hagin pagat semblants drets, i Déu N. tots els {ESP. demés} anys és servit llevar-nos estos manteniments, en tant que per {ESP. medi} de síndics elegits per fora la {ESP. isla} ens hem de proveir. Per ço, tenint atendència nre. ordinari consell a estos anys de tanta esterelitat (sic) i, per altra part, mogut de l'extrema necessitat, tant pública i notòria que en aquest poble hem patit i actualment patim, conforme v. s. si és servit Déu manar estar informat, que supli quem,
com en efecte nosaltres per part d’esta Universitat a v. s., suplicam sia servit manar fer-nos mercè d'avisar ens del que Sa magestat. és servit sobre aquest particular, si acars (sic) en son poder té algunes reials ór dens que, cert, restarem amb el degut agraïment del favor que de la seva liberal mà, com a tan gran ministre de Sa magestat. esperem rebre {CAST {ESP. cuya} M. il·lustre persona La Divina guarde. } . D’esta casa de la Universitat de Maó, {ESP. isla} Menorca, i abril a 2 de 1662.
Bartomeu Seguí i Mercadal Miquel Carreres i per ell Juº Sintes, escrivà Francesc Enric,
Jurats de Maó
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSor. Per Real, {CAST Senyor mío}, Jo havia diferit enviar els papers tocants a la conferència de Miquel Roselló Coll (l) etor d'aquest Reial Patrimoni, per la pretensió que tenia el fiscal de què havia el governador. de firmar, conforme es trobava exemplar de temps de Pere Jeroni Olivar amb Sr. don Josep Sporrin encara que, es veritat, no passà avant enviar els papers per eser-se ajuntats ací i, puis, v. s. em diu que enviant {ESP. recaudo} al governador. perquè remeti les parts i causa al Rl. Patrimoni, i, recusant el fer-ho, enviàs els papers perquè els senyors d'eixa Rl. Audiència coneguin d’ells, com {LAT. de facto} ha reusat (sic). I, havent-li enviat {ESP. recaudo} en escrits i, així mateix, haver-se-li dit d'urbanidad no ha respost, m'ha paregut seguir l'ordre de v. s., enviant-li els papers i certificatòria del secrest (sic), per a on consta clarament nostra intenció. No puc deixar de suplicar a v. s. el molt que es deu tenir la mà en esta matèria perquè,
no conservant esta exempció als colectors, no es trobarà persona qui vulgui exercir dit càrrec, com {LAT. de facto} avui dia present no es troba persona qui vulgui exercir aquell, i el que exerceix es sense haver-me donat fiances, i me som hagut de contentar per no trobar en altra forma. Déu Nre. Sr. guardi a. a v. s. com pot i tinc menes ter. Ciutadella, i juny 14 de 1662.
Molt servidor. de v. s. que ses mans besa
Sr. don Bartomeu Mercadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSenyor Por. Rl., mi senyor, luego de [?] rebí la de v. s., posí en execució prevenir barca i anar en el naufraig. Enviï {ESP. cerca} dels dos mil reals de vuit que faltin i, havent fet les diligéncies possibles no s'ha trobat ninguna cosa, de qué v. s. restarà avisat, com també que els mil reals de vuit i el que resultarà de les menudéncies que es son venudes, pagats els gastos, no’ls gastaré en ninguns efectes, sense tenir ordre de Sa magestat. o de v. s. conforme son avís. Si, entretant no compareixia duenyo, el que no crec, puix ha nou mesos que ha succeït el fracàs i no he tingut notícies mes del patró, i el capità Onofre de Caules, qui assisteix en Fornells, té ordre del governador de fer anar a regonéixer la cala del Glop d’en Sans. Si acàs entra en ella alguna barca, de que totes estan preveïdes [?] fins avui per mon edicte, pel recel en qué estic si el patró hauria escondit el diner que falta i en algun temps vingués mudanza [?] el nom a pendre’l. Diu-me v. s. que el asesor no ha enviat els papers sobre la conferéncia del colector
Miquel Perelló i que sense ells no es pot prendre (sic) resolució en la matéria. Jo tinc explorat els escrivans de la Gobernació i és veritat que dits papers, encara que pocs, no es son enviats ni pensen en enviar-los, sinó que lo asesor ha fet relació amb carta privada en el Sr. Regt. i pensa que basta la seva relació. I com no li asis teix justícia, excusarà que es pas endavant i, a més, quant les parts se són aquietades i han tractat de composició, com en efecte resten averiguats. En el que té respecte a lo mode de presentar lletres en el governador. en ocasió de competéncia en la forma que v. s. ha vist, és lo estil que sempre s'ha pràcticat en aquest Rl. Patrimoni, se gons els exemples que hem trobats, sense que els senyors Gdos. hagen fet ningún reparo. Veritat és que ací també ho havíem repa rat, però seguint els estils d'una Cúria nos pot errar, no havent-hi hagut contradicció. Jo estaré advertit per quant s'oferezca oca sió i seguirà l'ordre de v. s., la qual tinc feta registrar perquè en tinguen notícia els qui succeïran lo ofici. Déu Nre. Sr. guardi a. a v. s. com pot i tinc menester. Ciutadella, i setembre 10 de 1662.
Molt servidor. de v. s. que ses mans besa
Sr. don Bartomeu Mercadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
Al procurador reial El virrei mi m'ha manat avisar per junta per a demà diumenge a les 9 del mati; v. m. se servesca acudir. {ESP. palacio} als 16 sete. 1662 Maimo not. [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarA 13 del pasado fue Dios servido llevarse de esta vida a mejor a mi padre, Francisco Rosellón, de que doy parte a v. s. como tan señor nro. y quedo con el sentimiento que debo por ser la prenda de más estimación que tenía en este mundo; pero el haber sido voluntad del autor de la vida me consuela y deuda universal de todos los vivientes. Ruego a su divina majestad. le tenga en su santo reino y a v. s. dé muchos años de vida para que pueda honrar toda esta casa de v. s. Francisco Simon de Bermen not. y escribano del real Patrimonio ha días que esta retraído en la Iglecia (sic). Héle pedido muchas veces me ayude a la cobranza de lo que quedan debiendo algunas personas de la administración del dicho mi padre y Sr. me parece que en vez de hacer lo embaraza, que certifico a v. s., señor, que solo la madurez y cordura de mi padre era bastante para sufrir y tolerar las acciónes de este hombre, que si con individualidad hubiera de escribir a v. s. los malos términos y descortesía que ha usado conmigo después que mi padre murió, sería cansar a v. s. con todo, procuraré cuanto antes, con muchas veras Sr. D. Pedro Sti. Silia y Pax. Por. real de Mallorca.
ajustar las cuentas de dicha administración y luego, dándome, v. s. licencia, trataré de pasar a esa ciudad, a besar a v. s. su mano y dar cuenta de lo que mi padre ha administrado. Suplico. a v. s. mande escribir a Bermen me despache las cuentas y me asista en las cobranzas, pues es cosa justa y que toca a su ofº el hacerlo, que se lo estimaré a v. s. a particular favor. El Sr. gobernador me ha hecho un mandato que prosiga en pagar las fábricas de su majestad. doy aviso a v. s. de ello para que me ordene si estará bien hecho esto. yo quería replicar al dicho Sr. gobernador, pero diré que esto es materia corriente que, siempre se ha hecho hasta tanto que v. s. nombra teniente (sic) de procurador real en esta isla, que las fábricas de su majestad. no pueden estar para das. Esto es cuanto se me ofrece escribir a v. s. por ahora (sic), a quien guarde. N. Señor muchos años con las felicidades que todos los criados y aficionados servidores de v. s. deseamos. Ibiza, y febrero 25 de 1663
Criado de v. s. Il·le. que sus manos besa
Cristóbal Rosellón de Francisco
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarRemito a v. m. el despacho incluso de su majestad. sobre lo que v. m. entenderá por él. v. m. se servirá de avisarme del recibo con muchas órdenes de su servicio. Nro. Sr. Guarde a v. m. largos años. Madrid, a 21 de marzo 1663.
Besa la mano de v. m.
su mayor servidor
D. Francisco Izqdo. de Berbegal
Duplicado
Señor don Pedro Santacilia y Pax
Borrador de carta dirigida al rey destacando los trabajos realizados por Pedro de Santacilia en servicio de la corona y del reino de Mallorca. En especial en el control de las banderías de los Canamunt y Canavall y en la pacificación del territorio.
Temas: Sin especificarEn 14 de Julio 1663.
Julio, en el ínter de virrey, el sr. don Pedro Santacilia y Pax, en 5 de agosto dio razón a v. majestad. de lo que estaba oprimido aquel reino de bándoleros. En carta de 17 que escribe a v. majestad le da cuenta cómo se había partido una compañía de 105 hombres para los presidios de Sicilia sin los oficiales de la parcialidad de Canamunt, y en 7 de septiembre se partió otra de 106 hombres de la parcialidad de Canavall sin los oficiales para los presidios de Sicilia [Añadido al margen: que hacen número de 211 hombres y en todas las compañías ha gastado dicha cantidad de 1427 L. estas dos compañías ha gastado 1427 L. que son del dinero que v. Majestad tiene remitido a Mallorca para levas de infanteria] y en la leva de 211 hombres se ha gastado de dinero que su majestad tenía allá para levas 1427 L como consta por por la carta de aviso que le escribió en 10 de octubre 1663. Habiendo gastado el sr. conde de Plasencia en su leva de 250 hombres para Portugal, 6 V. 632, escudos y en la que ha hecho don Pedro Santacilia y Pax para Palermo [Añadido al margen: de muchos de facinerosos como tiene dicho 998 escudos importan la cantidad de 1472 L] de 211 hombres ha gastado 1427 L) que son nuevcientos noventa y ocho escudos y el decir que han salido los bandoleros ha sido con estos pactos, como consta de la certificación que remitió a 10 de octubre y carta para su majestad de 1663 en [Añadido al margen: testificada por Juan Benito Pallarés notario y secretario del Criminal] en que envía certificaciones de cómo la Audiencia ha venido bien en las libraciones gracias que fue con acuerdo de ellos, y entre otros Melchor Artigas, de Felanitx, de que consta de dicha certificación, luego mal podrá representar el [1§] consejo que Barbara Valls dio petición a la Audiencia para que la dicha gracia condicional no se efectuase [Añadido al margen: en persona de Melchor Artigas sin tener auto de perdón] cuando no consta ni constará haber presentado tal petición a don Pedro Santacilia y Pax el tiempo que ha gobernado para que dejase de ejecutar lo que convenía tanto al servicio de Dios y de v. majestad, porque no saliendo éste, no salían los demás; y al día de hoy, aunque están sirviendo a v. majestad y hayan cumplido su tiempo, tengan fe de oficios, no teniendo auto de perdón que es la principal condición de la gracia con acuerdo de la Audiencia. No ha sido cometer omisión ni descuido en el servicio de su majestad, antes haberlo hecho muy particular pues cuando la justicia estaba tan oprimida de los delincuentes que no tenía medios para retenerlos, y consta de muchos ejemplares, particularmente el conde de Montoro siendo virrey de Mallorca, viéndose tan oprimido de bandoleros y gente de (de) armas, como es notorio a v. m., hizo dos compañías de las parcialidades, la de Canamunt a Lorenzo Coll Barona, que siendo uno de estos el cabo de haber cometido más de 30 años de delitos y ser el mayor bandolero que ha habido, le hizo merced de honrarle con una jineta de capitán con todos sus camaradas, y de la parcialidad de Canavalls a Gregorio Brondo, caballero de Mallorca, y esto a pocos días [Añadido al margen: sin tanto si tenían auto de perdón como si tenían si no le tenían], y después hizo otra leva de las mismas parcialidades el dicho conde de Montoro, que la de Canamunt fue capitán Pedro Auli [Añadido al margen: que ha servido en Cataluña con ellos], y de la de Canavall de don Gregorio Forteza, caballero del hábito de San Juan que actualmente está sirviendo hoy capitán vivo con dicha compañía en Sicilia y con los mismos pactos, tanto si tienen auto de perdón como no en, acabar el tiempo y el, que ha sido por dos años.
Paréceme que don Pedro Santacilia y Pax con acuerdo de la [2§] Audiencia ha tenido mayor atención en el servicio de v. majestad, pues en las gracias o remisiones que se han hecho con dicho acuerdo ha puesto que los que son pregonados muertos o vivos sirvan por tiempo de 4 años, los pregonados apremios tres años, los que no lo son dos años, y esto teniendo que y que esto con condición que traigan fe de oficios y auto de perdón de parte, que no preceda primero esta circunstancia no han conseguido el volver a su casa por ningún tiempo.
Y la ojeriza [?] que han puesto [Añadido al margen: los envidiosos y malos émulos valiéndose por cobertera de Barbara Valls por haberles sacado los que con sus órdenes ejecutaban lo que quieren] y mala fe que han hecho los de la Audiencia a v. majestad. en decir que sin consentimento suyo, teniendo instancia de parte, Melchor Artigas había sido contra conseguido embarcación para ir a servir a v. majestad, no ha sido otra mira sino hacer el servicio de Dios y v. majestad, restaurar el reino, que estaba perdido de tanta gente facinerosa, pues siendo la tierra tan corta no había fin nin hombre que pudiese negociar cosa tanto en los caminos como en las villas, como es notorio y que v. majestad se puede informar [Añadido al margen: cuando se puede sacar atestaciones de las muertes que se hacían en tiempo del del conde de Plasencia que antes se hacían], hasta sacar esta gente tan perniciosa.
Por todas estas razones y las demás que representará a boca, sabrá v. majestad lo que don Pedro Santacilia y Pax ha conseguido procurando no más que el servicio de v. majestad y su intención limpiar el reino de matadores y gente facinerosa, in enviarlos con tan poca costa a los presidios de Sicilia, su buen celo, atención que siempre ha tenido a su real servicio y muy deseo continuarlo toda su vida. [3§]
Y asimismo, con carta de 10 de octubre 1663 dio cuenta a v. majestad cómo en el convento de las Teresas hubo unos grandes encuentros al entre el obispo y capítulo de que fue con su prudencia y atención que una [Añadido al margen: hallándose en una iglesia] iglesia donde concurría toda la nobleza, se sucedieron escándalos públicos y los ajustó con toda prudencia, como se dio parte de todo a v. majestad. Y asimismo, en todo cuanto se ha ofrecido siempre ha estado y estará pronto a las órdenes de v. majestad.
Particularmente, hallándose el reino de Mallorca en 1647 con los mayores aprietos por falta de mantenimientos de trigo, el dicho don Pedro pasó a Italia a socorrerla, como en efecto lo hizo, y siempre ha procurado, como a fiel vasallo de v. majestad, mirar su mayor servicio y útil, con toda atención tanto en aumento de las reales armas de v. m. como reinos.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSenyor procurador reial, En propietat voldria donar a v. s. el {ESP. parabién} d'aqueix virreinat. Que aqueix i molts altres els pugui {ESP. gosar} amb molta salut i vida i amb augments pels seus fills! a 18 del present el senyor Moncho Sanxo, son tinent, me féu notificar per {ESP. medi} de l'aguacil Bertran una deter minació de la junta, en què manin que, suposat que mon germà gos de glòria, cobra dels jurats de Maó les lloses i lleuda que en aqueix Patrimoni s'ha proceït se restituís a dita Universitat, que jo pac aquelles, d'a on se deixa veure la sinistra informació ha feta son tinent com a poc expert en negocis del Patrimoni. Jo, {CAST senyor mío}, quan vingué la dita senta [?], ja no tenia el càrrec mon germà, per a on no tingueren lloc els jurats de dita vila en demanar-me altres lloses i lleudes. I, en cas ho hagués jo pagat, ara em passaria pel que amb el tanteo que en dies passats féu fer el senyor governador. a Jaume Abadia per veure si i hauria per pagar les ajudes de costes, que v. s. estarà enterat s'havien de pagar ha dit Senyor, se atrobà esser creditor dit mon germà en 235 ll. salvo, així que jo he fet de resposta que, sempre i quan jo degués, m'oferia prompte en pagar a dits jurats, doncs els comptes de 1655 fins en 1659 els tinc entregats al senyor governador. firmats d'ell i son asesor, com ordena Sa magestat.,
i els de 1661 i 1662 se estan treballant, que sols falta la còpia dels censals, de tots els quals s'ha fet el dit tanteo, el qual envia Jaume Abadia a Pe. Juº Fortuny, perquè ho enseny (sic) a v. s. a i en el senyor regent. I no pens jo que, suposat jo no dec cosa alguna que em pugui compel·lir ningun jutge a pagar el que no dec i, advertint a v. s. que mon germà en estos dos anys ha fet grossos pagaments a la fortificació i, en particular a D. Melchor Valenciona [?], que tan recomanat vingué de v. s., en què ordenava amb sa carta a mon germà que el pagàs tot el que podria, que v. s. ho estornaria [?] com si fos per son fill propi. Ja sé que per certes causes que no convé dir-les, no deixarà de fer-me molts {ESP. gastos} son tinent, qui així ho blasma sense que vulgui consultar esta matèria amb els seus consellers ni amb v. s., jo confio que l'amistat de mon germà i la molta voluntat i tenia obligança a v. s. escriure ha dit son tinent, no innova cosa fins i tant se siguin passats els {ESP. demés} comptés, doncs me pens tenir sobrada justícia en demanar se passen aquells. I, de vent pagar el que deuré, com de tot més llargament informarà a v. s. el governador., jo confio que v. s. ho manarà mirar amb ulls de justícia i a mi manar-me moltes coses de son gust, que en tot me trobaré a sa disposició, a qui Déu guardi a. com pot i desitjo. Ciutadella, i agost 19 de 1663. Molt servidor de V. Sra. que S. M. b.
Benet Mercadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSor. Por. Real,
Demprés (sic) d'haver escrit llargament a V. Sra. sobre la resolució de la junta que en dies passats fou servit remetre a son tinent, s'ha ofert que avui m'enviava en casa els ministres del Patrimoni per fer-me secrestar (sic) i, al·ludint davant d'ell per a deduir més pretensions, sols no m'ha volgut oir i {ESP. menos} consultar-ho els srs. consells, que és estat forçat el asessor haver-hi de respondre i ha m'escrit dit resposta que de no és Sr. conseller i, aleshores, el governador. ha ajustat amb la persona, qui és vinguda per part de la Uni versitat de Maó, que ell se n’aportava els comp tes en Mallorca, que dins breus temps se sabria mon germà si es deutor o no i que, trobant-se deutor, jo m'oferia prometre en pagar. El que suplica a V. Sra. és que és servesca manar fer mirar el tanteo que Jaume Abadia ha enviat a Pere Joan Furtuny, que d'ordre del governador. se féu, a on (sic) se veurà si rest deutor o creditor. I mirat, se servirà fer-me md. avisar a son tinent per a llevar-me de disgustos que ho esti maré com de V. Sra., a qui Nostre Guarde. com pot i li suplica. Ciutadella, i agost els 21 de 1663.
Molt Sr. de V. Sra. que S. M. b.
Benet Mercadal
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSus tres cartas de v. s. de 1 y 5 de este he recibido y por ellas, y por lo que v. s. escribe a su majestad. veo el embarazo que estos días se ha ofrecido en ese reino con las diferencias del obispo y cabildo por el cuidado con que v. s. ha procurado atajar el que no sucediesen inquietudes y escándalos que ha parecido muy conforme a las obligaciones y atención de v. s. Por otra carta del obispo de 8. se ha sabido como obedeción el cabildo respetando, como debía, a las censuras y ya que la autoridad del Prelado está reintegrada con esto parece que será justo que para que se prosiga el pleito con quietud y conformidad se ajusta el secuestro que su majestad. propuso y encargó en el despacho que v. s. habrá recibido. También se ha visto en el consejo lo que v. s. escribe a su majestad. y a mi sobre el estado de la fortificación, y ha causado mucha novedad que esta bolsa se halle tan empeñada. y así, ha parecido que v. s. hizo bien de suspender la paga hasta que se diese satisfacción a los acreedores. y se ha resuelto que se ordene a v. s. que no se pague ninguna plaza muerta a persona que no tenga para ello merced. y despacho de su majestad. y respecto de haber tomado dinero a cambio, si ahí no hay algª disposición part. para ello, según las reglas generales de otras Universidades, no parece que se ha podido hacer y, en este caso no se deberán pagar los intereses. La semana que viene irán órdenes de su majestad. sobre este punto y el del obispo y cabildo, y por si se ofrece ocasión de pasaje, adelanto a v. s. estas noticias para que pueda ir obrando en ambos negocios en orden a la ejención de lo resuelto, lo que tuviere por conveniente. (No se ha podido tratar en el consejo de lo que v. s. escribe sobre la
extinción de bandidos y remisiones que hizo el conde de Plasencia y dejó en blanco a la Audªantes de su partida, que me ha causado harta novedad. v. s. me diga qué sujetos eran los que querían remitir y quiénes eran los ministros que lo disponían que, aunque espero que cuando v. s. venga por acá me dará todas las noticias que tuviere, conviene que éstas no se dilaten. y v. s. ha hecho muy bien en no permitir que se ejecutasen remisiones de la calidad que refiere. Creo que el Sr. don Rodrigo de Borja no habrá llegado aún a ese reino y, en llegando, espero que v. s. le enterará de todas estas materias con la puntualidad y celo que corresponde a su obligación para que pueda obrar en ellas lo que sea del mayor servicio del rey y bien de ese reino. Dios guarde a v. s. largos años. Madrid, a 22 de agosto, 1663.
Don Cristóbal Crespí de Valldaura
Sr. don Pedro Santacilia y Pax.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarIl·lustríssim senyor, Sempre és estat intent nostre de fer segons el servei de Sa magestat i de V. il·lustríssima I, d’esta manera, entenem haver-vos tractat fins ara, pel que hem sentit molt el judici que V. il·lustríssima fa de nosaltres, al contrari del que judicàvem faria, ocasionat tot de males informacions que persones, qui tal vegada, no amb cel de Déu, sinó per odis, hauran acudit a V. Il·lma amb males notícies, que hauran donat a V. Il·lma de nosaltres, de què judicam no estar cul pants. Amb tot això, el mateix bon intent hem tengut sempre de donar gust a Sa magestat, i a V. Il·lma tenim ara i tendrem en qualsevol temps; i, així, si a V. Il·lma li apareix que nosaltres hàgem faltat (en cara que li certificam haver sempre procurat (haver) donar bona satisfacció i exemple de nostres persones en esta vila i en qualsevol part de Mallorca) ho posam en mans de Va. senyoria il·lustríssima perquè no pugui més saber noves de nosaltres que ocasionem dany a nigú (sic) (lo que sempre es estat) que elegesca lloc en esta {ESP. isla} de Mallorca, a on puguem viure fins que V. Il·lma us de misericòrdia restant sempre besant les mans a V. il·lustríssima i suplicant a Déu, nro., el guarde. i li don vida, com desitjam. D’esta su vila de la Pobla, i setembre a 14 de l'any 1663.
Molt servidor de vostra il·lustríssima
Q. les mans besa Pere Antonio. Ferragut
Son criat, llorenç Ferragut.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarIllmo.,
Después de haber dado cuenta de mi viaje a v. s. Illre. se me ofrece el decir que, habiendo tomado posesión de mi gobierno, hallo una gran dificultad entre Pedro Orvay de Blanes, jurado y Magín Ribas que, habiendo re nunciado dicho jurado y hecho fianza a dicho Ribas por intereses de unos moros que se han cogido, pretende ejercer los dos puestos de jurado y teniente de Por. real y el Ribas pretende le toca a él, por cuanto tiene nombramiento del Sr. D. Rodrigo y haber dado fianzas además que ha ejercido su oficio, después que tomó el ser jurado Orvay, ha venido a mi el pleito y les he respondido que eso solo toca a v. s. I. como a Por. real de las islas adjacentes. Recebiré (sic) favor sea servido de declarar este punto cuanto antes;a mi me tiene siempre a su disposición y rogando a Dios dé a v. s. I. muchos y felices años de vida como sus servidores y amigos deseamos. Ibiza, y sete. 23, de 1663. doña
Julia besa las manos a mi señora doña Leonor, no olvidando a v. s. I. y hijos y familia.
B. L. m. a v. s. I.
Su mayor servidor y amigo
Isidoro Sans
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMuy Ille,
Por ahora no tengo de que dar aviso a V Sra. muy Il·le. tocante a ese real Pº. que sea de sustancia. Sólo se me ofrece suplicar a v. s., como lo hago, tenga memoria de favorecer a la persona de Jaime Andrés, que se halla, con la mayor obligación de sus aumentos en la leva que hace para Sicilia, es paisano, y a quien tengo particular interés de sus medras por muchas razones. Dios guarde a v. s. muy Il·le. como deseo. Ciudadela, y octubre 20 de 1663.
Mayor servidor. de v. s. Il·le.
que sus manos besa Marcos Sancho
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSeñor don Pedro Santacilia y Pax,
Con una de v. s. me hallo de 3 de enero, la cual he recibido por manos del Sr. Cristóbal Rose llón a los 4 de febrero, he tenido particular contento en ella de saber goza v. s. entera salud, Dios se la conserva los años de mi deseo. doy a v. s. Las gracias de la buena expidición (sic) ha tenido dicho Rosellón con las cuentas de su padre el tiempo fue teniente (sic) de Pdor. real de esta isla, que no se esperaba menos de un tan gran ministro de su majestad. he puesto con debida obediencia la letra de oficio me ha entregado el señor Cristóbal Rosellón. Le he dado seiscientos cincuenta un real y medio, moneda de plata. Lo que v. s. me insinúa que por causa de la poca salud del señor don Matías Gual no me ha podido enviar resulación (sic) de algunas dificultades le tengo comunicado, juntamente ordenarme lo que tengo de hacer en la causa de Pedro Ferrer, de Benisaït, que habrá de haber dilación hasta que yo le haga sabedor de ellas. Digo, señor, que con carta de 24 de agosto 1664 y con otra de 29 de septiembre
1663 tengo dado aviso al Sr. don Matías y a v. s., a quien guarde Dios largos y felices años. Ibiza, Marzo a 4 de 1664.
De v. s. que s. M. l. B.
Magín Ribes
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarPor la carta de v. s. de 27 de enero, que ha recibido Jeronimo, nos hemos holgado doña Margarita y yo goce v. s. de buena salud. Que sea por muchos años, como deseamos, que besamos a v. s. sus manos y las de mi señora Dña. Leonor y todos esos Sres. muchas veces. y a v. s. habrá recibido las cartas de aviso de la jornada para Alemania, en que vaya el duque de Cárdenas a llevar la Sra. emperatriz. También cómo el Sr. don Nicolas tomó el hábito y se le dio el presidente de órdenes conde de Oropesa, y como la pendencia de los pajes y el ayuda de cámara, don Juan Marañón, todo quedó bien sin que se haya hecho novedad alguna con unos ni con otros, más, de haber estado retirados por más de cincuenta días. y con lo que se ha dado razón a v. s. ha parecido que Jeronimo no se mueva hasta ver si en esta primavera será la jornada de la señora emperatriz, por si v. s. tiene alguna
novedad, y también hasta haber respuesta de v. s. de lo que se le tiene avisado y no aguarda otra cosa. Por ahora no hay de nuevo. Su Mgd., Dios le guarde., está bueno, aunque siempre impedido de aquel lado y la orina no le da tanto como solía. v. s. me mande le sirva y guarde Dios los muchos años que deseo. Madrid, a 11 Marzo 1664.
Manda v. s. se dé ese plieguecillo al virrey que es de su correspondiente.
Besa la mano de v. s. su mayor servidor
Diego Matías de Aragues
Madrid, 11 Marzo 1664 Diego Matías Aragues
Sr. don Pedro Santacilia y Pax
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarCon una de v. s. a me hallo acompañada con una letra de oficio de los 25 del propasado mes de abril, he recibido con ella mucho gusto. y con el mismo, las buenas nuevas que me trae de la salud de v. s. cuyas manos beso mil veces. Respondiendo a ella digo, Señor, que el gobernador pone dificultad con el dinero que su majestad. manda que sirva por rescate de cautivos cristianos, y que no se debe entregar a los labradores; no se ha tomado resolución por estar dicho enfermo en la cama. Avisa ré a v. s. con la primera ocasión, de todo lo acuitado. y ha de saber v. s. a está muy corto este real Patrimonio, que en los dos años corre gobierna este señor Gobdor. no hay de penas y composiciones trescientas libras, que son 300 res [?]. y los más años solía haber cuatro o seis mil libras de penas y composiciones, en mi poder no hay más de los diezmos. de esos, se han de pagar los mercenarios que, no obstante, si se resuelve que se les dé el dinero, que importa 2. 737 res, [?] deducidos de ellos los gastos, yo les daré satisfacción, por man dármelo v. s. a quien suplico me haga merced de mandar responderme a las dudas tengo comunicadas con v. s. a con carta de 27 de julio 1664, que le certifico
lo estoy deseando. y, juntamente, mandarme en lo que fuere del gusto de v. s. que en ello lo tendré yo muy particular. Guarde. Dios a v. s. a muchos años. Ibiza, y mayo a los 8, 1664.
De v. s. a ilustre Q. s. m. b.
Magín Ribes ilustre
Sr. don Pedro Santacilia y Pax.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarA posta del sol eren davant Trabalúger i cala Mitjana l'armada i es esta davant la Canasia i la gent està aplegada. Vº. Sra. dispondrà. Fet 11 agost 1642
Joan Serra
Lloctinent de batle
de les Ferreries
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarSr. mío, El sábado pasado remitía v. s. por vía de Barcelona un despacho de su majestad. sobre la ejención de la mediannata (sic) de los oficios anuales de asor. de bai le y veguer (sic) de esa ciudad. Ahora remito a v. s. el incluso que es duplicado. sobre lo mismo. v. s. mandará darme aviso de su recibo con todo lo que se ofreciere del servicio de v. s., cuya vida guarde Dios muchos años como deseo. Madrid, y diciembre a 3 de 1664.
Besa la mano de v. s. su mr. Seror.
El marques de Villalba
Sr. D. Pedro Santacilia y Pax Procor. general de Mallª.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar Sr. mío, Estoy algo cuidadoso de la salud de v. s. pues han venido muchas barcas de esa ciudad y no me ha cabido la suerte tener ninguna carta de v. s., ni menos entender cosa ninguna de su salud. Plegue a la divina majestad. se la dé tan cumplida como para mi la deseo que, a Dios gracias, quedo gozándola para ra cuánto fuere de su servicio. se me ofrece en esta ocasión consultar con v. s. que estos años de mi oficio se han ofrecido muchos gastos en las fábricas de esta real fuerza, y otros que acostumbran pagar de este real Patrimonio, y haberme dado orden pagase la parte del quinto tocante a los labradores que tomaron una fragata de moros, de que están ya satisfechos de su parte. y ahora (sic), como ya en otras tengo dado aviso a v. s. a es preciso redrezar el puente del cargador de la sal, que necesita para ello de cantidad. En mi poder tan solamente han entrado en estos dos años el procedido de los diezmos, que solo al canza para pagar los salarios de los oficiales dichos de la sal y otras cosillas de
poco momento [?] emolumento [?]. y las fábricas han subido mucho, que de mi casa tengo pagado más de cuatro mil libras. y, como lo del puente del cargador de la sal es tan preciso que no se puede dilatar por estar todo perdido, que no se puede cargar la sal sin que primero se redrece [?], me ha parecido dar estas noticias a v. s. a para que, siendo servido, mande darme orden con determinación de la Il·le. Junta Patri monial, para poder sacar del crédito de ese real Patrimonio, que está en esta Universidad, lo que fuere necesario para el redrezo [?] de dicho puente del cargador de la sal y fábricas de su majestad. y no más, y esto que sea con toda la brevedad posible, porque en este mes de agosto venidero se pueda poner mano en (en) ello o cuanto antes fuere posible, porque de otra manera redundará en mayor daño de su majestad. y sus reales rentas. Dios guarde a v. s. a muchos años como puede y deseo. Ibiza, 30 de julio 1665.
De v. s. que sus manos besa
Magín Ribes
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarTengo visto lo que v. m. me escribe en carta de 30 de julio pasado. Estimo, como es razón, el buen cuidado tiene v. m. de mi salud, que la tengo muy buena para servir a v. m. en todo lo que se le ofreciere. y en razón de lo que avisa que se han ofrecido muchos gastos en las fábricas de esta real fuerza y que, juntamente, ha habido de pagar la parte del quinto de la fragata de moros a los labradores que la tomaron, para lo cual, dice, tiene pagado de su casa más de 4. 000 ll, y que, no obstante esto, es preciso el haberse de redrezar (sic) la (sic) puente del cargador de la sal. Pero, como no dice la cantidad que se habrá menester para el dicho redrezo, ha parecido a estos señores de la Junta general es necesario saberse primero la cantidad que se habrá menester, para dar a v. m. orden que se gaste. y así, se sirvan v. m. con toda brevedad avisar de la cantidad que se habrá menester, poco más o menos, que luego se le enviará la orden que conviniere, pues representa es tan necesario el haberse de remediar dicho puente. Dios guarde a v. m. como deseo. y Mallorca, agosto 23 de 1665.
Sr. Lloct. de Prodor. Real, Magin Ribas
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMi I.
Su sria. sabrà com un mestre picapedrer ha feta una paret en una sèquia per a on passa molta aigua, que dita sèquia es entre terres de particular, la qual [?] paret ha assentada sense ordre ni presència mia, el que no podia (sic) assentar-la que jo no fos present. I, per consegüent, he enviat a penyorar dit mestre i ha donada penyora, i m'ha fet citar. I jo li he dit que jo ací no tinc superior per dit efecte, sinó a Su Senyoria, pretenint ell que podia (sic) assentar dita paret sense ordre mia, perquè diu que és sèquia tendera i no torrent reial. I jo entenc que en ser matèria de passar aigües, que toca al rei i no ha altra jurisdicció, majorment esser sèquia tant vella que, des que és té memòria d'hòmens, sempre és estada sèquia. No més, restant prompte pel que Su sria. manarà i se servirà tornar resposta del faedor. D’esta sa casa i Pollen ça als 15 de setembre 1665.
Jaume Munar, tinent de Sa sria.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarIl·le. Sr. Pdor. Reial, Resposta a 4 de septiembre 1667 doy parte a v. s. de como la reina, nuestra señora, con su real carta de 21 de mayo de esta (sic) año, fue servida dar orden al gobernador. de esta isla para que se fabricase un almagasen (sic) para la conservación de los trigos que se enviarán a esta plaza, conforme largamente verá v. s. con su real carta, que a ella me refiero se la ha envi do. Suerte que antes de pasar la dicha obra, sucedió que los padres jesuitas han heredado unas casas que les donó doña María de Borja hermana del señor visorey (sic) de sa ciudad, y nos han vendido la iglesia y habitación que antes tenían por precio de dos mil y cuatro cien tas libras, con que es casa muy a propósito para dicho efecto, en orden a los trigos. y ansí
mismo (sic), lugar para cantidad de bizcocho, que certifico a v. s. con toda verdad que si se hubieren de fabricar unas casas como las referidas se hubiere de gastar más de diez o doce mil libras, con que ha sido de grande conveniencia para la real Hacienda. Por ahora no se me ofrece otra cosa de que dar aviso a v. s., a quien guarde Dios largos y infinitos años. Ibiza, y septiembre a 11 de 1667 de v. s. que sus manos besa Magín Ribes
La Reina gobernadora, Magco. y amado consejero, Háse recibido vra. carta de 11 [?] de marzo, en que dáis cuenta y enviáis relación del vehe Dr. y contador de esa plaza, de la forma en que se han distri buido las mil y cincuenta doblas que se os han remitido por Valencia, para el socorro de la gente de su guarnición. El estado en que se halla la formación de los para petos y lo que se necesita de que se haga un almacén para conser vación y custodia del trigo que se os ha remitido, pues por no haberle, os ha sido forzoso valeros de algunas casas particulares para este efecto; y habiéndose visto en este mi Consejo Supremo, ha parecido aprobaros todo lo que obráis en beneficio y conservación de esa plaza. y en lo que mira al almacén, dispondréis que se haga, pero buscando sitio donde se pueda conservar el trigo, porque sino fuese así, sería hacer este gasto sin provecho. Dat. en Madrid a XXI de mayo 1667.
Yo la reina Vt. Sr. don Crist. Crespí Vice. Vt. Sr. don Pedro Villacampa reales Vt. Erea [?] reales Vt. Sr. don Jos. Romeu reales Vt. Sr. don Michael de Salva Vt. Villosa reales Vt. Sr. don Ant. Ferrer Sr. don. Hiers. Villanueva Marcho de Villalva Pnots.
{LAT. In dorso}. Al magco. y amado consro. el comisario gral. Jeronimo García, portan veces [?] de mi gral. gobernador y capitán gral. en mi isla de Ibiza.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
[1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMi senyor don Pedro,
Amb esta dóna avís a Vosa senyoria de com el dia d’Ascenció del Senyor propasada, fou extret en esta ciutat, síndic de mànega. I, avui que comptam als (als) 13 dels corrents en esta ciutat, s'ha feta l'extracció dels síndics clavaris i, Déu N. Senyor, és estat servit de que jo som estat extret un dels dos síndics clavaris, el qual me tindrà prompte Vosa senyoria aquí, en tot el que li sia de son gust, restant sempre prompte a tots els de Vosa Senyoria. I el guarda Déu com desitja. D’esta ciutat d'Alcúdia i maig als 13 de 1668.
Antonio Roig Balle [?]
Que a S. m. B.
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarMuy Il·lre. Sr. don Pedro Santacilia,
Representam a v. s. el (sic) reials jurats i obrers de N. Senyora del Puig de Bonany i obra de la Iglésia d'esta vila de Petra, que amb llicència de m. Riutord, factor de v. s., s'ha posat mà a treballar un forn de calç per conveniències de les cases de Na. Senyora i obra, i que paguin els {ESP. gastos} s'ha acollit uns particulars, qui fan almoina de tota la paret tocant a dites sanctes cases. I, no obstant, la llicència del factor de v. s. s'ha demanat amb lletra firmada de dit factor, i Ramon Frontera arren dada de v. s., els quals representaven a v. s. el poc [?] que podia (sic) tenir i la gran almoina. I ara, per les ocupacions dels jurats i rector va als peus de v. s. Gabriel Pou, mostasaf d'esta vila i obrer de la casa de Bonany i de la Iglésia parròquial, perquè en dit nom i dels honorables jurats i rector, suplic a v. Sr. don lloc de continuar esta almoina, que és de per a servei de Déu Nro., que guardi a. a v. s. I Petra, als 15 de maig 1668.
D. Antoni Font pre. i ror. Pasqual Alemany, jurat, criat de v. s. Pere Vadell, jurat, criat de v. s. Joan Homar, jurat
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificar
La imatge no es veu nítida. [1§]
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarHasta ahora no he respondido a carta ninguna porque el mal no me ha dado lugar. Habrá ocho días comencé a levantarme de la cama, que tan postrado de ella, que apenas pueda firmar la carta. Algo mejorado haciendo pinicos por casa por la mucha fla queza y pocas fuerzas, que me parece [?] brar pasaremos a la mitad del mes que viene para poder salir a misa, porque la enfermedad ha sido terri ble y del brazo derecho y mano hasta ahora no he podido conseguir. Quiera Dios darme salud para servir a v. s., que está ya libre del dolor de hijada, están do ya en su casa ha padecido según la relación que he tenido. Ha sido mucho el trabajo y el que padeción en el mar hasta llegar a su casa. Quiera Dios esta halle a v. s. libre del todo acá que, en vida de mi Sra. doña Leonor y del señor don Nicolás, que besamos las manos, con las de v. m. muchas veces, doña Margarita y yo, todas las de esos señores y no deje de darme noticia de su salud de v. m., que deseo tener carta suya. El señor don Juan. al último de la semana pasada se partió para Zaragoza por viarey (sic) y capi tán general de Aragón y vicario general de toda la corona de Aragón. va muy contento. Ha hallado están también [?] porque se han de hallar allá muy
gustosos con su alteza y también lo está y se va aposentar a casa del Arzobispo. La carta que va para don Jaime Sulian [?] me haga merced v. s. ha de que la reciba. y a le digo que en su hábito no ha intervenido el enano en cosa alguna. Solamente, en la consulta y decleto (sic) que hizo el Consejo de Aragón vino en ello la divina y, después de rubricádole, dio en manos del he nano, porque Sr. don Blasco, para que se remitiese al consejo de órdenes, y tuvo tal maña con esta ocasión que se hizo dueño de la acción y de mi trabajo, sin haber habido otra causa más que la dicha. y pasado esta consulta en con formidad del Consejo de Aragón y el señor Vocecanci ller (sic), a quien se le debe todo y a la instancia que le hice hacer ejecución. Esto pasa en verdad y no hay otra cosa en contrario, ni para que el enano se haya hecho dueño de esto, cogiéndo me a mi en la ocasión del principio de mi rigurosa enfermedad. y así escribo a don Jaime me sa que del empeño que me tiene puesto, que no será razón, después de haberle logrado su intención que lo pague yo. v. s. me haga merced de mandarme de lo que fuere de su gusto y guarde Dios los muchos años que le deseo. Madrid, 26 de junio de 1669.
B. L. mº de v. s. mor. servidor.
Diego Matias de Aragues
La muletilla con el martillo de yerro (sic) y las armas se la dejó v. s. la cual remitía con el primer conocido. Sr. don Pedro de Santacilia y Pax
No existe una descripción de la carta.
Temas: Sin especificarAhir doniavís a v. s. ha de com a aquest port havien entrades dues sageties i, així mateix, li dóna va notícia dels que elles referien. I avui el correu que aportava la faluca perduda m'ha referit que va per donar avís del que en Roma s'ha succeït per despatx del virrei de Nàpols. I és que els ambaixadors d'Espanya i Portugal han tingut certa pelea, de la qual d'una part i altra s'han mortes algunes persones, ço és, de l'ambaixador d'Espanya, que és el marquès dels Velez, li han mort tres hòmens i tres cavalls de la carrosa, i del de Portugal, cinc hòmens, de {ESP. modo} que l'ambaixador d'Espanya demana llicència en el pontífice i se es retirat en la casa del Reine (sic) de Nàpols. Per la novetat, m'ha paregut donar-ne avís a v. s. a per la [?] {ESP. cuya} molt il·lre. persona, Déu N. Senyor guardi a. de Maó, i 7 a 22 de 1669.
Marc Sintes
Senyor guardi or.
Todas las cartas del epistolario se editan en una doble transcripción –literal y modernizada– consultable siempre simultáneamente con el facsímil de la carta original.
Generalidades
Se trata, para cualquiera de las lenguas presentes en el epistolario, de una transcripción paleográfica estrecha que reproduce con fidelidad total el uso gráfico del autor del texto aunque no se corresponda con la normas ortográficas actuales y aunque ello suponga transcribir errores evidentes. Hay dos motivos para este criterio: 1) una transcripción paleográfica de este tipo es un punto de partida más eficaz, ya que puede ser luego adaptado a múltiples usos, modernizando la ortografía, añadiendo acentos y puntuación, regularizando el uso de mayúsculas, etc. según el uso que se quiera dar a los textos o los destinatarios a los que vaya dirigido. Por el contrario, un texto modernizado supone haber suprimido ciertas características del uso lingüístico de su autor original que no son fácilmente recuperables. 2) una transcripción paleográfica preserva información lingüística relevante: por ejemplo, la separación de palabras arroja luz sobre unidades fonológicas como la sílaba, o gramaticales como morfemas. Asimismo las grafías originales pueden denotar procesos dialectales o de transferencia de otras lenguas.
Ortografía
Se respeta el uso gráfico del original, incluso aquellas grafías que parezcan superfluas o sin valor fonológico: x, ss, ç, h, b, v, u, i/y, ph, th, etc. En los casos en que en el texto aparece «r» donde hoy usaríamos «rr» o «c» donde esperaríamos «ç» lo dejaremos como tal. Se conserva la acentuación o falta de la misma del original.
Igualmente se reflejan en todo pormenor paleográfico el uso de la mayúscula y la minúscula, y la puntuación, muchas veces arbitraria.
Se respetan los cultismos gráficos: columpna, comptar y también las simplificaciones fonéticas de los cultismos: dino, lición.
Separación de palabras
Se respetan todos los procesos morfofonémicos reflejados en la escritura, por ejemplo te visto que refleja ‘te he visto’ se transcribe como está en el original. Igualmente transcribimos: menbarque, lazotea, parenbiar, etc. (los casos en los que dos palabras se hayan escrito con el mismo trazo sin levantar la pluma no implica necesariamente que estén escritas juntas).
También se respetan las amalgamas o cualquier otra grafía que represente una pronunciación particular: decille (por ‘decirle’), escuro, colesio, vijitar, esamen.
Abreviaturas
Las abreviaturas se desarrollan empleando paréntesis angulares: sto se transcribe s<an>to, dho d<ic>ho, q. q<ue>, nros n<uest>ros. Si en una palabra falta texto que suele ir en abreviatura pero el escriba no ha puesto el diacrítico o la indicación que normalmente indica la abreviatura (por ejemplo propto sin indicación de abreviatura) lo transcribimos pro[<m>]pto donde se indica que la abreviatura no figura en el original y es añadido nuestro.
En el caso de abreviaturas usuales que indiquen tratamiento (D. Dr. V. M. Vd. etc.) se pueden dejar como vienen en el original.
Añadidos y enmiendas del editor
Si es evidente que falta algo en el texto –y no estamos ante una abreviatura– se suele restituir, pero sólo cuando estamos absolutamente seguros. Lo restituido se pone entre corchetes: pdre transcrito p[a]dre.
Si en el texto sobra algo por error (una sílaba o palabra repetida) utilizamos paréntesis con barra invertida para indicarlo (\...), pero sólo cuando estamos muy seguros, porque material aparentemente superfluo puede ser una particularidad morfológica o gráfica de la época. Así pues vinieron a la la casa se transcribe «vinieron a la (\la) casa». Se ha de tener en cuenta que el signo «\» en «(\...)» sirve para discriminar los paréntesis genuinos empleados como signo de puntuación.
Añadidos y enmiendas en el original
En el caso de que encontremos letras, o palabras entre líneas o en el margen que han sido añadidas por el mismo escribano o un corrector posterior transcribiremos estas palabras entre corchetes «[ ]» con un circunflejo «^» en su interior (para diferenciar de los añadidos que incluimos nosotros mismos, que van simplemente entre corchetes «[ ]»), con una nota explicativa si fuera necesario. Ha de entenderse que empleamos este sistema para material añadido. Cuando el escribano ha continuado en un margen simplemente porque se le ha acabado el espacio al final del folio no consideramos que se trate de un añadido, sino que continuamos copiando el texto numerando las líneas de manera consecutiva.
Señalamos la presencia de varias caligrafías con la indicación al principio de la carta: «(dos manos)», «(tres manos)», etc.
Para reflejar texto tachado en el original lo reproduciremos entre «( )» con «^» en el interior para diferenciarlo del texto superfluo que suprimimos nosotros mismos al transcribir que se marca con «(\)». Retomando el ejemplo anterior vinieron a la la casa, se transcribe «vinieron a la (\la) casa» para suprimir el texto erróneo, pero si el segundo la ya aparecía tachado en el original transcribimos «vinieron a la (^la) casa».
Alternancia de lenguas
Cuando aparece texto en una lengua diferente de aquella en la cual está redactado el cuerpo principal del documento, el texto en cuestión se marcará con llaves «{}» que contengan al inicio las tres primeras letras del nombre castellano de la lengua en cuestión (LAT latín, CAT catalán, ITA, italiano, FRA francés, POR portugués, etc.). Por ejemplo: «entonces dijo {LAT ave maria gratia plena} mientras se santiguaba.» En html marcamos las distintas lenguas: <span id=”latin>capbqekbkb”</span> tanto en transcripción original como en la modernizada.
Foliación y número de línea
La transcripción literal se dispone a la izquierda del facsímil del documento correspondiente. Las líneas del documento original se reflejan con una numeración correlativa de principio a fin del texto, antepuesta a cada línea y en color gris. No reiniciamos, por tanto, la numeración en cada página del mismo documento.
Nota importante:
Siempre que tenemos dudas preferimos insertar una doble interrogación entre corchetes [??] junto a la lectura dudosa. Así podemos localizar los problemas fácilmente y corregirlos cuando tengamos la solución (empleamos corchetes porque se trata de un añadido nuestro, las interrogaciones no estaban en el texto). En caso de abreviaturas dudosas se puede transcribir mto m<[??]>to. Muchas de estas dudas se acaban disipando. Consideramos preferible actuar con prudencia y poner interrogantes en vez de ofrecer una lectura que pueda ser errónea.
Abreviaturas
a) Las abreviaturas se escriben en minúscula y se desarrollan siempre que se pueda. Por tanto, escribimos completas las palabras y tratamientos protocolarios como los siguientes (ponemos ejemplos en español y catalán):
señor o senyor, senyora o señora, mossèn, santo, número, reals reales, libras lliures, escuts, etcétera; il·lustre (il·lustríssim), honorable, magnífico, excel·lentíssim, etc.
Y también los números ordinales, los meses del año, los nombres de países, etc.:
Ej.: 1º (primer o primero), 2º (segon o segundo), 7bre (setiembre setembre), Alemanª (Alemania o Alemanya).
En cambio, no desarrollamos las abreviaturas de respeto:
dr. (doctor), d. (don), da. (doña/dona/donya), v. m. (vuestra merced / vossa mercè), v. s. (vuestra señoría / vossa senyoria), v. e. (vuestra excelencia / vossa excel·lència).
b) Los tratamientos o expresiones protocolarias en la firma o cabecera de las cartas los desarrollamos completamente:
Ex: Su mor. sdor. > su mayor servidor
q.s.m.b. > que sus manos besa
etc.
c) En el caso en que aparezca en una carta en español o catalán texto en latín que contenga abreviaturas, se conservan:
Ej.: et al.
d) Siempre que sea posible se escriben los nombres propios completos con la ortografía actual. Si la carta está en español las abreviaturas se desarrollan en español y si está en catalán se desarrollan en catalán.
Ej: Jº > Jerónimo, Gerº > Jerónimo, Pº > Pedro, Antº > Antonio
Asimismo, Los nombres propios se regularizan según el uso actual: Safortesa > Zaforteza, Çavella > Zavellá, Marqués de los Veles > marqués de los Vélez.
Se informa de la variabilidad ortográfica y en el orden de los apellidos de los remitentes y destinatarios de las cartas por medio de una ventana flotante que aparece al pulsar sobre el nombre modernizado y regularizado en el cuerpo de la carta.
Mayúsculas y minúsculas
a) Todos los cargos y tratamientos protocolarios se transcriben en minúscula dentro del texto, en la firma, en la cabecera de las cartas y en las notas o fichas informativas.
Ej.: rey, rei, virrey, batle, procurador reial, governador, capità, inquisidor general, bisbe, arquebisbe, prevere, mossèn, doctor, su majestad, vicecanciller, capellán secretario
Ej.: magnífic i excelentíssim senyor governador, il·lustríssim senyor procurador reial, su majestad, capitán general, d. Pedro Santacilia, da. Cecilia Zaforteza, etc.
b) Todos los nombres propios (de persona, de lugar, nombres de embarcaciones, apodos, etc.), se escriben con mayúscula inicial.
Ej.: Nostre Senyor/ Nuestro Señor (cuando se refiere a Dios o a Cristo), el Cielo, etc.
c) Algún nombre de documento oficial concreto –cuando no es genérico– se transcribe en minúscula.
Ej.: El memorial (o real orden, informe, etc.) que recibí ayer…
d) En toponimia, el elemento genérico (golfo, cala, calle, plaza) se transcribe en minúscula y en mayúscula si pasa a nombre propio:
Ej.: la sierra de Tramuntana (pero: la Sierra)
plaza Mayor (pero calle de la Plaza Mayor)
e) El nombre de determinadas zonas se transcribe en minúscula:
Ej.: capilla, cámara de los pajes, secretaría del Consejo de Aragón, palacio de los Duques, castillo de San Carlos
En cambio, escribimos en mayúscula:
Casa de Campo, Consejo de Aragón, Real Audiencia, Universitat, Reial Patrimoni
f) Todos los cargos, nombres de oficios o de profesión se transcriben en minúscula:
Ej.: capità, procurador, governador, pagès, criat, capellà, prevere, escribano, notario, secretari, jurats o jurados (de la Universitat o Universidad), oïdors u oidores (de la Audiencia), etc.
g) San/Sant/Santo, Santa, se transcriben en mayúscula cuando va precedido de genérico + de:
Ej.: illa/isla, calle/carrer, plaza/plaça, montaña/muntanya, posesión/possessió, riera, torrente/torrent, convento/convent, iglesia/esglèsia, abadía/abadia, ermita, monasterio/monestir, santuario/santuari, capilla/capella, altar, portal, torre, castillo/castell, palacio/palau, puerto/port, etc.
castillo de SanCarlos, capella de Santa Anna, etc.
Puntuación
Igualmente, puntuamos el texto según las normas actuales de la RAE, intentando respetar el sentido correcto de la frase. No es necesario enfatizar que se trata de una tarea compleja por ser textos que en muchas ocasiones siguen pautas orales, pueden estar escritos descuidada o muy apresuradamente y, por tanto, aparecer plagados de anacolutos, elipsis, errores de coordinación, etc. Aunque siempre actuamos siguiendo un principio de mínima intervención y con la mayor cautela posible, se hace necesario en muchas ocasiones interpretar el texto según el contexto u otras informaciones complementarias de que podamos disponer. Hemos intentado que nuestras intervenciones sean en todo caso visibles utilizando corchetes para nuestros añadidos, enmiendas o comentarios.
La transcripción modernizada presenta el texto dividido en párrafos, sin señalar ni numerar las líneas del manuscrito original. Sí se señala la página correspondiente del manuscrito original mediante numeración consecutiva en gris.
Es importante subrayar que cualquier añadido por nuestra parte va siempre entre corchetes «[]». Si, por la causa que sea, hay una laguna en el texto original o un problema de lectura que no podemos resolver, lo marcamos en el mismo lugar del texto así: «[?]» Ocasionalmente, en el botón de «observaciones» presente en cada carta se comentan las dificultades que a nuestro juicio exigen una nota complementaria.
De aplicación específica a las distintas lenguas
Cada carta está definida en una lengua principal aunque presente varias en el texto (que van convenientemente marcadas, según hemos explicado).
Textos en español
Para los textos en español, como principio ortográfico general, nos atenemos a las normas de la última edición de la Ortografía de la lengua española (Madrid, 2010) de la Real Academia Española, combinadas con las indicaciones del Diccionario de la lengua española (DRAE) en la versión web permanentemente actualizada (http://www.rae.es/recursos/diccionarios/drae). Al no tratarse de textos literarios y entender que debemos facilitar la lectura a un público mayoritario, no especializado en las peculiaridades de la lengua de los siglos XVI, XVII y XVIII, llevamos a cabo una modernización y adaptación lo más completa posible al estado actual de la lengua española que permita al lector y al investigador hacer búsquedas cómodamente en el corpus sin necesidad de conocer las posibles variantes ortográficas.
Textos en catalán
Seguimos las normas ortográficas del Institut d’Estudis Catalans.
Por lo que respecta a los nombres de fincas o posesiones, escribimos Ca, Can (y Ca na), Cal y Son mayúscula y el/es, la/sa minúscula: Can Berga, Son Sant Joan.
Se suprime el punto volado en los textos en catalán en casos como:
no·s > no és, qu·està > que està, etc.